Dimarts passat poc després que Mas-Colell fes públiques les balances fiscals del 2010 explicava que havia assistit a un acte de propaganda.

Avui 'El País' publica els resultats neutralitzats i sense neutralitzar. Convé fer unes explicacions prèvies:

1. Es tracta de xifres cuinades per una comissió d'experts exclusivament catalana i de la qual es van apartar persones que van participar en la seva elaboració en l'època del Tripartit. Las balances fiscals es calculen en base a multitud de variables i són molt sensibles als criteris d'imputació concrets.

2. Els dos mètodes de càlcul: el del flux monetari i el de càrrega-benefici són complementaris. Però si el que volem no és comparar l'aportació de cada comunitat sinó defensar un estat propi, evidentment el mètode més adequat és de la càrrega- benefici, mètode que té en compte despeses que el nou estat tindrà en menor o major quantia en funció de les seves opcions estratègiques (Exèrcit, serveis exteriors, etc).

3. Amagar les xifres sense neutralitzar, és a dir la situació real, és com calcular els ingressos d'un enginyer a l'atur en base al seu sou quan treballava. És bo saber-ho però almenys a curt termini millor que no compti amb els diners per muntar un piset. Quan torni a treballar, ja veurem el que es pot i s'ha de fer.

4. Neutralitzar les balances té sentit quan hi ha situacions extraordinàries per la via dels ingressos o les despeses que alteren substancialment el resultat, com passa en qualsevol empresa. Després de cinc anys de crisi i amb el panorama que tenim al davant no podem dir que la caiguda d¨ingressos sigui merament conjuntural.

5. A l'hora de valorar si, des d'un punt de vista econòmic, la independència és una ganga com pretenen fer-nos creure, convé pensar que ingressos i despeses variarien substancialment en l'escenari d'un estat independent.

6. Les balances fiscals donen una informació rellevant que ha d'ajudar a millorar el sistema de finançament autonòmic. Però per analitzar les relacions econòmiques entre territoris no podem oblidar ni les balances comercials, ni la de capitals. Sense una visió de conjunt les conclusions són falses. Tampoc s'inclou la Seguretat Social que presenta superàvit per a Catalunya

7. Sigui com sigui no sembla de rebut que la Generalitat amagui xifres. Ja he dit en altres ocasions que si les tropes aliades haguessin entrat a Barcelona en acabar la II Guerra Mundial, hauria estat un independentista furibund - mai un nacionalista-. Però avui i aquí no val vendre'ns una medicina, que si llegim el prospecte, té més contraindicacions que avantatges. Si el doctor ens les amaga mereix ser denunciat.

'El País' publica avui, segons les xifres de la pròpia Generalitat no fetes públiques pel conseller, sis resultats diferents.

Les sis dades són segons el flux monetari sense neutralitzar: -5.835 milions (-3% del PIB), el flux monetari neutralitzat (ingressos): -16.543 milions (-8,5% del PIB), el flux monetari neutralitzat (despeses): -13.692 milions (-7% del PIB), flux del benefici sense neutralitzar: -774 milions (-0,4% del PIB), flux del benefici neutralitzat (ingressos): -11.258 milions (-5,8% del PIB) i flux del benefici neutralitzat (despeses): -9.295 milions (-4,8% del PIB).