Aquewt Senyor...

Ho sabrem mai?
Quina part hi té en la "filtració"?... Amb quina intenció...? Qui ho sap abans dels afectats?
"Incòmode, en desacord, si no hi ha encaix: me'n vaig" ,,, i tanmateix portaveu? De qui sinó d'ell mateix?

 Continua amb les seves formes de cacic de més de 23 anys a Unió, eventualment preparant successor?
Preparant, no unes primàries... (!?) continuant de cacic d'Unió, ja no federada amb CDC, adversària/i de CDC en les eleccions vinents?
I  per això li va bé la publicitat que dóna el seu paper actual al Congrés dels diputats... és per això que vol continuar? S'ha fet enrere perquè ha vist perillar aquest paper?
Quan ha vingut a dir "Això que m'ho digui el President", li faltava allò de:"que m'ho digui a la cara?

El seu "estar d'acord amb la consulta", només contempla el NO a la primera pregunta?
Si contempla Estat, amb quines renúncies en tant que estat?
I el seu partit només anirà fent sempre un "Si buana"?, democràtic?

Quins beneficis li ha reportat ser President d'una comissió bilateral, de la que se'ns diu que en dos anys no s'ha reunit?
A les espanyes, han practicat allò de "A burro muerto cebada al rabo"? Què deuen pensar ara amb el "Donde dije Digo digo Diego"?

I  certament, CDC s'ha de fer respectar. La qual cosa comença no tant per discussions de pati d'escola sinó per preguntar a aquest senyor; i doncs què et passa? (Cas que vulgui millorar com a bon company). A lo millor contesta com persona humana i no només amb el revestiment polític serpentí que ha triat.

Eleccions - CanVies - BCN World - El País que Volem - Llei Wert - Turisme

Per primer cop després de la guerra del 36, ERC guanya unes eleccions a Catalunya. D'acord que són les eleccions europees, on els partits sovint aprofiten per fer algun "experiment", però han guanyat. I en segon lloc ha quedat CiU. I ICV els quarts. I les CUP no es presentaven. En resum un gran triomf de les forces pro-consulta. El president Mas evidentment surt reforçat en la seva política en favor del país. Des del punt de vista estríctament partidista alguns li prodrien retreure que el seu partit no guanya vots. Curts de mires. El president fa, de moment, la seva feina, mirar pel país. Endavant president!, endavant consulta i endavant Catalunya.

Sobre Can Vies... n'hi ha uns que s'estan fent un fart de riure de com ens barallem. Saben que hi ha problemes immobiliaris, corrupció política, violència d'okupes, inoperància policial, pors, bones intencions, de tot. I saben que pocs en fan una anàlisi de conjunt, que quasi tots es queden en la seva parcialitat i que això, per força, genera enfrontaments. De moment Sants ha estat escollit com a camp de batalla. Als que hi vivim, que ens bombin: petits, adults i grans. Per tant, mentre no s'analitzi en conjunt la situació, com a veí vull que s'aturi la violència. Si els de Can Vies tenen alguna cosa a dir-los a l'Ajuntament que hi vagin, però que deixin de tallar carrers, de cremar el barri i de generar violència. Ara diuen que volen reconstruir Can Vies. Doncs abans que diguin que reconstruiran tot el que han destrossat a Barcelona, si no no me'ls crec. I a l'Ajuntament li diria que si de veritat vol solucionar el problema que cridi a una negociació als representants de Can Vies i que facin una reunió pública, en obert, i que tothom pugui escoltar que diuen i ofereixen i neguen els uns i els altres.

Enmig de tot, aquesta setmana al Parlament s'ha aprovat la llei que rebaixa la fiscalitat dels casinos i que facilita l'arribada de BCNWorld. Ves per on! I tots badant. Un edifici com Can Vies mereix més atenció que un possible macro complex que comportarà joc, màfies, turisme de borratxera i cap progrés productiu per al país? Sembla evident que no. Tanmateix tant per part del poble com dels mitjans de comunicació se li està donant molts més atenció al primer que al segon. I no m'encaixa. Fa un tuf de socarrim, i els catalans amb el lliri a la mà i barallant-nos. Cal aturar BCN World!

Acaba de néixer el projecte "El país que volem" . Es tracta del procés popular per posar les bases del nou Estat. El procés constituent que s'obre amb la declaració d'independència cal preparar-lo ja des d'ara mateix. Les propostes de tothom s'aniran recollint fins a final d'any i el consell ciutadà i el consell d'entitats que formen el projecte en faran una compilació el proper mes de febrer que servirà per publicar l'anomenat Llibre Verd de Catalunya el proper dia de Sant Jordi.

Mentre continuem a Espanya... les ofensives no s'aturen. Com esmentava en un anterior article, la llei Wert continua fent el seu curs. Tot i que la consellera Rigau digués repetidament que la llei Wert no s'aplicaria a Catalunya ara s'acontenta a retardar-la per tal que aquest curs no comenci i deixar la seva aplicació per a l'inici del curs vinent, el proper 15 de setembre. No ens hi esgargamellem. Si som a Espanya, farem les lleis espanyoles. L'única solució, la independència. No hi perdem gaire temps en la llei Wert ni en la Wurt. Mani l'11S, plebiscit el 9N i proclamació de la independència el proper 23A. La resta són pèrdues de temps llastimoses.

