Article de Josep M. Fonolleras al diari Avui / El Punt
Plantant cara
Ara que n’hi ha que acusen les revistes humorístiques d’haver incitat a l’assassinat – quan, de fet, exercien amb la seva habitual cruesa un dels primers principis de la democràcia: castigar el poderós que fa ostentació del poder, senyalar el polític que s’apropia en benefici propi de la voluntat del poble –, ara que la policia persegueix amb diligència els tuits certament inapropiats i barroers (però no pas necessàriament punibles) i en canvi no observa amb el mateix comportament modèlic tots aquells altres insults contra processos lliures, pacífics i democràtics i contra les persones que els impulsen, ara és el moment de tornar a Mallorca i de fixar-nos en exemples com el de Jaume Sastre, un professor de l’Institut de Llucmajor que fa vaga de fam des del 8 de maig.
Ell ha estat una de les dianes no pas d’energúmens anònims o de mofetes sense filiació coneguda sinó d’un senyor que escriu en el diari El Mundo i que es diu Román Piña. Aquest individu ha escrit (i ho ha signat i segurament ha cobrat o cobrarà per la seva feina) que odia “aquest sant de la xenofòbia” i que celebraria la seva mort, si es produís. No s’atreveix a ser ell mateix l’assassí, “perquè és delicte”, però no s’està de desitjar la fi de Jaume Sastre, i de la marea verda que ocupa les Illes des de començament de curs.
La resposta del professor, tot i debilitat pels dies de vaga, una vaga que simplement reclama diàleg, reobertura de les negociacions per discutir sobre el decret de trilingüisme del govern Bauzà, és altament alliçonadora: “Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara”. Vivim uns temps certament convulsos en els quals la dignitat significa arriscar-se personalment i físicament per defensar una llengua i una cultura. Això no ho deuen entendre. És molt difícil d’entendre per qui està omplert d’animalitat.
El claustre del CEIP Blai Bonet, reunit en assemblea el dilluns 19 de maig horabaixa ha acordat donar suport a la Vaga de Fam que du a terme en Jaume Sastre en defensa d'una Educació Pública, de Qualitat i en Català.
Blai Bonet va dir als nins, mestres i pares de la nostra escola, a l’autobiografia que els dedicà quan aquesta va posar-se el seu nom:
“Voldria, que si qualcú pregunta per mi, sempre li pogueu respondre allò que podeu dir de vosaltres mateixos:
-En Blai sempre és allí, viu: il·lumina el seu país.”
Jaume, en tu, com en Blai Bonet, s’encarna l’home que fa llum a la seva gent. Tu denuncies els atacs a l’escola del país i demanes de la manera ferma que s’aturin aquestes agressions constants a una escola que ha de preparar els nostres infants per el futur i que ha de transmetre una cultura i uns valors a les generacions que creixen.
Ens ha arribat aquesta fotografia per twitter però no ens ha arribat el peu de fotografia. Agrairem a les persones de la fotografia si ens podeu fer arribar una referència al correu: suportvagadefam@gmail.com. Gracies, Grup de suport
-------- Ja ens ha arribat un missatge. Les persones de la fotografia són pescadors del Serrallo. Moltes gràcies.
dilluns passat vàrem anar a veure en Jaume amb l'assemblea d'estudiants de filologia catalana i vaig llegir un poema a en Jaume. Vos el volia enviar perquè ell així m'ho va demanar:
Poema a un lluitador
a Jaume Sastre
No estam en cap temps fàcil ni de fades,
ni per sanitat, ni art, ni cultura,
sinó que rebem cops i retallades
amb tal freqüència que no s'atura.
Defensa idees un professor
i contra això fa una vaga de fam,
per la llengua que tots estimam
i per una educació molt millor.
La teua vaga és per la justícia,
vers qui us creuen, als mestres, sens perícia.
Defensem-nos tots sense violència.
La teua lluita és heroïcitat,
és voler un canvi a la realitat
total, fruit de consens, pau i decència.
Moltes gràcies i fins que la lluita ens torni a unir,
L’arquebisbe Josep Miralles només havia de caminar les cent passes que separen el palau episcopal de Capitania General, a l’altra banda de la catedral, per salvar la vida del capellà Poquet. Quan el seu capellà d’honor, que havia portat de Barcelona per ajudar-lo a posar-se els calcetins cada matí, entrà al despatx del Capità general portant la petició d’indult de part del cap de l’església de Mallorca i partidari de Franco, mossèn Jeroni Alomar Poquet acabava de ser afusellat a la paret del cementeri de Ciutat.
Em costa que el Bisbe ha rebut dues peticions personals i directes per visitar el professor, que allarga la seva vaga de fam, tot clamant perquè l’impresident Bauzà tracti directament amb els docents.
Comprendria que el Pastor de la Diòcesi es refugiàs en el silenci si el reclam de Jaume Sastre es referís a drets humans vetats per la doctrina de l’Església, com podria ser una llei digna i completa a favor de la llibertat de les dones per interrompre el seu embaràs. O, dins un altre ordre, demanàs per millorar l’educació pública els cents de milions que el Govern regala a les escoles de l’Església.
Però el franctirador i guerriller de la independència, esdevingut un angelet de Déu, arrisca la seva pròpia vida en defensa d’un dels valors més transcendentals de l’Evangeli com és el diàleg. El Papa Francesc, cada dos per tres surt a la balconada del Vaticà per reclamar la pau i la concòrdia a partir de la comunicació entre les parts en conflicte. El diàleg constitueix un punt essencial de l’amor cristià.
