|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
El 7 d’octubre va ser la data que la Confederació Sindical Internacional (CSI), en el seu congrés fundacional a Viena fa set anys, va triar per convocar anualment la Jornada Mundial pel Treball Digne. Avui a Catalunya ens trobem amb alts nivells d’atur i una creixent precarietat laboral, la protecció social i el sistema públic de pensions estan sent atacats, la contrareforma laboral facilita l’incompliment dels convenis i la pèrdua del dret a la negociació col·lectiva, l’educació i la salut públiques són atacades amb les retallades, el diàleg social està sent obviat pels governs, s’ataca el sindicalisme i els drets sindicals, etc. Davant d’aquesta realitat hem d’aprofitar aquesta data per denunciar la situació i seguir reclamant una ocupació digna per a tothom.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) va donar a conèixer l’any 1999 el concepte de treball digne a través de l'aleshores director general, Juan Somavía, fonamentant-lo en quatre eixos: ocupació de qualitat, drets laborals, diàleg social i serveis públics. Ocupació de qualitat, referint-se al fet que tothom tingui garantit el dret al treball i a un treball de qualitat que li permeti viure a aquesta persona i a la seva família. Drets laborals, derivats de les mateixes normes internacionals acordades per l’OIT, que inclouen la llibertat de sindicació i l’eradicació de la discriminació laboral, del treball forçat i del treball infantil. Diàleg social com l’àmbit on els treballadors tenen dret a exposar les seves opinions, defensar els seus interessos i negociar les condicions associades a la seva activitat laboral. I els serveis públics per garantir l’accés a la protecció social, que és un dret fonamental i un instrument per a la promoció del benestar humà i el consens social, i perquè els serveis públics de protecció social garanteixin el creixement equitatiu, l’estabilitat social i l’acompliment econòmic de les societats.
Les societats que respecten i promouen el treball digne són les més riques i cohesionades. L’informe de la CSI «Països en situació de risc. Violacions dels drets sindicals. 2013», després d’analitzar la situació al món, conclou que és en els països amb sindicats forts i cobertura extensa de la negociació col·lectiva on hi ha menys desigualtat salarial i una distribució més justa dels ingressos. Per contra, on hi ha persecució sindical (prohibició, repressió o estratègies de desprestigi), la tendència és a la concentració de la riquesa i al creixement de les desigualtats.
Avui hi ha molts països on no hi ha els drets bàsics d’un treball digne, hi ha discriminació, explotació i desigualtat... L’explotació infantil, segons l’OIT, afecta avui 246 milions de nens i nenes entre 5 i 17 anys, forçats a treballar en condicions inhumanes i sense accés a l’escolarització ni sovint a la sanitat. La dona manté a molts llocs una insuportable situació de discriminació en el món del treball. La gran majoria de pobres en el món són dones.
En aquest 7 d’octubre, no només hem denunciat les injustícies arreu, sinó que també hem reclamat canvis en les polítiques laborals i socials a Catalunya, a España i a Europa. Trencar la lògica neoliberal, que vol acabar amb els drets laborals i socials propis del model social europeu, és la millor contribució a la lluita pel treball digne arreu. Tenim motius per a la mobilització i per reforçar l’organització: contra el bloqueig a la negociació col·lectiva, contra els ERO inútils i injustos que s’imposen, contra la degradació de les condicions laborals i la precarització, per reclamar una renda garantida de ciutadania (RGC) que eviti que l’atur es converteixi en exclusió social, per exigir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, contra les retallades i per una educació pública de qualitat i una sanitat universal i gratuïta, etc. Hi ha motius. Per això també és important que denunciem la nostra realitat d’atacs al treball i als drets i que ho fem sense oblidar-nos que tot això s’emmarca en una lluita global pel treball digne al món. Perquè solidaritat és també avançar en drets, perquè ajuda l’altre a no retrocedir en els seus; i no acceptar retrocedir en els teus drets, perquè ajuda l’altre a avançar.
Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya
