L'entrevista està be. Però també podria ser, i sense perdre gens de raó, la següent:

Sant Jordi Pujol. L'entrevista de Pujol a TV3 ha donat el senyal i la contrassenya per iniciar l'última rebel·lió del que diversos autors defineixen com a elits extractives catalanes. El terme fa referència a l'existència d'un grup, en el vèrtex de la societat, que és capaç de capturar una part de les rendes generals en benefici propi sense crear riquesa, només utilitzant els mecanismes de poder que són capaços de controlar i orientar en el sentit que els interessa.

En realitat, es tracta d'especuladors polítics que, gràcies a la subordinació dels organismes regulatoris i al control de l'estat i de les empreses que depenen de la seva protecció, tenen la possibilitat d'apropiar-se d'una part de la riquesa que genera la societat. Per això creen grans bombolles, com la immobiliària, que generen diners líquids que poden ser extrets i destinats al propi creixement.

Amb diverses variants al llarg del temps, aquest és el mecanisme que ha creat del no-res una ciutat de les dimensions de Barcelona. I, d'ençà de la transició, aquest sistema és el que ha aixecat els gratacels a banda i banda del passeig de la Diagonal.

Aznar va ser la culminació i el moment de màxima brillantor d'aquesta Catalunya de les elits. Ell i ells van tocar el cel, van somniar una Catalunya mundial (i alguns, encara hi somnien) amb enormes negocis especulatius que recuperarien l'imperi perdut a la mediterrània. Van menysprear França, Alemanya, Europa, i sobretot, Espanya. I es van enfilar als terrats de les empreses financeres, constructores i de serveis per veure el món. Un món més català que mai.

Ara, assetjats pels mercats financers i controlats des d'Europa, aquest grup ha tocat l'última corneta. I Sant jordi Pujol torna a cavalcar, en una batalla pòstuma. La diferència és que, en aquesta història, és el seu exèrcit i no l'enemic qui ignora que el drac és ben viu.

L'article està be. Però com gairebé sempre passa en aquesta secció, és partidista, i nomès mira cap a un costat. També podria ser el següent (i no perderia gens de raó):

Sant jordi Pujol .L'entrevista a Pujol, a TV3 ha donat el senyal i la contrassenya per iniciar l'última rebel·lió del que diversos autors defineixen com a elits extractives catalanistes. El terme fa referència a l'existència d'un grup, en el vèrtex de la societat, que és capaç de capturar una part de les rendes generals en benefici propi sense crear riquesa, només utilitzant els mecanismes de poder que són capaços de controlar i orientar en el sentit que els interessa.

En realitat, es tracta d'especuladors polítics que, gràcies a la subordinació dels organismes regulatoris i al control de l'estat i de les empreses que depenen de la seva protecció, tenen la possibilitat d'apropiar-se d'una part de la riquesa que genera la societat. Per això creen grans bombolles, com la immobiliària, que generen diners líquids que poden ser extrets i destinats al propi creixement.

Amb diverses variants al llarg del temps, aquest és el mecanisme que ha creat del no-res una ciutat de les dimensions de Barcelona. I, d'ençà de la transició, aquest sistema és el que ha aixecat els gratacels a banda i banda del passeig de la Diagonal.

Pujol va ser la culminació i el moment de màxima brillantor d'aquesta Catalunya de les elits. Ell i ells van tocar el cel, van somniar una Catalunya mundial (i alguns, encara la segueixen somniant), amb enormes negocis especulatius que recuperarien l'imperi perdut al mediterrani. Van menysprear França, Alemanya, Europa, i, sobretot, Espanya, i es van enfilar als terrats de les empreses financeres, constructores i de serveis per veure el món. Un món més català que mai.

Ara, assetjats pels mercats financers i controlats des d'Europa, aquest grup ha tocat l'última corneta. I Pujol torna a cavalcar, en una batalla pòstuma. La diferència és que, en aquesta història, és el seu exèrcit i no l'enemic qui ignora que el drac és ben viu.

L'Aznar al menys tenia caràcter, no com el (trempa tou) d'en Rajoy. Si l'Aznar es presenta jo votaré al PP i segur posa ordre a tota aquesta colla de capullos, catalans, espanyols i demés elements.
Jo crec que ha sigut un globo sonda del PP