El bisbe de Mallorca podria convertir-se, si ell volgués, en la peça clau del desenllaç d’aquesta situació mortal entre Sastre i Bauzà.
Per una banda, el bisbe és una de les poques persones de Mallorca que trobaria una resposta immediata del President de les Balears just que li fes una trucada per telèfon. Precisament perquè se sent déu, el salvador franquista ha de respondre al seu representant en la terra. El vot catòlic és decisiu en el PP. No debades l’estructura del Partit del Poder (PP) és calcada a la de l’Església romana.
Per altra part, monsenyor Salines reuneix, per càrrec i per tarannà, les millors condicions per guiar una trobada entre els docents i el cap suprem i absolut de l’executiu.
La cosa més trista i absurda d’aquest cas és que el bisbe, que ara es fa el sord a la petició d’ajuda dels seus feligresos, si la vaga de fam arribàs a l’extrem a que està exposat Jaume Sastre, ell celebraria el multitudinari funeral a la Seu, amb totes les autoritats presidides per Bauzà, pel nou màrtir d’una educació de qualitat i en català.
Precisament en aquests moments en què el nostre company Jaume Sastre pateix, una vegada més, una campanya de difamació per part dels sectors de l'extrema dreta aglutinats entorn d'El Mundo i el PP, reproduïm una carta que ens acaba d'arribar avui mateix a suportvagadefam@gmail.com. Grup de suport
--------------------------
Bon vespre, Jaume,
Tot i que ens coneixem diria que només de referències mútues, vull, ara mateix, solidaritzar-me, com a ciutadà mallorquí i militant sobiranista i d'esquerres, amb la teva iniciativa i la teva lluita. Que són, sens dubte, les de tots.
Al Principat, on visc, són moltes les veus que es preocupen pel teu estat i les teves vindicacions, així com per les mobilitzacions de l'Assemblea de Docents, la Plataforma Crida i tot el moviment de l'àmbit educatiu de les Balears.
Com que em consta que sempre has admirat la lluita, coratjosa, dels afroamericans dels EUA, pels seus drets civils i polítics, vull despedir aquests mots d'ànim amb unes paraules de l'activista Stokely Carmichael (1941-1998), que fou líder del Partit dels Panteres Negres, i que venen a rotlle arran de l'escrit miserable i inhumà de Román Piña Valls:
"Ens odien tant (els supremacistes blancs) que quan algú dels nostres ha emprat la vaga de fam com a arma s'alegren, abans de valorar l'impacte del nostre combat, que no mengem. El que no saben, cegats pel seu odi, és que cada dia que passa ens els estam menjant a ells".
15 DIES DE SILENCI DAVANT UNA VAGA DE FAM DEL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Aquest és el quinzè dia de vaga de fam de Jaume Sastre. Nombrosos professors de centres i alumnes l'han visitat, aprofitant que s'havien declarat en vaga per donar-li suport i per impulsar la mobilització de l'horabaixa d'avui dijous 22 de maig, a la qual Sastre convida a participar
Ja hi ha una trentena de centres adherits al suport a Sastre, que se sumen al centenar de suports de personalitats i entitats i als milers de persones anònimes que li fan arribar ànims i coratge a Jaume Sastre, que està a l'espera que el president Bauçà afluixi i accedeixi a asseure's amb els docents per desbloquejar el conflicte educatiu. El ressò exterior ha fet aixecar l'alarma fins i tot dels hotelers, que demanen que es resolgui el conflicte. Al mateix temps, Jaume Santandreu ha adreçat una carta al bisbe perquè intervengui en aquest conflicte. A més, en mans de Help Catalonia, el suport exterior va creixent.
El Govern, però, sembla que no vol moure fitxa i continua amb la manipulació, com ara amb les dades de seguiment de la vaga d'avui. Diu, en nota oficial, que just quatre docents s'han posat de vaga. És estrany, perquè han estat desenes els mestres en vaga que han visitat Sastre a la Casa Llarga avui dematí, com podreu veure a alguna fotografia.
Les forces debilitades de Sastre se sustenten sobre el suport de la gent i les activitats que s'organitzen a la Casa Llarga. Aquest divendres hi haurà un combat de glosadors amb Mateu Xurí. Mentre que per a dissabte hi ha prevista una vetlada poètica i diumenge un concert amb Taverners.
L'Assemblea del CEIP Rei Jaume III, de Llucmajor; CEIP Son Ferrer i IES Damià Huguet de Campos, i l'Escola d'Art de Menorca eleven a trenta-dos el nombre de centres de les Illes Balears que li donen suport.
L'Assemblea de Professors de l'IES M Àngels Cardona volem fer arribar el nostre suport a la lluita del company Jaume. Molt d'ànims! #SuportVagadeFamJaumeSastre
Nosaltres, en Toni Barceló i n'Anaïs Bauzà, som mallorquins i vivim a Vargas, Puente Viesgo (Cantàbria). (A més en Toni va ser alumne fa uns anys a l'lES Llucmajor. A pesar de no tenir com a professor a en Jaume sap perfectament qui es.) Ambdós ens volem solidaritzar i donar suport a aquesta valenta iniciativa.