I de moment només sabem pensar en el turisme. I vinga, més turisme! Ara s'ajunten més municipis per portar més turistes! Diuen per "millorar" l'oferta....però de l'únic que sabem concretar és de com portar més turistes. Ho he dit diverses vegades, l'economia catalana està molt desequilibrada, hi ha massa turisme i poca oferta d'economia productiva. I els nostres limitats governants... només sabem parlar de més turisme. És el diner barat i ràpid que poden veure els nostres autonòmics gestors per minvar els greuges fiscals que rebem per part de l'estat. Sense independència cada cop ens enfonsarem més en el pou. Sabeu d'algun estat que basi la seva economia en el turisme i que sigui pròsper?

LA VERITABLE POR

He passat 20 anys a Convergència. Sé que molt majoritàriament són compatriotes que volen el millor per a Catalunya. I això crea un vincle fonamental entre nosaltres. I més encara en aquests moments de gran transcedència per al nostre país.

Per l'afecte que els tinc, i, sobretot, per l'afecte que tots tenim a Catalunya, he d'advertir d'un perill. Una mena de síndrome d'Estocolm programàtica. Potser, fins i tot, inconscient, però no per això menys perillosa.

Diu Convergència en el seu programa que cal anar "creant estructures d'estat". Per exemple:

- hisenda pròpia. Planteja la reforma de l'Agència Tributària perquè pugui recaptar tots els tributs dels catalans

- presència internacional. Cal tenir presència en organismes com la Unesco, l'OMS i l'OIT. Reclama també presència en els organismes i comitès de treball de la UE

- Convergència advoca perquè la Generalitat assumeixi plenes competències en autogovern, des de l'expedició del DNI fins a la gestió de les aigües interiors

- planteja bastir la gestió de les pensions i de les cotitzacions de la Seguretat Social

- defensa la necessitat d'assumir totes les competències dels cossos i forces de seguretat de l'estat

- defensa la titularitat catalana de totes les infraestructures d'interès general: ports, aeroports...

Com més ho llegeixo més em recorda el programa de totes les anteriors eleccions, plantejades, aleshores, en clau autonòmica, és a dir, de reclamar a Madrid més competències.

Si realment volem anar cap a ser un nou estat independent de la Unió Europea..., vaja, sobren paraules com: "planteja", "advoca", "cal tenir", "defensa", "insta". Plantejat com està al programa de Convergència sembla talment com si aquestes estructures d'estat fossin el darrer gran descobriment d'en Mas. I, no! Són l'obvietat de l'esdeveniment d'un nou estat. I en són la conseqüència, no les precursores. I més encara en un Estat, com l'espanyol, obertament contrari a la nostra independència.

Tornar a insistir a fer les estructures d'estat abans de manifestar la voluntat sobirana i esdevenir un nou subjecte de sobirania posa de manifest una d'aquestes dues coses:

- o no s'ha entès el procés que vivim i cometrem un altre cop l'error de demanar millores dins l'Estat que ens ha dut a aquesta situació, i, per tant, ens aboquem al mateix fracàs i a la major frustració de les darreres i properes generacions

- o en realitat no volen esdevenir un nou subjecte de sobirania, és a dir, un nou Estat independent. En aquest cas seria el subconscient que traeix l'autor del programa.

Mireu, jo crec que en Mas està fent prou bé el paper d'acompanyament del poble des de la Presidència de la Generalitat. Però no lidera, ell mateix ho reconeix, ell acompanya al poble, que empeny. Doncs ja tenim la solució. Aquells que es vegin amb prou força per empènyer, ho hem de continuar fent

Qui es consideri amb prou ganes, empenta, força per aconseguir la independència, que actuï en conseqüència i doni suport a SI.

Ramon Munné

Adherit a SI

Pacte fiscal? Ridícul total

El secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ens confirma que el govern català reclamarà el pacte fiscal en base als drets històrics recollits a l'article 5 de l'Estatut.

Benvolgut senyor Homs: no jugui amb el seu poble. Catalunya ara no necessita cap més discurs de bones intencions. Fa trenta anys que ens hem estat enganyant, però ara ja hem obert els ulls i vostè ho sap. Sigui valent, estigui al costat del seu poble.

No pot dir que ara el govern amb el nou pacte fiscal abandonarà el paraigua comú de la LOFCA. No depèn de vostès, i de qui depèn ens han dit per activa i per passiva que no abandonarem el paraigua de la LOFCA. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.

No pot dir que pactarem aquesta llei de manera bilateral amb l'executiu espanyol. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.

No pot dir que amb el nou pacte fiscal es recaptaran tots els tributs, tindrem plena capacitat tributària i es definirà una quota a pagar a l'Estat. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.

