|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Aquesta candidatura ha estat proposada per Marcos Sagristà Represa, rector de la Universitat de Valladolid, i recolzada, entre uns altres, per Jerôme Bonnafont, ambaixador de França a Espanya.
Joseph Pérez va néixer en 1931 en Laroque d'Olmes (Ariége, França), on els seus pares s'havien traslladat des de la localitat valenciana de Bocairent. Va estudiar Lletres a la Universitat de París i va obtenir el títol de professor d'espanyol. Va iniciar la seva carrera docent en 1956 a la Universitat de Bordeus III, on en 1960 va ser nomenat titular de la càtedra de Civilització Espanyola i d'Amèrica Llatina. Vinculat durant tota la seva trajectòria a aquesta universitat, de la qual va anar rector entre 1978 i 1983, en l'actualitat és professor emèrit en la Unitat de Formació i Investigació d'Estudis Ibèrics i Iberoamericans. A més, entre 1989 i 1996 va ser director de la Casa de Velázquez de Madrid, institució depenent del Ministeri d'Ensenyament Superior i Investigació de França.
Hereu i excel·lent continuador de la labor de personalitats com l'hispanista i historiador de l'escola dels Anals Fernand Braudel o d'altres hispanistes com Pierre Vilar, és especialista en el període històric que comprèn des del regnat dels Reis Catòlics fins al de Felipe II i la formació de l'Estat espanyol modern i de les nacions iberoamericanes. La seva tesi doctoral es va publicar en 1970 amb el títol La revolució de les Comunitats de Castella (1520-1521).
Aquest treball està considerat l'anàlisi més completa realitzat fins al moment sobre la revolta castellana que va tenir lloc a l'inici del regnat de l'emperador Carlos I. Va plasmar els seus estudis posteriors en els llibres Els moviments precursors de l'emancipació a Hispanoamèrica (1977) Isabel i Fernando: els Reis Catòlics (1988), Història d'una tragèdia: l'expulsió dels jueus d'Espanya (1993), L'humanisme de Fra Luis de León (1994), Carlos V, sobirà de dos mons (1994) i L'Espanya del segle XVI (1998). En 1999 va publicar L'Espanya de Felipe II i, juntament amb els espanyols Santos Juliá i Julio Valdeón, Història d'Espanya. Entre els seus treballs també es troben Crònica de la Inquisició a Espanya (2002), Els jueus a Espanya (2005) i La llegenda negra (2009), on analitza el paper dels Àustrias, més enllà de la política espanyola, i la seva influència com la dinastia més poderosa d'Europa. En 2010 va publicar Història de la bruixeria a Espanya i, en 2011, Entendre la història d'Espanya. Col·laborador de publicacions especialitzades, algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'italià, anglès, alemany i japonès.
DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT DE VALLADOLID
Doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid, és membre de l'Associació Francesa d'Hispanistes de l'Ensenyament Superior i de les acadèmies de la Història d'Espanya, Colòmbia i Portugal, així com de la de Belles arts i Ciències Històriques de Toledo. Fill Adoptiu de Bocairent (València), és Oficial de la Legió d'Honor francesa, Gran Creu de l'Ordre d'Alfonso X el Sabio i Comendador de l'Ordre d'Isabel la Catòlica i de l'Ordre d'Henrique el Navegant de Portugal. En 1991 va rebre el Premi Internacional Elio Antonio de Nebrija, que concedeix la Universitat de Salamanca (Premio Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1986).
Els Premis Príncep d'Astúries estan destinats, segons els Estatuts de la Fundació, a guardonar "la labor científica, tècnica, cultural, social i humanitària realitzada per persones, institucions, grups de persones o d'institucions en l'àmbit internacional". Conforme a aquests principis, el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials es concedirà a aquells "la labor dels quals creadora o d'investigació representi una contribució rellevant en benefici de la humanitat en els camps de la història, el dret, la lingüística, la pedagogia, la ciència política, la psicologia, la sociologia, l'ètica, la filosofia, la geografia, l'economia, la demografia i l'antropologia, incloent les disciplines corresponents a cadascun d'aquests àmbits".
En aquesta edició concorrien un total de 25 candidatures, procedents d'Alemanya, Canadà, Egipte, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, el Marroc, Mèxic, Portugal, Regne Unit i Espanya.
Est ha estat el segon dels vuit Premis Príncep d'Astúries que es concedeixen aquest any, en què compleixen el seu trentè quarta edició. Anteriorment va ser atorgat el Premi Príncep d'Astúries de les Arts a l'arquitecte nord-americà Frank O. Gehry. En les properes setmanes es fallaran els corresponents a (per ordre) Comunicació i Humanitats, Investigació Científica i Tècnica, Lletres, Cooperació Internacional i Esports. El Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia es fallarà el proper mes de setembre.
