Cartes

En Jordi del Celler de Can Roca cuina amb ànima
Carles Mallart. girona.
El que han fet els germans Roca, del Celler de Can Roca, per Girona és "impagable", han situat Girona al món i això no té preu. Bé és cert que hem tingut una petita ensope?gada, però projectats per d'aquí a un any a tornar a assolir la primera posició. Penso que tenen molt de recorregut i que els propers anys seran els candidats a batre. Sempre vaig pensar: Estan preparats per al dia que no siguin els primers? Sí, realment, sí, malgrat que és un cop, ja no per a ells sols que ho porten raonablement bé, sinó per a nosaltres tots plegats. La vida que han donat a tot Girona, hotels, restaurants, comerç, serveis,... és incalcu?lable, jo crec que ni ells en són conscients, però tots ho sabem. Si aquestes votacions aconsegueixen mantenir-se "realment serioses" tenim Celler en la primera línia per anys, ara bé el perill és que -i ja en té algun tic-, les votacions es converteixin en el futur en alguna cosa així com el festival d'Eurovisió, amb el jo et voto a tu perquè tu em votes a mi, sense importar gaire la qualitat i maneres. Si les votacions són serioses, professionals i no interessades... llavors tenim Celler per anys. Estic segur que els germans Roca seguiran innovant, provant i possiblement amb menys pressió que fins ara, la qual cosa els pot projectar i consolidar a molts anys vista.
Felicitats a en Jordi, "el pastisser", pel seu premi. Un personatge molt important que va ser a Girona no fa pas massa em va dir: Aquest noi, en Jordi "cuina amb ànima" és a dir elabora les seves postres amb ànima. Em va sorprendre i ara penso que, ben mirat, tenia tota la raó. No em sorprèn gens el seu premi quan importants figures mundials, no del sector, fan aquesta apreciació personal d'ell, només em resta felicitar-lo en el terreny personal i a tota la família en particular. Diguem a tots plegats: Si us plau no canvieu. Girona és fantàstica.

La solució
Henry Ettinghausen. la pera.
La flamant Biblioteca Comarcal de la Bisbal d'Empordà està sentenciada a ser enderrocada, abans tan sols d'haver-se inaugurat, perquè els arquitectes van incomplir les normes municipals. Segons diuen, un cop enderrocada, l'Ajuntament podria canviar les normes i es podria tornar a construir exactament el mateix edifici, i al mateix lloc, sense cap problema.
Si la biblioteca s'enderroca, suggereixo que, en comptes de reconstruir la Bibilioteca Comarcal, s'hi construeixi un Manicomi Comarcal, que molta falta sembla que fa.

Una precarització cancerígena
Josep M. Loste i Romero. portbou.
Càritas ho denuncia d'una forma diàfana: la precarització del mercat de treball és un càncer en majúscules que estan corcant la nostra societat. Cal tenir molt present que el fet de trobar/tenir feina (molt important avui en dia) ja no és cap garantia per sortir de la misèria. A més, el 80% de les col·locacions laborals recents són temporals i un 25% formen part de l'economia submergida. De fet, això és el relat esgarrifós d'un país que se'ns desfà a les mans. I davant d'aquests fets resulta atroç, per no dir quelcom més pujat de to, que algunes patronals proposin pagar sous per sota de "l'indigne" salari mínim actual. No hi ha dubte que aquest panorama tan desolador ens demostra que les polítiques actives d'ocupació, dràsticament retallades pel govern espanyol, són un desastre en majúscules. A banda, la poca formació i la morositat excessiva, configuren una situació molt complicada, en què la pobresa excloent i les injustícies socials exacerbades contribueixen a crear un brou de cultiu molt favorable als pitjors populismes autoritaris postdemocràtics.

Quatre dels últims Papes
Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.
Diumenge 27 ha tingut lloc la canonització de dos papes, canonització que ha proclamat dos papes més. En total han intervingut 4 dels últims que ha tingut l'Església Universal. Aquests quatre Papes, un del segle passat, un altre ha estat a cavall entre els dos i dos d'aquest segle. Aquest esdeveniment ha reunit a la Ciutat Eterna prop d'un milió de pelegrins arribats d'arreu del planeta. Tots han arribat amb la intenció d'agrair als dos nous Sants favors materials i/o espirituals, rebuts en primera persona o per éssers estimats. Alguns d'aquests no tenien fe, altres gràcies a aquests sants han rebut les vocacions al sacerdoci, molts han conegut la seva vocació a l'estat religiós o viure una vocació laïcal enmig del món a través de les JMJ o altres viatges que tots dos van fer per gairebé tots els continents.
Tothom ha volgut assistir a la canonització, que ha concelebrat el papa Francesc i la participació Benet XVI, dels dos papes, més universals i carismàtics del Segle XX, ja que tots dos van rebre en vida l'afecte de tot el món: de catòlics, cristians i fins de no creients. Aquests han pujat als altars i formen ja part del calendari de Sants. Els dos Papes del segle XXI, Benet i Francesc, tenen una forma de fer i de dir que ens sorprèn a tots. El Papa emèrit Benet, amb la seva forma teològica i profunda, ha mostrat, als joves i menys joves, una manera d'arribar a Déu a través de la raó, contradient el racionalista i relativisme imperants en el nostre temps. Francesc, amb la seva proximitat i afabilitat, està arribant a tothom i comença a ser reconegut per gairebé tot el món. Els catòlics d'aquest segle tenim una gran sort en poder comptar, simultàniament, amb quatre dels Papes més carismàtics de l'Església catòlica.