A més no pot dir que aconseguirem allò que CDC va dir que ja havíem aconseguit:

No es va aconseguir el 2005 i no s'aconseguirà ara. I perdríem quasi 10 anys de temps.

I això li ho dic amb tot l'afecte i amb el convenciment, com a ex-company de CDC, que vostè també desitja la independència del nostre país. Però també amb la constatació que li manca la decisió dur-nos-hi.

Sigui valent, reconegui que per aquest camí no es va enlloc, més enllà d'anar fent la viu-viu. El camí és explicar la veritat a la gent, no enganayar-la. Així s'aconseguiex que tot el poble conegui la veritat i s'obté el seu suport per proclamar la independència. Faci-ho!

Ramon Munné

Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència
ex-militant i ex-Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya

DIMISSIÓ DE MILITÀNCIA DE CDC

Sra.Maite Fandos i Payà, Secretària de militància i Formació


Sr. Jordi Martí i Galbis, President de la federació de Barcelona
Sr. Eudald Casadesús i Barceló, President de la federació de Girona

CC

Sr. Josep Sicart i Enguix, President de l'agrupació de Sants Montjuïc
Sr. Narcís Junquera i Fusellas, President de l'agrupació de la Selva Interior

Barcelona, 25 d'octubre del 2010

Benvolguts companys,

En les més diverses comunicacions del partit ha quedat evident que CDC no dóna suport a cap coalició independentista i que ni tant sols ella mateixa opta per la independència, ni ara, ni el la propera legislatura, ni a 10 anys vista, com recentment ha afirmat el Secretari General, ni preveu quan fer-ho. Per tant, nosaltres hem decidit deixar de militar a CDC per dedicar les energies a complir amb l’acord congressual que diu : “I volem llegar a l’esdevenidor una Catalunya lliure, justa i independent”. Ho fem compromesos amb els textos congressuals i estatutaris. Ho fem amb l’honestadat que ens ha portat fins ara a militar a CDC. I ho fem perquè estem en deute amb els compatriotes que en el passat i en el present lluiten per recuperar la llibertat de Catalunya, i en solidaritat amb els col·legues amb els quals, junts, vam treballar particularment en els darrers congressos i han pres la mateixa decisió. La nostra fidelitat a Catalunya està per sobre de la fidelitat estereotipada a un partit, segrestat en certa manera pels seus actuals dirigents.

Ara és el moment de fer un pas endavant. De donar suport als nous lideratges que aposten per la independència. Pobre lideratge és el que diu que seguirà “el que marqui en cada moment el poble de Catalunya”, com es diu des de CDC.

Hem estat més de vint anys a CDC. Manifestem la nostra satisfacció per tot el que hi hem compartit. Per tota la feina que s’ha fet des de CDC i que ha contribuït a arribar a aquest punt singular, a aquest punt de canvi que pensàvem que ara voldríem aprofitar. Però veiem que CDC, en mans dels seus dirigents, no recull prou el desig de llibertat de la gent compromesa per aconseguir que la nació no es vegi sotmesa, ni subordinada, ni expoliada. L’estat autonòmic i estatutari actual no augura cap altra cosa, fins i tot amb concert econòmic com en el cas del País Basc.

I ara cal també regenerar la democràcia, dins i fora dels partits, apostant per aquella autenticitat que agermana vivència, pensament i acció. I evitar que la pura estratègia margini el logos, el sentit i l’objectiu, fins a convertir-se ella mateixa en objectiu, reduït a aconseguir vots i poder, per a fer només allò que es “pugui”, en un mesquí possibilisme i realisme, reduït a l’immediat i sense perspectiva creïble.

Per tot això, precisament, creiem que seria trair fins i tot l’esperit que ens ha fet arribar fins aquí, si ara no fem el pas públic d’apostar per la independència. Som allà on tant i tant hem treballat per poder arribar. Ara cal treballar per tal que a les properes eleccions hi hagi el màxim possible de diputats independentistes. Ara cal treballar obertament per la independència.

Per tot això, companys de CDC, rebeu un respectuós i cordial adéu. Ens retrobarem a la independència.

Ramon Munné i Esteban
Sants-Montjuïc

Pere Segura i Ferrer
Selva Interior

ANOTACIONS DEL DIA A DIA: Fal·làcies polítiques...

Observacions a les dites del Cap de llista de CiU, Artur Mas, a l'AVUÍ (5-IX-2010):


Diu Artur Mas: "Primer aixecar l'economia del país que la independència"
Es que es pot aixecar l'economia, sense acabar amb l'espoli i subordinaciò a que estem sotmesos?


A.M.:"(Als entrevistadors, quan li pregunten: "plantejar-nos que ens concediran el concert econòmic no és utòpic?):  respon: "I plantejar-nos que ens concediran la independència?"
Senyor, la independència es proclama, no entra en concesions. I si no ens en donen es pren, com deia aquell canonge vigatà.


