Impremta Requesens rep la Medalla de Plata de la Vila Ducal de Montblanc pel seu 100 aniversari

El passat dijous 1 de maig l'Ajuntament de Montblanc, en el ja tradicional Ple Medieval, va aprovar per unanimitat concedir la Medalla de Plata de la Vila Ducal de Montblanc a l'empresa montblanquina Impremta Requesens, que aquest any celebra el seu 100 aniversari.

L'origen de la impremta Requesens té els seus inicis l'any 1914, quan el jove Josep Maria Requesens i Contijoch, després d'aprendre l'ofici com a aprenent a la impremta Monmany, obria una nova impremta al carrer Riber número 6, en un local de lloguer. L'any 1916 passa a arrendar el local del davant, d'unes dimensions més grans, al carrer Riber número 3.

Inicialment, el nou establiment comptava amb una màquina d'impressió a pedal, una guillotina i cinc tipus de lletres. Com no podia ser d'altra manera es va dedicar preferentment a feines de particulars: cartes, targetes, albarans, factures... Però, dos anys més tard, iniciaria una tasca cultural que ha arribat fins a l'actualitat: la impressió de les revistes de caire local i comarcal. La primera va ser la impressió de la segona etapa de la “Conca de Barbarà”, a partir del número 92, fins l'any 1918, els números de la qual van ser confeccionats amb una màquina de format gran amb tracció a braç. Paral·lelament, l'any 1917 també va imprimir els pocs exemplars de “Lo Baluart. Periòdic d'acció municipal”. I, també, entre els anys 1918 i 1923, va editar la “Nova Conca”, un setmanari de gran volada a la nostra comarca. A partir de l'any 1918, amb una maquinària ja molt més moderna, de patent alemanya i amb tracció elèctrica, ja es van poder editar tota la resta de revistes.

Així doncs, entre els anys 1921 i 1926 va editar “El Francolí”, de l'Espluga de Francolí, i entre els anys 1922 i 1923 “Nova Llavor” i la “Sagarra nacionalista”, de Santa Coloma de Queralt; entre els anys 1923 i 1927 “Federació”; entre els anys 1924 i 1926 “L'Estel” i “El seny gros”. Posteriorment, entre els anys 1925 i 1936, va editar la revista més emblemàtica de la comarca, els “Aires de la Conca”, de la qual també va ser un fervent col·laborador i una de les ànimes de la mateixa.

Quatre anys més tard, entre els anys 1929 i 1936, va endegar la publicació de “La Parròquia”, i l'any 1932 “La Pedregada” i “La Segarra”, de Santa Coloma de Queralt, amb només 4 números en cada cas.

En alguns casos, en l'edició d'aquestes revistes, confeccionades d'una manera totalment manual, s'ocupaven de tot el procés: des de la mateixa composició, la redacció i correcció dels articles i de les notícies i, fins i tot, de la mateixa tramesa dels exemplars als subscriptors. Per tant, el capital humà havia de ser quelcom important. En els millors temps hi treballaven de 6 a 7 homes, els quals feien de tot (caixista, remendista, impressor i distribuïdor).

L'any 1936 es van acabar totes les publicacions. El mateix any 1936, a causa dels deutes, la impremta va ser incautada pel Banc de Valls. Així, durant la Guerra Civil, va treballar per al banc, canviant el nom pel de Gràfics Montblanc. Amb aquesta denominació va fer moneda, impressos, documentació per a la Comandància Militar de la vila... malgrat que el seu titular era a la presó a causa de la seva ideologia política.

Una vegada acabada la guerra, la impremta es va reobrir, per bé que en els darrers dies de la mateixa, va ser saquejada, però es va poder salvar la maquinària i l'utillatge necessari per a reemprendre la tasca impressora.

Les revistes locals, llevat de l'edició del “Full Parroquial”, no es van tornar a editar fins ben entrada la democràcia, amb la publicació d' “Espitllera. Revista d'informació montblanquina”, el gener de l'any 1982; així com d'altres de diferents poblacions de la Conca de Barberà, com ara el “Butlletí de Barberà”, “Gira-sol”, de Solivella, “Font de Baix”, de Rocafort de Queralt, el “Butlletí cultural Vimbodí”, els butlletins dels casals de Montblanc i de l'Espluga de Francolí i altres de periòdiques de fora de la comarca.

A partir de l'any 1967, amb la mort del fundador, l'establiment va ser regentat pels dos fills, Josep Maria i Ramon. És en aquest període i, sobretot, en els primers temps de la transició, quan la impremta inicia una nova faceta amb la publicació de llibres i monografies, molts dels quals són de temàtica local i comarcal, d'entitats i associacions, dels centres d'estudis...

Posteriorment, l'any 1980, serà quan s'incorporaran a l'empresa familiar els dos fills de Ramon Requesens, el Ramon i el Sebastià, tots dos amb estudis d'arts gràfiques. Aquesta saba nova farà que la impremta es traslladi a un nou edifici, al carrer Mare Vedruna, número 12-14, amb unes instal·lacions totalment adequades per a les noves necessitats i dotades de les últimes aportacions tècniques. També serà aleshores quan s'introduiran els nous sistemes d'impressió: offset i impressió digital.

L'any 2008, a causa del volum de producció, amb nous equips i l'ampli ventall en la impressió, es fa necessària la diversificació i l'especialització. La impremta segueix amb dues empreses: Impremta Requesens, a càrrec del Ramon Requesens (impressió digital, disseny gràfic...) i Arts Gràfiques Requesens, amb el Sebastià al capdavant (impressió offset-color, publicacions de llibres, retolació en gran format...). Així, amb les dues empreses queda cobert un sector molt ampli del món de les arts gràfiques a la Conca de Barberà, amb una projecció també del tot evident fora de la mateixa.

L'any 2014, aquesta indústria familiar montblanquina ha arribat als 100 anys. Des de la fundació l'any 1914 la societat civil ha canviat molt. En una comarca eminentment agrícola i en un Montblanc poc desenvolupat a nivell comercial i industrial, la impremta Requesens sempre ha contribuït, i en gran manera, a l'activitat associativa, cultural, cívica i, fins i tot, de compromís polític.

A tall d'exemple, i a nivell de curiositat, durant la dictadura de Primo de Rivera, i davant la impossibilitat de trobar cap impremta a Barcelona, la Impremta Requesens va imprimir clandestinament, a les nits, el periòdic “La rebel·lió catalana”, editat per Estat Català, amb un tiratge de 5000 exemplars i amb el peu d'impremta d'un carrer imaginari de París, els exemplars dels quals, mitjançant el missatger Baldrich, eren transportats a Barcelona, on es repartien.

A nivell comarcal, s'ha de fer avinent que la impremta Requesens va editar el primer llibre publicat a la Conca de Barberà. Això va succeir l'any 1921 amb “Montblanquines”, de Josep Conangla i Fontanilles.