Després de conquistar Nàpols per als Reis Catòlics, el Gran Capità va haver de rendir-li comptes al Rei, famós per la seva malaltissa inclinació al control de despeses, la qual cosa va fer amb una llista desorbitada. Aquesta situació ha donat lloc a l'expressió que encapçala aquest article i que s'usa quan els comptes o explicacions que s'ofereixen són exagerades o desproporcionades.
La Vicepresidenta del Govern acaba de presentar el projecte de reforma de l'administració que suposarà, pel que sembla, un estalvi de 37.700 milions d'euros d'aquí al 2015. Però en analitzar el seu contingut veiem que els comptes no són el que semblen:
Dels 37.700 milions, 16.295 seran estalvis indirectes, per a ciutadans i empreses, no per a l'administració, i es donaran quan es produeixi la total efectivitat de les reformes, pel que és necessari desenvolupar l'administració electrònica íntegrament, la qual cosa fins ara està en bolquers. I el que no es diu és quant diners cal invertir per a la seva implantació. Estem, doncs, davant un 43 % de l'estalvi que no és tal i pel qual, a més, no s'han computat les despeses per al seu càlcul.
Dels 21.405 milions d'estalvi directe, 12.966 es corresponen amb les mesures estructurals adoptades en matèria de personal, incloent les realitzades l'any passat, suposant una reducció no només de funcionaris que es jubilen, que són entorn de 30.000 per any, sinó també de personal laboral, que s'ha reduït ja en més de 300.000. I sense perjudici d'entrar en si totes les reduccions estan justificades o no, o a sensu contrari, si les contractacions van estar justificades o no i qui hauria de respondre per això, la qual cosa és evident és que gens d'això és gratis, ja que qui deixa de percebre un salari passa a cobrar una prestació per desocupació, l'import de la qual no computa en aquest informe i que hauria de reflectir-se perquè l'INEM també és administració, amb el que si calculem l'estalvi net d'aquesta mesura seria moltíssim menor de l'anunciat.
Dels restants 8.439 milions, 1.999 serien gràcies a la reducció d'entitats autonòmiques i consegüent reducció de personal, i 6.440 per les mesures de racionalització administrativa, supressió d'organismes i estructures, eliminació de duplicitats i millora de la gestió de mitjans i serveis. Però el que es refereixi a les comunitats autònomes tindrà caràcter de recomanació, perquè no pot obligar-les a això, amb el que també queda en dubte gran part d'aquesta previsió.
Llavors com es pretén aconseguir tot aquest estalvi?. Doncs incloent en aquesta proposta de reforma la de l'administració local, l'estalvi previst de la qual és de 7.129 milions d'euros, és a dir, la tercera part del total i gairebé el 85 % de les mesures de clarificació de competències, la qual cosa al meu judici també és un càlcul erroni, doncs Espanya és un país de petits ajuntaments, la immensa majoria rurals, amb una repercussió en la despesa pública molt per sota de l'administració central i molt menys del conjunt de les autonòmiques, i en els quals, per descomptat, no es donen aquestes duplicitats que s'al·leguen com a justificació.
I amb tot això el Govern es va a presentar a Brussel·les per donar compliment a les exigències europees sobre reforma de l'administració. Però la diferència amb l'època dels Reis Catòlics és que ara els comptes es comproven. I quan a principis de 2016 s'obtinguin les de resultats d'aquestes mesures veurem si estem o no davant els "comptes del Gran Capità". I amb això ens jugarem la credibilitat com a país, la qual cosa és tot menys un joc.
Alejandro de Diego Gómez.
Secretari d'Administració Local.