A.M.: "Si ens esperem a tenir resolt el tema nacional, passarem anys sense poder aixecar el país"
Senyor, establir prioritats no és posar-les una darrera l'altre en el temps.

A.M.: "Una certa relació amb Espanya s'ha de tenir, sempre s'haurà de tenir... desconnectar-se, i no tenir res més a veure és una visió infantil"
Em podria dir qui la té aquesta visió?. Qui, imagina, infantilment, que hi pot ser?
 sense anar més lluny, un servidor votarà estat propi, independència. I tinc orígens i familiars i amistats també a Espanya, sí senyor. I quan Catalunya sigui independent, encara ens apreciarem més, sense ombres. Amb major sentiment de germanor: Ja no els sabrà greu estar en un país que ens sotmet, ni nosaltres els demanarem més que facin per aixecar la consciència del seu país.
No serà "una certa relació", serà "una millor relació".

A.M.: "El dia que hi hagi un referèndum votaré sí..."
I el referendum ja el mouran uns altres, oi?
A.M.: "Hi ha gent independentista i gent que no ho és... hi ha gent més aviat federal o confederal"
Em pot dir com es pot arribar a ser federal, oimés, confederal, sense drets d'estat propi, i pacte entre iguals?

A.M.: "Volem una Catalunya lliure i plena..."
Si, han inventat la llibertat i la plena sobirania "a la carta".


A.M.: "L'Estat Propi requereix majories amplíssimes".
Cal distingir entre majories de participació i majories de vot a favor o no. 
Només cal revisar l'aconseguiment de la independència dels segles XX i XXI per part de diversos estats europeus. Un dels darrers Montenegro. La independència no va necessitar un SI amb "majoria amplíssima". 

Coda: Senyor Mas, suposo que ni Vté ni jo, ni tants d'altres, no volem restar, com Vladimir i Estragó pallasos pidolaires, tot esperant Godot.

Tot esperant la bota, (com el mateix Beckett deia que a això al·ludia godot, tret d'una paraula popular francesa), la bota en forma de concert econòmic...?

ARA, EL PARTIDISME, NO TOCA

Mossèn Dalmau fa un article molt esperançador a l'AVUI de divendres 20 d'agost. Coneixedor de les dificultats que hi ha per formar una gran coalició independentista, dóna el protagonisme a la societat catalana.

Voldria afegir que crec que després de 300 anys sense estructures d'estat trobo del tot versemblant que ara ens costi tant de formar una cohesió que ens dugui a la llibertat. Totes les disputes que hi ha són del tot normals. Anem bé. Què ens pensàvem? Que seria bufar i fer ampolles? Hem d'anar fent estat, i per això el paper de la societat és tan important, per fer veure a Força Catalunya, a Suma Independència, a Reagrupament, a Democràcia Catalana, a la resta de partits i plataformes que proven de fer la coalició que ara és l'hora de Catalunya i no del partit de cadascú.

Mossèn Dalmau a les anteriors eleccions va fer una crida a tots els nacionalistes a votar CiU enlloc d'ERC. Des de CDC se'l va lloar molt aleshores.

Jo, com a militant de CDC, el vaig lloar molt aleshores i el lloo molt ara. I adaptant la famosa expresió del pujolisme m'atreveixo a dir que ara, el partidisme, no toca.

Ramon Munné

PS Vegeu aquest article publicat a l'AVUI


Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

Carme-Laura Gil, CDC i la Independència

Una mica de rebombori estan causant les declaracions de Carme-Laura Gil referint-se a les afirmacions de la número 2 per Convergència, Joana Ortega, quan diu que "CiU no és independentista, en absolut". Afegeix la Carme-Laura que "si és així molts no cabem a CDC". Acaba dient que "Alguna cosa hem de fer , el primer parlar amb claredat. No val parlar només de governar bé, aquest programa el té qualsevol partit que vulgui governar una Comunitat Autònoma. I seria raonable i desitjable saber aviat qui som. CiU no és una moneda de dues cares, CDC i UCD són dues monedes diferents. O no?..."

És cert, alguna cosa hem de fer. Què hem de fer? Què es CDC? És el que diuen els seus documents congressuals? És el que diuen els militants? És el que diuen alguns militants? És el que diuen els seus dirigents? Jo sostinc que CDC és que diuen els seus documents congressuals. D'altres sostenen que és el que diuen els seus dirigents. Segons la primera opció CDC és independentista. Segons la segona, CDC NO és independentista.

Segons la Carme-Laura Gil, CDC és independentista?

I què hem de fer, es pregunta? La clau crec que està a deixar de pensar en clau de partit i pensar en clau de país. Els partits són eines, tots ho reconeixem. I per construir el país, i en el nostre cas per alliberar-lo, cal que agafem les millor eines. No que ens entestem a fer-ne servir una que ens agrada molt però que no sigui útil.

Pensem en clau de país, sense cap compromís amb cap eina. Potser hi veurem més clar.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

INDEPENDÈNCIA i CDC

Fa uns dies que he posat la meva militància a CDC a disposició de la direcció del partit. El motiu: estic decidit a treballar per aconseguir una candidatura per la independència a les properes eleccions i la direcció actual de CDC de moment no hi dóna suport.

