Les Quatre columnes de Puig i Cadafalch

La Xarxa informa properament es farà una petita ceremònia de col·locació de la primera pedra (hi enterrarà un cilindre amb tota la història del monument i la seva recuperació) i unes colles castelleres aixequeran quatre castells. Es calcula que el monument estarà aixecat al desembre i aleshores es farà. Està perndent també que l'Ajuntament doni el vist i plau a la placa que ha de dir segons la proposta de la Xarxa: "Monument nacional en homenatge a tots els homes i dones, patriotes catalans, que han lluitat per les llibertats" i una explicació de la simbologia del monument.

La data prevista és el 6 de novembre, pendent de confirmació.

El que no hem de ser

Ai, ai! Haurem de fer un més de silenci i reflexió monàstica per veure de purificar-nos de tots els pecats possibles, determinats polítics volen salvar la nostra ànima:
Ja haviem estat encoratjats a no ser "inmadurs", "temeraris", "improvisadors", "imprudents"...I ara hem estats avisats des del pulpit del Romea de sortir d'altres pecats:"hipercriticisme", "poca autoestima", "massa mesquinesa", "particularismes", "poc respecte" i "punyeta gratuïta". Que la parca ens agafi confessats!

Sra. A.Sánchez-Camacho a Àgora: "Catalunya NO ES UNA NACIÓ"

La Presidenta del PP a Catalunya, Sra. Alícia Sánchez Camacho, al Programa Ágora, ha negat que Catalunya sigui una nació, Així ho ha dit a'n Xavier Bosch. No s'ha quedat aquí, afegint que la seva i la de tots nosaltres i gran nació és Espanya.

Gràcies a aquesta Senyora el dia de les votacions tindrem una eloquent estadística.
A banda d'això, realment aquesta Sra. obre l'oportunitat d'estudiar què és el que provoca afirmacións com la seva.
També podem pensar quina és la nocio de nació d'aquests personatges del PP.
A mi em sembla que no els surten els números: el PP, en absoluta minoria a Catalunya, per tant amb evidència que representa a una absuluta minoria de catalans, digui que es dedica al que vol la majoria... en tot cas la d'España, no? Una determinada Espanya....
El que si els agraeixo a tots plegats, es que contribueixen tots ells, a demostrar la tolerància dels que no voten PP o Ciutadan's. I no només davant del que acaba d'afirmar, sinó de moltes altres afirmacions i actituds, amb les que fa oposicions, a "persona non grata".
No li donarem aquest títol. El victimisme afloraria, i aporta vots de prou despistats del país....

una cita suggerent per la UNITAT

"Émile Beneviste, Le vocabulaire des institucions indo-européens, Ed. De Minuit. Mayenne, 1980, I, pp. 317 – 318) “Quan s’està en combat, cal que la solidaritat s’afermi entre els membres d’un mateix clan, de la mateixa tribu. Per a triomfar en el combat que és afer de tots, cal que l’organització de l’exèrcit es conformi als quadres de la societat: talment que n’obtingui la màxima eficàcia. Igual consideració es trobarà en texts antics de l’Índia i de l’Iran. Cal que cada grup social mantingui o reconstrueixi la seva unitat en totes les circumstàncies on la societat sencera sigui compromesa”. El poble unit naturalment, nacionalment, orgànicament –no mecànicament- mai no serà vençut. La germanor del bon veïnatge és encara més essencial per assolir la vera sobirania, autodeterminació o independència."
Lluís M Xirinacs i Damians. (Recuperar la 'Tribu',  2002, Art. per "Aloma", Blanquerna, URL)

SINDICATS CATALANS I VAGA

-->

Recentment m'ha sorprès rebre la convocatòria de vaga general signada pels secretaris generals de la Comissió Obrera de Catalunya i de la Unió General de Treballadors de Catalunya.

En aquesta convocatòria, adreçada a tots els treballadors de la Comunitat Autònoma de Catalunya, s'hi argumenta que les mesures adoptades pel Govern espanyol conduiexen a “la degradació de les condicions de vida i de treball”, que generen “profundes desigualtats socials”, que “perjudiquen la recuperació econòmica”, i que ens porten a “renunciar per un llarg període de temps a una recuperació econòmica efectiva i a la lluita contra l'atur i la creació de llocs de treball”.

I em sorprèn perquè fa molts anys que els treballadors catalans patim un espoli fiscal xifrat pel cap baix en el 10% del nostre PIB que degrada molt més les nostres condicions de vida, que genera profundíssimes desigualtats socials i que perjudica fins i tot estructuralment les nostres possibilitats de recuperació econòmica i encara és l'hora que espero que els secretaris generals dels dos sindicats esmentats convoquin una vaga general amb deu vegades més raó que aquesta.

Em sorprèn aquest criteri tan poc equànim. Em sorprèn i em fa preguntar quan tindrem sindicats que veritablement mirin pels interessos globals dels treballadors de Catalunya.

Ara que en l'àmbit polític s'ha produït una notable renaixença de l'oferta catalana no sucursalista, és l'hora que en l'àmbit sindical també els sindicats d'obediència catalana facin sentir la seva veu. Els treballadors catalans i el conjunt de la societat ho necessita.

Tindrem "soflames" electorals...

