El debat del contracte únic ha tornat a la palestra per
unes declaracions del comissari europeu d'ocupació on plantejava que tal vegada fos una bona idea que el govern espanyol analitzés la proposta.
No és exáctamente una recomanació de la Comissió Europea i la idea es considera marginal
Cal aclarir que aquesta proposta no forma part del cor de les recomanacions de la comissió, el mateix discurs de
Laszlo Andor no incloïa la proposta.
La postura de Laszlo Andor no és exáctamente la que indiquen els proselitistes del contracte únic ja que contempla una aplicació
alguna cosa diferent.
Sota the suggestion which has been made in this initiative is to introdueix the open-ended contract (or 'open-ended contractual arrangements'). The essence is that you need a new type of contract to overcome this segmentation and allow employers to employ someone with this open-ended contract, which starts out similar to a fixed-term contract, but gradually allows (an employee) to build up rights if a certain person is performing well in the given job. And there is no need to terminate the contract, because if there is a satisfaction and both sides llauri happy, it ca just continue and enter a different phase
El "single open-ended contract" no és ni tan single, i se sumaria a la planopia de tipologies de contractes, com una forma de substitució del contracte temporal i que serveixi de pont entre el contracte temporal habitual i la relació indefinida. Les ocasionals vegades que s'ha debatut en el marc europeu aquesta idea
ha estat rebutjada.
Alguns dels problemes que afronta el contracte únic analitzats amb certa perspectiva
Els treballadors joves no sofreixen dualitat perquè hi hagi un grup de malvats empresaris i treballadors sèniors que desitgin fastiguejar-los, sinó pel nero fet que un treballador jóven no té la mateixa productivitat ni professionalitat que un sènior que ja coneix l'ofici. El mateix motiu pel qual un treballador major de 45 o 50 anys sofreix també l'exclusió del mercat laboral (això també és dualitat). 3, 4 o 5 anys d'experiència professional pot marcar la diferència entre un tipus extraordinàriament productiu, encara bastant jove i amb energies i un tipus que va aprenent els inconvenients de l'ofici.
Una altra cosa és la situació espanyola on aquesta condició de dualitat s'aprofundeix i allarga durant molt temps i hi ha molts contractes temporals que són portes de darrere per precarizar l'ocupació. Que hi hagi una base objectiva per a la dualitat (i que certs nivells no siguin del tot negatius), no vol dir que el mercat laboral espanyol no sigui excepcionalment disfuncional. Que el contracte únic
tingui objecciones serioses no vol dir que no sigui necessari reformar a fons el mercat laboral.
Un altre dels problemes que té el contracte únic és la incompatibilitat amb alguns convenis de l'OIT, especialment els que regulen la necessitat de causalitat de l'acomiadament. Encara que els proselitistes del contracte únic intenten expressar que aquest problema no existeix, els diversos panells sobre aquest tema a Itàlia o França (on s'ha plantejat també aquesta idea) semblen donar la raó al fet que viola convencions de l'OIT. Sempre es pot despenjar dels convenis concrets, però no crec que sigui alguna cosa molt presentable.
D'altra banda hi ha figures contractuals que són útils, el contracte rellevo, certs contractes d'interinaje, o les figures contractuals com la dels funcionaris que a la pràctica no es poden eliminar amb una reforma laboral, fan que el contracte únic no sigui un "òptim" pràctic.
Alternativa viable a la situació actual i al contracte únic
Es posa molta èmfasi, com diu
la meva admirada Nel•la, en el "quin" i no en el "com", però el quina marca molt el "com". En aquest cas entraré a fer una proposta sobre el "quin", deixant el "com" i els detalls als marges de negociació dels policy-makers (si retalles drets als assalariats més veterans has d'oferir alguna cosa a canvi, encara que sigui la garantia d'ocupació per al conjunt).
Un únic contracte indefinit: Estic d'acord en el contracte únic, la seva forma i plantejament com a figura principal de contractació,
no em disgusta el plantejament d'indemnització creixent, encara que podríem parlar com en altres mercats laborals els acomiadaments improcedents es consideren nuls, com a mínim forçaria a la justificació econòmica a l'estil alemany dels acomiadaments i ampliaria els temps de preavís d'acomiadament (de fet és el que s'estila per Europa, amb temps que van entre els 3 i els 6 mesos, a diferència dels 15-30 dies habituals a Espanya). D'aquí eliminaria totes les formes de contracte indefinit, i substituint-la per aquesta. Hauria de modificar-se la proposta de FEDEA per poder contemplar la figura de fixos discontínuos (són indemnitzats en cada acomiadament o acumularien la indemnització "in itinere" entre cada fase de contractació?).
Eliminació del contracte d'obra i servei o qualsevol contracte temporal sense temps de finalització: És el GRAN coladero de dualitat i de precarietat, si aquesta és la porta, el fàcil és tancar-la.
Mantenir figures contractuals temporals clares i finalistes: Contractes de temporada, intenirajes i contractes rellevo. Hi ha figures laborals legítimes darrere d'aquests contractes i permetrien poder fer contractes sense enganyar a ningú (en la situació amb un sol tipus contractual el frau és possible ja que les condicions verbals deixen de tenir vigència en comparació de les escrites), i sense fomentar contractacions fraudulentes de falsos autònoms per cobrir necessitats clarament temporals de la producció. Aquestes figures contractuals temporals podrien tenir la mateixa protecció que el contracte únic indefinit en els primers trams, excepte quan finalitza el temps del contracte, on o la relació se suspèn o el contracte es transforma en l'únic indefinit. Tinc seriosos dubtes amb figures de contractes en pràctiques, o d'aprenentatge, ja que un gran drama dels joves en el moment de destrucció d'ocupació no és solament que són els primers a ser acomiadats, és que són els penúltims a ser contractats i tenir 3, 4 o 5 anys en l'atur a treballadors joves recien formats no és la millor manera d'adquirir capacitats professionals.
L'avantatge d'aquesta proposta són vàries:
- Manté una separació entre els contractes temporals reals, legítims i objectius enfront de la resta de relacions laborals (que queden englobades en el "únic… indefinit"), separació que expressa condicions contractuals, laborals i de producció clarament diferents.
- És compatible amb els convenis que ha signat Espanya de l'OIT i no hem de quedar com uns cafres internacionals o (tornar) a reformar la Constitució Europea.
- S'assembla prou a la situació anterior perquè els actors que ho poden negociar no ho considerin com un canvi de paradigma, però elimina tantes figures contractuals (especialment aquelles que fomenten el frau) que realment sí que ho és.
- Redueix els possibles enganys contractuals (per exemple, aquells en els quals et prometen que et contracten de forma indefinida, però després resulta que als dos mesos t'acomiaden).
- Té menys possibilitats de fomentar una dualitat de la qual es parla poc però existeix (la dualitat entre els assalariats i els treballadors autònoms dependents).
.. parlem de contracte únic, però el que vénen són els minijobs
A tot això… el debat del contracte únic no deixa de ser un exercici teòric, els models que ens vénen a aplicar són els de el "minijob" que això sí que realment aprofundeix de forma radical la dualitat del mercat laboral.
