REPTE SOCIAL I REPTE INSTITUCIONAL

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya arriba en un context políticament molt complex i socialment dramàtic com a conseqüència de la crisi econòmica i les polítiques de retallades impulsades pels governs central i de la Generalitat en els darrers temps.

També constatem que la crisi de confiança en les institucions públiques del nostre país és majúscula. La representació política, la justícia i els governs de tots els colors polítics es troben sota l’allargada ombra de la desconfiança i molt allunyats dels problemes reals de la gent. La durada de la crisi posa sobre la taula qüestions que semblaven oblidades en el temps, pobresa, pèrdua dels habitatges, l’alimentació dels nostres nens, atur de llarga durada, marginació social són alguns dels reptes que viu la nostra societat.

D’altra banda, l’esgotament del pacte polític de la sortida democràtica a l’Estat espanyol en relació a Catalunya, el model autonòmic, és un fet que, amb el pas del temps, la inacció política i la crisi econòmica ha generat un còctel de difícil solució. Per la USOC, els reptes socials són la primera tasca dels governs però arribat a aquest punt, no es pot obviar que urgeix una sortida política a l’actual situació de les institucions i la relació Catalunya-Espanya.

Des del sindicalisme autònom i independent que representa la USOC apostem per confrontar el desafiament social que ens està plantejant la crisi en els seus diferents fronts alhora que s’avança en el procés polític. No compartim visions que anteposen una o l’altre via com si fossin incompatibles, cal afrontar tots els reptes perquè socialment no podem abandonar la crisi i políticament no es pot mirar cap a una altre banda davant una crisi institucional com l’actual.

I pensem que cal fer-ho sota algunes premisses. Al món social li reclamem unitat d’acció, USOC hi treballa en aquest sentit. Cal reforçar els àmbits de cooperació dels diferents agents que treballem contra la crisi en els àmbits laboral i social per a millorar la nostra resposta, molts som pocs en aquests moments!

I a la política i la societat en general cal reclamar-li consensos; nomes amb la cerca de majories socials àmplies avançarem en la construcció nacional d’una societat catalana que sigui capaç de decidir el seu futur, sigui quin sigui, així com el seu marc de relació amb Espanya, Europa i el mon. Exigim consensos i rebutgem qualsevol interpretació restrictiva d’aquesta idea que té per objectiu integrar sensibilitats i punts de vista diversos en un únic projecte de societat. Més enllà de la dinàmica de partits, algú pensa, realment, que té viabilitat política i institucional una proposta de país que no articuli un ampli suport social?

Per tot això, com a organització de treballadors on conviuen sensibilitats molt diverses reclamem una aposta decidida per afrontar aquestes situacions descrites amb un esforç per integrar posicions i consensuar un full de ruta nacionalment ambiciós i socialment just. No és la nostra funció social, nomes som un sindicat, orientar cap camí en aquest full però si assenyalem que hi ha de ser la majoria de la societat. Aquests consensos requeriran temps, de ben segur, però tampoc podem caure en la paràlisis ni el bloqueig perquè, que ningú s’enganyi! Catalunya necessita superar els dos desafiaments, la crisi social i la política i davant errònies estratègies de dilació també reaccionarà. Catalunya es juga el seu futur i cal ser valents per guanyar-lo, perquè és possible!

Antònia Gil Carrasco

Secretària general
USOC