És diumenge.
Els Reis una setmana enrere. (Ep! Els que fins i tot a Catalunya
satisfan els republicans). Tanmateix sembla que es respira un aire encara expectant. Aquest 2014 s’ha
fet esperar. Sembla que més d’una cosa es mou i ens invita a besllumar l’esdevenir. Els noticiaris porten notícies que ens fan
mirar l’esdevenir i no tan sols el present.
A ca nostra ha
començat la commemoració del 1714, amb mirada posada en el Novembre d’enguany.
El Papa Francesc posat a nomenar cardenals ho fa mirant sud-Amèrica i els països amb més índex de
pobresa, què més farà? Mor Sharon, passat ambivalent d’Israel. Quan veurem el reconeixement dels pobles? Rajoy visita Obama,
neutralitzarà Mas visitant Israel?...
I així podem seguir considerant notícies i esdeveniments ...
Entre el passat i el futur hi ha el present.Un pensament: “El passat per aprendre, El futur per mantenir l’esperança, el present per ser-hi”. El present no és redueix a una mirada a l’immediat. El present demana voluntat de sentit, ponderar el que importa, El present vol paraula, gest, vincles i serenitat, vida.
