Esperem fets certament

Ens demanen que els jutgem pels fets:
Fidelitat al poble de Catalunya..., Fidelitat al President... vejam, veurem que... :

Tots, els dotze i el President estaran inequívocament per un estat propi independent, ja no subordinat ni sotmés.

Seran fidels..., representaran la voluntat del poble, s'independitzaran de poders fàctics, respondran a les necessitats del temps.

 Tots hauran d'estar per que la crisi la resolguin els qui l'han causada.

 Impediran la transformació de l'economia en negoci d'interessos propis i no de país.

 Decidiran que no es faci negoci amb l'energia que necessita el país, amb els medicaments, amb l'aigua i aliments, amb els medis de transport, etc.

 No permetran que el mercat es converteixi en un circ d'atraccions, "ja tens allò?", "ja tinc això"... i en insensat consumisme.

 Afavoriran una cultura de comunitat humana desterrant l'individualisme ferotge on no compte l'establiment de vincles ni el temps per viure'ls amb sentit. 
O no?

Pacte per la Llibertat: segon Match Ball per la Independència!

 Encara no fa 2 anys, el passat 16 de febrer del 2011, vaig publicar un article titulat "Independència: primer Match Ball!". Estava a punt de debatre's al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d'Independència que Solidaritat Catalana per la Independència hi presentà i que, contra pronòstic, fou admesa a tràmit per la Mesa del Parlament amb els vots favorables dels diputats de CiU Núria de Gispert, Lluís Corominas, Josep Rull i Dolors Batalla. Tanmateix els diputats de CiU ja s'afanyaren a posar aigua al vi dient que la Llei no prosperaria perquè quan es debatés al Parlament hi votarien en contra. I així ho van fer, cometent un incomprensible i trist error de càlcul i allunyant-se de la representativitat del seu poble, cosa que el poble s'encarregà de recordar-los pocs mesos després, en la major manifestació de la història, dos milions de catalans cridant Independència. Aleshores, els mateixos diputats, acceptaren que calia fer marxa enrera en el tema del pacte fiscal i en la via autonòmica i el President va convocar noves eleccions amb el compromís de consultar el poble sobre el futur polític del país.

D'entrada és evident que a qui li costa entendre el camí és als polítics, no pas al poble. Finalment, però, sembla que ara el Parlament ha entès que cal una transició nacional i CiU i ERC han fet un Acord per a la TransicióNacional. És a dir, es prepara el segon Match Ball per la independència i, a diferència del primer que arribà de sobte, aquest s'anuncia amb ben bé un parell d'anys d'antelació.

Crec que l'acord marca un full de ruta cap a la independència (tot i que n'hi podria haver d'altres) i considero que cal destacar-ne el següents punts positius de l'Annex 1 (Procés de Convocatòria de la Consulta sobre el Futur Polític de Catalunya), especialment perquè hi posen dates:

• "Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu, per disposar, d’aquesta manera, de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana"
• "Aprovar la Llei de consultes, a partir dels treballs iniciats en l’anterior legislatura, tot incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn. En aquest sentit, s’estableix el compromís d’impulsar l’inici de la tramitació parlamentària com a màxim a finals del mes de gener de 2013"
• "Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013"
• "CiU i ERC es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari, dins el termini del següent any, amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga"

Caldrà estar amatent a aquests punts i a aquestes dates.

D'altra banda hi ha alguns punts inconcrets, dubtosos o sorprenents com per exemple:

• al Preàmbul de l'acord ens deixa amb algun dubte quan diu: "Una vegada s’ha mostrat amb claredat que el poble de Catalunya vol decidir lliurement el seu futur col·lectiu, tant al carrer com a les urnes, encarem una de les legislatures més transcendents de la nostra història com a país". Crec que si el poble ha mostrat clarament quelcom al carrer ha estat que vol i crida Independència, no només decidir
• a l'Annex 1 parla de "Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan d’impuls, de coordinació, de participació i d'assessorament del Govern de la Generalitat amb relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional, i amb l’objectiu de garantir-ne l’impuls i la materialització". Una eina que, segons com s'organitzés, podria ser molt important en el procés, queda sense data i sense més concreció. Caldrà posar atenció en el seu seguiment
• a l'Annex 1 quan esmenta el compromís de fer la consulta hi esmenta dues excepcions/excuses: "fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari" i "amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga". Totes dues frases prou ambigües per encabir-hi moltes eventualitats possibles. També caldrà fer un seguiment de prop per evitar que aquests excuses es puguin fer servir
• i a l'Annex 2 (Prioritats del Govern per a la Transició Nacional. X Legislatura) s'hi fa una llista de prioritats del que es podrien anomenar estructures d'estat. Tot queda en poc més que una declaració d'intencions ja que no s'hi esmenten dates concretes per a fer res i els verbs emprats en totes les sentències són: "prioritzar, crear instruments, elaborar un pla, estimular, fomentar, reforçar" i, el gran protagonista, "Impulsar". Tot plegat, molt inconcret, de difícil o impossible seguiment i més que dubtosament viable sense assolir abans la independència

