|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
|
El joc del Carmel
REPARTIMENT DE PREMIS En un agradable ambient familiar, el diumenge dia 29 d'abril es fer el repartiment de premis del "Joc del Carmel" als primers classificats. La trobada va servir per posar en comú divertides anècdotes viscudes pels participants. Tothom van coincidir a valorar el Joc com una oportunitat de relacionar-se amb altres persones de la família carmelitana i alhora d’aprendre molts aspectes desconeguts del passat i del present del Carmel. La festa va acabar amb un àpat preparat per tots els assistents.
PREGUNTA DE DESEMPAT Acabades les dotze setmanes previstes, hi ha cinc concursants que han encertat totes les preguntes del Joc del Carmel. Per poder decidir les posicions finals entre els primers classificats se'ls va enviar una una única pregunta per decidir les posicions definitives. El factor "temps de resposta" hi jugava un paper determinant. La pregunta de desempat era:
Santa Teresa de Jesús es declara devota d’un personatge bíblic que tenia set germans. Quantes vegades surt el seu nom en els escrits de santa Teresa?
Resposta correcta: 18, 17 o 16 (totes tres respostes són vàlides; de fet el nom surt 18 vegades, però un mateix text es repeteix en les dues versions del "Camino de Perfección", i en una carta es parla d'un personatge contemporani a qui Teresa anomena metafòricament David).
Les solucions donades pels cinc concursants i els temps de resposta que marquen la classificació definitiva són els següents: Relació de premis
Primer premi: Cap de setmana per a dues persones a una població on hi hagi hostatgeria de l'Orde, a escollir. (Inclou dues nits a l'hostatgeria i àpats. No inclou desplaçaments). |
Classificació definitiva AMB 36 PUNTS AMB 35 PUNTS AMB 34 PUNTS AMB 33 PUNTS AMB 32 PUNTS AMB 31 PUNTS AMB 30 PUNTS AMB 29 PUNTS AMB 28 PUNTS AMB 27 PUNTS AMB 26 PUNTS AMB 25 PUNTS AMB 24 PUNTS AMB 23 PUNTS AMB 22 PUNTS AMB 21 PUNTS AMB 19 PUNTS AMB 17 PUNTS AMB 15 PUNTS AMB 14 PUNTS AMB 12 PUNTS AMB 9 PUNTS AMB 8 PUNTS AMB 6 PUNTS AMB 3 PUNTS AMB 2 PUNTS La classificació recull tots aquells concursants que han participat alguna vegada. Alguns s'han incorporat al concurs una vegada començat, altres no han participat sempre o ho han fet ben poc. |
|
|
Primera setmana Pregunta núm. 2: Pregunta núm. 3: |
|
|
Segona setmana Pregunta núm. 4: Pregunta núm. 5: Pregunta núm. 6: |
4: b.- Francesc Palau. 5: c.- Any de l'Oració. 6: a.- La transparència de l'imperceptible. |
|
Tercera setmana Pregunta núm. 7: Pregunta núm. 8: Pregunta núm. 9: |
7: c.- Noche oscura del alma. 8: b.- Sant Martí. 9: b.- Servir Jesús en la persona dels malalts, ancians i infants. |
|
Quarta setmana Pregunta núm. 10: Pregunta núm. 11: Pregunta núm. 12: |
10: a.- La Punxa. 11: b.- Del nunci Felipe Sega. 12: b.- Pau VI. |
|
Cinquena setmana Pregunta núm. 13: Pregunta núm. 14: Pregunta núm. 15: |
13: a.- 1877 14: a.- Quidditas Eclesiae Dei per duas metaphoras exposita... 15: c.- 1562. |
|
Sisena setmana Pregunta núm. 16: Pregunta núm. 17: Pregunta núm. 18: |
16: b.- El P. Lluís Vidal, jesuïta 17:b.- Maria 18: c.- Sant Adrià de Besòs. |
|
Setena setmana Pregunta núm. 19: Pregunta núm. 20: Pregunta núm. 21: |
19: b.- Garciálvarez 20: a.- El convent de San Josep de Barcelona 21: b.- La riquesa pròpia de la seva condició laical. |
|
Vuitena setmana Pregunta núm. 22: Pregunta núm. 23: Pregunta núm. 24: |
22: b.- 1925 23: a.- Vilanova i la Geltrú 24: c.- Barcelona. |
|
Novena setmana Pregunta núm. 25: Pregunta núm. 26: Pregunta núm. 27: |
25: b.- Cartas 26: c.- Baltasar Nieto 27: a.- El parlament d'Escòcia a Edinburgh. |
|
Desena setmana Pregunta núm. 28: Pregunta núm. 29: Pregunta núm. 30: |
28: b.- A Ávila, el 1581 29: c.- Puebla de los Ángeles 30: b.- Maçanet de Cabrenys. |
|
Oncena setmana Pregunta núm. 31: Pregunta núm. 32: Pregunta núm. 33: |
31: a.- M. Josepa del Santíssim Sagrament 32: a.- Penitents 33: b.- P. Antonio Parra. |
|
Dotzena setmana Pregunta núm. 34: Pregunta núm. 35: Pregunta núm. 36: |
34: c.- Madeira 35: c.- Un religiós camil 36: a.- Salm 137 (136). |
|
Extracte de les bases del joc Dinàmica del joc: Cada dilluns, durant tres mesos, es formularan tres preguntes per setmana, de diferents graus de dificultat, que s’enviaran per correu electrònic a tots els participants de les diferents comunitats.
Les respostes a les preguntes es retornaran via mail, a l’adreça jocdelcarmel@carmelcat.cat, per tot el dissabte de la mateixa setmana. Les respostes rebudes fora de termini no puntuaran.
Cada pregunta tindrà el valor d’un punt i els participants aniran sumant punts en funció de les respostes encertades. Guanyarà el participant que acumuli més punts. Setmanalment s’aniran publicant a la pàgina web de la Província les solucions de la setmana anterior i la marxa de la classificació.
Hi haurà premis per als guanyadors, si bé tots hi sortirem guanyant, doncs, amb el que ens enriquirem, ja en tindrem un premi.
Inici del joc: El joc començarà el 9 gener de 2012 i tindrà una durada de tres mesos.
Incidències: Qualsevol desacord amb la puntuació rebuda o suggeriment caldrà comunicar-lo per correu electrònic a l’organització, la qual es reserva el dret de resoldre qualsevol conflicte no previst a les bases.
|
El personatge bíblic per qui santa Teresa tenia una marcada devoció és el rei David, el menor dels vuit fills de Jessè (1er Samuel 17,12-15). La mateixa santa Teresa comenta a Fundaciones: “Tràtase de la fundación de San José de Nuestra Señora de la Calle, de Palencia, que fue año de 1580, dia del rey David” (F 29,tit); i, seguidament: “Yo gusté mucho que se fundase aquel día, por ser el rezado del rey David, de quien yo soy devota” (F 29,11).
1: b.- Francis Poulenc. 
2: a.- El Mercat de la Boqueria (o de Sant Josep).
3: c.- En el Museu Kelvingrove de Glasgow.
El P. Francesc Palau (Aitona 1811-Tarragona 1872), carmelita descalç, té una abundant obra escrita publicada. Una part (la que tractava de l’Escola de la Virtut, conferències espirituals, de l’exorcisme, el Mes de Maria, les Regles i Constitucions de la congregació que va fundar, un àlbum dedicat al papa Pius IX...) la va publicar ell mateix. Una petita part es va perdre i la resta es va editar a Roma els anys 70 del passat segle. Entre aquests darrers textos palautians hi ha el llibre “Mis relaciones con la Hija de Dios, la Iglesia”, d’on ha estat extret el text que conformava la pregunta («Cuanto haces a tus prójimos lo haces a mí porque yo soy ellos y ellos son la Iglesia»).