Segur que CDC. (perdò els que fan dictablana interna) insistiran en dir coses com aquestes en que tant venen entossudits darrerament :

Diran: seguirem el que marqui en cada moment el poble de Catalunya, …

Pobre lideratge, que no té més iniciativa que el que li sembla que diu la "plebs", o que només fa com qui pregunta: “cap a on voleu anar?”, il·lús a més, pensant que obtindrà resposta, o resposta que tingui sentit. Si no saben en cabat, ni quan, ni com, ni a qui preguntar-ho… Etc.
I posaran el “dret a decidir” (aquest eufemisme que tant els agrada i en el que escuden les ambiguitats o l'invent de la "sobirania a la carta") en el que, segons diuen, "el poble de Catalunya reclama": Un concert econòmic. (!?)...”

Aquest era el crit del 10-J ??, “Concert económic” !! ? El vau sentir?El que el poble continua, de mil maneres, cada dia, reclamant?: “Concert económic” !!?
Vaja que "Sortir del sot" que deia aquell, no té res a veure amb la llibertat de la nació, Ep i passarem dos anys de gana doncs això ho deixem pel 2012… prioritats?!

Diran que están per obtenir més capacitat d’autogovern. .. Per avançar en l’autogovern.

Sempre "més", poder anar sempre una mica més enllà, per veure un passs endavant i tapar-nos els ulls que així la nació va fent passos enrera i perpetúa el sotmetiment i subordinació.
Un “polític” de la desafecció, amb facilitat pensa que li va bé assenyalar l’enemic a fora, per reclamar, per dir que restringirem la seva influencia des de la vergonyant dependència, per tenir la queixa a punt, per tapar les pròpies vergonyes… per… etc.

Aixó sí, es dirà que desplegaran l’estatut el màxim… "que es pugui",
Aquest estatutet tantes vegades ja passat pel ribot, sotmesos al que permetin els poders fàctics i centrals.
Em sona a Montilla, potser sí que, aliats o no, farem sociovergència.

El Congrés que es el que hauria de manar en els partits va dir que declararía formalment exhaurida la via estatutària de produïr-se la sentencia que hem tingut del Tribunal Constitucional.

¿No tenim cap força, o no la volem tenir, per fer valdré el que ha dit el nostre 15é Congrés, davant dels de dintre o dels federats (Unió), que volen seguir en l’etapa autonómica estatutària ?

Tot plegat: Seguim obsesionats amb l’encaix. Quin bonic encaix representa hores d’ara que la Generalitat representi l’Estat a Catalunya, oi? Aquest estat que tant ens estima i en el que alguns es senten tant còmodes!! Això si, vetllem per els nostres “drets històrics”, oi?!!

Doncs per fidelitat a Catalunya i fins i tot, paradoxalment, al partit, votarem opcions que apostin sense embuts i amb claredat per esdevenir estat, ben independents.

Frontispici de la Ponencia 1a:

“La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.”

RecordantPaul Conrad (+ 4 de Setembre)

Podem agraïr els moments d'humor qe ens ha proporcionat aquest dibuixant i mestre de l'humor polític, mort recentement.

Trobareu també un enllaç amb dibuixos seus significatius, comentats, en aquesta entrada:
http://www.pbs.org/independentlens/paulconrad/gal_01.html

ANOTACIONS DEL DIA A DIA: Fal·làcies polítiques...

Observacions a les dites del Cap de llista de CiU, Artur Mas, a l'AVUÍ (5-IX-2010):


Diu Artur Mas: "Primer aixecar l'economia del país que la independència"
Es que es pot aixecar l'economia, sense acabar amb l'espoli i subordinaciò a que estem sotmesos?


A.M.:"(Als entrevistadors, quan li pregunten: "plantejar-nos que ens concediran el concert econòmic no és utòpic?):  respon: "I plantejar-nos que ens concediran la independència?"
Senyor, la independència es proclama, no entra en concesions. I si no ens en donen es pren, com deia aquell canonge vigatà.


A.M.: "Si ens esperem a tenir resolt el tema nacional, passarem anys sense poder aixecar el país"
Senyor, establir prioritats no és posar-les una darrera l'altre en el temps.

A.M.: "Una certa relació amb Espanya s'ha de tenir, sempre s'haurà de tenir... desconnectar-se, i no tenir res més a veure és una visió infantil"
Em podria dir qui la té aquesta visió?. Qui, imagina, infantilment, que hi pot ser?
 sense anar més lluny, un servidor votarà estat propi, independència. I tinc orígens i familiars i amistats també a Espanya, sí senyor. I quan Catalunya sigui independent, encara ens apreciarem més, sense ombres. Amb major sentiment de germanor: Ja no els sabrà greu estar en un país que ens sotmet, ni nosaltres els demanarem més que facin per aixecar la consciència del seu país.
No serà "una certa relació", serà "una millor relació".

A.M.: "El dia que hi hagi un referèndum votaré sí..."
I el referendum ja el mouran uns altres, oi?
A.M.: "Hi ha gent independentista i gent que no ho és... hi ha gent més aviat federal o confederal"
Em pot dir com es pot arribar a ser federal, oimés, confederal, sense drets d'estat propi, i pacte entre iguals?

A.M.: "Volem una Catalunya lliure i plena..."
Si, han inventat la llibertat i la plena sobirania "a la carta".


A.M.: "L'Estat Propi requereix majories amplíssimes".
Cal distingir entre majories de participació i majories de vot a favor o no. 
Només cal revisar l'aconseguiment de la independència dels segles XX i XXI per part de diversos estats europeus. Un dels darrers Montenegro. La independència no va necessitar un SI amb "majoria amplíssima". 

Coda: Senyor Mas, suposo que ni Vté ni jo, ni tants d'altres, no volem restar, com Vladimir i Estragó pallasos pidolaires, tot esperant Godot.

Tot esperant la bota, (com el mateix Beckett deia que a això al·ludia godot, tret d'una paraula popular francesa), la bota en forma de concert econòmic...?