Al Sr. Jordi Pujol entrevistat a l'AVUÍ

He enviat un comentari a l’entrevista amb J. Pujol que publica el diari avuí:

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/208990-qindependencia-primer-cal-treure-el-pais-del-sotq.html

Per si no podeu entrar:

PERE SEGURA FERRER (BARCELONA)

La questió Sr. Pujol és quin sot mirem.
I alliberar la mirada que sovint queda presonera d'històries personals necessitades de ésser gent amb la gent.

Catalunya, com a nació, és troba en un sot econòmic i cultural, del qual no se'n sortirà si no deixa de ser sotmesa, subordinada i espoliada. I això significa INDEPENDÈNCIA. Només aquesta és l'eina per sortir del sot. No hi ha res a fer abans.
Personalment, fidel a Catalunya, només donaré el vot a l'opció que més clarament ho faci constar en el seu programa electoral.

Pere Segura
Militant de CDC
Ex Conseller Nacional

ANOTACIONS DEL DIA A DIA

19 agost:
Els dirigents de CiU cada dia en cotes més altes d'ambigüitats i ambivalències:
Antoni Castellà (Unió) a L'Universitat Catalana d'Estiu: "Vull un estat per el meu país. Sí, el vull. Però és molt important que el 80 o el 90 % de la població ho vegi així"
Aquest Secretari Segon de la Mesa del Parlament coneix el valor d'una majoria parlamentària? Aquest home llicenciat en administració d'empreses, enten de números i estadístiques? d'antropologia humana? de psicologia social? de votacions? de lideratge? Coneix els resultats i les votacions d'altres paíssos democràtics que han assolit la independència? I un rabe.
El lobby de poder de CiU, ha trobat una justificació, un subterfugi, contaminat de fal·lacia dimocràtica o cinisme o hipocresia, per seguir amb l' ambigüitat dels seus indefinits "sobiranisme" i "dret a decidir", definits això sí, amb traidoria vers els Congressos, en la continuitat del "ara no toca" i "el peix al cobe". I enmirallats en el miratge del centralisme del ni carn ni peix, ni fava ni pèsol".
Per cert, no hi havia millor representant de CiU o de CDC  per desgranar a Prada els seu projecte nacional?


20 d'agost
Don José Montilla diu que la culpa del recurs contra la llei d'acollida és del PP.
Dña María Luisa Cava de Llano y Carrió, que aquesl Juliol succeí interinament al Sr. Enrique Múgica, ha fet carrera política al PP de Balears, certament, però segueix fil per randa la defensa de quin poble? El de les Espanyes imperials, com el seu antecesor, històric del PSOE, però nomenat en el Govern d'Aznar. Un Senyor que resumeix en sí mateix un punt de mira comú de PSOE i PP pel que fa a Catalunya.



21 d'Agost

1) La Sra. Montserrat Tura diu en una entrevista a l'AVUÍ: "Miri,aquí només hi ha dues possiilitats: continuar units a l'estatespanyol o ser Independents", i qualifica de partit guanyador segons enquestes, un partit que "té un projecte de nació molt difús, que mai ha concretat exactament en què consistia i que s'ha anomenat sobiranisme"
Anotem:  La Sra.Tura potser ignora l'escandalosa diferència que hi ha entre els acords congressuals i els acords del nucli o lobby de poder d'un partit. CDC té un projecte clarament independentista definit en la 1a. Ponència del seu darrer congrés. Però els successors del cabdillisme Pujolià, segueixen, com ell, passant de Congressos, ponències i Estatuts.Consell Nacional i altres instàncies estant en el seu conjunt en un seguidisme incapaç de denunciar-ho. 

Ignorem si la Sra. Tura, per altra banda, te en compte quan parla del "seu" projecte federalista, (justificació i subterfugi hores d'ara per els montillescos del seu partit), la distinció entre confederació i federació, en aquesta sempre hi ha un poder central. ¿Quina força tindria Catalunya sotmesa a aquest poder? En realitat de nou en mans de PP i PSOE.



