CAS NÓOS
El Gobierno respecta l'actuació judicial entorn de la Infanta i no interferirà
La vicepresidenta i portaveu del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que a l'Executiu li "toca" ser respectuós amb la decisió del jutge de Palma José Castro d'investigar a la Infanta Cristina per presumpte frau fiscal i "no interferir d'una o una altra manera en aquestes decisions".
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'aquest divendres, la vicepresidenta ha rebut diverses preguntes sobre la citada decisió judicial coneguda aquest divendres: "Com a Gobierno ens toca respectar els procediments judicials", ha respost d'entrada.
Sáenz de Santamaría no ha volgut interpretar què repercussió té aquest fet en la imatge de la Corona entre els ciutadans, ni si és contradictori que el jutge Castro s'endinsi per la via fiscal si Hisenda té dades que no existeix tal delicte, segons diverses informacions.
"Haurà de veure's al llarg del procediment", s'ha limitat a dir. "En il·lícits d'aquesta naturalesa caldrà determinar-se pel jutge si s'han produït els elements del tipus que el Codi Penal preveu en els delictes contra la Hisenda Pública", ha agregat.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha acordat investigar a la Infanta Cristina per presumptes delictes contra la Hisenda pública, en sol·licitar a l'Agència Tributària (AEAT) noves dades que permetin determinar si la filla del Rei Don Joan Carlos va incórrer en frau fiscal com a propietària al 50 per cent de la mercantil Aizoon, a més d'haver incorporat finalment les seves deu últimes declaracions de la renda a les actuacions del cas Nóos.
Així ho ha decidit mitjançant un extens acte que ha dictat aquest divendres, pel qual ha fet un pas més en les seves perquisicions entorn de la dona d'Iñaki Urdangarin després de la resolució de l'Audiència Provincial de Balears que, a principis d'aquest mes, deixava les portes obertes a la possible imputació de la Infanta per haver defraudat al fisc.
I és que, segons el tribunal de la Secció Segona de l'Audiència, tant Urdangarin com la seva dona s'haurien beneficiat, com a socis al 50 per cent de la mercantil Aizoon, dels ingressos procedents de l'Institut Nóos així com dels diners suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de la qual tots dos eren copropietaris.
El tribunal recalca així que els diners que de forma presumptament irregular va percebre Aizoon des de Nóos no es va quedar en el compte de la primera entitat, sinó que es va destinar a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar, amb el seu possible "coneixement de l'origen il·lícit i delictiu" d'aquests fons.