 

En conjunt, un text, bo... si es duu a terme. Cal, però, que es compleixi el text i l'esperit del text. L'esperit del text no és altre que el que va motivar les eleccions: l'esperit de la manifestació de l'11 de setembre del 2012. És l'esperit del poble de Catalunya que cridava "Independència".

Per això també trobo sorprenent i preocupant que el President Mas en el discurs d'investidura digués que:" Encetem una legislatura [...] que en el meu ànim té vocació de permanència i estabilitat i que, per tant, hauria de finalitzar d'aquí a quatre anys, el 2016". Em pregunto que es pensa tot un president de la Generalitat que vol dir convocar el poble a consulta sobre la independència i que el resultat sigui positiu (segons admet en el preàmbul de l'acord). Què es pensa el president que pot o ha de passar l'endemà? Continuar amb la legislatura dos anys més?

 Això posa de manifest que ens cal visualitzar la independència.... i això serà l'objecte de propers articles.

Ara cal preparar-se per al segon Match Ball per la Independència, anunciat per al 2014. Cal donar suport al President, al Govern i al Parlament en aquest procés. Cal que la resta de partits polítics, associacions i ciutadans continuem empenyent. I, sobretot, cal estar preparats perquè la història s'accelera al voltant de Catalunya i el més probable és que el segon Match Ball s'avanci.

Compte enrere

     Hola companys: ha començat el compte enrere! És el moment d'intentar convèncer els que encara estan indecisos, tenim poc temps per aconsseguir-ho i ho hem de fer d'una manera amable, tranquil.la, amb arguments. Un que a mi em funciona força bé és el de fer veure que el fet més gran en la història de la civilització, de qualsevol civilització és la creació d'un nou Estat, un Estat del qual tots som fundadors i a ningú se li preguntarà d'on ve i on tothom és necessari, doncs com dic, tothom serà cofundador d'aquest nou Estat. La gent ho entén.
     Aquestes últimes setmanes -com era lògic- s'ha passat de la preeminència de la societat civil -ANC, ÔMNIUM, MPI......- a la política,però no creieu que passat festes aquesta societat civil hauria de tornar a aixecar una mica més el llistó anímic? Doncs la seqüència dels fets que es produiran pot ser serà la següent: demanarem a l'Estat espanyol poder fer un referéndum que sigui constitucional, ens el negaran; després farem una llei de consultes al nostre Parlament; ens el portaran al Tribunal Constitucional amb el resultatque tothom sap i per tant necesitarem un plà B en el que el nostre Parlament haura de prendre una decissiò unilateral. Pels temps que venen s'ha de mantenir i si pot ser augmentar la tensió de tots els que volen la independència. I també la preparació d'una taula de negociació internacional. No creieu que és necessari fer-ho amb temps per asegurar-nos la seva eficàcia? I qui millor per iniciar tot això que l'ANC?

LOTERIES I CATALUNYA

Qui em coneix sap que fa temps que no jugo a la Loteria Nacional d'Espanya. Vaig decidir que jugaria les de Catalunya. Estadísticament hi ha arguments que ara no detallaré.

El principal motiu és que no hi trobava arguments de pes per jugar-hi, en comparació a jugar loteries d'altres països.

Tanmateix, La Punxa d'en Jap del 23 de desembre al diari EL PUNT AVUI, donava ahir un argument ben clar i que permet que qui vulgui actuï en conseqüència:

A molts ens preocupa i denunciem l'espoli fiscal que Catalunya pateix. En els pocs anys que ens queden d'estar dins de l'Estat Espanyol, ho tenim ben fàcil de reduir-lo una mica.

És a les nostres mans!

"Un petit pas de liders un gran pas per la catalanitat"

"En el dia d'avuí, actiu i ben armat (de raó) l'exercit democràtic, ha aconseguit la tropa nacional els primers objectius nacionals. La llibertat ha començat." ...

I seguim alterant els nervis d'aquestes senyores...

Uf ! la data

Snyors ! Els voldria capaços d'acordar una voluntat com aquesta:"FAREM EL POSSIBLE PER QUE EL REFERENDUM ES PUGUI CELEBRAR A FINALS DEL 2014"
Mirin és senzill, l'un renuncia a major concreció, l'altra llueix voluntat... i qui sap, a lo millor fins i tot fan dubtar en Duran, i llavors en llatí cristià: "In dubio libertas"

Oh...! Hem sabut aquest matí on es troba el SENY i la MODERACIÓ !

