Qüestió de model

Inclús de les situacions més dures es poden extreure aprenentatges positius i dels moments més difícils, com l’actual en matèria laboral i social, poden aparèixer algunes llums dins la foscor. Molta gent, moltes organitzacions, entre elles els sindicats de classe, fa temps que expliquem de forma insistent que cal renovar les estratègies, sumar esforços i, sobretot, no perdre la convicció que la sortida d’aquesta situació està, en bona part, a les nostres mans.

Cal però, modificar formes de treballar, canviar prioritats i, sobretot, apropar-se als problemes i a la gent. Des del model sindical que defensem a la USOC de ben segur que hem d’assumir aquests canvis però també és cert que determinats models d’acció són més necessaris que mai.

En el món del treball, constatem que cal reforçar el que nosaltres hem anomenat com a sindicalisme de proximitat, és a dir, aquella pràctica d’intervenció que concentra els recursos i l’atenció als centres de treball a través de les Seccions Sindicals. Cal posar tota la nostra atenció a l’arrel dels problemes allà on els viuen els treballadors i treballadores. Aquest ha estat el model sindical independent i autònom de la USOC, des de sempre, una idea de pràctica sindical que considera que als centres de treball és on s’ha de concentrar la nostra activitat en defensa dels treballadors i treballadores.

Sindicalisme de proximitat i resposta en temps difícils, on cal explicar i demostrar amb fets que la defensa de l’interés col•lectiu i dels nostres drets passen per organitzar-nos i lluitar tots plegats a partir d’una estructura que respongui als interessos de la majoria, sense dobles agendes on les accions del sindicat en un centre de treball o sector determinat responguin únicament al que la majoria d’aquell lloc decideixi democràticament. Sembla fàcil però no ho és i a més té un cost, l’autonomia del sindicat passa, en bona mesura, per la seva independència econòmica i, per tant, pel finançament principal gràcies a les quotes dels afiliats, del seu esforç col•lectiu surt la nostra capacitat d’organització i la nostra fortalesa.

Tot això no és nou, es tracta del nostre ADN sindical des dels anys 60 quan neix la Unió Sindical Obrera però, de tant en tant, les circumstàncies et situen en el focus d’atenció social i la conjuntura posa de relleu un projecte. L’anunci aquesta setmana d’integració del Sindicat de Treballadors de SEAT (STS), segon sindicat de l’automobilística, a la USOC respon exactament a aquesta capacitat de resposta sindical des de la llibertat d’actuació de les Seccions sindicals. És la nostra feina de sempre que aquestes dies ha estat reivindicada per un ampli col•lectiu d’experimentats sindicalistes. Benvinguts a aquest model que mentre milers homes i dones sindicalistes el vulguin i el defensin no canviarà.


Antònia Gil
Secretària general
USOC