La notícia me la va donar la Susanna Quintana, altíssima diligència que, al minut, em va treure la son. Aclaparament total.

A quarts de deu del matí em va trucar un amic i periodista de nom Carles Puigdemont que en aquell moment no estava en el món de la política i era un discret i afilat assessor de la campanya. Em va dir: "no és ETA, és terrorisme de base islamista radical". Així va ser al final, però això no es va veure clar fins el divendres a la tarda i el dissabte.

En Carles en aquells moments ja llegia molta premsa internacional per internet i tenia les seves fonts. Una confusió immensa es respirava en aquelles hores. Una senadora d'Almeria amiga de Ángel Acebes, en aquell moment ministre de l'Interior, m'anava informant en temps real del desconcert a la Moncloa i a Interior.
Ningú no ha volgut recordar, ni l'interessat, l'arribada de Zapatero a la Moncloa"
El dissabte 13 a la tarda ens vam constituir en gabinet d'avaluació de l'impacte de l'atemptat en les eleccions del dia després. Ens vam reunir l'equip de campanya, vam obrir la televisió i vam veure la intervenció de Rubalcaba, aquella de "el gobierno tiene todo nuestro apoyo... y este país no se merece un gobierno que le miente". Una persona de l'equip va dir: "el PP acaba de perdre les eleccions".

Aquest home, t'abraça, et passa una fulla d'afaitar per l'esquena, et desangra i no te n'assabentes. "Estilista fino". Vam anar a dormir. Diumenge la votació, el PSOE va guanyar les eleccions a les urnes i jo vaig ser elegit diputat al Congrés per Girona, ara fa deu anys justos. S'ha commemorat l'11 de març. Ningú no ha volgut recordar, ni l'interessat, l'arribada de Zapatero a la Moncloa.

Ara, el mal record en les reformes territorials i la poc seriosa negociació de l'Estatut i la gestió miop de la crisi econòmica han fet de Zapatero un president oblidat, i a qui es pot retreure molta lleugeresa, deu anys després de la seva victòria.