Volem decidir-ho tot

L'atur, l’empobriment, la desigualtat creixent, l’afebliment de les xarxes de protecció, són resultat de les polítiques que apliquen els governs. Les accions i mesures que s’imposen, sota el dogma neoliberal imperant a la UE, però amb decidides accions de retallades en serveis públics i en protecció i reformes regressives en drets laborals i socials, per part dels governs de l’estat i de Catalunya, són clarament contràries als interessos de la majoria de la societat. Hi ha una àmplia percepció social que els grans beneficiaris d’aquestes polítiques són la minoria que ostenta el poder financer, les grans empreses i les grans fortunes.

Avui podem donar per esgotat l'entramat institucional que es va construir en la Transició. Va ser possible construir-lo gràcies a les fortes lluites per la democràcia que van protagonitzar els treballadors i treballadores i àmplies capes socials i als consensos que es van anar generant en aquells moments. Aquest marc ha permès un llarg període d’estabilitat democràtica i importants avenços socials, tot i que ara es palesen bona part de les insuficiències. Avui el model ha esgotat el seu impuls inicial: la gravetat i l'extensió dels casos de corrupció (que abasta tots els partits de govern i arriba a la casa reial); les formes de govern autoritàries (imposició de reformes via “decretazo” fins arribar a la modificació de la Constitució dictada pels poders fàctics per garantir el pagament del deute); la desafecció ciutadana envers les institucions i formacions polítiques i socials “tradicionals” (que s’expressa en enquestes i que ara s’ha vist en les eleccions al Parlament europeu); el debat sobre l'organització territorial de l'Estat (que ens porta a un xoc de trens per l'afany recentralitzador que ignora la diversitat i plurinacionalitat de l’Estat i es nega a reconèixer el dret de la ciutadania a expressar la seva posició); la vasta i diversa mobilització social que en els darrers temps es ve produint amb àmplia participació del jovent. L'actual marc institucional està greument esquerdat. Cal reformular-lo i reparar-lo amb la contribució de tothom.

És per això que ni l'abdicació ni el procés successori poden ser utilitzats per donar cobertura a nous processos d’ajust, com es planteja des de les institucions europees, que insisteixen en reformes i retallades de drets, ni es pot pretendre que sigui la solució a la greu crisi institucional. Cal aprofitar aquesta situació per iniciar un profund debat social per la reforma de la Constitució. Una reforma que ha de permetre reforçar el seu caràcter social i el paper dels serveis públics i les xarxes de protecció, per avançar vers una societat més justa, i que suprimeixi la reforma exprés de l'article 135, pactada per PP i PSOE, que ens obliga a pagar el deute per sobre de qualsevulla prioritat o necessitat social. Una reforma que ha d'aprofundir en els mecanismes de participació democràtica i apropar les institucions a les iniciatives ciutadanes i garantir la proporcionalitat en els processos electorals. Ara cal més i millor democràcia.

És, també, una oportunitat per establir un marc que permeti entomar el debat territorial i donar resposta a un model d'Estat i d'encaix de les diferents nacionalitats que avui l'integren que es mostra esgotat, tant pels continuats afanys recentralitzadors i pels incompliments d’allò pactat en els estatuts d'autonomia, com per la demanda de més i major autogovern i el respecte a l'exercici del dret a decidir. A Catalunya una gran majoria demana poder decidir sobre aquesta qüestió i s'ha evidenciat en àmplies mobilitzacions socials.

És possible entomar la resposta a totes aquestes qüestions a partir del debat social i la més àmplia participació ciutadana en la reforma del marc constitucional, que abordi els problemes de fons i els resolgui amb la participació i el vot de la ciutadania. Potser per això aquests dies hi ha tot un seguit de manifestacions i actes, com la mobilització del proper diumenge 15 de juny a les 11 hores a la Plaça de Catalunya de Barcelona on es reclama poder decidir, no només quin model d’estat volem sinó també com volem que sigui, el “volem decidir-ho tot”.