MARHUENDA

Poso la ràdio i allà està Marhuenda; tinc la certesa que, tan aviat acabi aquesta tertúlia radiofònica, estarà en un programa de televisió matiner; després en un altre al caient del migdia. A la tarda descansa, però, tan aviat el sol es posi, tornaré a trobar-lo en un canal diferent.

De la monja d'Ágreda, que va aconsellar a Felipe IV en els últims anys del seu regnat, es deia que tenia la facultat d'estar en dos llocs alhora; Marhueda la supera; el seu no és bilocació, seria, en tot cas, "trilocació" si tal paraula existís.

Com Gary Cooper, agrada el director de La Razón de defensar el que pensa i el que creu completament solament davant el perill; envoltat d'antagonistes que criden i es recargolen de plaure amb les últimes notícies que, gota a gota, va traient Pedro J. sobre Bárcenas, Marhuenda no s'altera o s'altera poc i, quan li deixen, deixa anar els seus arguments.

Confesso la meva fascinació per Marhuenda; puc no estar d'acord amb els seus pensaments, però, en aquests temps de "donjulianisme" i ganivetada bajera, Marhuenda, a més d'un treballador incansable, és un tresor de fidelitat als seus amics i a les seves idees.

Un volgués haver tingut en la vida un amic com Marhuenda i l'única pega que se m'ocorre es resumeix en la frase del vell conte del jueu moribund que, envoltat de fills en el seu llit de mort, aixeca el cap i pregunta. Qui hi ha en la tenda?