JaumeSastre |
dimarts, 20 de maig de 2014 | 22:38h
maig 2014
Preg de mare per l'educació
Pacti Sr. Bauza, pacti. No ens faci patir més i pacti. No faci patir més als pares illencs que maldormim pels nostres fills. No ens faci començar un nou curs com acabam aquest, patint i per això només hi ha una manera: Ser conseqüent amb allò que s'ha fet malament i posar pau, pactant amb els que més en saben d'infants, de pares i de com fer les coses dins les aules; pedagògicament pactades en lloc de políticament imposades.
Pel sistema educatiu franquista i els seus “300.000.000 de hispanohablantes” no s'ens va brindar l'oportunitat d'aprendre l'anglès quan era el millor moment, d'infants. Ara “los hablantes” deuen ser molts més, però la necessitat de l'anglès al nostre continent, com a tot el món, és bàsica i no vull que ma filla el dia de demà es senti un poc analfabeta, com jo avui, tot i dominar dues llengües hispanes.
Venc de família de científics de les llengües és a dir de filòlegs, per això i per tot el que li he exposat li faig aquest preg: Escolti els científics de la UIB per poder aplicar, el tan desitjat per tots, aprenentatge de l'anglès amb els mètodes i terminis que, els que tenen la confiança dels pares i dels experts trobin.
Agraint el temps que li pugui haver dedicat a aquest escrit esper un curs 2014-2015 més profitós per a tots i un tracte més correcte als nostres docents que s'hi deixen la pell.
JaumeSastre |
dimarts, 20 de maig de 2014 | 15:26h
Amb Antoni Artigues acompanyats de santjoaners, Miquel Mena, Catalina Gayà (batlessa), Amador de sa Plaça, Pep des Saig (regidor), Cosme Nigorra i en Miquel Nicolau.
JaumeSastre |
dimarts, 20 de maig de 2014 | 14:12h
L'equip de suport a Jaume Sastre hem decidit dur més enllà de les nostres fronteres el conflicte educatiu que viuen les Illes Balears -i la vaga de fam d'un docent-: a la UNESCO i a mitjans d'arreu. I, de forma especial enviam un clam perquè s'aturi aquesta vaga de fam en defensa de l'educació pública, de qualitat i en català. Perquè això passi just basta que el president de les Illes Balears accedeixi a asseure's a negociar. Ja són milers les mostres de suport rebudes pel docent en vaga de fam, Jaume Sastre. Fins i tot dos expresidents han passat a visitar-lo. Falta el més important, José Ramon Bauçà. Quan enviam aquesta carta, Jaume Sastre ja du dotze dies en vaga de fam.
ATUREM LA VAGA DE FAM. ATUREM EL CONFLICTE EDUCATIU A LES ILLES BALEARS
El passat dia 8 de maig, un docent de les Illes Balears -Jaume Sastre- es va declarar en vaga de fam indefinida per tal de reclamar al president del Govern de les Illes Balears, que s'assegui a negociar amb els docents i desbloquegi el conflicte educatiu que ha trastocat tota normalitat a les aules durant aquest curs 2013-2014
Aquesta vaga de fam és una acció contundent, després de vuit mesos de mobilitzacions, vagues i protestes que no han tengut cap resposta per part de l’Administració.
Aquest curs educatiu a les Illes Balears no ha estat gens normal. Va començar amb la convocatòria d’una vaga indefinida que va durar devuit dies consecutius i que suposà la paralització completa del sistema educatiu. A més, durant els dies de vaga hi va haver la manifestació més multitudinària que han viscut mai les Illes Balears, amb més de 120.000 persones al carrer (a les Illes Balears hi viuen un milió cent mil persones), una veritable “marea verda ciutadana” que reclamava al Govern que rectificàs la seva política educativa en el fons i en les maneres. El clam social i la solidaritat s’estengueren arreu.
Aquí teniu els motius que empenyen el docent a posar-se en vaga de fam-ara va cap a la segona setmana-:
UNA VAGA DE FAM EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA, DE QUALITAT I EN CATALÀ
Fa tres anys que l’educació pública pateix constantment agressions. Amb l’excusa de la crisi, s’està desmuntant un sistema educatiu públic, cohesionador, integrador mitjançant retallades econòmiques, materials i humanes. I també, mitjançant la imposició de reformes educatives inassumibles i regressives. A més, el col·lectiu docent està sotmès a un procés de repressió sense precedents.
