Segons el Govern la reforma de l'administració local que pretén que entri en vigor l'1 de gener de 2014 suposarà un estalvi d'uns 8.000 milions d'euros en dos anys. Però és tot de color de rosa o perdem alguna cosa pel camí?.
Jo crec que perdem i molt. Així, amb aquesta reforma es tancaran totes les OMIC, perquè les competències en matèria de defensa d'usuaris i consumidors surten expressament de l'àmbit local. També és molt probable que, entre unes altres, tanquin les oficines d'informació juvenil, els centres de la dona, les guarderies municipals, etc.
En un país amb 6 milions d'aturats i un 22% de la població en el llindar de la pobresa en el termini d'un any també deixaran de prestar-se els serveis socials de base i els de ajuda a domicili, ja que fins ara es presten gràcies a les aportacions molt importants dels ajuntaments i després seran assumits per les comunitats autònomes, que no tenen capacitat econòmica per prestar-los en tenir al màxim el seu dèficit i la seva capacitat d'endeutament fins al punt que moltes d'elles estan acollides al Fons de Liquiditat Autonòmiques perquè ni diners tenen per pagar el seu propi deute.
D'altra banda, segons la distribució per habitants de les competències que queden per als ajuntaments a partir de 2014 es tancaran, per exemple, les biblioteques dels municipis de menys de 5.000 habitants, o els centres esportius dels de menys de 20.000, igual succeirà amb els serveis de protecció civil o els de prevenció i extinció d'incendis. Amb el que cada qui que llegeixi aquest article pot veure el que va a perdre el seu poble segons els habitants que tingui.
És clar que és aquí on està aquest estalvi: en el tancament de serveis bàsics per a la població, que ens retorna al nivell de prestacions d'abans de la restauració democràtica dels ajuntaments, quan el que aquests exigeixen és que se'ls doti dels mitjans per fer front al present segle XXI i els reptes que tenen per davant. A més té una contrapartida: l'augment de la despesa en prestacions per desocupació per la quantitat d'aturats que aquesta reforma va a portar amb si.
El Govern hierra en el diagnòstic i en el tractament. En el diagnòstic perquè no és l'administració local el problema en matèria de dèficit, suposa el 4 % del PIB enfront del 66,6 % de l'Administració Central i al 17,6 % de les Comunitats Autònomes, i el tractament perquè precisament si hi ha ajuntaments endeutats són els de més de 20.000 habitants, doncs només les capitals de província sumen el 38,4 % del total del deute, i no obstant això queden fora de les mesures d'aquesta reforma.
I els únics que poden evitar-ho són els alcaldes, perquè quan el primer esborrany del Govern perseguia la fusió d'ajuntaments, i amb això la supressió d'alcaldies, la seva oposició va ser tan decidida que van aconseguir tirar-ho per enrere; el mateix va succeir quan va proposar la reducció del nombre de regidors o la limitació dels seus salaris. I ara crec que és el moment que parin aquest projecte si no volen acabar sent alcaldes per res al capdavant d'ajuntaments fantasmes, sense competències ni serveis que prestar. Han perdut la seva primera oportunitat en la Comissió Nacional de l'Administració Local, en la qual haurien d'haver rebutjat el projecte, però van a tenir una altra oportunitat en la tramitació parlamentària, ja que, sobretot el Senat, està plagat d'alcaldes i exalcaldes, que veurem si estan del costat dels seus veïns o no. I entre mitjanes, tots els altres també poden parar aquest despropòsit. I saben com fer-ho.
Alejandro de Diego Gómez.
Secretari d'Administració Local.
