Sr. Jordi Martí i Galbis, President de la federació de Barcelona
Sr. Eudald Casadesús i Barceló, President de la federació de Girona
CC
Sr. Josep Sicart i Enguix, President de l'agrupació de Sants Montjuïc
Sr. Narcís Junquera i Fusellas, President de l'agrupació de la Selva Interior
Barcelona, 25 d'octubre del 2010
Benvolguts companys,
En les més diverses comunicacions del partit ha quedat evident que CDC no dóna suport a cap coalició independentista i que ni tant sols ella mateixa opta per la independència, ni ara, ni el la propera legislatura, ni a 10 anys vista, com recentment ha afirmat el Secretari General, ni preveu quan fer-ho. Per tant, nosaltres hem decidit deixar de militar a CDC per dedicar les energies a complir amb l’acord congressual que diu : “I volem llegar a l’esdevenidor una Catalunya lliure, justa i independent”. Ho fem compromesos amb els textos congressuals i estatutaris. Ho fem amb l’honestadat que ens ha portat fins ara a militar a CDC. I ho fem perquè estem en deute amb els compatriotes que en el passat i en el present lluiten per recuperar la llibertat de Catalunya, i en solidaritat amb els col·legues amb els quals, junts, vam treballar particularment en els darrers congressos i han pres la mateixa decisió. La nostra fidelitat a Catalunya està per sobre de la fidelitat estereotipada a un partit, segrestat en certa manera pels seus actuals dirigents.
Ara és el moment de fer un pas endavant. De donar suport als nous lideratges que aposten per la independència. Pobre lideratge és el que diu que seguirà “el que marqui en cada moment el poble de Catalunya”, com es diu des de CDC.
Hem estat més de vint anys a CDC. Manifestem la nostra satisfacció per tot el que hi hem compartit. Per tota la feina que s’ha fet des de CDC i que ha contribuït a arribar a aquest punt singular, a aquest punt de canvi que pensàvem que ara voldríem aprofitar. Però veiem que CDC, en mans dels seus dirigents, no recull prou el desig de llibertat de la gent compromesa per aconseguir que la nació no es vegi sotmesa, ni subordinada, ni expoliada. L’estat autonòmic i estatutari actual no augura cap altra cosa, fins i tot amb concert econòmic com en el cas del País Basc.
I ara cal també regenerar la democràcia, dins i fora dels partits, apostant per aquella autenticitat que agermana vivència, pensament i acció. I evitar que la pura estratègia margini el logos, el sentit i l’objectiu, fins a convertir-se ella mateixa en objectiu, reduït a aconseguir vots i poder, per a fer només allò que es “pugui”, en un mesquí possibilisme i realisme, reduït a l’immediat i sense perspectiva creïble.
Per tot això, precisament, creiem que seria trair fins i tot l’esperit que ens ha fet arribar fins aquí, si ara no fem el pas públic d’apostar per la independència. Som allà on tant i tant hem treballat per poder arribar. Ara cal treballar per tal que a les properes eleccions hi hagi el màxim possible de diputats independentistes. Ara cal treballar obertament per la independència.
Per tot això, companys de CDC, rebeu un respectuós i cordial adéu. Ens retrobarem a la independència.
Ara és el moment de fer un pas endavant. De donar suport als nous lideratges que aposten per la independència. Pobre lideratge és el que diu que seguirà “el que marqui en cada moment el poble de Catalunya”, com es diu des de CDC.
Hem estat més de vint anys a CDC. Manifestem la nostra satisfacció per tot el que hi hem compartit. Per tota la feina que s’ha fet des de CDC i que ha contribuït a arribar a aquest punt singular, a aquest punt de canvi que pensàvem que ara voldríem aprofitar. Però veiem que CDC, en mans dels seus dirigents, no recull prou el desig de llibertat de la gent compromesa per aconseguir que la nació no es vegi sotmesa, ni subordinada, ni expoliada. L’estat autonòmic i estatutari actual no augura cap altra cosa, fins i tot amb concert econòmic com en el cas del País Basc.
I ara cal també regenerar la democràcia, dins i fora dels partits, apostant per aquella autenticitat que agermana vivència, pensament i acció. I evitar que la pura estratègia margini el logos, el sentit i l’objectiu, fins a convertir-se ella mateixa en objectiu, reduït a aconseguir vots i poder, per a fer només allò que es “pugui”, en un mesquí possibilisme i realisme, reduït a l’immediat i sense perspectiva creïble.
Per tot això, precisament, creiem que seria trair fins i tot l’esperit que ens ha fet arribar fins aquí, si ara no fem el pas públic d’apostar per la independència. Som allà on tant i tant hem treballat per poder arribar. Ara cal treballar per tal que a les properes eleccions hi hagi el màxim possible de diputats independentistes. Ara cal treballar obertament per la independència.
Per tot això, companys de CDC, rebeu un respectuós i cordial adéu. Ens retrobarem a la independència.
Ramon Munné i Esteban
Sants-Montjuïc
Pere Segura i FerrerSants-Montjuïc
Selva Interior
Li recomano llegir en 
