En una entrevista a l'ACN, el delegat del Polisari lamenta que ni Mas ni CiU s'hagin mostrat mai obertament a favor de l'autodeterminació del poble nord-africà i en canvi sí hagin secundat la proposta d'autonomia feta pel Marroc. "No puc generalitzar a tota Convergència i Unió perquè sé que hi ha entre ells molta gent a favor de la independència del poble sahrauí", matisa Moussa.

En aquest sentit, el delegat celebra que ERC i ICV-EUiA sí que donin suport a l'autodeterminació sahrauí i apunta que el PSC té una posició intermèdia: "No està en contra del dret d'autodeterminació però no veu malament les propostes del Marroc".

Moussa defensa que es faci un referèndum a Catalunya, perquè "fins que no es consulti el poble, no pots saber realment què pensa la majoria". I és que Moussa, "per principi" es mostra favorable al dret a decidir de "tots els pobles del món". En canvi, considera que Artur Mas no dóna suport explícit a l'autodeterminació sahrauí "per interès" i en canvi en aquest cas no té en compte els principis.

"Sorpresa" al Marroc per les manifestacions independentistes

Moussa, que representa a Catalunya el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica des de fa cinc anys, lamenta que ni la Generalitat ni l'Estat espanyol hagin mostrat un "suport clar" a la població sahrauí, després que s'hagin comès, assegura, "violacions dels drets humans" per part del regne del Marroc. "No sabem quina carta blanca té el Marroc en el tema dels drets humans que no se'l pot controlat, tot i els informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Fundació Kennedy".

El representant de la RASD destaca que el regne alauita del Marroc va rebre amb "sorpresa" les manifestacions massives que s'han viscut al llarg d'aquest mes a al-Aaiun per reclamar el respecte dels drets humans i la independència. Les protestes han coincidit amb el 40è aniversari de la fundació del Front Polisari.

Crisi sobre crisi al camp de refugiats de Rabuni

Moussa lamenta que la crisi econòmica està fent estralls en l'ajuda humanitària que es rep als camps de refugiats sahrauís que hi ha a Rabuni, Algèria. El delegat relata que l'ajuda humanitària ha disminuït en un 40%, ja que ja pràcticament no es reben fons d'altres països i només es subsisteix amb el que donen entitats com les Nacions Unides i la Creu Roja sahrauí. Així, s'han vist afectats aspectes bàsics com l'alimentació, la salut i l'educació. A tall d'exemple, "si abans al dispensari li corresponien 100 aspirines al mes, ara en té 20 o 30", diu Moussa, qui subratlla que el poble sahrauí està acostumat a conviure amb l'escassetat: "Nosaltres sempre hem estat en crisi".

Pel que fa a Catalunya, Moussa recorda que abans es rebien de mitjana 600.000 euros anuals, però assegura que fa dos anys que aquests recursos ja no arriben. Això sí, l'any passat, com a mesura excepcional per la crisi alimentària, es van destinar 50.000 euros. I el 2011 es van atorgar 35.000 euros a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí per a microcrèdits per a dones, segons dades de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat.

El programa d'ajuda que ha quedat intacte, de moment, és 'Vacances en pau', a través del qual mig miler de nens sahrauís passen els mesos de juliol i agost amb famílies en terres catalanes.

A la disminució de recursos, s'hi suma la disminució de cooperants. I és que, arran del segrest de dos espanyols i una italiana l'any passat i després del conflicte armat a Mali, el nombre de persones estrangeres que va als camps de refugiats a donar un cop de mà ha disminuït en un 70%, diu Moussa.