Els bisbes carmelites que van assistir, el setembre de l’any passat, al Definitori General d’Ariccia (Itàlia), van acordar elevar al papa Benet XVI la petició que la Santa Seu consideri la possibilitat que l’any 2015, coincidint amb el cinquè centenari del naixement de santa Teresa d’Àvila, sigui declarat Any de l’Oració.
Aquest títol no correspon a cap obra de la germana Cristina Kaufmann. En canvi, els altres dos són els títols de dos aplecs d’escrits que les carmelites descalces de Mataró van editar (l’un a l’Editorial Claret i l’altre a Editorial de Espiritualidad), en els quals es desenvolupa el seu pensament i la seva espiritualitat. Nascuda a Baden (Suïssa), la germana Cristina va ingressar al Carmel de Mataró l’any 1964, on va ser priora en dues ocasions. Va morir la nit de Pasqua de l’¡any 2006 al monestir d’aquesta ciutat del Maresme.
La darrera estrofa diu així:
L’edició clàssica de la "Història d'una ànima", el títol tradicional dels Manuscrits Autobiogràfics de Teresa de Lisieux, recull la crònica del viatge a Roma d’aquesta manera: "...s'havia convingut de posar cada departament de vagó sota l'advocació d'un sant... vàrem sentir que el nostre departament estava sota l'advocació de Sant Martí". Quan en temps moderns s'ha fet una revisió crítica dels escrits de Teresina, aquest paràgraf s'ha suprimit, tot i que en algunes edicions s’ha posat aquest text en una nota a peu de pàgina.
Ho podem llegir al web de les Carmelites de Sant Josep: "Som una família que vivim l’estil de vida del Carmel, visquent en obsequi de Jesucrist per servir i estimar amb senzillesa l’ideal contemplatiu–apostòlic, seguint los passos de Jesús de Natzaret i de la nostra fundadora mare Rosa Ojeda Creus. El nostre carisma es fa vida en diferents obres apostòliques servint a Crist en la persona dels malalts, ancians i infants."
El convent dels carmelites descalços de Tarragona és conegut popularment com “la Punxa”. La imatge n’és ben il·lustrativa: el campanar de l’església està coronat amb una esvelta coberta que ens tramet aquesta idea.
Aquesta frase la podem trobar al capítol 28.3 del llibre Fundaciones de santa Teresa de Jesús. Tot i que no s’hi cita directament el nom del nou nunci, en altres llocs podem trobar que Mons. Felipe Sega venia a substituir l’anterior nunci, Ormaneto, mort poc abans a Madrid.
Santa Teresa de Jesús va ser proclamada Doctora de l'Església pel papa Pau VI durant l’eucaristia celebrada el dia 27 de setembre de 1970 a la basílica de Sant Pere de Roma. A l’homilia, el papa va dir, entre altres coses: “Tothom reconeixia, es pot dir que manera unànime, aquesta prerrogativa de santa Teresa de ser mare i mestra de les persones espirituals. Una mare plena d’encantadora senzillesa, una mestra plena d’admirable profunditat. El consentiment de la tradició dels sants, dels teòlegs, dels fidels i dels estudiosos, ja se l’havia guanyat. Ara ho confirmem nosaltres, per tal que, nimbada per aquest títol magistral, tingui a partir d’ara una missió més autoritzada dins la seva família religiosa, en l’Església orant i en el món, per mitjà del seu missatge perenne i actual: el missatge de l’oració”.
Quan Teresa Toda i la seva filla Teresa Guasch Toda, fundadores de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep, després de superar un gran nombre de dificultats, es plantegen obrir una escola per educar nenes òrfenes a Barcelona, Teresa Guasch es prepara per obtenir el títol de mestra. Acabats els estudis, el Ministeri de Foment li lliura la titulació amb data 27 de novembre de 1877.
