RECTA FINAL CAP A LA INDEPENDÈNCIA (20130120)

(valoració personal a 20 de gener del 2013)

Estem a la recta final del procés que ens duu a la independència. La meta la veiem, però encara hi ha obstacles pel camí i no hi hem arribat. És clar que podem caure pel camí i no arribar-hi mai. Però és indubtable que estem a la recta final i que si no badem arribarem a la meta.

Voldria aportar la meva valoració per tal d'ajudar a arribar al final del procés com més aviat i millor possible. Per fer-ho analitzaré l'estat d'alguns dels factors més rellevants en aquest procés actualment.

1. Acord per a la Transició Nacional (CiU-ERC). En l'anomenat Pacte per la Llibertat s'hi estableixen alguns passos previs al de consultar el poble durant el 2014. En aquests moments:

• Llei de Consultes. Com a màxim a finals de gener del 2013 s'ha d'iniciar la seva tramitació parlamentària. De moment no hi ha notícia que s'hagi començat. Ja tenim una llei de consultes i un nova llei nostra que avali fer el referèndum difícilment podrà ser aprovada i no recorreguda des de Madrid. Però bé, si cal fer-ho evident, fem-ho de pressa.
• Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya. El compromís és aprovar-la al primer Ple ordinari de la legislatura. Per anar bé hauria d'afirmar que Catalunya és un subjecte de sobirania, recordar que el que volem és restituir el nostre reconeixement internacional i fer referència a la resta d'estats que formaven la confederació quan fa 300 anys vam patir la derrota militar. Malauradament una aparent manca de maduresa dels nostres polítics fa que perilli l'acord per culpa de voler-hi incloure posicionaments porucs que al capdavall manifesten el desig inconscient de mantenir-se dins de l'Estat Espanyol
• Crear el Consell Català per a la Transició Nacional. No es fixa data. Sobre la seva composició diu que hi ha d'haver personalitats de reconegut prestigi i/o representatives dels diversos àmbits vinculats al procés de la transició nacional, entitats econòmiques, socials i culturals del nostre país, així com de les formacions polítiques favorables al dret de decidir i a la celebració d’una consulta. Ja s'hi està treballant. Les primeres informacions parlaven de tres representants per cada partit parlamentari favorable al dret a decidir i d'un membre d'entitats com l'ANC, l'AMI. Es tractava d'una representació molt insuficient per a la tasca del Consell. Ara he sentit notícies que s'està treballant en els tres àmbits: la part governamental, el consell assessor amb experts en dret jurídic i autodeterminació i el consell de participació amb associacions a favor del dret a decidir. Això ja comença a pintar millor i, a més, s'ajusta a l'acord escrit. Vull ressaltar que l'acord parla d'incloure "formacions polítiques favorables al dret de decidir", i no diu formacions polítiques "parlamentàries". Tenim el cas de SI, que era parlamentària a la passada legislatura i que no hi ha motiu per excloure el seu suport en aquest Consell. Sobre el consell assessor d'experts proposo no oblidar persones com l'Albert Pont, en Xavier Sala i Martin o el mateix Alfons López Tena

2. Assemblea Nacional Catalana (ANC). Sens dubte un dels actors, sinó el principal, que ha accelerat el procés. Segons el Full de Ruta de l'ANC:

• Fase de consolidació. Havia de finalitzar en una gran manifestació l'11 de setembre del 2012. És evident que aquesta fase es va concloure amb un èxit esclatant
• Fase d'obtenció de la majoria social. Aquesta fase ha de culminar amb la celebració, a meitats de 2013 i totes al mateix dia, de consultes “oficials” al màxim nombre possible d’ajuntaments catalans sobre la constitució d’un Estat propi. En trobem en aquesta etapa, tot i que els esdeveniments apunten a una acceleració del procés i potser passar a la fase final directament. En tot cas, en l'assemblea de l'ANC del proper mes de març s'hi ha de debatre l'actualització del present full de ruta. Esperarem doncs que se celebri aquesta assemblea
• Fase final. El President de la Generalitat ha de fer seva, publicar i tramitar, la petició de la majoria de ciutadans del país d’iniciar les converses amb l’Estat espanyol per negociar les condicions de separació dels dos Estats. Si l'estat espanyol s'hi nega el procediment a seguir hauria de ser que el Parlament català haurà de debatre i votar la convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional i, en cas que això no sigui possible el President de la Generalitat haurà de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades, amb la voluntat expressa que el nou Parlament escollit esdevingui constituent. Com ja he dit, en la propera assemblea de l'ANC del mes de març s'hi debatrà l'actualització d'aquest full de ruta, en funció de la situació actual i de com hagi evolucionat aleshores, ja que els fets s'acceleren

