Ja podeu adquirir estelades negres, n'hem fet cent més de moment. Les podreu trobar aviat a alguns llocs del Camp i d'altres indrets (de moment a la CGT de Reus) i també a Productes de la Terra en venda per internet. Al Camp, en mà, les venem a 15 euros, tot i que si és un col·lectiu podem ajustar el preu.
Diu la propaganda de Productes de la Terra; "Bandera estelada anarquista (coneguda també com “bandera negra”, “estelada llibertària” o “bandera anarco-independentista”) de 150x100cm de polièster de molt bona qualitat. Porta vetes per lligar a pal o balcó i té també una vaina per poder-hi entrar un pal de bandera de fins a 4 cm de perímetre.
El triangle simbolitza la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i el color negre és el color de l'anarquia. L'estel de vuit puntes és una rosa dels vents i alhora és el nombre de parts dels Països Catalans (País Valencià, Andorra, Illes Balears, Principat, la Franja de Ponent, la Catalunya del Nord, l'Alguer i el Carxe). "
El proper dijous 24 d'abril, a les 19h, farem una xerrada debat al Centre (l'Ateneu Democràtic i Progressita) de Caldes de Montbui, al carrer Corredossos de Baix, 1. Hi xerraré sobre "Municipalisme llibertari: el futur està en els pobles i viles?", dins de les Jornades "Independència per a què?".
(Cada dia més llegidor i d'acord amb la gent d'Embat i les seves traduccions. Això ho hem de presentar aquí al Camp, no?)
Què és l’Anarquisme Social? Apropament a un pla de programa polític i expressió organitzativa del moviment anarquista social
“Tots els anarquistes són comunistes, però no tots els comunistes són anarquistes.” (P. Kropotkin )
Introducció
A partir de 2008 al nostre país –sobretot– però també a nivell internacional, primer als EUA i a continuació, i de manera més marcada a Europa, apareix en els termes més absoluts el nou esquema de gestió integral capitalista, que venia gestant-se durant dècades principalment per part del think tank anglosaxó i sent executat pels organismes internacionals de l’absolutisme capitalista (UE, OTAN, BCE, FMI, OCD, CDE).
Les elits capitalistes, després d’haver establert les circumstàncies per al final del període “de consentiment” del model de gestió neoliberal, estan actualitzant ràpidament les seves posicions per tal de llançar un atac encara més agressiu i estructural contra les forces del treball. (Continua)
El 28 de febrer a les 18h al local de la CGT de Tarragona (pl. Imperial Tarraco 1, edifici 2, planta 3), tindrà lloc la presentació del llibre "La ficción democrática". Aquesta anirà a càrrec del company Rafa Cid, escriptor i periodista, i autor del pròleg del llibre. La segona part de la xerrada comptarà amb la participació de Jordi Martí, activista social i afiliat de CGT Tarragona, que parlarà de la descomposició del poder.
L’objectiu de l’activitat és obrir un debat sobre que és la democràcia i la falsa democràcia on vivim. L'acte està organitzat per la CGT de Tarragona. http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10050
El proper divendres 7 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, participaré en un col·loqui al local Katakrak (al carrer Major, 54) d'Iruña junt amb Garbiñe Bueno, d'Independistak Sarea. Hi parlarem sobre el concepte de sobirania a l'Europa del capital i del que calgui, dins del marc de la Quincena Libertaria organitzada per la CGT-LKN de Nafarroa.
(Interessant article de Patxi Azparren y Pedromari Olaeta sobre el confederalisme basc i contra els centralismes propis i estranys. Extret del blog Lizargorri, que us recomano que llegiu en totes les parts que entengueu...)
Toda sociedad compleja dotada de Estado tiene componentes dialógicos de jerarquía, polijerarquía y anarquía y también de centrismo, policentrismo y acentrismo. (Edgar Morin MetodoV, pag 221 )
Revindicar lo “propio” frente lo “ajeno”, tiene valor en esas ocasiones en las que lo propio tiene componentes más interesantes que lo aprendido o copiado de otras forma de organización social. Desde esa perspectiva queremos compartir estas apreciaciones.
