Un document del CNI, que dies passats filtrava El País, ve a anunciar que aquest dissabte ETA escenificarà el que pot llegir-se, si el fet es confirma, com a una nova etapa de la retirada gradual. L’acte consistirà a la reunió a Baiona, al País Basc en territori francès, d’una vintena de militants, abans de retornar a l’Estat espanyol. Entre els reunits hi seran, sempre segons la mateixa font, els membres de l’anomenada “comissió d’interlocució”, designada per dialogar amb el govern Rajoy, si aquest acaba acceptant les converses.
També està prevista l’assistència d’una de les personalitats internacionals que van presentar la declaració del 20 d’octubre del 2011 al palau d’Aiete –l’edifici que, paradoxalment, era residència de Franco a Sant Sebastià durant els estius- i que reunia, entre d’altres, l’ex secretari general de l’ONU Kofi Annan, l’exprimer ministre irlandès Bertie Ahern, l’exministre francès Pierre Joxe, o qui fou líder del Sin Féinn, Gerry Adams.
Fins ara, el servei secret espanyol, amb els seus informes sobre la situació i les intencions de l’organització han ratificat diverses vegades la realitat de la renúncia definitiva d’ETA, fins ara confirmada pels fets, en contra d’auguris més pessimistes de la policia estatal i de l’Europol, amb la previsió de una revifada de la violència, per part d’elements dissidents del grup.
La novetat d’aquest acte seria únicament el caràcter coral. Ex terroristes i col•laboradors ja han anat donant el pas, individualment, de presentar-se a les autoritats, especialment aquells que no tenen càrrecs pendents a l’Audiència nacional, o estan acusats de delictes ja prescrits, la majoria dels anys 80. Seria el cas de la vintena de Baiona que, si fem cas de l’informe, ja haurien passat pels consolats espanyols als països on residien (molts, a Amèrica), per inscriure’s com residents a l’exterior i tramitar el passaport.
La data d’aquest gest no ha estat triada per casualitat. El 15 de juny és el Dia internacional del refugiat polític i ja se sap que per a ETA, els seus personers o exiliats ho són, de polítics. La xifra de fugits la situa entre 500 i 600, i el CNI la redueix a 115 amb causes prescrites i uns 270 que no estan reclamats. Potser la diferència, els altres 115 fins als 500, ben bé podrien estar encara acusats de velles accions encara susceptibles de persecució.
En tot cas, aquests retorns, passant per l’adreçador del tràmits i dels documents espanyols, a la recerca de la reinserció al país d’origen, difícilment es pot deixar de veure com una retirada, a més d’un abandonament implícit de l’organització que, des de l’estiu de l’any passat, ha aixecat la prohibició als seus militants de seguir aquestes passes.
Això no treu que els cossos de seguretat i el sistema judicial segueixi perseguint els que encara són justiciables. Sense parar-se a pensar en l’oportunitat, o no, del moment de les detencions, per bé que molts puguin pensar el contrari. També aquests dies han estat detinguts dos suposats col•laboradors d’ETA a Guipúscoa: a Andoain, Jon Lizarribar, de 36 anys. A Urnieta, poble veí, Ruben Gelbentzu, de 35. Tots dos estan acusats de pertinença al “comando legal” (escamot format per persones no fitxades per la policia) Izarbeltz (estrella negra), suposats autors de quatre atemptats sense víctimes, respectivament a la Universitat de Navarra, El Corte Inglés de Saragossa i dues empreses navarreses.
Ja havien estat detinguts els anys 2003 i 2004, i Lizarribar va ser condemnat a França a sis anys de presó per associació de malfactors amb finalitats terroristes, documentació falsa, tinença il•legal d’armes i furt de vehicle. De vegades, ser detinguts i jutjats per delictes antics i –relativament- menors, també és un mitjà, tot i que indirecte, per retornar a la vida “normal” en poc temps.
I en aquestes que moria a Madrid aquell extrem de la Reial Societat que va ser Elías Querejeta. La majoria de companys d’equip en la mateixa època li retreien fins fa poc que els fes perdre quantitats aleshores importants de diner, invertides en el seu primer documental. Des d’aleshores va evolucionar al gran productor cinematogràfic progressista i elitista que tothom recorda per obres de Saura, Erice, Armendariz, Leon de Aranoa... i la pròpia filla, Gracia.
A la terra originària, més que arreu, era objecte de debat, discutit entre afins i detractors, com acostuma a passar al lloc d’origen, i a tantes personalitats destacades.
Robert Pastor
Periodista