3. La Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), com a eina per dur a terme el procés iniciat per la seva xarxa internacional: EPI (European Partnership for Independence). Acaba de presentar la petició formal a la Comissió Europea per tal que reforci i reconegui explícitament el dret d'autodeterminació dels pobles que la integren. Per dur-ho a terme al febrer s'iniciarà una iniciativa legislativa popular per reocllir el milió de signatures necessàries a tota la Unió Europea. En el cas de l'Estat espanyol s'hauran de recollir 40.500 signatures. En principi no sembla una tasca difícil d'aconseguir i serà important per tal de contribuir a la internacionalització del procés d'independència
4. Solidaritat Catalana per la Independència (SI). El proper 26 de gener se celebra el 2n Congrés Nacional. Allà s'hi decidiran les línies mestres de la seva futura acció política. SI posà la independència al centre de l'acció parlamentària a la passada legistatura i hi presentà, sense èxit, la Proposició de Llei de Declaració d'Independència al febrer del 2011. A la present legislatura SI no és al Parlament, però el procés d'independència sí que hi és. Al 2n Congrés Nacional debatrem quin paper podem jugar per contribuir a assegurar que aquest procés sigui un èxit

Pacte per la Llibertat: segon Match Ball per la Independència!

 Encara no fa 2 anys, el passat 16 de febrer del 2011, vaig publicar un article titulat "Independència: primer Match Ball!". Estava a punt de debatre's al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d'Independència que Solidaritat Catalana per la Independència hi presentà i que, contra pronòstic, fou admesa a tràmit per la Mesa del Parlament amb els vots favorables dels diputats de CiU Núria de Gispert, Lluís Corominas, Josep Rull i Dolors Batalla. Tanmateix els diputats de CiU ja s'afanyaren a posar aigua al vi dient que la Llei no prosperaria perquè quan es debatés al Parlament hi votarien en contra. I així ho van fer, cometent un incomprensible i trist error de càlcul i allunyant-se de la representativitat del seu poble, cosa que el poble s'encarregà de recordar-los pocs mesos després, en la major manifestació de la història, dos milions de catalans cridant Independència. Aleshores, els mateixos diputats, acceptaren que calia fer marxa enrera en el tema del pacte fiscal i en la via autonòmica i el President va convocar noves eleccions amb el compromís de consultar el poble sobre el futur polític del país.

D'entrada és evident que a qui li costa entendre el camí és als polítics, no pas al poble. Finalment, però, sembla que ara el Parlament ha entès que cal una transició nacional i CiU i ERC han fet un Acord per a la TransicióNacional. És a dir, es prepara el segon Match Ball per la independència i, a diferència del primer que arribà de sobte, aquest s'anuncia amb ben bé un parell d'anys d'antelació.

Crec que l'acord marca un full de ruta cap a la independència (tot i que n'hi podria haver d'altres) i considero que cal destacar-ne el següents punts positius de l'Annex 1 (Procés de Convocatòria de la Consulta sobre el Futur Polític de Catalunya), especialment perquè hi posen dates:

• "Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu, per disposar, d’aquesta manera, de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana"
• "Aprovar la Llei de consultes, a partir dels treballs iniciats en l’anterior legislatura, tot incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn. En aquest sentit, s’estableix el compromís d’impulsar l’inici de la tramitació parlamentària com a màxim a finals del mes de gener de 2013"
• "Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013"
• "CiU i ERC es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari, dins el termini del següent any, amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga"

Caldrà estar amatent a aquests punts i a aquestes dates.

D'altra banda hi ha alguns punts inconcrets, dubtosos o sorprenents com per exemple:

