Paguen un 23 per cent d'IVA, però per un cafè a Lisboa, fins i tot a la cafeteria de l'exclusiu Casino d'Estoril, et cobren menys d'un euro. Per a ser exactes,
0.75 euros. La qualitat del producte és immillorable i l'atenció humana insuperable. És Portugal. Són els portuguesos. I les estan passant de tots colors. Molt pitjor que nosaltres, però aguanten. No els escoltarem una bona paraula dels seus polítics, i potser per això la placa que commemora la seva entrada al Mercat Comú, davant del
Claustre dels Jerónimos, està inusualment desgastada i no hi ha ningú preocupat per restaurar-la. És com si volguessin oblidar-se d'aquell mal dia en què se'ls va ocórrer, de la mà dels espanyols i grecs, entrar per la porta gran en una Europa que ja ni els vol, ni els ajuda…. només els asfíxia.
Avui, si poguessin emprendre el camí de retorn amb els qui els van acompanyar en aquell moment per a la història, ho farien entusiasmats. Però, clar, com nosaltres som "superiors", volem salvar-nos sols i fer de palanganers de la senyora Merkel, doncs, no hi ha manera. Així ens llueix i ens seguirà brillant el pèl amb els nostres veïns portuguesos, que tenen molt que perdonar-nos i que solament mostren el seu desdeny anti-espanyol en els petits detalls.
Per exemple, aquesta setmana que acaba, va coincidir aqui amb una roda de premsa del nostre Alejandro Sanz qui, molt somrient ell, festejava la venda del seu disc vint-i-cinc milions. Un fet musical extraordinari per a tothom, menys per a la puixant ràdio portuguesa, en la qual vostès no escoltaran un sol CD en espanyol, català o gallec encara que canviïn constantment d'emissora i les escoltin totes les 24 hores seguides. Per a ells, no existim musicalment i les nostres figures més conegudes… tampoc.
O sigui, que al poble de Vasco de Gama, Camoes y Pessoa no només tenen dignitat, sinó que, a més, gaudeixen de memòria d'elefant. Una qualitat que, per als temps difícils en els quals vivim, serveix, entre altres coses, perquè no tornis a equivocar-te una altra vegada. Una forma molt útil de no ensopegar dues vegades en la mateixa pedra, un plantejament que, a Catalunya, sembla que no funciona políticament des de l'adveniment de la Democràcia, la qual cosa explicaria el perquè sempre caminem donant-li la culpa als altres dels molts mals que acostumem patir.
I dic jo, per que no els imitem en alguna cosa útil i baixem el preu del cafetet, encara que en aquest país es cobri dos punts per sota l'indecent IVA? No ens alegraría a tots una mica més la vida?
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