Estic convençut que ara cal que dediquem tots els esforços a fer la millor candidatura possible. Hem d'aconseguir que tots aquells que volem la independència per sobre de tot, ens n'adonem. Ens adonem que per sobre de les nostres ambicions, ideologies i rivalitats, allò que volem per sobre de tot és ser independents. Ens hem d'ajudar a observar el moment actual amb perspectiva històrica. I tots aquests esforços els hem d'esmerçar ara. Passades les eleccions serà el moment de dedicar els nostres esforços a altres coses. Ara i fins a les eleccions els hem de dedicar a fer la candidatura que el poble català necessita per vehicular els seus afanys de llibertat.

La direcció actual de CDC de moment desoeix les crides a sumar-se a una candidatura independentista. Fins i tot alguns dels seus dirigents proclamen que CDC no vol la independència o que no serà el seu objectiu a la propera legislatura. Com a militant de CDC he d'exposar els meus dubtes respecte a això.

Els Estatuts de CDC i els darrers acords congressuals diuen per exemple:
- " Desitgem invertir el nostre present i futur a portar Catalunya a la plena sobirania i a situar la seva gent al capdavant del progrés i el benestar dels països europeus més avançats, aconseguint progressivament més quotes de llibertat que ens condueixin a ser un país independent normalitzat."
- "Convergència renova el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI"
- "Considerem que la cruïlla històrica que vivim només ens permet dues direccions possibles, sobirania o submissió."
- "I cal que la refundació del catalanisme es posi al servei també de la construcció d’una Catalunya lliure."
- "Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista
català, democràtic, plural, humanista i progressista, que té com a eix de la
seva filosofia política (discurs i actuació) el desenvolupament integral i el benestar de les persones i que pretén assolir una societat justa, solidària i
lliure i independent."

Com a català i com militant de CDC sí que crec que CDC hauria de donar suport a una gran candidatura per la independència. Però si la direcció de CDC creuen que treballar i, per què no?, sumar-se a una candidatura independentista és incompatible amb la militància a CDC, tinc clar que la meva prioritat és la independència.

Fa quasi 20 anys que milito a CDC. I sé que cada cop més militants s'adonen que el camí és la independència. D'altres se n'adonaran aviat. Alguns creiem que la raó de la nostra militància a CDC era que arribats a un moment com aquest apostaríem per conduir el nostre poble cap a la independència.

Jo així ho crec. També estic convençut que el tren que ens duu a la independència porta molts vagons. I alguns de nosaltres es troba més a gust als del davant i d'altres als de més enrera. Jo ara sento que he d'anar als vagons del davant. Però és el conjunt del tren que ens farà imparables.

Confio que entre tots triomfarem. Ningú no som perfectes. Tant de bo sapiguem trobar el millor camí. Jo així ho intento.

Amb tota la cordialitat a tothom


Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

CDC i la fi de la via estatutària

La Ponència 1 del darrer Congrés de CDC diu literalment:

“El risc d’una sentència que neutralitzi l’Estatut és probable. Ja sigui per la via interpretativa, o per la via d’anul·lar articles. La conseqüència pràctica seria la mateixa. En aquest cas, és a dir si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional, el dret a decidir dels catalans quedaria retallat. [...] De produir-se aquesta circumstància, Convergència declararà formalment per exhaurida la via estatutària.

Com que és obvi que l'Estatut no ha sortit íntegre del Tribunal Constitucional, ara CDC ha de declarar formalment la fi de la via estatutària.

No em consta que CDC fet aquesta declaració formal.

Perquè el dret a decidir sobre aspectes de l'Estatut votat en referèndum, o de l'Estatut del 30 de setembre... són encara “vies estatutàries”.

CDC ha de respectar els seus acords congressuals votats democràticament, ha de declarar formalment exhaurida la via estatutària i ha de fer un pas cap a la unitat independentista.

CDC i els seus militants hem de fer un pas clar cap a la independència i donar suport a les iniciatives que s'estan creant arreu del país. L'objectiu de partit no ens de privar de veure l'objectiu de país.

Com a militant de CDC crec fermament que és el nostre deure. I la Plataforma ha de manifestar clarament i pública la seva adhesió a les iniciatives d'unitat independentista.

Si esperem que els altres hi vagin per tal que sigui unitària i aleshores afegir-nos-hi, malament, perquè ells poden pensar el mateix. I per l'un o per l'altre, la feina per fer.

Si la unitat fracassa no ha de ser per culpa de CDC ni de la Plataforma per la Sobirania. No podríem arrosegar aquesta culpa.

Jo no podria.


Ramon Munné
Barcelona
Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania

CDC "Independentista"? Intereseu-vos per llegir la 1a Ponència del 15é Congrés

o.... una altra font de desafecció. Una raó més:  alguns polítics des-informats o incoherents amb els dictamens del propi patit:

Els acords dels congressos representat la línia que vol seguir un partit, son el que toca obeir per part de tots dins un partit. I els han treballat i acordat tots els delegats del Congrés. I representen l'autèntica mentalitat, els valors d'un partit, el seu desig de servir el país i la seva gent.

