TVC - Caixes catalanes - Twitter - Atacs a la llengua - Debat Electoral - Incivisme a BCN

Tenim el país ben mogut! Potser és casual. Però tenint en compte que res no és casual, tot es redueix a si som capaços de trobar la causalitat. Sovint no som prou llestos ni objectius per copsar la realitat que tenim al davant.

Vull remarcar uns fets dels darrers dies:

- des de l'estat espanyol s'amenaça sibilinament que TV3 haurà de tancar algun canal. Pocs dies després diuen que és un malentès. La típica tàctica de despistar. I sovint ho aconsegueixen. Així van començar al País Valencià i a les Illes. Em fa por que nosaltres badem. No lluitem per TV3! Complim el full de ruta cap a la independència i la resta ja vindrà. Altrament, NO ens en sortirem

- acaben de seure al banc dels acusats alguns exdirectius de Caixa Penedès i diuen que després els seguiran d'altres. La brama general és que foren uns aprofitats i que es mereixen tots els mals. Si mirem l'ofensiva global del darrer govern espanyol veurem que la llei de caixes és només una més de les que està dictant per retallar la nostra migrada autonomia. Vull dir que la seqüència: Madrid aprova Llei de Caixes --> la majoria d'exdirectius de Caixes Catalanes són culpables i ens quedem les seves caixes... --> NO me la crec. Perdoneu però algú ho havia de dir. I algú ja ho va dir... fa almenys 5 anys. Podeu llegir aquest article de n'Alfons López Tena del 2009 on ja va dir que "Res no podrà impedir que els espanyols es quedin les caixes catalanes que els plaguin". Independentment que hi hagi una o mil persones que se n'hagin aprofitat

- el ministre espanyol Jorge Fernández Diaz ens fa arribar una altra mostra ben clara de la seva manca de justícia per la seva persecució totalment parcial i discrecional de determinades opinions a la xarxa twitter i no d'altres molt més greus i repetides. Així, per exemple, si s'insulta o amenaça gent del PP s'inventa una nova norma per perseguir-los i detenir-los, mentre que si s'insulta, s'amenaça i s'ataca als catalans , al Mas o als jueus... deixa els fets impúnement i vergonyosament oblidats, com molt bé recorda en Xevi Xirgu.
Algú pot creure que al senyor ministre se li hagin passat per alt milers i milers de pilades amb insults i amenaces contra catalans i jueus? És evident que no, i que ell té la poca vergonya de voler-nos-ho fer creure. És cosa nostra si ens el creiem

- davant de l'ofensiva contra el català veig avui una bona notícia: una mobilització unitària a les Illes (Assemblea de Docents de les Illes Balears), el Principat (Somescola) i el País Valencià (Escola Valenciana). Enmig de tot això, en Jaume Sastre està en vaga de fam per la llengua i respon a un article publicat a el Mundo per Román Piña en què diu que s'alegraria de la mort d'en Sastre. El ministre Fernández Diaz encara no ha detingut al senyor Piña ni ha tancat el diari El Mundo? Ho veieu? No es pot arreglar. Full de ruta i marxem!

- al debat electoral de TV3 es va posar de manifest l'esquizofrènia política que viu Catalunya: que si dretes-esquerres, que si Espanya-Catalunya. No en sortirem fins que siguem independents. I fins aleshores no podrem ser un país eficient, perquè malgastarem així els nostres esforços. Em va sobtar la petita deslleialtat de l'Ernest Urtasun envers els que van fer el pacte pel dret a decidir. Li va pesar més la ideologia i l'afany de guanyar protagonisme que el bé a llarg termini del país. També que el jove candidat del PSC presumís bàsicament de dues coses: de joventut (crec que encara té molt a aprendre abans que ser un bon diputat) i de ser ells qui no fan retallades (i ho diu amb el primer ministre francès, el socialista Manuel Valls autor de les majors retallades fetes a França, al costat). Els candidats de CiU i d'ERC escalfant motors pel 9N (bàsicament perquè si no som independents ben poc pel país podran fer des de l'Europa dels estats). I els del PP i UPyD, doncs bé, defensant d'Espanya amb mitges veritats i força inexactituds. Ah!, i avui en Xevi Xirgu convida encertadament a reflexionar als nostres polítics i els demana que s'afanyin a fer una llei electoral pròpia. Lamento discrepar una mica sobre la urgència d'aquesta llei. Si la fan, molt bé. Crec impossible que amb els condicionants actuals dels partits catalans pugui fer una bona llei. A part que no poden anar més enllà del marc de la llei espanyola (no es poden canviar circumscripcions, etc...). Volen canviar-ho tot i que els doni el mateix resultat a tots els partits, perquè el seu afany és no perdre escons. Crec molt més efectiu deixar estar la llei, fer el referèndum, eleccions si cal, declaració d'independència i després, com a part del procés constituent fer una llei electoral ben feta  que es pogués aplicar ja a les primeres eleccions del nou estat. No és millor això Xevi?