La forma de organización originaria de Euskal Herria antes de la aparición del modelo ciudad-Estado fue una red de asambleas de valle. Una red que persistió, reinventada en diversas ocasiones, y que tuvo también formas urbanas a modo de asambleas de vecinos calificadas de repúblicas. Algo no tan original como pensamos, porque hasta el siglo XVII existieron en Europa multitud de pequeñas entidades republicanas soberanas. Por ejemplo, en el proceso previo de incorporación del Milanesado a la obediencia imperial, la persona que se nombró así mismo Duque, tuvo que hacer una extraña transición y denominarse “duque de la república de Milán”. (Continua)
Els catalans, sembla ser, volen decidir el seu futur. I per a alguns això no és un problema, sinó una amenaça. Per a uns altres la qüestió no està aquí, sinó en els límits estrets que, a dreta o esquerra, en castellà o en català, se li imposen a aquesta exigència democràtica fonamental: el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir l’arquitectura institucional que els envolta.
Què podem pensar nosaltres respecte al dret a decidir dels catalans, bascos, lapons o segovians? Indubtablement, el mateix que ha rondat sempre per les ments dels progressistes, i encara llibertaris, de totes les èpoques: que la gent té dret a exercir la seva autonomia, a viure les seves tradicions (les que no siguin antisocials i no es fonamentin en l’explotació o opressió dels altres), a construir i defensar la seva nació (sempre que no s’entengui la mateixa com una maquinària d’agressió per a la resta de pobles circumdants o per a les minories internes, o com una simple pantalla per a salvaguardar el poder del gran capital local o transnacional). A prendre decisions democràtiques, en definitiva, sobre allò que li afecta. (Continua)
Com individus que rebutgem l’ESTAT hauríem de dir no a la primera pregunta, però això significa que si no volem modificar res, indirectament estem dient que el que tenim i tal com estem ja ens va bé. No es veritat!.
A mes si diem NO a la primera pregunta no podem dir SI a la segona qüestió, i això si que es contradictori amb el nostre pensament. Perquè la independència, sinònim d’autodeterminació, a qualsevol nivell es preferible a la dependència, segons el nostre presumible ideari.
Per altra banda si diem que SI a la primera pregunta, és a dir a que Catalunya sigui un estat, potser sortirem de la UE cosa que molts dels nostres idealistes pensadors reclamen i demanen. Tanmateix també s’obra un període convuls que per una facció del nostre entorn ja li va bé, tot dient que quan mes mullader, millor. (Continua)
El proper dissabte 25 de gener del 2014, a les 19h, farem una xerrada amb el títol "Anarquisme i alliberament nacional, alhora i barrejats" a la Sala SACMA (c/ d'En Bosch, 5) de Manacor. La xerrada l'organitza el Col·lectiu Arrels. Hi explicarem algunes coses sobre topt això que anem explicant pels diversos llocs on ens criden.
I com que el cartell és llarg i hi ha espai a la dreta, escriurem un poemet que coneixereu ràpidament. Es tracta de la lletra que va fer l'anarquista Cels Gomis per als Segadors, el 6 de maig de 1900, que l'altre dia l'Emili Samper ens va explicar però no ens va mostrar en la presentació del seu recomanable llibre sobre l'anarquista folklorista Cels Gomis:
Los segadors tal com s’haurien de cantar avui:
Barcelona, ciutat gran ¡qui t’ha vist i qui et veu ara! Vas cremar dotze convents... i n’has fet dos-cents quaranta! ¡Bon cop de falç! los qui encara sigueu hòmens, ¡bon cop de falç!
Abans los teus consellers al mateix rei feien cara i avui tots davant d’un bisbe baixen servils la mangala ¡Bon cop de falç! etc.
Abans los teus menestrals los seus béns ne defensaven, i avui tot s’ho deixen prendre amb una paciència santa. ¡Bon cop de falç! etc.
N’està prohibit lo captar als vells, dones i quitxalla, mes de monges i de frares, n’hi ha tot un femer que capten. ¡Bon cop de falç! etc.
Abans los nostres obrers cantaven fent barricades i avui canten a l’església per fer plaer a les beates.
