Nosaltres decidim i punt

Cansament. Indignació. Cansament i indignació és el que fa mesos moltes dones sentim a l’escoltar les declaracions del principal “bocero” de l’església retrograda de l’estat: Gallardon. Estem cansades de que una i altra vegada es qüestionin els nostres drets, gratuïtament. Era conegut que el Ministre de Justícia tenia la intenció de restringir l’actual legislació sobre l’avortament. Restricció de la decisió voluntària d’interrompre l’embaràs. Darrerament ha concretat les seves intencions: supressió 14 setmanes en les que les dones podem practicar l’avortament lliure i supressió de la indicació per malformació fetal.

Vagi per endavant que defenso l’avortament com un dret de les dones a decidir sobre el propi cos, i com a dona jove que sóc reivindico el poder decidir lliurement sobre els nostres cossos, sobre la nostra sexualitat i la nostra reproducció, com un dret humà fonamental. Tot el contrari és un atemptat contra la nostra dignitat i autonomia.

Després de nombroses manifestacions, a favor i en contra, de debats “científics”, a favor i en contra, de sospites, de dubtes morals, i d’infinites creus sobre els nostres òrgans reproductius... Per fi, vam aconseguir la regulació d’un assumpte de salut pública. Fins i tot, quan pensava que les darreres enquestes eren un bon indicador (2 de cada 3 ciutadans catòlics, homes i dones, es mostren partidaris de la legislació vigent), resulta que l’església no ha renunciat a imposar les seves creences.

I sembla ser que el Partit Popular està disposat a abonar la hipocresia social d’invisibilització a les dones que seguirem buscant la forma per avortar (si és necessari), sense que aquesta sigui legal i segura. Un PP que tracta les dones com a menors d'edat quan es tracta de drets sexuals i reproductiu, i com a dones grans si es tracta de contraure matrimoni a partir del 14 anys (com estipula el codi civil). Un PP disposat a tornar a senyalar a les dones com a criminals.

Estem assistint a una reforma que situarà l’estat espanyol a la cua de la UE en matèria de drets sexuals i reproductius i d’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs. Només quedarem davant de Polònia, Irlanda i Malta, que encara tenen legislacions més restrictives. Cal destacar que a diferents països europeus, independentment del signe polític, no es canvien les lleis d’avortament. La nostra dreta és la que governa al servei de la moral restrictiva i classista i per això no accepta els criteris científics que sí són vàlids a nivell europeu.

Argumenten el dret a la vida del fetus, des de la concepció, equiparant-la a la vida humana. Mentre és a partir de la setmana 22 de gestació, quan es considera el començament de la viabilitat del fetus independentment de la mare. La Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’avortament com "la interrupció voluntària de la gestació des de la implantació en l’úter fins la viabilitat fetal".

Argumenten també que hi ha molts avortaments, quan avortaments n’hi hagut sempre. La principal diferència és que ara són legals i segurs. Abans eren clandestins i insegurs, i abocaven a les dones una càrrega addicional de dolor, patiments, risc físic i humiliació. Ara tenim una llei que ens ofereix seguretat i correcta assistència sanitària i sobretot, i molt important, ho fa sense mirar el nivell de renda.

Anys enrere qui podia garantir-se aquesta seguretat i correcta assistència sanitària eren les dones (o les seves famílies) que disposaven d’un nombre major de recursos.Si l’objectiu és disminuir el nombre d’avortaments necessitem dotar-nos de polítiques de salut sexual i reproductiva eficaces, polítiques d’accés i disponibilitat de mètodes anticonceptius i d’educació sexual.

La proposta de Gallardón, no incorpora cap avenç en aquest sentit, i en canvi retira la dignitat de que totes les dones exerceixin el control sobre la seva reproducció, creant una llei injusta que obligarà a moltes dones a ser mares contra la seva voluntat, o bé les convertirà en criminals per posar fi a un embaràs no desitjat, de forma clandestina i arriscant la seva vida.

Novament, estem davant d’un posicionament ideològic repressiu, greu, molt greu, que atempta contra la nostra llibertat i contra la nostra autonomia. La realitat és tossuda i no entén de fonamentalismes. Les dones mai donarem suport a mesures incoherents, classistes i restrictives fonamentades en criteris ideològics i moralistes que segresten els nostres drets.

Seguirem defensant mesures encaminades a afavorir la consecució d’un embaràs desitjat, d’una maternitat i una paternitat digna, enriquidora i responsable. Seguirem traient un a un els seus rosaris dels nostres ovaris.


Janet Sanz