La FAO proposa la cria d'insectes per lluitar contra la gana

"No estem dient que la gent ha de menjar bestioles. El que diem és que els insectes són només un dels recursos que brinden els boscos, i que es troba pràcticament per explotar el seu potencial com a aliment, i sobretot, com a pinso", explica Eva Muller, directora de la Divisió d'Economia, Polítiques i Productes Forestals de la FAO i coautor de l'informi 'Insectes comestibles: perspectives de futur per a la seguretat alimentària i alimentació per al bestiar'.

De fet, segons l'estudi, la carn de boví té un contingut de ferro de 6 mg per 100 grams de pes en sec, mentre que el contingut en ferro de les llagostes varia entre 8 i 20 mg per 100 gram de pes en sec, depenent de l'espècie i el tipus d'aliments que els propis insectes consumeixen.

En aquest sentit, el treball assenyala que els insectes són "una font important i fàcilment accessible d'aliments nutritius i rics en proteïnes que es troba en els boscos". Es calcula que els insectes formen part de les dietes tradicionals d'almenys 2.000 milions de persones que consumeixen més d'1.900 espècies.

A nivell mundial, els més consumits són: escarabats (31 per cent), erugues (18 per cent), abelles, vespes i formigues (14 per cent), i llagostes, llagostes i grills (13 per cent). Molts insectes són rics en proteïnes i greixos bons i tenen un elevat contingut en calci, ferro i zinc.

AVANTATGES DE LA CRIA D'INSECTES

A més d'en la lluita contra la gana, els investigadors consideren que la cria d'insectes pot tenir altres avantatges, com per exemple evitar la sobreexplotació forestal. Algunes espècies, com el cuc de la farina, ja es produeixen a nivell comercial, ja que s'utilitzen com a aliments per a mascotes, en els zoològics i en la pesca recreativa. Si la producció fos més automatitzada, es podrien baixar els costos a un nivell en el qual la indústria es beneficiaria de la substitució de farina de peix, per exemple, amb farina d'insectes en l'alimentació del bestiar.

Així mateix, a causa que són de sang freda, els insectes no utilitzen energia alimentària per mantenir la temperatura corporal. En mitjana, els insectes utilitzen només 2 kg de pinso per produir 1 quilo de carn d'insectes. En l'altre extrem de l'espectre, una vaca requereix 8 kg de pinso per produir 1 kg de carn de boví.

A més, els insectes produeixen una reduïda quantitat d'emissions com a metà, amoníac, gasos d'efecte hivernacle --que originen l'escalfament climàtic-- i de fem, tot la qual cosa contamina el medi ambient. De fet, els insectes poden ser utilitzats per descompondre les deixalles, ajudant en els processos de compostatge que retornen els nutrients a la terra alhora que redueixen les males olors.

En el plànol industrial, el treball assenyala que la recol·lecció i cria d'insectes poden generar ocupacions i ingressos en efectiu, fins ara sobretot a nivell familiar, però també potencialment a nivell industrial, encara que reconeix que existeixen alguns impediments.

"El sector privat està disposat a invertir en la cria d'insectes. Tenim grans oportunitats per davant. Però fins que no hi hagi claredat en l'àmbit jurídic. cap empresa important va a assumir el risc d'invertir diners si les lleis segueixen sent poc clares o fins i tot obstaculitzen el desenvolupament d'aquest nou sector", assegura Paul Vantomme, un dels autors de l'informe.

De fet, la legislació de la majoria de les nacions industrialitzades impedeix alimentar amb residus, fem líquid o deixalles alimentàries als animals, malgrat els insectes s'alimenten normalment d'aquests materials i que els insectes són tan diferents dels mamífers a nivell biològic, que és "molt poc probable que les malalties dels insectes es transmetin als éssers humans".

Igual que amb altres tipus d'aliments, la producció higiènica, el processament i la producció d'aliments seran importants per evitar el creixement de bacteris i altres microorganismes que poguessin afectar a la salut humana, adverteix l'estudi de la FAO.

Els boscos, els arbres en les explotacions agrícoles i els sistemes agroforestales són fonamentals en la lluita contra la gana i han d'estar millor integrats en les polítiques de seguretat alimentària i d'ús del sòl, ha afirmat aquest dilluns el director general de FAO, José Graziano da Silva, en la Conferència Internacional sobre els Boscos per a Seguretat Alimentària i Nutricional.

"Els boscos contribueixen al sustento de més de mil milions de persones, incloent moltes de les més necessitades del món. Els boscos proporcionen aliments, combustible per cuinar, farratge per als animals i ingressos per comprar menjar", ha explicat Graziano da Silva, qui ha indicat que, malgrat això, "els boscos i els sistemes agroforestales són rares vegades tinguts en compte en les polítiques de seguretat alimentària i d'ús de la terra".