Cels Gomis és un dels imprescindibles. Anarquista del primer moment, contacte entre la Internacional i el grup barceloní que crearia l'organització obrera a Barcelona, teòric lllibertari, catalanista, folklorista de l'escola allunyada de l'església... Desaparegut durant anys i panys del relat de l'anarquisme orgànic... la tesi doctoral de l'Emili Samper presentada a la URV l'any passat l'ha fet reviure i el llibre que l'Emili presenta aquest dijous que ve a Tarragona el treurà, esperem, definitivament de la fosca. Dijous 16 de gener a dos quarts de vuit del vespre a la Llibreria La Rambla de Tarragona, l'Emili Samper presenta un llibre que és lectura imprescindible si volem entendre o començar a entendre per què algunes i alguns ens escarrassem a dir i tornar a dir que no és gens estrany el que ara fem, el que pensem, i que de fet les primeres expressions de l'anarquisme a la Peníncula Ibèrica ja ho deien, ho pensaven i ho feien.
Lluís Riera, el pastisser del Nucli Antic d'Olot que va haver d'anar a judici per haver penjat un adhesiu en una entitat bancària, ha estat absolt dels càrrecs. "La Caixa" i Caixa Penedès (actualment Banc Sabadell), les dues entitats que el van denunciar, han estat condemnades a pagar els costos del judici.
Els fets es remunten a l'octubre de 2012, quan un home a punt de ser desnonat a Còrdova es va suïcidar. Arran d'aquest fet, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, juntament amb altres entitats, van convocar una concentració d'indignació. Acabada la concentració, diverses persones van decidir anar als bancs responsables per enganxar-hi aquests adhesius. En Lluís també en va enganxar un.
El projecte de Llei aprovat al Parlament d’Espanya amb el títol "Los derechos del no concebido y las mujeres embarazadas" és una ofensiva total contra els drets de les dones. El mes de febrer, Gallardón presentarà l´avantprojecte en un parlament en que el PP té majoria absoluta, cedint a les pressions de bases ultracatòliques, feixistes, integristes de l’Opus Dei, Kikos Pro-Vida, E-Cristians i altres sectes profundament misògines, patriarcals i classistes.
És important recordar que al llarg de la història l´avortament ha estat una pràctica comuna, sobretot en les dones de les capes populars, aquelles a les que l´església i els poders dominants han impedit el dret a la formació sexual i reproductiva. (Continua)
(Algunes anarquistes de Mallorca s'han posat piles negres, o roges i negres, i fan tot això. Bravo, bravo, bravo!)
Són moltes les falses concepcions i fal·làcies que es tenen sobre l'anarquisme i les anarquistes. Generalment, això és fruit del desconeixement i part important d'aquest és fomentat per les mateixes llibertàries, que ens definim com a tals sense aprofundir en l'immens abast, tant temàtic com de corrents, que té l'anarquisme. Així es conformen els tòpics i la parafernàlia, quedant obsoletes en l'actualitat gran part de les dues coses.
És molt freqüent pensar que a l'anarquisme hi ha «buits» teòrics i especialment pràctics sobre determinats temes. I n'hi ha! Però n'hi ha que tenim en el present i no en el passat i viceversa. Aquests temes molts de pics són tractats de la pitjor manera, és a dir, com si fossin tabú i amb eslògans basts per desmuntar-los. Desgraciadament això encara és molt comú. Uns d'ells és l'alliberament dels pobles i tot el relacionat: el nacionalisme, la llengua, la cultura, la tradició, etc.
El proper dijous 19 de desembre a dos quarts de vuit del vespre, parlarem i debatrem a l'Ateneu Popular la Sèquia de Manresa sobre municipalisme llibertari i sobre el que ens plagui. Al seu web hi diu que "La Sèquia és un projecte que neix l’any2009 obrint i gestionant un espai obert a laciutat per a oferir una alternativa a l'ociconsumista imperant a Manresa.Actualment el projecte implica més de 300persones entre participants autònoms i els 12col·lectius adherits que fan servir l'espai.L'Ateneu treballa per teixir llaços entre personesi col·lectius per la construcció d'alternatives alsistema capitalista i al pensamenthegemònic. Des de l'espai ara alliberat del'antiga i abandonada residència de les Josefines,porta a terme el seu projecte de cooperació,aglutinant les lluites agro-ecologista, feminista,anticapitalista i de defensa de la llibertat delspobles i les persones." Actualment. es troben en un procés judicial segons el qual haurien d'abandonar l'okupació però hi ha coses més importants que els jutges que defensen els rics.