El Congrés de Convergència va optar per que el partit adreci els seus esforços vers una Catalunya lliure, justa i INDEPENDENT. Amb totes les lletres. És poden fer distincions sobre "coms", però no sobre el "QUÈ". Convergents d'alts càrrecs, ja han fet explicit el seu sobiranisme pro-independència, coherent amb el Congrés. I molts d'ells han impulsat en els més diversos indrets, des d'Ajuntaments o no, les consultes dobre la independència, i hi han han col·laborat amb fermesa. Sense anar més lluny el Sr. Alfons López Tena, conseller nacional i fundador i President del Cercle d'Estudis Sobiranistes..

Podem preguntar-nos doncs:
Perquè algú, que porta amb ell, vulgui o no, una representació de partit, (fins és portaveu de CDC al Parlament), assenteix en un programa de televisió, l'afirmació "Convergència no és independentista"?
Clar, en el fons te raó, una mena de "dictadura interna" del partit no ho és, i inventa eufemismes de "dret a decidir" i "sobirania" a la baixa.

Així en aquest canal el dia dos d'aquest mes de Març, a les 10:15 de la nit...

Crida a votar el 28F

-->

Com a militant i congressista de CDC vull fer una crida a la participació en la propera jornada de consultes sobre la independència i afegir-me, així, a les que s'han fet i a les que es faran des de les diferents instàncies del partit.

I ho faig en compliment del deure congressual del darrer congrés del juliol del 2008, en el qual CDC afirma que: “cal que els partits catalanistes com Convergència s’autoimposin el deure de preguntar a la ciutadania sobre el futur polític del país. No formular aquesta pregunta no és renunciar a l’exercici d’un dret, sinó eludir el compliment d’un deure.”

L'estratègia pel dret a decidir que Convergència s'ha compromès a dur a terme es tracta d'això.

Per tant, els que podeu, voteu! Que el vostre exemple guiï els nostres futurs dirigents!

Llegiu-lo a El Punt

QUO VADIS, CONVERGÈNCIA?

Avui dia 13 de desembre del 2009, l'esperit d'Arenys de Munt iniciat amb la votació del passat 13 de setembre s'ha estés fins a 170 municipis del país.
Desenes de mitjans internacionals n'estan fent un seguiment de gran magnitud.
La resta de municipis catalans s'estan preparant per a fer Consultes sobre la Independència la propera primavera. Fins i tot el cap i casal, Barcelona, s'ha posat en marxa.

M'he cansat de repetir que CDC s'ha d'implicar més en el procés independentista i que ho ha de posar en el seu programa electoral. Que la independència ja és a la centralitat del debat polític a Catalunya.

La resposta fins ara? Doncs que plantejar la independència pot dividir el país, que tenim estudis sociològics que diuen que la majoria no la vol, que la independència... en poques paraules... ara no toca.

Això són de fet les opinions d'alguns dels dirigents de CDC, dels que parlen en nom de CDC.

Tanmateix, obliden o menystenen allò que també és opinió, doctrina i estratègia de CDC, obliden o menystenen les resolucions del darrer congrés de CDC de l'estiu del 2008. Obliden o menystenen, per exemple, acords com:

"- el catalanisme del segle XXI té tot el dret de considerar l'etapa autonòmica exhaurida
- cal que Catalunya i els partits catalanistes com Convergència s'autoimposin el deure de preguntar a la ciutadania sobre el futur polític del país. No formular aquesta pregunta no és renunciar a l'exercici d'un dret, sinó eludir el compliment d'un deure
- I volem llegar a l'esdevenidor una Catalunya lliure, justa i independent
- que Convergència esdevingui la casa gran i el motor per tal de consensuar un full de ruta que tingui com a meta datada l'exercici del dret a l'autodeterminació
- ELS DRETS NO ES DEMANEN, S'EXERCEIXEN"


Per tant, fent-me ressò dels acords congressuals, puc afirmar des de CDC que:

- dono ple suport a les Consultes sobre la Independència a tot Catalunya i en concret a la que es farà al meu municipi, a Barcelona

- dono per exhaurida l'etapa autonòmica. Ha estat útil durant un temps. Ara ja no ho és. Si el Tribunal Constitucional espanyol hi vol perdre el temps, que ho faci. El poble català no està pendent ja del que dirà aquell tribunal

- demano que CDC inclogui al programa electoral de les properes eleccions la proclamació de la independència al Parlament. Seguint els mandats congressuals i, més important encara, el clam del poble, és una obligació per a CDC de fer-ho. I és una obligació de tots els militants d'exigir-ho i de votar independència a les properes eleccions

Al meu entendre CDC ha errat l'estratègia en els darrers temps, ja que enlloc d'interpretar el sentiment del poble català:

- s'ha mantingut en la via estatutària sense pensar a anar més enllà
- no ha tingut una posició activa en les consultes sobre la independència (en paraules dels màxims líders: "no els promourem, ens hi afegirem i si van bé ja en parlarem")

I el resultat ha estat que el poble ha sobrepassat als seus, fins aleshores, líders polítics.

Toca, per tant, reconeixement de l'error, modèstia i la màxima generositat en favor de la causa comuna del poble. Toca afegir-se al poble.

CDC ha tingut un paper molt important en la defensa del país i en la seva reconstrucció i progrés. Probablement la seva feina ha ajudat a mantenir el poble prou despert per a permetre l'actual situació.

Demano, doncs, que CDC s'afegeixi amb generositat a la crida popular que està naixent i que aquesta crida, al màxim d'àmplia i unitària possible, tingui per objectiu i aconsegueixi dur al Parlament una majoria que proclami la independència.

Independència SI

L'AVUI publica una enquesta encarregada per la UOC en que els partidaris de la independència guanyarien un hipotètic referèndum.


Fa pocs dies El País publicava una entrevista a l'Artur Mas on deia que CDC disposava d'estudis sociològics que demostraven que si es fes un referèndum sobre la independència guanyaria el no i per això no volia fer més passes endavant.

El dia 13 de desembre hi haurà una consulta sobre la independència a les de 150 municipis. I a l'abril-maig n'hi haurà una segona tongada.

I encara hi ha qui no admet que la independència és al centre del debat polític!?

Com a militant de CDC, i en virtut dels seus estatuts i ponències congressuals, demano que CDC inclogui al programa electoral la declaració de la independència com a objectiu per a la propera legislatura.

Consultes sobre la independència

Aquest diumenge l'auditori del Fòrum era ple de catalans en favor de la celebració de les consultes sobre la independència del proper 13 de desembre.

Tot i que no hi he pogut anar, hi era en l'ànima. I l'ànima em diu que la bola de neu es comença a fer gran. Comencen a veure's les cares dels nous líders que, segur, tindran un paper rellevant en els propers anys.

Dels líders actuals, molts seran superats pel l'empenta del poble. D'altres potser sabran resituar-se. Tant de bo, perquè el capital acumulat amb l'experiència no es pot malgastar.

Són moments d'emoció i d'alegria. I, sobretot, de responsabilitat, valentia i exigència. No és fàcil, però el moment ho exigeix.

Catalans! Endavant amb les consultes! Endavant amb les candidatures independentistes a les eleccions del 2010!

PS Comentari de l'endemà: com a militant de CDC i en compliment amb els seus estatuts i resolucions congressuals crec que CDC ha de tenir una actitud més decidida i activa en favor de les consultes sobre la independència.

La resposta de Convergència

La resposta de Convergència a una sentència que no deixi intacte l'Estatut (sigui per via interpretativa o anulant articles) fa gairebé un any que està escrita, i diu:

"

-->Convergència declararà formalment per exhaurida la via estatutària."

Això és el que diu la Ponència 1 del darrer Congrés de Convergència i fou aprovat quasi per unanimitat dels milers de delegats que assitiren al congrés.


Després d'una setmana de notícies confuses sobre "braistormings" al secretariat permanent de CDC o d'acceptació anticipada del mal menor per part del Sr. Duran, ara finalment l'Artur Mas s'acosta al que es va decidir al Congrés i manifesta que, arribat el cas d'una sentència que toqui l'Estatut:


“s'haurà de veure com Catalunya passa pàgina i enceta un nou camí” i
“si no hi ha acord serà la constatació que aquesta via (la dela Constitució i els Estatuts) ha arribat al final”.

Ara comencem a anar bé!

No només serà aquesta constatació sinó que:

"CONVERGÈNCIA declararà FORMALMENT per exhaurida la VIA ESTATUTÀRIA"

I caldrà, per tant, una declaració formal, de la mateixa manera que es fan totes les declaracions formals: formalment.

I aleshores, com també apunta l'Artur Mas caldrà encetar un nou camí. I de camins nous n'hi ha només dos:

- caminar cap a l'unionisme i esdevenir una província més d'Espanya, o
- caminar cap a la independència i esdevenir un Estat lliure dins la Unió i Europea

I caldrà, per tant, que Convergència esculli. I que ho faci de seguida.

2010: votem independència?

Segurament el 2010 hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Farà 296 anys que vam perdre el nostre autogovern per la força de les armes aquell llunyà 1714.

Ha plogut molt des d'aleshores, a Espanya hi ha hagut dictadures, monarquies i repúbliques, hi ha hagut governs de dretes i govers d'esquerres. Però tots han tingut sempre una cosa en comú: la manca absoluta d'interès en les llibertats dels catalans.

Darrerament la constant situació d'injustícia que pateix Catalunya ha arribat a tal punt que una part ja molt important de la població ha tornat a adonar-se que cal fer el pas definitiu cap a la llibertat, cap a la independència.

Malgrat els governants espanyols, malgrat les pors (ara ja clarament contraproduents) dels nostres governants, ens hem de fer dignes dels nostres avantpassats.

És per això que a les properes eleccions votaré INDEPENDÈNCIA.

Convergència Democràtica de Catalunya ha aprovat en els darrers congressos que vol portar Catalunya a ser un país independent.

En conseqüència, demano públicament a CDC que proclami la seva fidelitat a aquest mandat congressual i el converteixi en eix principal del seu programa electoral.

Jo ja ho he fet, i votaré en conseqüència.

Fer-ho altrament seria cometre una falta molt greu segons tipifiquen els Estatuts de CDC, per incompliment del deure de respectar i complir els acords adoptats pels òrgans de CDC con és el Congrés.

La fi del Catalanisme

L'Enric Vila a l'AVUI del dia 1 d'agost ho expressa molt bé.
Cal fer pedagogia de l'independentisme.

Des de Convergencia2.0 és el que fem des de fa uns anys i intentem que tot CDC s'hi afegeixi.
De moment mostren por. Ja els convencerem. La veritat s'obre pas!

I l'Ignasi Planas al seu llibre aporta més arguments.

15è Congrés de Convergència

Ponència 1: L'aportació de CDC a la refundació del catalanisme

El text base de la ponència, basat en la conferència del 20-N, aposta clarament pel dret a decidir. Tanmateix conté encara massa ambigüitat per al moment actual, potser a l'espera de les esmenes dels diferents delegats.

Així, a hores d'ara ja se sap que hi ha un bon feix d'esmenes que aposten per la via sobianista. Aquestes esmenes han estat presentades per molts delegats diferents, de manera que ara cal una feina de síntesi que potser els esmenants no podem fer, ja que no en tenim coneixement.

Potser pot servir d'ajuda un breu exercici de síntesi del fons del contingut d'aquestes esmenes, que intentaré reduir a 5 punts:

• quan el Tribunal Constitucional toqui una coma de l'Estatut, Convergència anunciarà públicament la fi de la via estatutària i l'inici de la via sobiranista
• cal que la Casa Gran del Catalanisme contribueixi a fer una segona transició a Catalunya, en què la unitat d'acció i el finalisme estiguin al servei de l'assoliment d'un Estat Sobirà dins de la Unió Europea
• dret a decidir: començant si cal per temes com infraestructures però amb l'horitzó de plantejar la pregunta de si el poble català vol un Estat Independent. I els temes plantejants es podran dur a la pràctica sense necessitat de majories qualificades
• fer la màxima divulgació dels camins cap a la constitució d'un Estat propi. Aquests camins tenen unes constants reconegudes a nivell internacional: passen per la manifestació de la voluntat majoritària de la població que composa la nació. I aquesta manifestació es pot produir de dues maneres principals: mitjançant la proclamació solemne de la independència per part del Parlament, o a través d'un referèndum d'autodeterminació
• col·laborar o liderar si cal les forces polítiques en la confeció i seguiment d'un Full de Ruta per a l'assoliment d'aquest Estat Independent

Congrés de CDC: cap a la llibertat definitiva

Els propers 11-13 de juliol se celebrarà el XVè Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya. CDC ha tingut un paper destacadíssim en el progrés de Catalunya a la darreria del s.XX. Al capdavant del govern de la Generalitat va contribuir a la recuperació nacional després del fosc període franquista, tot fent que el teòric govern d'una comunitat autònoma fos, en realitat, el govern d'una nació sense estat i que així fos vist i tractat pels seus interlocutors, aquí i a l'estranger.

Al tombant del s.XXI l'estat de les autonomies ja no és un instrument de progrés per a Catalunya. Si mirem la història recent d'Europa veurem que en els darrers anys han aparescut desenes de nous estats independents. Tots ells han progressat i cap no desitja tornar enrera.

Ha arribat, doncs, el moment que Catalunya faci el pas definitiu per tenir un estat propi en el concert de nacions lliures d'Europa i del món. I en aquest nou camí CDC també hi pot tenir un paper destacat. El proper congrés de CDC serà el de la Casa Gran del Catalanisme. I en aquest Congrés CDC ha de fer el gir sobiranista que guiï tots els nostres compatriotes cap a l'assoliment d'un estat propi. I ho ha de fer estenent la mà a la resta de forces polítiques i socials que s'hi vulguin afegir. Dit en unes altres paraules: la CASA GRAN del CATALANISME ha de ser INDEPENDENTISTA.

S'equivocaria CDC si no s'adonés que el país li ho reclama; s'equivocaria CDC si no veiés que el país atorgarà l'hegemonia política a aquelles forces que ens vulguin guiar cap a la llibertat. I aquest error seria greu per a CDC perquè l'allunyaria de la centralitat política. Però seria més greu per a Catalunya ja que la privaria de la força d'un dels seus principals actius polítics.
I això, per principi, CDC no ho pot permetre. CDC es deu a Catalunya i als milers de catalans que ho han donat i ho donen tot pel país.