Notícies
Dimecres 25.06.2014 19:30
Antoni Prats: “Espriu acabà guanyant-me pel seu tarannà autèntic i per transmetre uns valors que jo havia fet meus”
Antoni Prats (Sueca, 1946) és llicenciat en filosofia i doctor en filologia catalana per la tesi 'El rerefons ideològic de Salvador Espriu. Presència de l’Existencialisme'. Fundà la revista L’Aiguadolç i fou professor de secundària i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina.
La teua primera experiència “amarga” com a docent fou que et rescindiren el contracte a l’Institut de Pego. Per què?
Feia classes en plena dictadura i en un grup on explicava filosofia tenia alumnes d’un seminari menor. Complia amb el programa oficial –aristotèlicotomista–, però intercalava continguts massa “moderns” per al clero local, que em denuncià a l’inspector i no em renovaren el contracte.
Més endavant impartires classes de català a Dénia.
Encara que en el meu cercle es parlava en valencià, el meu aprenentatge del català normatiu és autodidacta, ja que aleshores ni a la Universitat s’ensenyava. Recorde que vaig comprar el Vocabulari Valencià-Castellà de Francesc Ferrer a la desapareguda llibreria Concret de València i llavors vaig començar a llegir els nostres autors. Vaig ampliar coneixements en un curs per correspondència de Lo Rat Penat durant la “mili”. Recorde com a molt entranyable l’arribada a l’Institut de Batxillerat de Pego. Coincidí amb el decret del ministre Villar Palasí sobre “llengües vernacles” que en permetia la docència en hores extraordinàries. Ho vaig proposar als alumnes i el primer dia em vaig trobar l’aula plena. Això em pujà la moral. I els coneixements, perquè tenia alumnes de Pego i de les Valls pròximes descendents de repobladors mallorquins -de quan els moriscos en foren expulsats-, que empraven expressions molt belles que mai no havia sentit. L’experiència va ser força fructífera per a mi i em consta que també per a ells. Més endavant, a Dénia, feia classes de llengua i literatura en els cursets de l’Institut de Ciències de l’Educació.