Escoltava les notícies...
I apareix un Senyor, que sembla en té criteri al respecte, dient que en Mas ha perdut el SENY, ...
I que faci cas de'n DURAN ja que el califica de MODERAT.

Senyor. Millo, prohom del seny assenyat, què hem de fer els centenars i centenars de milers de catalans que ja varem perdre el seny abans que el Sr. Mas. Com s'ho feran els de CCOO de Catalunya que aquest mateix dia han aprovat el "dret a decidir" ...
I això va creixent... i tira milles...

I ES DIU DES DEL FARISTOL...

Haurem d'estudiar hermenèutica, dialèctica, perfils d'interpretació de les dites dels polítics ?.

Les compareixences al faristol d'avuí...

L'Oriol Pujol expressant que Esquerra ha vist clar que...
L'Oriol Junqueras dient que treballaran per convençer els de CiU
Vaja que els primers a convencer han estat els de CiU?
Qui s'ho creu? Qui parla des de la realitat? ho tenim clar,oi?

Una opinió prou extesa és que la posició del Sr. Duran ha perjudicat CiU i el seu resultat a les eleccions...
L'Oriol proclama: Mas i Duran, Duran i Mas, son una pinya, sense diferències.
Duran: No soc jo el responsable de que no hi hagi pacte...
Vaja, Duran ja fa molt temps que afirma que no està per l'estat propi, primer fins tenia el famós argument de no voler posar fronteres entre ell i el seu pare de l'Aragó, ara afegint-se a les cíniques i escapistes, que no innocents, tesis de federalismes.
I els congresos d'ambdós partits CDC i UD no diuen pas el mateix, oi?
I ès coneguda la desafecció radical vers Esquerra d'aquest Senyor.
Què haurem d'interpretar de les paraules d'Oriol Pujol, quan afirma que no hi han escletxes entre Mas i Duran, que van a la una...

I les reserves mentals.
En Duran pot dir que no s'oposa de cap manera ni al pacte ni a la consulta.
Però un pacte que no acabi en altra cosa que en cristià: "el pacte nostre de cada dia, dona'ns Senyor eldia d'avuí... així dit amb altres paraules, que ara ja no son democrata-cristians ara es diuen social-cristians...
I la consulta?... però del què i del com i del quan es consulti....un maquiavelisme de baixa estofa, de pati d'escola.

I què hem de pensar d'uns consells nacionals que en lloc de la responsabilitat de ratificar pactes, han vingut, alguns de llunyans llocs de Catalunya en cabat  només per aplaudir abrandades justificacions, perdò discursos, dels pretesos liders de CDC (l'hereu polític?) i UD (caciq de decenis). Mentre un Sr. Junqueres nou vingut s'ha guanyat un liderat en un any, ha renovat el clima del partit i parla clar i sense histerismes, excuses ni dramatismes.

Vet aquí que en dictadura aprernem a llegir "entre linies" i en aquesta "democràcia" les fomes i manerss, les filies i fòbies, la cerca de la diferenciació i del poder, diuen coses amb més exactitud que les paraules.

Democràcia? En greg, el poder del poble. El poble és qui anrà fent-se carrec, exigint i renovant vertaders servidors i representants del poble. Haurem de sortir nosaltresn de nou al carrer. I haurem de ser el poble qui construeixi estructures d'estat, i ens farem càrrec de l'entusiasmenecessari  i de les conviccions i de la joia i l' esperança. Amén.

I què pretenen amb la co-oficialitat?

Em pregunto perquè ens esforcem a justificar-nos davant ministres i castellans, afirmant que els alumnes acaben l'escolaritat amb perfecte coneixement del castellà.

I em pregunto perquè en les discussions tan fora de via i de to, no afirmem amb més raó i seny que Catalunya és nació amb llengua pròpia, una cosa que no es pot sotmetre a cap co-oficialitat.

I em pregunto per què els castellans no volen veure que l'educar en una nació requereix viure la pròpia realitat en modes, formes de vida, valors i continguts, alhora de saber estar amb les zones fosques i limitacions, com en la necessitat de progrés en consciència i responsabilitat .

Hi ha hagut llargs períodes de submissió, síndrome d'Estocolm, pors o vassallatge per part de no pocs catalans, És evident que Catalunya no ha pogut gaudir de condicions aptes, ni de llibertat adequada, per rebre adequadament els nouvinguts, i que s'ha vist en dificultats davant els que han vingut com promoguts a "caps de llança d'ocupació lingüística", o que s'ha vist en dificultats davant els innocents o ignorants que per comoditat o rentat de cervell participen en algun aspecte invasor.

