(valoració
personal a 20 de gener del 2013)
Estem
a la recta final del procés que ens duu a la independència. La meta
la veiem, però encara hi ha obstacles pel camí i no hi hem arribat.
És clar que podem caure pel camí i no arribar-hi mai. Però és
indubtable que estem a la recta final i que si no badem arribarem a
la meta.
Voldria
aportar la meva valoració per tal d'ajudar a arribar al final del
procés com més aviat i millor possible. Per fer-ho analitzaré
l'estat d'alguns dels factors més rellevants en aquest procés
actualment.
- Acord per a la Transició Nacional (CiU-ERC). En l'anomenat Pacte per la Llibertat s'hi estableixen alguns passos previs al de consultar el poble durant el 2014. En aquests moments:
- Llei de Consultes. Com a màxim a finals de gener del 2013 s'ha d'iniciar la seva tramitació parlamentària. De moment no hi ha notícia que s'hagi començat. Ja tenim una llei de consultes i un nova llei nostra que avali fer el referèndum difícilment podrà ser aprovada i no recorreguda des de Madrid. Però bé, si cal fer-ho evident, fem-ho de pressa.
- Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya. El compromís és aprovar-la al primer Ple ordinari de la legislatura. Per anar bé hauria d'afirmar que Catalunya és un subjecte de sobirania, recordar que el que volem és restituir el nostre reconeixement internacional i fer referència a la resta d'estats que formaven la confederació quan fa 300 anys vam patir la derrota militar. Malauradament una aparent manca de maduresa dels nostres polítics fa que perilli l'acord per culpa de voler-hi incloure posicionaments porucs que al capdavall manifesten el desig inconscient de mantenir-se dins de l'Estat Espanyol
- Crear el Consell Català per a la Transició Nacional. No es fixa data. Sobre la seva composició diu que hi ha d'haver personalitats de reconegut prestigi i/o representatives dels diversos àmbits vinculats al procés de la transició nacional, entitats econòmiques, socials i culturals del nostre país, així com de les formacions polítiques favorables al dret de decidir i a la celebració d’una consulta. Ja s'hi està treballant. Les primeres informacions parlaven de tres representants per cada partit parlamentari favorable al dret a decidir i d'un membre d'entitats com l'ANC, l'AMI. Es tractava d'una representació molt insuficient per a la tasca del Consell. Ara he sentit notícies que s'està treballant en els tres àmbits: la part governamental, el consell assessor amb experts en dret jurídic i autodeterminació i el consell de participació amb associacions a favor del dret a decidir. Això ja comença a pintar millor i, a més, s'ajusta a l'acord escrit. Vull ressaltar que l'acord parla d'incloure "formacions polítiques favorables al dret de decidir", i no diu formacions polítiques "parlamentàries". Tenim el cas de SI, que era parlamentària a la passada legislatura i que no hi ha motiu per excloure el seu suport en aquest Consell. Sobre el consell assessor d'experts proposo no oblidar persones com l'Albert Pont, en Xavier Sala i Martin o el mateix Alfons López Tena
- Assemblea Nacional Catalana (ANC). Sens dubte un dels actors, sinó el principal, que ha accelerat el procés. Segons el Full de Ruta de l'ANC:
- Fase de consolidació. Havia de finalitzar en una gran manifestació l'11 de setembre del 2012. És evident que aquesta fase es va concloure amb un èxit esclatant
- Fase d'obtenció de la majoria social. Aquesta fase ha de culminar amb la celebració, a meitats de 2013 i totes al mateix dia, de consultes “oficials” al màxim nombre possible d’ajuntaments catalans sobre la constitució d’un Estat propi. En trobem en aquesta etapa, tot i que els esdeveniments apunten a una acceleració del procés i potser passar a la fase final directament. En tot cas, en l'assemblea de l'ANC del proper mes de març s'hi ha de debatre l'actualització del present full de ruta. Esperarem doncs que se celebri aquesta assemblea
- Fase final. El President de la Generalitat ha de fer seva, publicar i tramitar, la petició de la majoria de ciutadans del país d’iniciar les converses amb l’Estat espanyol per negociar les condicions de separació dels dos Estats. Si l'estat espanyol s'hi nega el procediment a seguir hauria de ser que el Parlament català haurà de debatre i votar la convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional i, en cas que això no sigui possible el President de la Generalitat haurà de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades, amb la voluntat expressa que el nou Parlament escollit esdevingui constituent. Com ja he dit, en la propera assemblea de l'ANC del mes de març s'hi debatrà l'actualització d'aquest full de ruta, en funció de la situació actual i de com hagi evolucionat aleshores, ja que els fets s'acceleren
- La Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), com a eina per dur a terme el procés iniciat per la seva xarxa internacional: EPI (European Partnership for Independence). Acaba de presentar la petició formal a la Comissió Europea per tal que reforci i reconegui explícitament el dret d'autodeterminació dels pobles que la integren. Per dur-ho a terme al febrer s'iniciarà una iniciativa legislativa popular per reocllir el milió de signatures necessàries a tota la Unió Europea. En el cas de l'Estat espanyol s'hauran de recollir 40.500 signatures. En principi no sembla una tasca difícil d'aconseguir i serà important per tal de contribuir a la internacionalització del procés d'independència
- Solidaritat Catalana per la Independència (SI). El proper 26 de gener se celebra el 2n Congrés Nacional. Allà s'hi decidiran les línies mestres de la seva futura acció política. SI posà la independència al centre de l'acció parlamentària a la passada legistatura i hi presentà, sense èxit, la Proposició de Llei de Declaració d'Independència al febrer del 2011. A la present legislatura SI no és al Parlament, però el procés d'independència sí que hi és. Al 2n Congrés Nacional debatrem quin paper podem jugar per contribuir a assegurar que aquest procés sigui un èxit
