Fa uns dies
comentava que l'accident ocorregut en una maquila téxtil de Bangladesh no era inevitable, que hi havia molts aspectes d'explotació laboral on fins i tot es lligava als treballadors a la pota de la taula de la seva zona de treball per evitar que fessin vaga i això no tenia a veure amb la productivitat tal com es podia entendre des d'un punt de
vista economicista.
Temia que articles de l'estil de Roger, encara que no tenien aquesta intenció podria portar a un efecte desmovilizador per donar la imatge d'inevitabilitat econòmica. Aquesta por s'ha vist pal·liat. Igual que l'accident de Bhopal ha portat a les empreses químiques transnacionals a millorar les seves instal·lacions per evitar fugides dramàtiques a causa de la pressió (sobretot a EUA), els diversos accidents produciedos en maquilas a Bangladesh ha portat a una sèrie de compromisos de les empreses transnacionals que contracten la seva producció en maquilas d'aquest tipus.
Sense tant so mediàtic la pressió sindical internacional en la forma de les federacions
IndustriALL Global Union i
UNI, afiliades a la CSI*,
han forçat un acord amb les associacions d'empreses tèxtils i les pròpies empreses transnacionals per millorar la seguretat de les plantes de Bangladesh on es fan els seus productes. A Espanya les federacions d'indústria de CCOO i UGT (les principals representants a Espanya d'IndustriALL i UNI)
han portat la pressió a les transnacionals amb seu a Espanya,
pressió que també s'ha portat al carrer.
L'acord
inclou la millora de les condicions laborals dels treballadors de les maquilas bangladeshis, fins i tot millores salarials, amb compromisos econòmics (de fins a 500.000$ anuals per a cada centre de producció) sobre la dedicació a la seguretat dels edificis i dels treballadors. Com indicava en el meu article, encara que la productivitat dels treballadors de maquilas bangladeshis és baixa, hi ha costos relativament petits (mig milió de dòlars per a MÀNEC és una menudencia en els seus comptes anuals) compatibles amb la productivitat bangladeshi i que permeten millorar molt sensiblement les condicions en les quals es troben els treballadors.
Encara que aquesta notícia segurament tingui menys atenció en els mitjans que les dedicades a l'accident i tindrà menys reaccions per part d'analistes i opinadores que si aquest assoliment ho hagués aconseguit qualsevol moviment social emergent, té molta importància. En paraules del secretari general d'UNI, Philip Jennings:
"
Ho aconseguim! Aquest acord és un canvi decisiu. Estem establint normes que assenyalen el final de la competició a la baixa en la cadena de subministrament global."
Segurament l'atenció de mitjans, analistes i opinadores al voltant de qualsevol d'acció de solidaritat d'algun moviment emergent que tal vegada no tingui més aconsegueixi que l'ajuda puntual o la conscienciación d'un problema tindrà molta més difusió.
Malgrat això, avui és un dia molt important per al sindicalisme internacional i pels quals creiem que l'acció sindical és una de les principals eines que tenen les classes treballadores del món per lluitar contra l'explotació.
Nota al peu: Els sindicats afiliats a Espanya a IndustriALL i UNI són
les federacions industrials dels sindicats de classe no coorporativos i per l'altre de les federacions de serveis i comerç dels sindicats de classe espanyols de tota la vida, és a dir, CCOO i UGT més alguns altres minoritaris (ÚS, ELA, etc..). Ha estat el treball d'aquest tipus de sindicalisme el que ha aconseguit aquest acord.
No ha estat l'acció dels sindicats "combatius" anarquistes, ni sindicats coorporativos/grocs, a pesar que, per exemple, FASGA i FETICO tenen una forta presència en dues de les empreses transnacionals que tenen plantes a Bangladesh (com a MÀNEC).