• al Preàmbul de l'acord ens deixa amb algun dubte quan diu: "Una vegada s’ha mostrat amb claredat que el poble de Catalunya vol decidir lliurement el seu futur col·lectiu, tant al carrer com a les urnes, encarem una de les legislatures més transcendents de la nostra història com a país". Crec que si el poble ha mostrat clarament quelcom al carrer ha estat que vol i crida Independència, no només decidir
• a l'Annex 1 parla de "Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan d’impuls, de coordinació, de participació i d'assessorament del Govern de la Generalitat amb relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional, i amb l’objectiu de garantir-ne l’impuls i la materialització". Una eina que, segons com s'organitzés, podria ser molt important en el procés, queda sense data i sense més concreció. Caldrà posar atenció en el seu seguiment
• a l'Annex 1 quan esmenta el compromís de fer la consulta hi esmenta dues excepcions/excuses: "fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari" i "amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga". Totes dues frases prou ambigües per encabir-hi moltes eventualitats possibles. També caldrà fer un seguiment de prop per evitar que aquests excuses es puguin fer servir
• i a l'Annex 2 (Prioritats del Govern per a la Transició Nacional. X Legislatura) s'hi fa una llista de prioritats del que es podrien anomenar estructures d'estat. Tot queda en poc més que una declaració d'intencions ja que no s'hi esmenten dates concretes per a fer res i els verbs emprats en totes les sentències són: "prioritzar, crear instruments, elaborar un pla, estimular, fomentar, reforçar" i, el gran protagonista, "Impulsar". Tot plegat, molt inconcret, de difícil o impossible seguiment i més que dubtosament viable sense assolir abans la independència

 

En conjunt, un text, bo... si es duu a terme. Cal, però, que es compleixi el text i l'esperit del text. L'esperit del text no és altre que el que va motivar les eleccions: l'esperit de la manifestació de l'11 de setembre del 2012. És l'esperit del poble de Catalunya que cridava "Independència".

Per això també trobo sorprenent i preocupant que el President Mas en el discurs d'investidura digués que:" Encetem una legislatura [...] que en el meu ànim té vocació de permanència i estabilitat i que, per tant, hauria de finalitzar d'aquí a quatre anys, el 2016". Em pregunto que es pensa tot un president de la Generalitat que vol dir convocar el poble a consulta sobre la independència i que el resultat sigui positiu (segons admet en el preàmbul de l'acord). Què es pensa el president que pot o ha de passar l'endemà? Continuar amb la legislatura dos anys més?

 Això posa de manifest que ens cal visualitzar la independència.... i això serà l'objecte de propers articles.

Ara cal preparar-se per al segon Match Ball per la Independència, anunciat per al 2014. Cal donar suport al President, al Govern i al Parlament en aquest procés. Cal que la resta de partits polítics, associacions i ciutadans continuem empenyent. I, sobretot, cal estar preparats perquè la història s'accelera al voltant de Catalunya i el més probable és que el segon Match Ball s'avanci.

VOT ÚTIL INDEPENDENTISTA

Com obtenir els resultats de la coalició que no van fer els nostres líders

Us presento una manera d'obtenir més diputats independentistes amb els mateixos vots que ens pronostiquen les enquestes!

Antecedents

Tot i la transcendentalitat del moment i de les eleccions que afrontem el proper 25N, els líders independentistes van donar al seu potencial electorat una nova decepció en no arribar a un acord per fer una gran coalició. Així, a més de mantenir una divisió del vot independentista es corre el risc que algun potencial votant, decebut i desilusionat, no voti cap de les opcions que finalment es presenten a les eleccions.

Però, bé, el temps per a fer coalicions va passar i ara toca recuperar la màxima il·lusió i votar per obtenir el millor resultat per a l'independentisme a la composició del proper Parlament. La realitat la veurem el 25N, però ara, la situació de la qual partim, segons moltes enquestes, és la següent: ERC puja força i SI i les CUP corren el risc de quedar sense representació parlamentària. Ningú no creu que les enquestes siguin imparcials. Totes tenen part de "cuina". Veracitat o no a part, les enquestes poden tenir un efecte en l'ànim d'alguns votants i pot condiciona-los el vot en el sentit que marquen les enquestes. Pot, per exemple, provocar desànim en potencials votants de CUP i SI per la possibilitat que el seu vot sigui "perdut".

Doncs bé, en l'estudi que mostro a continuació pretenc tornar l'ànim a tots els votants independentistes desanimats per la no-coalició i per les enquestes i els suggereixo la manera de treure més partit del seu vot.

Proposta

He escollit com a punt de partida l'enquesta de RAC1 apareguda el passat 5 de novembre, ja que en disposo una mica el detall dels vots per circumscripció. Però els resultats que mostro, amb petites variacions, són igualment vàlids per a d'altres enquestes, inclosa la que avui publica La Vanguàrdia.

L'enquesta de RAC1 dóna 15 escons a ERC (330.851 vots) i 0 escons a SI i a les CUP (69.937 vots i 60.809 vots, respectivament). En total són 461.597 vots indepedentistes i 15 escons, lluny de la vintena que la coalició que no es va fer es preveia que podia tenir i esdevenir així, clarament, la segona força al Parlament.