Són milers els motius que mouen Jaume Sastre a declarar-se en vaga de fam. I el que demana és molt senzill: QUE EL PRESIDENT DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS, JOSÉ RAMON BAUÇÀ, S’ASSEGUI A NEGOCIAR AMB ELS DOCENTS, QUE CONSENSUÏ I QUE ESCOLTI. Aquí teniu un relat dels punts més importants:
1.-El conflicte educatiu més important de la història de les Illes Balears ha marcat el curs 2013-14, amb una mobilització sense precedents contra les polítiques autoritàries i repressores del Govern de les Illes Balears. El punt àligid va ser la manifestació més multitudinària de la història de les Illes Balears.
2.- Una solidaritat social sense precedents: Desenes de milers d’aportacions solidàries arribaren a sumar 690.000 €, en forma de donacions, actes solidaris, concerts, subhastes... per tal d’ajudar els docents a mantenir la vaga indefinida fins que el govern accedís a rectificar, a negociar i a consensuar. Vuit mesos després, no s’ha aconseguit cap tipus d’avanç en les reivindicacions.
3.- Un reconeixement social incontestable: Vuit entitats del món educatiu, pedagògic, cultural, associatiu, periodístic, lingüístic han atorgat premis, guardons i reconeixements al moviment assembleari dels docents, que ha marcat el curs.
4.- Una repressió sense precedents: 4 directors de secundària han estat cessats per motivacions polítiques; hi ha hagut més de 300 dimissions en un any. Grups d’alumnes detinguts i després absolts. Pares, atemorits amb mentides…
5.- Un projecte lingüístic contra Europa, un despropòsit legislatiu i pedagògic. El Govern ha girat l’esquena a la justícia i a la comunitat educativa per aplicar amb presses un canvi profund en el model lingüístic dels centres educatius, sense planificar ni consensuar; sense recursos. I contravenint les lleis autonòmiques, estatals i europees.
No havia acabat d’arribar, encara, del meu pelegrinatge, interior i exterior, arreu del món, quan m’he vist involucrat en una forta i contundent acció de denúncia, com és la vaga de fam.
La vaga de fam que fa Jaume Sastre a Sa Casa Llarga–Can Gazà m`ha remogut una allau d’impressions i sentiments. De moment, en faré una petita bestreta.
-Les vagues de fam m’impressionen. Són l’arma suprema de les lluites pacífiques. Em recorden Gandhi. Però em ressusciten, també, aquells temps gloriosos, gairebé heroics, del inicis de Marginàlia. Jo vaig participar en la històrica vaga de fam dels marginats a l’església de Sant Francesc de Ciutat.
-M’ha corprès gratament que Jaume Sastre cercàs aixopluc a ca nostra. En aquest aspecte, em sent com un quissó pucer que comparteix el seu jaç amb el ca que em lladrava les passes.
-M’ha admirat l’afecte i la tendresa que mostren contínuament al seu professor els alumnes, els pares i els col·legues de Llucmajor. Aquesta actitud revela la gran diferència que existeix entre la persona i el personatge. Fins i tot els ogres vists de prop tenen el seu coret.
-M’ha esglaiat el grau de crispació general en contra de la destrucció de la nostra llengua i la nostra cultura. La ràbia contra els capoladors de la nostra herència es comença a estendre per redols dels conservadors de la dreta.
-Però l’esgarrifança m’ha arribat a les fondalades de l’ànima davant el comentari unànime de tots els visitants. Tothom assegura que Bauzà deixarà morir Sastre abans de cedir a les seves essencials peticions de diàleg. Jo ho vaig anunciar el dia del començament de la vaga: “Els franquistes cediren a les demandes dels marginats, però els nets de Franco que ara ens desgovernen, deixarien morir tot déu abans de cedir un sol forc del seu programa colonitzador”. Tots els interlocutors, fins i tot els expresidents de les Balears i alts càrrecs del PP, han corroborat el meu diagnòstic : “El fill del Corneta de Son Servera, és un psicòpata”.
-La situació no pot ser més trista, desesperant i caòtica. Hem suportat presidents lladres i inútils. Però mai de mai ens havíem vist sotmesos a un monstre fanàtic. Deixar morir es ben igual que matar.
Escolta, vil traïdor de la nostra Terra, els vells i folls guerrillers ben prest ens cansarem de fer de bons al·lots. Calarem foc al teu Consolat de Mar. Serà una fogatera oral amb paraules enceses, veritats calentes i xafarderies roents. Llavors, armariat de la gran tapada, hauràs de cridar els teus bombers.