L’obra escrita del pare Francesc Palau és bastant extensa. En la resposta a la pregunta num. 4 corresponent a la segona setmana ja en parlàvem una mica. Pràcticament s’han publicat tots els seus escrits, però n’hi ha almenys dos que no s’han pogut localitzar enlloc. Un d’ells és un Tractat sobre Las Moradas de santa Teresa. L’altre, aquest “Quidditas Ecclesiae Dei per duas metaphoras exposit, scilicet, civitatis et corporis naturalis”, (“L’essència de l’Església de Déu exposada en dues metàfores: la ciutat i el cos natural”), el qual recollia un estudi eclesiològic des d’un punt de vista bíblic acompanyat d’unes làmines dibuixades segurament pel propi pare Palau. 
Després d’un seguit d’impediments i malentesos que complicaven la ferma decisió de santa Teresa de fundar un convent amb un ambient adequat per retrobar l’esperit carmelità que ella desitjava, finalment, el dia 24 d’agost de 1562, la santa va poder obrir el primer “palomarcico” teresià: el convent de Sant Josep d’Àvila. L’acompanyaren en aquesta fundació quatre novícies que aquell mateix dia prengueren l’hàbit, les primeres d’una llarga llista de noies que començaran a trucar a les portes d’aquell Carmel i seran l’origen de la gran expansió posterior de l’obra de la santa.
El manuscrit B és una carta de santa Teresa de Lisieux dirigida a la seva germana gran Maria, sor Maria del Sagrat Cor, també carmelita descalça, que li havia demanat que recollís per escrit els records d’uns exercicis espirituals. Així ho farà Teresina, deixant constància del que seria el seu gran testament espiritual: “la meva vocació és el amor”. 
Després de la seva demolició definitiva, l’any 1874, alguns elements de l’antic convent carmelità del carrer del Carme van ser venuts pel propietari particular que l’havia adquirit per urbanitzar la zona i van anar a parar a diferents llocs. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi podem trobar alguns elements escultòrics (imatges, capitells, claus de volta...). 
Aquesta popular frase de la mare Teresa d’Àvila es pot trobar en una carta (Setembre del 1578) que va adreçar a la priora de Sevilla, Maria de San José, en la qual li demanava que tingués paciència amb el pare Garciálvarez, ja que el capellà les havia ajudat molt en la fundació del convent hispalense.
Fra Francesc del Santíssim Sagrament era natural de Reus, on deuria prendre contacte amb els carmelites de la ciutat. Va ingressar al convent de Barcelona i va professar a Lleida. Poques dades tenim de la seva vida. Se sap, però, que va morir al convent de Sant Josep de Mataró a l’edat de setanta-un anys.
Els membres del Carmel Seglar poden aportar a l’Orde del Carmel un gran nombre d’experiències viscudes en el si de la societat civil de la qual formen part de manera activa. Aquesta condició és un valor afegit al carisma teresià que comparteixen amb els religiosos. 
El dia de la Mare de Déu del Carme de l’any 1925 es va inaugurar la nova església dels carmelites de Badalona, amb “llargues i brillants festes”, segons va deixar escrit en un llibre sobre la fundació del convent el prior d’aleshores, P. Basili de Sant Josep. Va presidir l’eucaristia el doctor Rifé, inoblidable rector de la parròquia de Sant Josep i arxiprest de la ciutat. El dia 26 del mateix mes, l’església va ser beneïda pel cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona i Primat.
Maria Rosa Ojeda Creus, fundadora de les Germanes Carmelites de Sant Josep, va néixer a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 30 d’agost de 1872. De joveneta ja sentí una clara vocació envers els necessitats. Als 21 anys va entrar al noviciat de les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, on va professar. Però el seu neguit la portava més enllà fins que, aconsellada pel bisbe de Barcelona Josep Morgades, va fundar el seu propi institut entregat al servei dels més pobres, els malalts, els ancians i els infants. La seva obra hagué de superar nombroses dificultats, sobretot durant la guerra civil. La mare Rosa de la Mare de Déu del Carme va morir a Barcelona l’any 1954 i l’any 1998 li va ser reconegudes les seves virtuts heroiques al ser proclamada venerable.