Doncs bé, meravelles de la llei electoral, aplicant la llei d'Hondt, si fem un petit transvasament de vots de poc més de 75.000 vots d'ERC a SI i a les CUP, s'obtenen els següents resultats: 12 escons a ERC (251.851 vots), 4 escons a SI (105.937 vots) i 4 escons a les CUP (103.809 vots). En total els mateixos 461.597 vots, i 20 diputats. 5 diputats més per a l'independentisme. I, evidentment, 5 diputats que no obtindrien les altres forces que es presenten, és a dir, 5 diputats menys per a l'autonomisme o l'unionisme. Aquest major rendiment dels mateixos vots s'obté només que entre el 20 i el 25% dels potencials o indecisos votants per ERC es decideixin per SI i CUP.

Algú podria objectar que concentrant el vot en ERC es podria obtenir el mateix efecte. Doncs no. Suposem que les tres quartes parts (75%) dels potencials o indecisos votants per SI i les CUP passessin a votar ERC. Això és un transvassment d'uns 100.000 vots. Doncs bé, en el millor dels casos podria obtenir-se un increment de 3 escons i pujar fins a 18. I això amb un major transvasament de vots que en la primera opció i suposant que quasi tots els potencials votants de SI i CUP canvien el seu vot, una opció molt inversemblant i, per tant, molt més difícil de produir-se que l'opció primera que defenso en aquest estudi.

L'opció que defenso, a més, pot tenir un efecte addicional i que no he inclòs a l'estudi. Pot tenir un efecte encoratjador de possibles votants que, desilusionats, pensaven quedar-se a casa o votar qualsevol altra cosa, i fer-los votar per la combinació que proposo. Això faria incrementar, fàcilment, 1 o 2 diputats més.

Conclusió

Evidentment les dades que presento són tot suposicions teòriques. Per començar pot ser que les enquestes no estiguin reflectin la realitat i que el punt de partida de tot l'estudi ja no sigui cert. Què hi perdríem? Res, perquè el que defenso és una millor distribució del vot independentista. Si s'acaba produint, de fet, no sabrem mai si les enquestes fallaven o si fets com el present estudi han fet variar el sentit del vot.

És a dir, tots aquells que volíeu votar independentista però que després de la no-coalició o de les enquestes us heu desanimat o dubteu i, en conseqüencia, anàveu a no votar, a votar no-independentista per manca de credibilitat o anàveu a concentrar el vot independentista en recerca de seguretat: no ho feu! Voteu en llibertat, voteu independentista, i voteu els diferents partits independentistes que es presenten, CUP, SI i ERC, sense por, perquè així obtindrem millors resultats que els que preveuen les enquestes.

El que pretenc és animar a tots els independentistes. El que pretenc és mostrar la manera més efectiva que tenim, a partir de la situació de partida actual, d'obtenir la millor representació parlamentària per a l'independentisme. I així, assolir en conjunt, la segona posició al Parlament, que és allò que el poble volíem quan demanàvem que es formés la gran coalició independentista.

Tots junts, en el proper Parlament, podrem demanar a les altres forces sobiranistes, CiU i ICV, que ens acompanyin en el camí per dur el nostre país cap a la independència. Ànims, compatriotes!

Taula resum amb els escons corresponents a les diferents opcions. L'opció 2 és la defensada en aquest estudi

Opció	Viabilitat	ERC	SI	CUP	TOTAL
1- esquestes	Virtual	15	0	0	15
2- vot útil	A les nostres mans	12	4	4	20 o més
3-concentració de vot	Irreal	18	0	0	18, màxim

LA VERITABLE POR

He passat 20 anys a Convergència. Sé que molt majoritàriament són compatriotes que volen el millor per a Catalunya. I això crea un vincle fonamental entre nosaltres. I més encara en aquests moments de gran transcedència per al nostre país.

Per l'afecte que els tinc, i, sobretot, per l'afecte que tots tenim a Catalunya, he d'advertir d'un perill. Una mena de síndrome d'Estocolm programàtica. Potser, fins i tot, inconscient, però no per això menys perillosa.

