A l’aguait

Les expectatives d’esdeveniments propers mereixen estar a l’aguait de possibles novetats importants en la política i per a la societat basques. Pel que fa al procés de pau, aviat tindrà lloc a Sant Sebastià una nova conferència de pau, mentre el lehendakari es troba de viatge als Estats Units.

El portaveu del govern Urkullu, Josu Erkoreka, afirmava que no espera, durant els dies de la trobada, cap comunicat d’ETA “important”. El més esperat i desitjat, l’anunci del desarmament, encara no està descartat per a més endavant, pels volts de Nadal. I tanmateix, la veu de l’executiu d’Euskadi diu que el gabinet roman sempre amb les “orejas tiesas” davant qualsevol pas o símptoma de canvis a l’organització.

A més de la conferència esmentada, un altre esdeveniment anunciat i que pot resultar força important és la sentència definitiva del Tribunal d’Estrasburg sobre l’anomenada “doctrina Parot”, que permet allargar el temps d’empresonament de condemnats per terrorisme i crims d’organitzacions. Si la instància judicial europea ratifica la sentència inicial en comissió, més de 90 presos podrien sortir l carrer, segons alguns analistes.

Les detencions de suposats dirigents d’Herrira, o la darrera d’una presumpta etarra a Bèlgica, que es trobava fugida des del 1978, resultarien intrascedents. Com ho ha estat la concessió de la llibertat provisional a l’exgeneral de la guàrdia civil Enrique Rodríguez Galindo, condemnat a 75 anys pel segrest a l’estranger (Baiona, País Basc sota administració francesa), tortures, assassinat i “desaparició” dels considerats membres d’ETA Jose Antonio Lasa y Jose Ignacio Zabala, en nom dels GAL.

En realitat, l’ex general no s’ha estat a la presó més de quatre anys i mig, amb el període més llarg entre maig del 2000 i el setembre del 2004. La resta del temps l’ha passat en règim d’arrest domiciliari. Al·legacions ateses de mala salut i, sobretot, que aquests crims –i d’altres reivindicats amb les mateixes sigles- no van ser considerats de terrorisme, ni d’organització terrorista.

La diferència entre aquest tractament judicial i penitenciari i els afectats per la doctrina Parot és evident.

I en l’àmbit polític, el tancament de l’acord entre el Partit socialista (PSE-PSOE) i el nacionalista històric (PNB), sense tornar al govern bipartit, conegut en altres temps, garanteix l’estabilitat política, amb una majoria conjunta de 43 membres del Parlament sobre un total de 75.

La possible ampliació a un pacte que inclogui el Partit Popular ha dividit a la força que governa en el conjunt de l’Estat, i sembla poc probable, pels interessos de banda i banda. Deixar una única oposició en mans de Bildu podria afavorir una revifada de l’organització radical que sembla a la baixa, després del rebuig a les seves mesures des de la Diputació de Guipúscoa i diversos ajuntaments, entre els quals el de Sant Sebastià.

La sola possibilitat, i les converses, per incorporar només el PSE, sinó també el PP, a un pacte d’estabilitat, sembla no provocar el rebuig frontal de la societat basca que es va observar a la catalana, i que tant car va costar a CiU en el seu moment.

Pot no tenir relació directa, però el fet és que el lehendakari ja ha anunciat la renúncia a promoure la independència d’Euskadi, fins que no hagi passat la crisi, contra la qual va directament el pacte bipartit, amb mesures concretes i compartides.

I no cal oblidar, d’altra banda, que el suport o acatament de les institucions públiques i de figures transcendentals com el Concert econòmic, és allà absolut, defensat pels mateixos “populars” i amb grups com la UPyD de Rosa Díez, que han discrepat des de lluny (geogràficament) encara extraparlamentaris.

Amb l’orella parada, aviat haurem de veure novetats importants per al futur del País Basc, i el conjunt de l’Estat; això, o un manteniment de l’aturada marcada per esdeveniments dels darrers dies, el que implicaria més retrocessos i ajornaments.