La revista “Pluja de Roses” (“Lluvia de rosas”) la va fundar a Barcelona el P. Josep de Sant Joan de la Creu, el juny de 1923, en ocasió de la beatificació de la santa. Un any després va passar a Tarragona i el 1928, a Lleida, on s’edita actualment. És l'òrgan oficial de comunicació del Santuari de Santa Teresa de l’Infant Jesús.
La revista té una gran difusió i promou la figura i l'espiritualitat de santa Teresina arreu del món. També té en compte altres figures del Carmel teresià que han destacat en el camp de l'espiritualitat: Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Teresa Benedicta de la Creu (Edith Stein), Francesc Palau i Quer... 
Concretament, ho trobem en una carta datada el 22 de novembre de 1587 que envia a les carmelites descalces de Beas de Segura (Jaén), des de Granada, on residia com a provincial d’Andalusia. En aquesta carta sant Joan de la Creu justifica el seu silenci epistolar perquè “harto está ya escrito para obrar lo que importa; y que lo que falta, no es el escribrir o el hablar, que esto antes ordinariamente sobra, sino el callar y el obrar”.
En les cartes adreçades, sobretot, al pare Jerónimo Gracián, santa Teresa va utilitzar en diverses ocasions noms “clau” per referir-se a persones i no haver de donar els noms autèntics. Lògicament, el seu interlocutor estava en el ”secret” i les interpretava tal com volia la santa. El que més va utilitzar va ser aquest de Matusalén que va reservar bàsicament pels nuncis del Vaticà, Nicolás Ormaneto i el seu successor Felipe Sega. En una ocasió li escriurà al P. Gracián: “... porqué habrá otro Matusalén” (un altre nunci, per substituir a Ormaneto).
Els seus arquitectes van ser Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, tot i que el primer no el va poder veure acabat per la seva prematura mort l’any 2000. Ells dos són, també, els dissenyadors de l’edifici de Gas Natural que hi ha a tocar de la Vila Olímpica, inaugurat finalment l’any 2006, el qual ocupa els terrenys on hi havia hagut l’antiga plaça de toros de la Barceloneta.
Pel novembre d’aquest any, sant Joan de la Creu havia viatjat a Àvila amb la intenció que santa Teresa l’acompanyés a Granada a fundar un nou convent. Ella prefereix quedar-se a Àvila per arreglar alguns problemes que té la comunitat i, des d’aquí, preparar una nova fundació a Burgos. Els dia 28 de novembre de 1581, es troben per darrera vegada, abans que ell marxi cap Andalusia. L’any següent, de retorn de Burgos, passa per Valladolid i d’aquí a Medina, on escriu l’última carta seva que es conserva, adreçada a la mare Caterina de Crist, la futura fundadora del convent de Barcelona. Posteriorment es desvia cap Alba de Tormes, on arriba amb la salut molt desgastada i mor el 4 d’octubre de 1582. Tenia 67 anys.
El pare Isidre de l’Assumpció (Rossell) (Centelles, 1624-Barcelona,1701) va viatjar a Mèxic (Nueva España) com a visitador general, l’any 1673, on hi va estar-hi sis anys. Allí va escriure sobre aquest viatge una interessant crònica, “Itinerario a Indias”, que recull gran quantitat de dades sobre els costums, l’economia, les institucions, els llocs, d’aquelles terres d’ultramar.
Estefania de la Concepció (de Rocabertí i Gualbes) va ser la primera carmelita descalça catalana. Havia nascut a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). Era la més petita dels quatre fills de Pere de Rocabertí, baró de Cabrenys i senyor de Maçanet, i Anna de Gualbes. La nissaga dels Rocabertí està documentada a partir de finals del segle X, a la casa pairal que tenien al roquer de Rocabertí, a la Jonquera. Una de les branques secundàries de la família es va establir a Maçanet de Cabrenys. 