No es pot ignorar que a Catalunya ha estat el català l'idioma perseguit, multat, allunyat per llei a l'escola i en les institucions, en la vida normal al carrer i als mes diversos àmbits.  Fruit d'això, en gran mesura, exsisteix la pretesa co-oficialitat. El castellà ha estat l'idioma imposat, amb gran "impostura". El català ara que no diguin que s' "imposa", es recupera amb normalitat, és a dir, en aquest sentit és "normatiu". Resulta "subnormal" no entendre-ho.
De tota manera el parlar català és "natural", (propi d'una nació, de quelcom que neix), encara amb major importància, que la seva normalitat.
I com idioma propi manifesta i estimula, en el seu dir, la nostra manera de ser i la nostra experiència de vida.

DURAN

No sé perquè serà, (no vull pas menystenir-lo personalment), però quan apareix aquest senyor i les seves dites em venen a la ment ... :Els malvats de tots els comptes de fades.
El cinisme dels caciqs que no creen al seu voltant més que secundaris als quals violenta la seva identitat...
El diable, pare de la divisió i de la mentida amb pretensió de veritat (luci-fer=el que porta la llum, no hi ha llum más fosca que la del diable).
Els desalmats (malànimes), que no tenen més objectiu que prestigi i poder.

Per tant, esmolem ben bé les eines... en aquest cas:

El sentit de l'humor, sí, malgrat tot.

El presentar les coses, no reaccionant, sinó treballant i mostrant veritat, bellesa i bé. No oblidem la cerca de la veritat, la joia de la bondat, els temes dignes de contemplació.

Ja fa massa que DuraN

Sempre m'he resistit molt a comentar, criticar o censurar certes declaracions provinents d'UDC i molt concretament d'en Duran. I això tant en els meus 20 anys de militància a CDC com en els darrers 2 anys que fa que sóc a SI. Però la darrera tongada de tirades de pedra quintacolumnistes a la teulada del procés sobiranista del poble de Catalunya han acabat d'omplir el got de la meva paciència i del meu sentit del deure. Li hem de fer veure a en Duran que està perjudicant molt al país que diu que defensa i hem de fer que d'UDC en surti el veritable esperit de suport a la llibertat del poble català que hi ha.

En Duran al web d'UDC afirma que "tal vegada no vam encertar la lectura de les expectatives generades després de la manifestació de la darrera Diada", que "quan jo deia que no tothom que hi va anar era per reclamar la independència i algú s’enfadava, potser no anava tan errat" i que "per convocar la consulta tenim quatre anys. Per garantir una gestió eficaç del govern que s’ocupi de la crisi i dels problemes econòmics i socials que ha generat a la gent, no tenim temps per esperar", a més d'afegir com qui no vol la cosa un adjectiu a l'objectiu de la consulta "un és, sens dubte, el de convocar una consulta legal"

Doncs bé, senyor Duran:

- parla que no tohom a la manifestació hi anava per reclamar la independència. No parla que no tothom que NO va anar a la manifestació estava en contra de la independència. Jo sé de molta que gent que no hi va anar i estan a favor de la independència. Vagi corregint els seus números, senyor Duran

- dir que per fer la consulta hi ha 4 anys però que per ocupar-se de la crisi no tenim temps per esperar és simplista, demagògic i esbiaixat. A més contradiu les afirmacions del mateix president Mas (i de tot el sobiranisme) que afirma que una cosa no es pot deslligar de l'altra. Amb les misèries que gestiona la Generalitat, senyor Duran, no es pot sortir de la crisi

- afegir l'adjectiu de "legal" a la consulta, quan des del president Mas fins al darrer independentista quan s'hi refereixen parlen de fer un referèndum sí o sí perquè hi ha moltes legalitats i legitimitats més enllà de la primera "legalitat" que hom pot pensar, és lleig

- i finalment, tot aplicant la regla de tres que ell mateix aplica no sé quina legitimitat té en Duran a ser interpretat el que diu com a opinió d'UDC: no tothom d'UDC comparteix aquests torpedes a la línia de flotació de la llibertat de Catalunya

La meva opinió és que tot això que dic, el senyor Duran ho sap. No és ruc, crec que és força llest. No tinc del tot clar què el motiva a actuar així. Tant se val. Entre tots hem de desemmascarar les seves mitges veritats i fer que deixi de posar pals a les rodes del seu propi poble. Estic segur que a la llarga ens ho agrairà.