Ara sí PODEMOS

Després d'oposar-se al colonialisme espanyol a Cuba i organitzar obrers per a la conquesta de salaris dignes i de drets laborals. En 1910 va aconseguir el seu primer diputat Pablo Iglesias Posse. A l'abril de 1931, tres ministres administraven II Republica des de l'estat i al setembre de 1936 va posar el seu primer president de govern.

Aquest exemple és el que explicava Julio Anguita en 1996 en la seva estratègia de sorpasso d'Esquerra Unida sobre aquest PSOE-Renovat ja mínim de socialdemocracia i solament amb igual nom, que es va muntar en una taverna del Madrid del segle XIX i en aquest moment trepitjava palaus i moquetes.

El 4 de juliol de 1789 a París es va debatre entre l'absolutisme i el poble, aquells que van decidir estar amb els de a baix, es van posicionar en l'esquerra geogràfica del lloc, els que seguien al Rei i a la noblesa en la dreta, els de a dalt. Tanta història ens porta a una petita candidatura que avui en l'estat espanyol vol construir democràcia i usa l'urna i es recolza en el carrer.

PODEMOS té de Maximiliano Robespierre i de l'originari PSOE, mes allà del nom dels seus portaveus. PODEM posseeix el comunero, perquè defensa el país contra les elites que ens envia Europa a manar-nos. De veinteañista, de Partit Republicà Democràtic Federal i de Pacte de Sant Sebastià sense revolta de Jaca. PODEMOS és més de la Comuna de París que del Parlament Europeu. En les seves venes estan Ernest Mandelista, 15Neros, carbonarios, treintistas i marxistes de Lenin. Perquè el seu cor vol ser majoria social. Desbordar des de la democràcia i organitzar pàtria des de la ciutadania.

Perquè la història és ràpida ara, PODEMOS no trigarà 52 anys a posar una adreça popular i ciutadana i tancarà la bretxa que 1939 va posar una regència a Espanya, primer feixista, després neoliberal.

Votaré PODEMOS, perquè crec en la democràcia i crec que la col·lectivitat està per sobre de la casta i la ralea. Perquè el rellotge de la història s'ha parat moltes vegades a Espanya i ja prou que els Rafael del Riego siguin decapitats, que es posin a peu de patíbul les Mariannes Pinedas o s'hagin d'exiliar pels pirineus els Antonio Machado o María Zambrano.

Votaré PODEMOS perquè crec que hem de seguir unint més sectors populars, més classe obrera, més organitzacions polítiques de les noves i de les quals vénen ja amb gairebé un segle en les seves sigles lluitant.

Votaré PODEMOS perquè crec en la regeneració de les organitzacions socials, polítiques i sindicals. Sense professionals d'institució.

Votaré PODEMOS perquè aquesta Europa no és la de Víctor Hugo i sí és un malson per als pobles que alberga.

Votaré PODEMOS perquè el poder està en la gent plana i no als bancs ni en els buròcrates de Brussel·les.

Votaré PODEMOS pels dos Pablos Iglesias, Posse i Turrión. Per l'Espanya errant, una vegada expulsada per la força bruta de la dreta, una altra per la crueltat de la seva economia.

Votaré PODEMOS perquè crec en els colors, en la poesia, en l'alegria, en la societat, en la intel·ligència.

Votaré PODEMOS pels toros, però no pels toreros, pels animals i no pel maltractament d'ells. Perquè vull arbredes verdes i no formigó i especulació urbanística.

Votaré PODEMOS, per enterrar el franquisme i els feixismes forans, per sepultar l'herència dels acords de Bretton-Woods i tot el que procedeixi del tractat de Maastricht.

Votaré PODEMOS perquè Teresa Rodríguez, Miguel Urban, Lola Sánchez Caldentey, Carlos Jiménez Villarejo o Tania González Peña s'assemblen als meus companys i companyes de treball, als meus veïns i veïnes, als meus amics i amigues, perquè són com jo. Són de baix i no de dalt ni s'assemblen a Merkel, ni a Botín, ni a Bárcenas, ni a Hollande.

Per això votaré PODEMOS.