2) El Cercle Català de Negocis es mira allò del Concert Econòmic:
A l'AVUÍ, pg. 14 (Economia, a baix de la pàgina):

ANÀLISI Junta executiva del Cercle Català de Negocis
Concert econòmic: l’engany de CiU
Per llegir-lo, cliqueu aquést enllaç
https://docs.google.com/document/edit?id=1AR-HAqElZKPlJ4ACWnqKpxdO1TRa7x3F-TCTluYncVI#

ARA, EL PARTIDISME, NO TOCA

Mossèn Dalmau fa un article molt esperançador a l'AVUI de divendres 20 d'agost. Coneixedor de les dificultats que hi ha per formar una gran coalició independentista, dóna el protagonisme a la societat catalana.

Voldria afegir que crec que després de 300 anys sense estructures d'estat trobo del tot versemblant que ara ens costi tant de formar una cohesió que ens dugui a la llibertat. Totes les disputes que hi ha són del tot normals. Anem bé. Què ens pensàvem? Que seria bufar i fer ampolles? Hem d'anar fent estat, i per això el paper de la societat és tan important, per fer veure a Força Catalunya, a Suma Independència, a Reagrupament, a Democràcia Catalana, a la resta de partits i plataformes que proven de fer la coalició que ara és l'hora de Catalunya i no del partit de cadascú.

Mossèn Dalmau a les anteriors eleccions va fer una crida a tots els nacionalistes a votar CiU enlloc d'ERC. Des de CDC se'l va lloar molt aleshores.

Jo, com a militant de CDC, el vaig lloar molt aleshores i el lloo molt ara. I adaptant la famosa expresió del pujolisme m'atreveixo a dir que ara, el partidisme, no toca.

Ramon Munné

PS Vegeu aquest article publicat a l'AVUI


Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

Oriol Domènec i la candidatura independentista

He llegit la carta a l'AVUI d'ahir dia 17 d'Oriol Domènec on responsabilitza en Carretero, en Laporta i en Ridao de la situació d'atzucac en què es troba la candidatura única per la independència.

Llegint el que escriu només puc estar-hi d'acord.

Tots tres, diu, s'expressen com tres gotes d'aigua. Poques vegades Catalunya ha tingut un ambient tan favorable com ara per aconseguir la independència.

Ja sé que les coses no són fàcils, que la gent tenim defectes,.... mil raons i excuses. Però, si us plau, posem-nos d'acord!!!

Us remeto al meu anterior escrit en aquest mateix bloc

Quina llàstima si no fessim una candidatura tots junts. Tots els qui volem la independència per sobre de qualsevol altre cosa. Els nostres avantpassats no ho ens ho perdonarien. I els nostres descendents no ho entendrien.

Carme-Laura Gil, CDC i la Independència

Una mica de rebombori estan causant les declaracions de Carme-Laura Gil referint-se a les afirmacions de la número 2 per Convergència, Joana Ortega, quan diu que "CiU no és independentista, en absolut". Afegeix la Carme-Laura que "si és així molts no cabem a CDC". Acaba dient que "Alguna cosa hem de fer , el primer parlar amb claredat. No val parlar només de governar bé, aquest programa el té qualsevol partit que vulgui governar una Comunitat Autònoma. I seria raonable i desitjable saber aviat qui som. CiU no és una moneda de dues cares, CDC i UCD són dues monedes diferents. O no?..."

És cert, alguna cosa hem de fer. Què hem de fer? Què es CDC? És el que diuen els seus documents congressuals? És el que diuen els militants? És el que diuen alguns militants? És el que diuen els seus dirigents? Jo sostinc que CDC és que diuen els seus documents congressuals. D'altres sostenen que és el que diuen els seus dirigents. Segons la primera opció CDC és independentista. Segons la segona, CDC NO és independentista.

Segons la Carme-Laura Gil, CDC és independentista?

I què hem de fer, es pregunta? La clau crec que està a deixar de pensar en clau de partit i pensar en clau de país. Els partits són eines, tots ho reconeixem. I per construir el país, i en el nostre cas per alliberar-lo, cal que agafem les millor eines. No que ens entestem a fer-ne servir una que ens agrada molt però que no sigui útil.

Pensem en clau de país, sense cap compromís amb cap eina. Potser hi veurem més clar.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

És difícil, d'acord. Però és MOLT SIMPLE

Som molts els independentistes que maldem per tenir una bona candidatura aquestes eleccions. Per sort han sorgit molts grups, associacions i partits polítics que mostren la seva voluntat de dur la independència a les properes eleccions.