Diu Convergència en el seu programa que cal anar "creant estructures d'estat". Per exemple:

- hisenda pròpia. Planteja la reforma de l'Agència Tributària perquè pugui recaptar tots els tributs dels catalans

- presència internacional. Cal tenir presència en organismes com la Unesco, l'OMS i l'OIT. Reclama també presència en els organismes i comitès de treball de la UE

- Convergència advoca perquè la Generalitat assumeixi plenes competències en autogovern, des de l'expedició del DNI fins a la gestió de les aigües interiors

- planteja bastir la gestió de les pensions i de les cotitzacions de la Seguretat Social

- defensa la necessitat d'assumir totes les competències dels cossos i forces de seguretat de l'estat

- defensa la titularitat catalana de totes les infraestructures d'interès general: ports, aeroports...

Com més ho llegeixo més em recorda el programa de totes les anteriors eleccions, plantejades, aleshores, en clau autonòmica, és a dir, de reclamar a Madrid més competències.

Si realment volem anar cap a ser un nou estat independent de la Unió Europea..., vaja, sobren paraules com: "planteja", "advoca", "cal tenir", "defensa", "insta". Plantejat com està al programa de Convergència sembla talment com si aquestes estructures d'estat fossin el darrer gran descobriment d'en Mas. I, no! Són l'obvietat de l'esdeveniment d'un nou estat. I en són la conseqüència, no les precursores. I més encara en un Estat, com l'espanyol, obertament contrari a la nostra independència.

Tornar a insistir a fer les estructures d'estat abans de manifestar la voluntat sobirana i esdevenir un nou subjecte de sobirania posa de manifest una d'aquestes dues coses:

- o no s'ha entès el procés que vivim i cometrem un altre cop l'error de demanar millores dins l'Estat que ens ha dut a aquesta situació, i, per tant, ens aboquem al mateix fracàs i a la major frustració de les darreres i properes generacions

- o en realitat no volen esdevenir un nou subjecte de sobirania, és a dir, un nou Estat independent. En aquest cas seria el subconscient que traeix l'autor del programa.

Mireu, jo crec que en Mas està fent prou bé el paper d'acompanyament del poble des de la Presidència de la Generalitat. Però no lidera, ell mateix ho reconeix, ell acompanya al poble, que empeny. Doncs ja tenim la solució. Aquells que es vegin amb prou força per empènyer, ho hem de continuar fent

Qui es consideri amb prou ganes, empenta, força per aconseguir la independència, que actuï en conseqüència i doni suport a SI.

Ramon Munné

Adherit a SI

COALICIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA

El clam del poble demana independència. I també reclama una gran unió de les forces independentistes a les properes eleccions. Per què? Doncs perquè la legislatura que surti d’aquestes eleccions pugui ser constituent, pugui proclamar la independència de Catalunya. Just després es convocaran noves eleccions i cada partit s’hi podrà presentar per separat amb les seves propostes particulars de cap on encaminar el nou país. És evident, doncs, que aquestes propostes particulars no són les principals en la propera legislatura. La feina a fer, ben grossa, importantíssima i necessària per a la marxa del país, la comparteixen totes les forces independentistes.

Per això és important que es produeixi aquesta unió. En el format que es vulgui. No fer-ho és frenar l’onada d’entusiasme popular generada a partir del passat 11 de setembre. No fer-ho és no entendre la força electoral que aquesta unió tindria. No fer-ho és renunciar, frívolament, a uns resultats electorals extraordinaris i que garanteixen el procés d’independència. No fer-ho és sembrar el dubte en el poble de si alguna formació política no ha entès el moment que vivim, o hi passa pel davant interessos del seu partit o, senzillament, en realitat no vol la independència.

El passat dia 11 d’octubre acabava el termini per presentar coalicions electorals. Però el mateix dia en Josep Manel Ximenis, batlle d’Arenys de Munt per la CUP, proposava  a ICV, ERC, SI, CUP i DC formar un front electoral independentista i anar plegats als comicis del 25 de novembre (http://www.vilaweb.cat/noticia/4046741/20121011/josep-manel-ximenis-moment-treballar-junts.html).

Desconec els detalls de la proposta, però també crec fermament que des d’ara i fins la independència, de cap taula de negociació no ens podem aixecar els independentistes sense arribar a un acord.

Mireu, voler és poder. Ara és el moment del què, per davant del com. Goso proposar un model de document d’acord per anar junts a les eleccions:

***********************************************************************

ACORD                                 Barcelona, x de talmes del 2012

Les formacions polítiques A, B, C, D, E i F acorden que concorreran juntes a les eleccions del dia 25 de novembre del 2012 amb l’objectiu que el Parlament que en resulti pugui engegar el procés d’independència de Catalunya i proclamar-la en termini més curt possible d’acord amb la voluntat popular.

