Dilluns, 20 de maig de 2013 | 09:56
Vostè es troba a: Inici > Opinió >

 Tàctica recuperada

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
ROBERT PASTOR
 Tàctica recuperada
 Robert Pastor
17/05/2013 11:15
 La policia basca es va veure obligada a detenir Urtza Alkorta, una veïna d’Ondarroa acusada per l’Audiència Nacional de col•aboració amb ETA, que no semblaria gaire important perquè la petició de condemna és de cinc anys, pocs, pels que acostumen a reclamar els fiscals per aquesta mena de delictes.

Vet aquí, però, que els policies bascos es van trobar amb el “mur”, que segons la definició dels mateixos organitzadors, es va muntar a instàncies de Bildu, que domina en majoria absoluta l’ajuntament local, i amb participació de la mateixa alcaldesa, Argia Ituarte. Alguns dels centenars de resistents havien acampat a un envelat. D’altres, omplien del tot el pont d’accés a la casa de la reclamada.
 
Finalment, l’operació policíaca per efectuar l’arrest va durar unes tres hores, sense cap incident greu de violència; la confrontació física es va limitar a la retirada en braços d’alguns resistents i a algunes empentes dels agents per obrir-se pas.
 
La consellera de Interior, Estefania Beltran d’Heredia, primera dona que ocupa el càrrec en un  govern basc, va contactar per telèfon amb la líder d’EH Bildu, Laura Mintegi, per acordar que la situació no se’n sortís de mare. La conversa ha transcendit, perquè l’ha fet pública la segona.
 
Contrasta, tanmateix, l’actitud de Mintegi amb les reaccions d’altres dirigents i membres de l’Esquerra  abertzale, com ara Pernando Barrena, que van aprofitar l’avinentesa per recuperar desqualificacions conegudes feia anys, al PNB com a botifler, i al cos de seguretat basc com a força de seguretat “colonial”.
 
Alguns analistes han vist en aquesta operació espectacular de “protecció” a una dels seus per part de Bildu el retorn a l’antiga tàctica radical de marcar distància amb el nacionalisme històric, presentant-lo com a “col•laboracionista”. La mateixa pràctica que, des dels inicis de la transició, presentava als ajuntaments mocions per l’amnistia, amb atacs frontals al PNB en els preàmbuls que es negaven a retirar, per impedir-ne l’aprovació conjunta amb els assenyalats.

Cal dir que la policia basca va ser una de les reclamacions prioritàries del primer govern basc, i que la intenció de crear-la era eliminar el rebuig ciutadà als cossos de seguretat espanyols, de tan amarg i reiterat record per les actuacions en els llargs anys de la dictadura.
 
El ja desaparegut primer conseller de Interior, Luis Maria de Retolaza, era ben conscient que, amb el temps, una policia integral hauria de fer front als terroristes, com a qualsevol delinqüent d’altra mena, i de les conseqüències davant una part de la societat. Aviat va patir la mort del màxim comandament del cos, Juan Carlos Díaz Arkotxa, victima d’una bomba al cotxe, i del director general del departament, Genaro Garcia de Andoain, antic gudari, que va  voler participar personalment en el rescat de l’empresari segrestat i company de partit, Lucio Aginagalde.
 
Potser per evitar més càrrega de pèrdua de popularitat en segons quins sectors, el que no va demanar el govern basc durant dècades, a diferència de la Generalitat, va ser la competència sobre les presons. Ho ha fet fa molts pocs anys, quan la situació ha canviat i, amb més èmfasi, des de la declaració de la fi de la violència per part d’ETA. Amb un resultat negatiu, que probablement no hauria tingut anys enrere.
 
El cas és que, al si del mateix PNB, molts comencen a denunciar el que veuen com una represa dels vells muntatges espectaculars de propaganda, a la recerca del seu descrèdit per part de les forces que, en coalició, formen la competència directa en un mateix espectre de l’electorat, i que es consideren a dalt de l’onada de suports per arribar al poder, tot i els indicis en contrari que s’han començat a manifestar, com les oposicions veïnals a diverses iniciatives en municipis de Guipúscoa dominats per EH Bildu.
 
D’altres, també dintre del mateix partit, es temen que aquests atacs des del radicalisme, en una situació de feblesa extrema del govern recuperat per Iñigo Urkullu els porti, segons expressió literal “a llançar-se als braços del PSOE”, en un pacte que tampoc no tindria res de nou.

Robert Pastor
Periodista
 
 
 
Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
CatalunyaPress - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1