- i finalment ara surt la notícia que el 40% de les terrasses de bars de Barcelona incompleixen les ordenances. Quina mena de control hi ha en aquesta ciutat? Ja us ho diré: fa tot l'efecte que CAP. Sembla que el nostre alcalde està ben preocupat per fer venir més turistes, més turistes i més turistes, foragitar els veïns que no poden aguantar la pressió. Ja ho vaig dir en un article anterior. O canviem d'estratègia o canviem de model de país i ens convertim en el parc temàtic i d'oci d'Europa.

7/6/2014 Hi afegeixo aquest vincle (subministrat per en Marià, lector del bloc) a un documental que descriu molt bé l'excés de turisme que pateix Barcelona i els efectes negatius que té:  https://www.youtube.com/watch?v=mSAPqGijeiY

Foto: JUANMA RAMOS, ElPuntAvui

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL...

Interessant l'origen remot, indo-europeu de "tribunal": "tres", que deriva en el llatí, a "trivial" amb l'accent a la a: el que és vulgar i comú com a terceres vies, (res de les excelses terceres vies que algú ara prerten inventar-se). També particularment en deriva "tribu", pels romans divisions de grups humans, com les del poble hebreu, que n'eren dotze tribus, o "tribú", cap d'una tribu de Roma, o "tribut", "tribunal", "tribuna", que tenien l'origen en l'impost que s'imposava a cada tribu...

Mirin senyors, allò del reialme hispànic s'ha acabat pel que fa a nosaltres, no som ja, ni ens sentim una tribu d'aquest reialme, però conservem uns versos del canonge Jaume Collell (1846-1938) de Vic:
No captem el dret de viure,
dret que no es compre ni es ven,
poble que es mereix ser lliure
Si no li donen s'ho pren

Estem "constituïts" i disposats a governar-nos nosaltres mateixos, i així ho farem.

I gràcies per la seva actuació; Srs del Tribunal, ens esperona més encara a cercar la independència!

Barcelona: més turisme, més oci i menys ciutat per viure-hi

Ja fa molt que les autoritats municipals de Barcelona semblen molt més preocupades pels visitants estrangers de la ciutat i per convertir Barcelona en una mena de Parc Temàtic de l’oci que no pas per millorar, i ni tant sols mantenir, el nivell de vida i de convivència dels barcelonins.

Què promocionen des de l’Ajuntament:

• restringir el trànsit en cotxes privats per sota de les necessitats de l’economia local per tal que els turistes puguin passejar (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/715032-el-racc-critica-la-politica-de-barcelona-en-mobilitat-perque-arracona-el-cotxe.html?cca=1)
• Amb motiu del World Mobile Congress ens remarquen que els visitants han deixat 85 milioms d’euros en restauració i oci nocturn (http://www.324.cat/noticia/2322875/ciencia/Mes-de-85000-visitants-procedents-de-201-paisos-a-ledicio-del-MWC-2014)
• Anuncien mesures per incrementar els talls de carrers per fer-hi festes (Paral·lel, Sants,...)
• Mantenen i, en ocasions, augmenten les subvencions a festes majors en plena crisi
• Estem a punt de superar (si no ho hem fet) els 10 milions de turistes a l’any i encara en volem més

Alhora ens trobem que:

• Creix l’incivisme davant la passivitat municipal
• Tanquen molts comerços barcelonins (no només els emblemàtics) perquè als voltants s’hi instal·len centres comercials per veïns i turistes
• Ens diuen que la convivència millora perquè la Guàrdia Urbana fa una campanya i augmenta les multes per un determinat aspecte (http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/712240-trias-assetja-lincivisme-amb-mes-multes.html). Quin criteri, Déu meu! L’indicador d’èxit és un bon control i poques multes! No a l’inrevés, poc control i campanyes “puntuals” de moltes multes, sense efecte, com es demostra

 És sabut que els millors models econòmics i convivencials han de ser equilibrats. Basar tant l’economia i la convivència a Barcelona en el turisme porta al fracàs. Barcelona sembla que aspira a ser un gran Parc Temàtic per als turistes. Males notícies per als qui senzillament hi volem viure i treballar. Per això molts en marxen. Als qui es quedin almenys tenen garantit “pa i circ”.

 

Pots llegir l'aricle també a:

- Diari Gran del Sobiranisme

AJUDA A ASSUMPTA ESCARP

-->

Amb motiu de la “festa major” de Gràcia i de la següent a Sants la regidora Assumpta Escarp ens assegura que fan esforços per localitzar venedors, compradors i consumidors de begudes alcohòliques al carrer per sancionar-los. Ens recorda que no es pot vendre ni consumir begudes alcohòliques al carrer. Es veu que ho diuen algunes ordenances.

Vol una pista?

Cada tarda, vespre i nit, a les escales de l'Església de Santa Maria dels Sants, plaça Bonet i Muixí, a Sants, repeteixo, cada tarda, vespre i nit s'hi ajunten bevedors de begudes alcohòliques. Beuen, criden, molesten i embruten.

I cada matí una brigada de neteja passa per allà i, amb els diners de tots els contribuents, els neteja el lloc per tal que hi puguin tornar. Quan ho veig, de vegades m'emociono.

Si ho vol, senyora Escarp, li puc dir d'altres lloc on passa. De veritat.

Em sacseja un dubte: no saben trobar aquests infractors que cada tarda, vespre i nit consumeixen begudes alcohòliques al mateix lloc, d'on cada matí les brigades de la neteja del seu mateix Ajuntament recullen totes les deixalles de la festa nocturna? No poden? O no volen?

Crec que l'actuació que s'escau és que si la senyora Escarp no sap fer la seva feina hauria d'explicar els motius o de deixar que la fes algú altre. El compromís contret amb els ciutadans ho exigeix. Així ho crec.

Llegeix-lo a l'AVUI del 23 d'agost

Llegeix-lo a El Punt del 24 d'agost (aquí, El Punt, ha mantingut el text original)

L'exemple de Ripoll

Dos municipals van multar dos joves a Ripoll per orinar a la via pública, segons informa l'AVUI de dijous 13 d'agost. La multa podria arribar als 750 €.

El preu de pixar a la via pública varia segons el municipi. A Barcelona es cotitza a 300€, és lògic, hi ha més inflació, es pixa més. No cal tenir molt de nas per notar-ho. Aviat no seràs ningú si no pixes pel carrer. Aprofito per convidar l'alcalde a fer-ho. Els pixadors no es mereixerien aquest moc. En canvi a Vidreres diuen que van estar a punt de fer pagar 3000 € per poder buidar la bufeta al carrer. Es veu que alguns ho trobaven car, ningú no voldria pixar, diuen. Seria injust.

Ordenances i més ordenances. I cada cop més incivisme.

Talment com si els incívics no llegissin les ordenances. Com era allò que "el desconeixement de la llei no eximeix....". Tan se val. Això era abans.

Em sacseja un dubte: sabran les autoritats municipals que les ordenances no es compleixen soles?

I més greu: s'adonaran que quan no es cuiden que es compleixin les ordenances estan menystenint els drets dels ciutadans que actuen correctament i que són destorbats pels incívics, vandals i irrespectuosos?

Fa tot l'efecte que NO.

LA DICTADURA DE L'INCIVISME

Totalment d'acord amb la carta de l'Albert Altés publicada a la secció Bústia de l'AVUI fa un parell de dies. Cal una regulació del soroll més actualitzada al moment i situacions de convivència que es produeixen a causa, sovint, de les aglomeracions urbanes.

En el cas de Barcelona, i suposo que de molts altres llocs de Catalunya, cada cop és més difícil trobar espais de silenci.

I el més greu és que les autoritats són manifestament insensibles al problema i, a la pràctica, totalment incapaces de fer complir les pròpies ordenances contra el soroll.

És trist però és així. Què cal fer per superar aquesta dictadura de l'incivisme?

Vegeu carta publicada a l'AVUI, 1 de juliol del 2009 "Petards, soroll i civisme"

INDICADORS D'ÈXIT

És curiós com de vegades els indicadors que s'utilitzen per valorar l'èxit de deteminades polítiques o accions segueix uns criteris tant diferents.

Fixem-nos, per exemple, en aquests dos casos:

• s'esdevé una epidèmia de grip o de qualsevol altra malaltia i per valorar l'èxit de les mesures aplicades per a combatre-la es mostren les estadístiques dels casos detectats i tractats. Com menys casos es detecten, major es considera l'èxit de les mesures aplicades

• es posa en marxa una nova norma de trànsit o una ordenança de civisme per a combatre una actitud incívica i per valorar l'èxit de l'ordenança es mostren les estadístiques del nombre de casos i sancions. Com més sancions s'apliquen, major es considera l'èxit de l'aplicació de l'ordenança

Crec que el primer criteri és l'encertat. El segon criteri pot ser encertat només en els inicis de l'aplicació de la nova norma. Malauradament moltes administracions encara apliquen el segon criteri per a valorar indefinidament l'encert de les seves accions, cosa que duu a un estat d'autocomplaença i manca total d'efectivitat en la solució del problema.

Els convido a canviar de criteri.

Vegeu-lo a la Bústia de l'AVUI, 3 de juny del 2009

Vegeu-lo a El lector escriu, El Punt, 2 de juny del 2009

Civisme: ni pedalant

La regidora Sra. Mayol ens obsequia amb uns moders arbres de Nadal lluminosos i del tot ecològics, sostenibles, verds i, segurament, reciclables.
La mateixa regidora presumia no fa gaire temps de la flamant ordenança de civisme que havia aprovat l'Ajuntament de Barcelona.
Les dues iniciatives tenen similituds i diferències.
S'assemblen, per exemple, en què fer que funcionin està deixat en mans del poble: per a la il·luminació dels arbres hi han posat unes bicicletes del bícing i quan els ciutadans voluntaris hi pedalen es veu que hi fan l'electricitat necessària. L'ordenança de civisme també està deixada al voluntarisme del poble.
La diferència, però, és que per molt que pedalem no hi ha manera que es compleixin el centenar d'articles de la famosa ordenança ni de les ordenances que ja hi havia abans i que els senyors regidors van ignorar.
Sra. Mayol, senyors Regidors, quan ens obsequiaran amb el rigor de fer complir allò que legislen?

Article a l'AVUI: Mal Visc_a Barcelona

Llegiu-lo i podeu fer aquí els comentaris.

Gràcies

AJUNTAMENT DE BARCELONA I CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Des de fa uns dies a la nit se sent la música provinent de les Fonts de Montjuïc durant una llarga estona. Crec que ara que es parla tant de la necessitat de millorar les actituds cíviques dels ciutadans i de reduir, entre altres coses, la contaminació acústica l'Ajuntament hauria de donar exemple.

Visc a més de 2 quilòmetres de les Fonts de Montjuïc i trobo que a les 10 i a les 11 de la nit no hauria de sentir aquesta música.

Demano a l'Ajuntament que revisi l'espectacle i abaixi el volum de la música.

Confio que ho trobaran enraonat.

Visita l'article publicat a l'AVUI

Cocodrils i toros

L'Ajuntament de Barcelona ha avisat el Gran Circ Univeral que si no atura l'exhibició de cocodrils precintarà el circ.
Trobo molt bé que es protegeixin animals com els cocodrils.
Crec, però, que faríem bé de qüestionar-nos com és que encara es permeten les curses de braus. Per més que hi penso no hi trobo justificació.