Aquest acord es farà públic en roda de premsa conjunta el mateix dia de la seva signatura.

Signen:

Nom 1, formació política A, Nom 2, formació política B, Nom 3, formació política C

Nom 4, formació política D, Nom 5, formació política E, Nom 6, formació política F

***********************************************************************

Aquest model de document és el què. El com, s’ha de discutir un cop signat i anunciat el què. El poble vol aquest què, no li interessa saber el com, ja ho discutiran, tant com vulguin els diferents partits.

Si us plau, feu-hi les correccions que calguin. Però signeu-lo!

Independència: primer Match Ball!

Article publicat a http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio

Ha arribat el primer Match Ball per la independència. El ple del Parlament tindrà d’aquí poc temps l’ocasió de guanyar la nostra independència. Aquesta pilota de partit arriba de sobte i crec que faríem bé de conscienciar al màxim a tots els catalans. Repassem com hem arribat a aquest moment.

El passat 2 de febrer Solidaritat Catalana per la Independència presentà al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d'Independència i, bastant contra pronòstic, la Mesa del Parlament l'admeté a tràmit el dia 8 de febrer.

L'admissió a tràmit tingué els vots contraris dels diputats del PSC Higini Clotas i Montserrat Tura, del diputat del PP Jordi Cornet, i els vots favorables dels diputats de CiU Núria de Gispert, Lluís Corominas, Josep Rull i Dolors Batalla. Tanmateix els diputats de CiU ja s'afanyaren a posar aigua al vi dient que la Llei no prosperaria perquè quan es debatés al Parlament hi votarien en contra. És a dir, el Parlament debatrà sobre la declaració de la independència per primer cop! Però tranquils, sortirà que no, diuen. Alguns diputats que fan com si parlessin en nom del poble diuen que la llei és il·legal, o que és una frivolitat i que ara no toca.

Mentrestant el President de Catalunya se'n va a negociar a Madrid i torna amb la promesa d'uns milions que ens devien des del 2008 i amb el permís perquè la Generalitat s'endeuti. Ve-t'ho aquí però, que l'endemà s'engega la cafetera i comença a repartir cafè per a tothom. Resulta que totes les comunidades autònomas que ho vulguin podran endeutar-se presentant un pla de viabilitat. I per acabar de tranquil·litzar la parròquia, caldrà que Catalunya redueixi les despeses un 10% per tal que pugui emetre nou deute. O un 12%, o el que els plagui, si els plau. El Govern català es planta i diu que tant no reduiran les despeses. Doncs tranquils, diu la ministra Salgado, si no voleu reduir tant les despeses podeu augmentar els ingressos pagant més impostos a Catalunya.

Què més necessiten el nostre Parlament i el nostre Govern perquè els caigui la bena dels ulls? Quantes vegades més caldrà repetir la mateixa història? Quantes generacions més de catalans haurem de veure com el fruit del nostre treball ens és arrabassat com la cosa més normal del món? Quantes vegades més caldrà que la nostra dignitat sigui trepitjada impunement?

Doncs tinc l'opinió que tota aquesta cantarella ja comença a fer mal a les orelles de tanta gent que fins i tot els diputats del nostre Parlament s'adonaran aviat que, de manera en gran part inesperada i certament no planificada des de moltes de les seves formacions polítiques, ells tenen l'oportunitat de fer un gran servei al seu poble i de passar a la història.

Els nostres diputats s'adonaran que el proper ple per debatre la Llei de Declaració d'Independència pot no ser un pur tràmit que tombi la llei, sinó tot el contrari. Ens trobem en un d'aquells moments d'acceleració històrica en què un votació aparentment intranscendent al nostre Parlament pot significar un tomb històric, un gir cap al camí irreversible de la nostra llibertat.

Crec que cal fer el màxim esforç possible per fer adonar al poble i al Parlament que tenim un Match ball al nostre favor. Cal dedicar-li la màxima concentració i fer una gran campanya de conscienciació. Des d’algunes entitats i formacions polítiques ja s'està començant a fer. Cal que ho fem tots. Cal que se’n parli a tot arreu, a les cases, als debats, als restaurants, a les botigues.

Hem de fer que els diputats del Parlament s’adonin que tenen aquesta pilota de partit i que el poble vol que la juguin i que la guanyin. L’esforç s’ho val. Val la nostra independència.

Ramon Munné

Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

ex-militant de CDC

UN SALT DE GEGANT PER A CATALUNYA

(Article publicat al Butlletí número 11, de Sobirania i Justícia)

El passat 28 de novembre hi hagué una força política que entrà al Parlament per primer cop i amb 4 diputats. Fou un petit pas per a Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), però un salt de gegant per a Catalunya!

Crec que aquest és el fet més significatiu de les passades eleccions, un fet pel qual tots els independentistes ens n'alegrem i ens produeix una il·lusió profunda. Perquè es tracta del primer cop que una formació política es presenta a les eleccions amb una pla per obtenir la independència i el compromís de dur-lo a terme i, a més, obté 4 escons. Tot i el silenci mediàtic absolut a què aquesta nova proposta fou sotmesa, obtingué més de 100.000 vots.

El segon fet per a mi més significatiu fou el gran ascens de Convergència i Unió (CiU), nodrit en gran part pels descensos també espectaculars d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del Partit Socialista de Catalunya (PSC). El descens d'ERC estava més que anunciat, però el descens del PSC, partint com ho feia d'un resultat ja baix, era difícilment pronosticable en la magnitud en què es produí. El significat per a mi és força clar: la gent n'està ben tipa del govern actual i creu que l'opció de CiU és prou seriosa i és la que més fàcilment pot substituir-lo, en el marc de l'actual status quo polític de Catalunya.

Molt bé. I ara quina és la posició que, segons la meva visió de la situació, ha de tenir un independentista. Sembla obvi que serà la de donar suport a qui es comprometi a anar més enllà de l'actual status quo i a fer possible la necessària independència.

Doncs bé, CiU ja ha dit repetidament en els darrers mesos que ells ni proclamaran la independència ni convocaran en aquesta legislatura cap referèndum sobre aquesta qüestió. Han dit que la independència no es la seva prioritat ni ho serà en els propers, pel cap baix, 10 anys. ERC pateix una manca de credibilitat alarmant i, com a molt, repeteixen que volen la independència, però ben bé encara no han ensenyat cap pla per assolir-la. PSC, Partit Popular i Ciutadans volen continuar units dins d'Espanya. I Iniciativa vol... bé encara es pensa que vol (i, més greu encara, que Espanya vol) un estat federal o plurinacional. Reagrupament no ha entrat al Parlament per poc. Ens queda SCI. SCI ens mostra que la independència és possible i ens ensenya com és la millor, i de vegades l'única, solució de tots els problemes que pateix Catalunya. SCI no ens planteja un nou “anar-hi anant” i d'aquí deu anys “continuarem treballant per la independència”. SCI es presenta com una força eficaç amb un pla a curt i a mitjà termini per esdevenir independents.

I estic convençut que aquest és un d'aquells moments de la història de Catalunya en què cal ser eficaços. Ni lleis d'Hondt, ni manques d'unitat ni mil defectes de líders o de tots plegats. No som ni serem perfectes, ni ara ni quan siguem independents. Els fets són que cada cop som més gent conscients de la situació i, per tant, independentistes convençuts. Els fets són, també, que de tots nosaltres, amb totes les dificultats del món, ara tenim 4 diputats al Parlament amb la tasca de proclamar-hi la independència.

Per tant, el que cal és continuar donant suport a la causa des de les mateixes plataformes, associacions, partits que abans i, a més, ara també des dels 4 diputats de SCI del Parlament, com a punta de llança de l'ofensiva que entre tots hem de convertir en definitiva per recuperar la nostra independència.

Per això aquest ha estat un petit pas per a Solidaritat Catalana per la Independència, però un salt de gegant per a Catalunya.

Endavant, tots!

Vegeu-lo també a:

http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio/un-salt-de-gegant-1

http://www.strubell.cat/blog/1376/un-salt-de-gegant-article-de-ramon-munne-al-butlleti-num-11-de-sobirania-i-justicia

SOLIDARITAT presenta candidatura!

Avui dia 24 d'octubre del 2010, la coalició Solidaritat Catalana per la Independència ha aprovat el seu manifest electoral i ha presentat els candidats a les properes eleccions.

Ha estat un acte molt emotiu, ple de contingut, fundacional. Ha estat un retrobament de mols independentistes provinents de diferents partits, de l'abstenció, catalans, en definitiva, que han trobat el vehicle que finalment ens permet de lluitar per aconseguir la independència de Catalunya.

Hi ha hagut parlaments de nivell. Hi ha gent valenta, amb coratge, audaç. I hi ha ganes.

Sabem que ens plouran els atacs. De molts llocs. De fora o de dintre. Estem preparats.

Estic convençut que la independència és a prop. I que Solidaritat en serà la protagonista.