Aquesta bona notícia té ara un núvol fosc que li fa ombra. Sembla que tots aquests actors troben difícil arribar a acords per unir esforços i presentar una candidatura forta i unida. El fantasma de la divisió plana a l'horitzó.

Sembla que hi ha tota una sèrie de dificultats i de condicionants per davant del possible acord.

Segurament superar les dificultats és molt difícil. Però arribar a l'acord és MOLT SIMPLE. Es tracta de posar l'acord pel davant. Literalment. Vull dir, signar l'acord i deixar per després les dificultats.

Com es fa això? Molt simple, altre cop. Per exemple, trobar-se els principals actors i signar públicament l'acord d'anar junts a les eleccions, agafar el compromís públic de presentar una candidatura junts. Un cop agafat aquest compromís amb el poble català, ja només els queda superar les dificultats, amb l'escalf entusiasta del poble, i fer la millor candidatura. Tindrien la resposabilitat i l'honor de fer-la.

És simple. Cal voluntat, generositat, una dosi de confiança i valentia.

Convido a Carretero, Carandell, Espot, Ximenis, Canela, Laporta, Tena, Bertran i els qui segur em deixo a fer-ho, tot i que potser ells tenen un mètode millor i ja hi hagin posat fil a l'agulla. Tant de bo i compteu amb el meu suport.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

INDEPENDÈNCIA i CDC

Fa uns dies que he posat la meva militància a CDC a disposició de la direcció del partit. El motiu: estic decidit a treballar per aconseguir una candidatura per la independència a les properes eleccions i la direcció actual de CDC de moment no hi dóna suport.

Estic convençut que ara cal que dediquem tots els esforços a fer la millor candidatura possible. Hem d'aconseguir que tots aquells que volem la independència per sobre de tot, ens n'adonem. Ens adonem que per sobre de les nostres ambicions, ideologies i rivalitats, allò que volem per sobre de tot és ser independents. Ens hem d'ajudar a observar el moment actual amb perspectiva històrica. I tots aquests esforços els hem d'esmerçar ara. Passades les eleccions serà el moment de dedicar els nostres esforços a altres coses. Ara i fins a les eleccions els hem de dedicar a fer la candidatura que el poble català necessita per vehicular els seus afanys de llibertat.

La direcció actual de CDC de moment desoeix les crides a sumar-se a una candidatura independentista. Fins i tot alguns dels seus dirigents proclamen que CDC no vol la independència o que no serà el seu objectiu a la propera legislatura. Com a militant de CDC he d'exposar els meus dubtes respecte a això.

Els Estatuts de CDC i els darrers acords congressuals diuen per exemple:
- " Desitgem invertir el nostre present i futur a portar Catalunya a la plena sobirania i a situar la seva gent al capdavant del progrés i el benestar dels països europeus més avançats, aconseguint progressivament més quotes de llibertat que ens condueixin a ser un país independent normalitzat."
- "Convergència renova el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI"
- "Considerem que la cruïlla històrica que vivim només ens permet dues direccions possibles, sobirania o submissió."
- "I cal que la refundació del catalanisme es posi al servei també de la construcció d’una Catalunya lliure."
- "Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista
català, democràtic, plural, humanista i progressista, que té com a eix de la
seva filosofia política (discurs i actuació) el desenvolupament integral i el benestar de les persones i que pretén assolir una societat justa, solidària i
lliure i independent."

Com a català i com militant de CDC sí que crec que CDC hauria de donar suport a una gran candidatura per la independència. Però si la direcció de CDC creuen que treballar i, per què no?, sumar-se a una candidatura independentista és incompatible amb la militància a CDC, tinc clar que la meva prioritat és la independència.

Fa quasi 20 anys que milito a CDC. I sé que cada cop més militants s'adonen que el camí és la independència. D'altres se n'adonaran aviat. Alguns creiem que la raó de la nostra militància a CDC era que arribats a un moment com aquest apostaríem per conduir el nostre poble cap a la independència.

Jo així ho crec. També estic convençut que el tren que ens duu a la independència porta molts vagons. I alguns de nosaltres es troba més a gust als del davant i d'altres als de més enrera. Jo ara sento que he d'anar als vagons del davant. Però és el conjunt del tren que ens farà imparables.

Confio que entre tots triomfarem. Ningú no som perfectes. Tant de bo sapiguem trobar el millor camí. Jo així ho intento.

Amb tota la cordialitat a tothom


Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència