Per a tu els Països Catalans són…
Una unitat cultural inqüestionable. Cada cop que vaig al País Valencià, a les Illes o a Andorra hi trobo parts de mi mateix, d'allò que sóc. M'agradaria, és clar, que això es concretés també en una unitat política, en menor o major grau, però ara per ara aquesta és una qüestió més complicada. En tot cas, aquesta unitat política haurà d'arribar per la via de la persuasió d'un futur millor plegats.
Qui o què consideres imprescindible per continuar avançant cap a la sobirania?
Considero imprescindible tenir els pebrots -o ovaris- a lloc. Jo, home de poca fe, no tenia clar que l'estat d'opinió favorable a la independència es mantingués igual de ferm quan el vent comencés a bufar en contra. El que em feia patir és que s'acabés imposant la llei del mínim esforç i que esperéssim que la independència es proclamés sola i a cost zero. Cal tenir en compte que no estem lluitant contra poca cosa, sinó contra tots els aparells d'un estat i els seus esbirros, que són molts. Tot i així, malgrat la pressió política i mediàtica veig que aguantem bé, però el pitjor encara no ha passat. L'important és que estiguem disposats a pagar el preu de la nostra llibertat.
Ara ja coneixem què haurem de votar el 9 de novembre de 2014. Et sembla una fórmula correcta o hauries preferit una pregunta diferent?
A mi aquesta fórmula no m'agrada des del primer dia. Trobo que és una concessió completament absurda a un suposat "federalisme" en el que ningú creu seriosament. Imaginem-nos que en el referèndum guanyés l'opció "Sí/No". En què es concreta això? Ens hauríem posat en un carreró sense sortida molt absurd perquè a l'altra banda no hi ha ningú disposat a federar res. També hem de tenir en compte qui és que es dedica a fer bandera del suposat federalisme o confederalisme. Han estat el PSC i els sectors propers a Duran i Lleida, que ja sabem que precisament no tenen cap intenció de sortir de l'statu quo actual. Ni el PSC ni UDC han fet mai cap pas seriós cap al federalisme quan n'han tingut l'oportunitat. Per què ho haurien de fer ara? Només és un reclam per intentar treure força a l'independentisme.
Creus que el Principat s’acabarà independitzant? En cas afirmatiu, quan?
Crec que sí que s'acabarà independitzant perquè l'independentisme està demostrant que té el tremp dels moviments que produeixen girs importants en la història. El quan no el sé. Allò ideal seria que aquest proper 9 de novembre votem amb tranquil·litat, guanyem, i tot flueixi de manera civilitzada al llarg dels següents mesos. El que passa és que dubto que el govern espanyol estigui disposat a facilitar les coses i molt possiblement haguem de passar a altres etapes, com les eleccions plebiscitàries que algun cop s'han comentat. Ja entenc que el govern de la Generalitat ha de fer les coses ben fetes per tal de guanyar-se la credibilitat internacional, però el cor em demana una declaració unilateral d'independència demà a primera hora.
En cas que Catalunya arribi a ser independent, quina relació mantindrà amb la resta dels Països Catalans?Sovint m'ho pregunto. Segurament amb Andorra les relacions seran excel·lents. Pel que fa a la Catalunya Nord i L'Alguer, crec, i potser m'equivoqui, que les relacions també seran bones encara que pot ser que els respectius estats es posin una mica a la defensiva, especialment el francès. El que més em fa patir és que Espanya s'acarnissi amb el País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent per intentar esborrar-hi qualsevol rastre de catalanitat. Però de vegades, si m'aixeco amb el peu dret, penso que la independència del Principat, quan porti un temps de rodatge i es vegi que tot funciona millor, pot esperonar a la resta de països catalans a seguir el nostre camí. Ja ho veurem.
Com creus que evolucionarà el procés a partir d’ara?
Crec que des d'Espanya ens trobarem constantment amb un mur. Els partits espanyols són esclaus del seu propi missatge i del de la seva premsa, que consisteix en pintar els catalans com una mena de paràsits que sempre demanen. Això fa que els sigui impossible fer qualsevol concessió respecte al nostre dret a decidir sense que els suposi un alt cost electoral i sense que els seus amics se'ls tirin al coll com gossos rabiosos. Aquest immobilisme ens farà el procés molt més ardu i complicat, però també serà el que ens el farà guanyar perquè el fet que ens neguin les molles farà que decidim agafar el pa sencer.
Unió Europea, dins o fora?
Sempre he estat partidari de la Unió Europea perquè ha suposat que Europa deixés de ser un camp de batalla per convertir-se en un conjunt de socis. Només cal fer un cop d'ull a la història europea del segle XX per veure que la UE ha estat un avenç. Per tant, penso que, en termes generals, seria bo estar a la UE, per contribuir a què aquest projecte perduri. Però tampoc cal dramatitzar si no hi som l'endemà de la independència perquè podem tenir-hi unes relacions bilaterals del tipus de les que hi tenen els estats membres de la EFTA, que tenen pràcticament els mateixos avantatges que els membres de la UE i s'escapen d'alguns dels seus principals inconvenients. No diria pas que Noruega o Suïssa siguin estats pàries. En tot cas a la UE no li interessa pas perdre un contribuent net com és Catalunya i, per això, crec que no hem pas de patir a mitjà termini. El que sí que m'ha tret de polleguera darrerament són declaracions com les que va fer Viviane Reding a Barcelona dient-nos el que hem de fer -quan mesos abans havia dit tot el contrari, el que denota que hi ha una pressió brutal de la diplomàcia espanyola- perquè aquesta senyora cobra de nosaltres i no és ningú per donar-nos ordres sobre el nostre futur.
És a les teves mans dissenyar el nou país. Quines tres coses que tenim actualment eliminaries només posar-t’hi? Quines tres hi afegiries?
Hi eliminaria la partitocràcia establint un sistema de llistes obertes, circumscripcions petites i limitació de mandats. Cal esborrar, també, la mentalitat de regió que ens han inculcat durant tres segles que ens limita a l'hora de pensar què podem arribar a ser. I deixar de percebre la cosa pública com un enemic i passar-ho a concebre com allò que vetlla pel bé comú, tal com s'entén als països més desenvolupats. Aquesta percepció l'haurien de tenir els polítics, i així no fotrien mà al calaix, els contribuents, i així no farien l'espavilat, i els funcionaris, és clar. Hi afegiria un sistema educatiu que sigui, com a Finlàndia, amb una alta remuneració per als docents però que al mateix temps aquests siguin examinats constantment. També hi voldria un sistema de mitjans de comunicació amb el mínim d'ingerències externes, tot pensat i fet des de casa nostra. És important apostar, també, per l'energia renovable, per temes de medi ambient, però també per reduir la dependència externa.
On invertiries els diners que deixaríem de perdre amb l’espoli fiscal?
Doncs, bé, els invertiria en el que acabo de dir: educació, energies renovables... però també haurem d'invertir en millorar les infraestructures, recuperar la sanitat de la desfeta de les retallades i millorar-la, recerca i desenvolupament i, també, és clar, haurem de començar a pensar en defensa, diplomàcia... coses que fins ara ens queden al marge per ser atributs dels estats.
Mantindries els símbols nacionals actuals (senyera, Segadors, Onze de Setembre…) o faries algun canvi?
Bé, la bandera de les quatre barres gairebé és inqüestionable per ser un símbol ancestral. Pel que fa a l'himne i a la diada nacional tinc les meves reserves. És molt possible que ho mantinguem per inèrcia, però el que està clar és que són símbols de perdedors, la qual cosa no vol dir que no me'ls estimi. Però quan sents himnes que són triomfals o veus pobles que celebren les seves victòries no deixes de sentir una mica d'enveja. M'agradaria posar l'exemple de Polònia, un país molt similar al nostre per haver passat molt temps esquarterat pels seus veïns. El seu himne és un cant de joia per haver sobreviscut i la seva diada celebra la independència, no commemora pas cap de les múltiples ocupacions que ha patit.
En cas d’aconseguir un estat independent (Catalunya o Països Catalans), quin grau d’oficialitat creus que hauria de tenir el castellà?
Crec que el grau d'oficialitat hauria de ser zero. Evidentment que s'ha d'ensenyar a l'escola -i apostar molt més per l'anglès- perquè és una llengua útil a nivell internacional. El lingüista espanyolista Albert Branchadell va escriure un llibre que es diu "La hipòtesi de la independència" on hi defensa que la independència, fins i tot, podria ser nociva per a la llengua catalana. Ell hi explica que casos com el del Quebec o Flandes demostren que no cal la independència per salvar la llengua, mentre que el d'Irlanda ens demostra que amb la independència una llengua es pot perdre. El que no diu Branchadell és que en els casos que cita com a exemple de llengua autòctona amb bona salut es produeix la condició que aquesta llengua és l'única oficial, independentment de si aquells territoris són estats o altres tipus d'administracions. Amb això vull dir que, fins i tot, els lingüistes contraris a les aspiracions independentistes ho veuen, encara que ho utilitzin de manera esbiaixada per intentar defensar la unitat política d'Espanya tal i com l'entenem avui.
Opina
Configuració |