Benvinguda Solidaritat!

Visca Catalunya lliure!

ARA, EL PARTIDISME, NO TOCA

Mossèn Dalmau fa un article molt esperançador a l'AVUI de divendres 20 d'agost. Coneixedor de les dificultats que hi ha per formar una gran coalició independentista, dóna el protagonisme a la societat catalana.

Voldria afegir que crec que després de 300 anys sense estructures d'estat trobo del tot versemblant que ara ens costi tant de formar una cohesió que ens dugui a la llibertat. Totes les disputes que hi ha són del tot normals. Anem bé. Què ens pensàvem? Que seria bufar i fer ampolles? Hem d'anar fent estat, i per això el paper de la societat és tan important, per fer veure a Força Catalunya, a Suma Independència, a Reagrupament, a Democràcia Catalana, a la resta de partits i plataformes que proven de fer la coalició que ara és l'hora de Catalunya i no del partit de cadascú.

Mossèn Dalmau a les anteriors eleccions va fer una crida a tots els nacionalistes a votar CiU enlloc d'ERC. Des de CDC se'l va lloar molt aleshores.

Jo, com a militant de CDC, el vaig lloar molt aleshores i el lloo molt ara. I adaptant la famosa expresió del pujolisme m'atreveixo a dir que ara, el partidisme, no toca.

Ramon Munné

PS Vegeu aquest article publicat a l'AVUI


Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

INDEPENDÈNCIA i CDC

Fa uns dies que he posat la meva militància a CDC a disposició de la direcció del partit. El motiu: estic decidit a treballar per aconseguir una candidatura per la independència a les properes eleccions i la direcció actual de CDC de moment no hi dóna suport.

Estic convençut que ara cal que dediquem tots els esforços a fer la millor candidatura possible. Hem d'aconseguir que tots aquells que volem la independència per sobre de tot, ens n'adonem. Ens adonem que per sobre de les nostres ambicions, ideologies i rivalitats, allò que volem per sobre de tot és ser independents. Ens hem d'ajudar a observar el moment actual amb perspectiva històrica. I tots aquests esforços els hem d'esmerçar ara. Passades les eleccions serà el moment de dedicar els nostres esforços a altres coses. Ara i fins a les eleccions els hem de dedicar a fer la candidatura que el poble català necessita per vehicular els seus afanys de llibertat.

La direcció actual de CDC de moment desoeix les crides a sumar-se a una candidatura independentista. Fins i tot alguns dels seus dirigents proclamen que CDC no vol la independència o que no serà el seu objectiu a la propera legislatura. Com a militant de CDC he d'exposar els meus dubtes respecte a això.

Els Estatuts de CDC i els darrers acords congressuals diuen per exemple:
- " Desitgem invertir el nostre present i futur a portar Catalunya a la plena sobirania i a situar la seva gent al capdavant del progrés i el benestar dels països europeus més avançats, aconseguint progressivament més quotes de llibertat que ens condueixin a ser un país independent normalitzat."
- "Convergència renova el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI"
- "Considerem que la cruïlla històrica que vivim només ens permet dues direccions possibles, sobirania o submissió."
- "I cal que la refundació del catalanisme es posi al servei també de la construcció d’una Catalunya lliure."
- "Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista
català, democràtic, plural, humanista i progressista, que té com a eix de la
seva filosofia política (discurs i actuació) el desenvolupament integral i el benestar de les persones i que pretén assolir una societat justa, solidària i
lliure i independent."

Com a català i com militant de CDC sí que crec que CDC hauria de donar suport a una gran candidatura per la independència. Però si la direcció de CDC creuen que treballar i, per què no?, sumar-se a una candidatura independentista és incompatible amb la militància a CDC, tinc clar que la meva prioritat és la independència.

Fa quasi 20 anys que milito a CDC. I sé que cada cop més militants s'adonen que el camí és la independència. D'altres se n'adonaran aviat. Alguns creiem que la raó de la nostra militància a CDC era que arribats a un moment com aquest apostaríem per conduir el nostre poble cap a la independència.

Jo així ho crec. També estic convençut que el tren que ens duu a la independència porta molts vagons. I alguns de nosaltres es troba més a gust als del davant i d'altres als de més enrera. Jo ara sento que he d'anar als vagons del davant. Però és el conjunt del tren que ens farà imparables.

Confio que entre tots triomfarem. Ningú no som perfectes. Tant de bo sapiguem trobar el millor camí. Jo així ho intento.

Amb tota la cordialitat a tothom


Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència