CDC i la fi de la via estatutària

La Ponència 1 del darrer Congrés de CDC diu literalment:

“El risc d’una sentència que neutralitzi l’Estatut és probable. Ja sigui per la via interpretativa, o per la via d’anul·lar articles. La conseqüència pràctica seria la mateixa. En aquest cas, és a dir si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional, el dret a decidir dels catalans quedaria retallat. [...] De produir-se aquesta circumstància, Convergència declararà formalment per exhaurida la via estatutària.

Com que és obvi que l'Estatut no ha sortit íntegre del Tribunal Constitucional, ara CDC ha de declarar formalment la fi de la via estatutària.

No em consta que CDC fet aquesta declaració formal.

Perquè el dret a decidir sobre aspectes de l'Estatut votat en referèndum, o de l'Estatut del 30 de setembre... són encara “vies estatutàries”.

CDC ha de respectar els seus acords congressuals votats democràticament, ha de declarar formalment exhaurida la via estatutària i ha de fer un pas cap a la unitat independentista.

CDC i els seus militants hem de fer un pas clar cap a la independència i donar suport a les iniciatives que s'estan creant arreu del país. L'objectiu de partit no ens de privar de veure l'objectiu de país.

Com a militant de CDC crec fermament que és el nostre deure. I la Plataforma ha de manifestar clarament i pública la seva adhesió a les iniciatives d'unitat independentista.

Si esperem que els altres hi vagin per tal que sigui unitària i aleshores afegir-nos-hi, malament, perquè ells poden pensar el mateix. I per l'un o per l'altre, la feina per fer.

Si la unitat fracassa no ha de ser per culpa de CDC ni de la Plataforma per la Sobirania. No podríem arrosegar aquesta culpa.

Jo no podria.


Ramon Munné
Barcelona
Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania

MANIFESTACIÓ

Sembla que aquest setembre tothom es vol manifestar, a causa de l'Estatut. Els uns per demanar que es respecti, i els altres per girar full de l'etapa autonomista.

Hem de demanar rigor als líders morals del país. I coratge.

Val la pena perdre més temps amb un Estatut esquifit i que ningú no respecta?

És evident que no.

Manifestem-nos si cal, però per la independència.

I, sobretot, acabada la manifestació anem per feina: el 2010 ha de sortir un Parlament amb una majoria que proclami la independència!

135 a traïció

-->

Hi havia un programa a TV3 que es deia “6 a traïció”. Es tractava que 6 concursants per mitjà de veritats, mitges veritats i de mentides convencessin a la gent de la seva versió d'un fet, fos o no fos veritat.

Els nostres parlamentaris molt sovint debaten qüestions de transcedència per al país. A tall d'exemple, ara discuteixen si el nou finançament compleix o no l'Estatut que tot el poble hem aprovat. I ens trobem que:

• hi ha una sèrie de diputats, honorables consellers i exconsellers que contesten “SÍ, EL COMPLEIX”
• i hi ha una altra sèrie de diputats, honorables consellers i exconsellers que contesten: “NO, NO EL COMPLEIX”

Un modest ciutadà que confiï en els seus honorables diputats i consellers a quins ha de creure?

Al programa de TV3 anaven eliminant els concursants, però al final se sabia la veritat! Al nostre Parlament quasi mai no hi ha acord sobre quina és la veritat de les qüestions més transcendentals que s'hi tracten. Per acabar-ho d'adobar, molts dels parlamentaris tornen a presentar-los per a ser escollits a les següents eleccions.

Sé que no tots els parlamentaris són iguals, però em fa l'efecte que molts d'ells i, certament, com a col·lectiu no són mereixedors de l'exigència que el càrrec comporta.

Confio que els senyors parlamentaris em voldran perdonar, però si escric aquesta crítica és perquè són ELS MEUS parlamentaris, i per això em dol.

A ells els demano reflexió i esforç durant el que queda de legislatura, que aquesta modesta crítica els esperoni, i a tots demano que treballem per tal que a les properes eleccions surti un Parlament millor i que, en lloc de frenar, ajudi a aconseguir les aspiracions de llibertat del país.

Finançament, promeses i solucions

Sembla que (oh, sorpresa!) s'arriba a un "acord" de finançament. Jo creia que l'acord ja estava signat el 2006, i que se'n deia Estatut?! Anava mal fixat.

Es parla de 3400 milions ....... ...... ...... al quart any! Al 2012?! Se'n foten de nosaltres??? És per trencar-se de riure.

Pel 2009 n'ofereixen magnànimament 2100. A la pràctica, al nivell de compliment que ens tenen acostumats en seran 1700 i d'aquí al 2012..., que qui sap on serà en Rodríguez (Zapatero), n'ofereixen 3400.

Hi ha una cosa que no m'ha quedat del tot clara: els 3400 pel 2012 ens els han ofert o és el mateix Rodríguez (Zapatero) qui ens ho ha promès!

El mateix PSC (PSC-PSOE) per boca del seu portaveu, senyor Iceta, deia el 29 de desembre del 2008, referent a l'acord de finançament que: "El termini del 31 de desembre és improrrogable". Doncs bé, Iceta, NO ERA IMPRORROGABLE. Quantes coses més s'incompliran?

Sabeu quin és el millor finançament per Catalunya? Doncs que el Govern Català recapti i administri els impostos dels seus ciutadans, com fan tots els Governs dels països independents.

I aquest és el finançament que ens cal i al qual hem de dedicar els esforços. I ho dic també per als partits nacionalistes: ERC, CDC, UDC i els nous que vénen.

La resposta de Convergència

La resposta de Convergència a una sentència que no deixi intacte l'Estatut (sigui per via interpretativa o anulant articles) fa gairebé un any que està escrita, i diu:

"

-->Convergència declararà formalment per exhaurida la via estatutària."

Això és el que diu la Ponència 1 del darrer Congrés de Convergència i fou aprovat quasi per unanimitat dels milers de delegats que assitiren al congrés.


Després d'una setmana de notícies confuses sobre "braistormings" al secretariat permanent de CDC o d'acceptació anticipada del mal menor per part del Sr. Duran, ara finalment l'Artur Mas s'acosta al que es va decidir al Congrés i manifesta que, arribat el cas d'una sentència que toqui l'Estatut:


“s'haurà de veure com Catalunya passa pàgina i enceta un nou camí” i
“si no hi ha acord serà la constatació que aquesta via (la dela Constitució i els Estatuts) ha arribat al final”.

Ara comencem a anar bé!

No només serà aquesta constatació sinó que:

"CONVERGÈNCIA declararà FORMALMENT per exhaurida la VIA ESTATUTÀRIA"

I caldrà, per tant, una declaració formal, de la mateixa manera que es fan totes les declaracions formals: formalment.

I aleshores, com també apunta l'Artur Mas caldrà encetar un nou camí. I de camins nous n'hi ha només dos:

- caminar cap a l'unionisme i esdevenir una província més d'Espanya, o
- caminar cap a la independència i esdevenir un Estat lliure dins la Unió i Europea

I caldrà, per tant, que Convergència esculli. I que ho faci de seguida.

ELECCION EUROPEES I ACTE DE SOBIRANIA

Diumenge dia 7 hi hagué eleccions europees i un escàs 38% del cens que va votar.

Ahir dijous dia 11, el Grup Acte de Sobirania va omplir la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en una concentració per escenificar la defunció de la "via estatutària".

Arran de l'escassa participació a les eleccions europees la candidata del PSC-PSOE, Maria Badia, digué que calia que tots "hi fessin alguna cosa" i el líder d'Iniciativa, Joan Saura, volia iniciar un període de reflexió per veure com augmentar la participació. Els dono una idea: pleguin, dimiteixin, deixin el seu lloc a algú de millor. Goso pronosticar que això segur que fa pujar la participació.

CiU és l'única força política que ha tret millor resultat en vots i en percentatge que a les darreres europees: ha pujat 60.000 vots, però atenció!, encara està a la meitat del que tenia a les anteriors eleccions de fa deu anys. Ha recuperat el segon lloc amb un 22% dels vots. Però la meitat, uns 400.000 vots, han decidit no tornar a votar a CiU aquest cop.

ERC perdé uns 70.000 vots, gairebé un 30% dels que tenia.

A França els verds han tret un 16% dels vots i han estat la tercera força en vots. Aquí Iniciativa ha perdut més de 30.000 vots, amb un escàs 6% dels vots. Sembla que hi ha llocs on l'autoanomenat ecologisme és més creïble que aquí.

El PSC-PSOE ha perdut 200.000 vots respecte a les anteriors eleccions europees, que aviat està dit.

I el PP ha perdut uns 15.000 vots i manté més o menys el percentatge, cap al 18%.


Sembla evident que hi ha una gran quantitat de votants potencials que no han trobat cap opció política que els fes prou gràcia com per prendre's la molèstia de votar-los.

El Grup Acte de Sobirania ens convoca altre cop el proper dia 27 de juny a les 5 de la tarda davant del Parlament per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció de la Nació Catalana lliure i sobirana.

Si ells no estan disposats a fer-ho, caldrà que uns altres els prenguin el relleu en el proper Parlament que surti a les eleccions que s'acosten. Sembla que hi ha centenars de milers de votants que ho esperen.
P.S. Per cert, amb els resultats d'aquestes eleccions europees, projectats com si fossin unes eleccions al Parlament el tripartit tindria 73 escons, en lloc dels 70 actuals. Evidentment és només una projecció d'una cosa que ara no es votava. Però el resultat seria aquest, no un altre.

D'Estatuts i de transferències

Per aconseguir la plena sobirania de Catalunya hi ha diversos camins teòrics. Hi ha el camí dels Estatuts d'autonomia i de la perpètua renegociació de les transferències. Heus aquí la llista de transferències pendents d'un d'aquests Estatuts, potser us sonaran els temes pendents que s'hi esmenten:



Oi que molts d'ells us resulten familiars?

Doncs no són d'ara. Són de fa 10 anys!! Els que en dubteu, mireu l'AVUI del 14 de gener del 1998, pàgina 11.

Escolteu, per la via estatutària han passat 10 anys i el més calent és a l'aigüera.

Per tant, ...? Qui pregunta ja respon, com diu la cançó d'en Raimon.

AENA i tot plegat

En plena "negociació" del nou sistema de finançament, quan els partits catalans ens debatim entre mostrar una unitat inèdita i difícil de creure o bé ser els primers a recollir les eng, runes que es pugui del pastís que magnànimament gestiona l'Estat Espanyol, precisament ara com qui no vol la cosa el Govern Espanyol ens anuncia que, finalment, canvia la gestió d'AENA als aeroports: ara en dos aeroports, Madrid i Barcelona, les comunitats autònomes podran ficar cullerada en algunes qüestions, no en les importants.

Senyors del Govern català, amic del de Madrid (suposo que l'amistat proclamada era recíproca), això és el que volien dir amb "tenir una participació decisiva" en la gestió dels nostres aeroports?

La notícia coincideix amb la publicació d'un seguit de dades significatives:
- els Països Catalans ja no estan al capdavant de les comunitats autònomes pel que fa a indicadors econòmics ni de desenvolupament
- tot i així, els Països Catalans sí que estan al capdavant en dèficit fiscal, som els que en tenim més
- tampoc estem al capdavant en funcionariat: als Països Catalans la mitjana de funcionaris respecte a la població activa és del 10-12%, la mitjana estatal del 15%, a Extremadura més del 28%

En resum: se'n foten de l'Estatut , del nostre Govern i de tots nosaltres. I a plena llum del dia. Caldrà fer obrir els ulls al país.

Fi de la via estatutària

Molt interessant vaig trobar l'entrevista a l'Artur Mas del programa Geometria Variable de TVE2. A una pregunta del director de l'AVUI, Vicent Sanchis, en Mas va respondre: "Si el Tribunal Constitucional ho acaba tocant (L'Estatut), en part o en tot, com a mínim haurà servit per una cosa: perquè entenguem tots plegats que la via estatutària ha arribat al seu final.".
També, tot parlant de Plans B, va dir que CDC ho té força elaborat i "crec que podrem oferir solucions".

Caldrà tenir-ho ben present.