(Aquesta és una entrevista de Xevi Camprubí a Josep Termes, un dels historiadors de l'anarquisme i la'anrcosindicalisme més importants dels Països Catalans, si no el que més, amb motiu de la publicació del seu llibre "Història de l'anarquisme a Espanya" per l'editorial L'Avenç. Va ser publicada a "El Temps" número 1.377, el 2 de novembre del 2010.)
El catalanisme mai no podrà agrair prou la tasca feta per Josep Termes (Barcelona, 1936) durant gairebé cinquanta anys com a historiador. Ell fou, de fet, un dels primers a mostrar que l'origen del catalanisme no era només burgès, com es deia, sinó que va tenir també un component obrer molt important, aportació que va significar un tomb substancial i una contribució molt rellevant al coneixement que els historiadors tenien sobre aquest aspecte. Termes, que el 2006 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, acaba d'enllestir un nou llibre que, en paraules seves, aplega «els estudis de tota una vida» sobre l'anarquisme i el moviment obrer català i espanyol. Aquest llibre, titulat Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980), és previst que aparegui en català i en castellà durant el primer trimestre del 2011, publicat per RBA. En aquesta entrevista, Termes fa un repàs de la història de l'anarquisme i avança algunes de les aportacions innovadores del seu llibre.
Dissabte 14 de desembre, a partir de la deu del matí, tindrà lloc la quarta Assemblea de Regidors i Regidores de la CUP a Vic, a Casa Galadies (carrer de la Riera, 22). Aquestes trobades són especialment dirigides al debat entre regidors/es però són obertes també a totes les assemblees locals, també les que no tenen representació institucional. La trobada es titula "Mecanismes de poder popular" i conté espais tant de formació, com d'intercanvi i de debat centrats, aquesta vegada, en el tema de l'empoderament popular a l'escala local.
A mi em toca fer-hi una xerrada sobre "El contrapoder municipal" a les 11 del matí. Podeu llegir el programa sencer obrint a baix.
(Les fotos són de Rakel Ramírez, de l'Equip de Comunicació de la CGT-PV)
Ahir a València, Josefina Juste va presentar la xerrada-debat sobre municipalisme llibertari en el marc de les XV Jornades Llibertàries de la CGT de València, on Frank Mintz i jo mateix vam confrontar postures diferents però perfectament complementàries sobre el munipalisme llibertari i altres temes antiautoritaris, tant a nivell històric com contemporani.
El públic va omplir de gom a gom la sala de l’Octubre CCC alhora que va deixar clar que el millor sempre és escoltar un munt d'intervencions que una amb l'altra van construint un discurs divers, complementari i col·lectiu. Al final, una sensació de necessitat urgent de trobar alternatives que siguin ara ja reals, fora dels discurs ideològics i del "no hi ha res a fer", trencant dogmes propis i d'altres i no deixant d'investigar amb la pràctica de les nostres vides.
El divendres 29 de novembre, a les vuit del vespre, farem una xerrada-col·loqui sobre municipalisme llibertari a la sala Emilio Varela de la Universitat d'Alacant (c/ Ramón y Cajal, 4). Sala Emilio Varela. L'acte és organitzat per la CGT Alacant i hi col·labora Associació de Veïns El Moralet. El municipalisme libertari és l'organizació política basada en institucions assemblearies de tipus veïnal que, practicant la democràcia directa, es federarien en una confederació de municipis o comunes lliures, essent una alternativa a l'Estat. Formulada a partir de la tradició localista i municipalista de l'anarquisme
El proper dimarts 26 de novembre a les 7 del vespre, a la Sala Joaquim Vancells (C/ Sant Pere, 46, 1r) dels Amics de les Arts de Terrassa, xerrarem el Xavier Díez i jo mateix sobre el seu llibre "L'anarquisme: fet diferencial català". L'acte és organitzat pel Grup d'Opinió d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals & Grup de Cultura 15M de Tarrassa.
El Toni Rico ha penjat al seu Facebook aquesta interesantíssima xerrada de Vicent Ventura sobre Joan Fuster organitzada pel Col·lectiu l'Olla a l'Olleria el 1993. Fuster era gran, però Ventura no era poca cosa tampoc. La fotografia és de la barraca de Jovent Llibertari del Camp de Tarragona a les Barraques de Reus, una frase que també és de Fuster...