La mare Josepa era la priora del carmel de Colònia quan va ingressar-hi Edith Stein el dia 14 d’octubre de 1933, en un moments de grans convulsions polítiques al seu país. Eren també, però, moments d’incertesa espiritual, amb una certa mirada cap a l’espiritualitat carmelitana per part dels pensadors d’aquell moment. No hi havia cap carmel masculí en aquesta zona de la Renània alemanya, fet que situa el carmel de Colònia en el punt de mira de la recerca espiritual. En aquest sentit, l’entrada d’Edith al convent suposarà una gran ajuda per a l’Orde.
Aquesta estació de la línia 3 del metro de Barcelona deu el seu nom al veïnat de Penitents del barri de Vallcarca. En aquesta zona ara urbanitzada, entre els turons del Coll i del Putget, al peu de Collserola, antigament hi havia anacoretes que vivien en les nombroses coves de la muntanya. Aquí, el pare Francesc Palau hi va fer un oratori que prengué el nom de Santa Creu de Vallcarca, o dels Penitents, per la seva marcada línia espiritualista i eremítica.
Poc després va ser clausurat, sembla que per causes sanitàries amb motiu d’una epidèmia. El 1892 els terrenys varen sortir a subhasta i els va comprar mossèn Cinto Verdaguer, interessat en recuperar aquell oratori de reminiscències místiques carmelitanes, però, a causa dels seus deutes l’hagué d’abandonar. Finalment, es va cremar i l’ajuntament d’Horta el va enderrocar l’any 1895.
Actualment, en aquest indret hi ha una clínica propietat de les germanes carmelites missioneres.
Després de la restauració que seguí a l’exclaustració, el Carmel català emprengué amb il·lusió un nou projecte missional a Mèxic que aviat s’hagué de traslladar als Estats Units a causa de la revolució mexicana. A partir de la segona dècada del segle passat, s’obriren algunes cases a diferents poblacions d’Arizona, i un important convent a Washington que es potencià com a noviciat i escola de teologia. Aquí hi estigué el pare Antoni Parra, amb altres religiosos de la província de Catalunya, el qual es va doctorar a la Universitat Catòlica de Amèrica amb la tesi “Legislación eclesiàstica sobre el ayuno y la abstinéncia”. Aquest tractat va ser editat a Washington l’any 1935.
L’actual convent dels carmelites descalços de Funchal, capital de l’arxipèlag de les Madeira (Portugal), va ser fundat l’any 1946 pel pare Constanci del Nen Jesús i dos religiosos més, tots ells vinguts de la província de Navarra. La primera presència dels descalços a l’illa, però, cal anar-la a cercar molt abans, quan l’any 1652 s’hi fundà la primera comunitat teresiana, la qual es va mantenir activa fins l’any 1834 quan les lleis d’expulsió i d’extinció dels ordes religiosos van acabar la feina que ja havia començat unes dècades abans el devastador terratrèmol de l’any 1755 que tingué el seu epicentre a Lisboa, i que també afectà greument Madeira.
L’arquitecte que coneixia els autors carmelitans, santa Teresa i sant Joan de la Creu, era Antoni Gaudí. Entre les seves obres hi ha el col·legi de les Teresianes (fundades pel sacerdot Enric d’Ossó) del carrer Ganduxer de Barcelona. Gaudí es va inspirar en el llibre “Las Moradas” de la santa d’Àvila, i per això va dissenyar l’edifici com una fortalesa amb merlets, però no com a castell militar sinó com un refugi religiós.
El conegut escriptor Paulo Coelho (Rio de Janeiro, 1947) és autor de la novel·la “Na margem do Rio Piedra eu Sentei e Chorei” (“Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar”), en la qual un dels dos protagonistes és un carmelita descalç segons explica ell mateix. El llibre narra el retrobament, en un poblet proper al Pirineu, de dos antics amics d’adolescència. Ella ha après a dominar els seus sentiments i ell ha trobat en la religió el refugi als seus conflictes interiors.