De visita...

Ens fa una visita.
I en fa la prèvia per si li pregunten: Diu que no es mourà del que ja t'he afirmat en relació al nostre procés.
O sigui o ja sap millor que ningú qui som i què volem i perquè, (permeteu-me dubtar-ho), o només ve a dir-nos la política o cantarella de partit segons pensi que li convé a ell. I potser només l'interessa informar-se o afirmar-se en els seus contactes amb el PSC.
Doncs que li vagi bé, que no hi ha més sord que el qui no pensa escoltar. Com no aprèn qui no sap cercar respostes o no sap fer preguntes.
I nosaltres a fer la V més eloqüent de la nostra història l’onze de setembre.

Apuntaments i questions diverses?



- Els mateixos polítics que se les tiren pel cap al parlament en el to i en les paraules, s'uniran en el camí de la llibertat? He escoltat la sessió d'avui al voltant d'una comissió i les seves conclusins de l'àmbit de la salut...

- Que farem per tal que la gent que espera a que li tanquin la barraca per denunciar totes les rates que a més l'hi havien ficat i suportava amb adaptació vergonyosa, retrobi el valor de saber dir no ?

- Es més important salvar els vots del teu grup i dels teus interessos, fins personals, que no pas construir un camí amb gent de confiança que s'estimin la veritat i vulguin cercar-la?

- Quan a més de manifestacions festives i hermoses cadenes encetarem camins de ferma no-violència activa, a l'estil de Gandhi, o Luter King, o Xirinacs ...  ?

- Quan serà també estructura d'estat una Escola que recuperi i posi al dia aquella "Escola Activa", "d'abans de la guerra", on les clases eren com una síntesi de cau de convivència i espai de creativitat, taller i treball en equip,...etc. Bé, que segueixi la tradició catalana que va estroncar el dictador i la seva guerra?

- Quan en educació ens convencerem que una comunitat educa, no pas un estat.
I que en l'èxit escolar cal la recuperació de formes de vida, que valorin les relacions i els vincles comunitaris, els horaris que permetin la vida familiar, primar l'assaborir el saber, la descoberta i iniciativa, en lloc de la submissió a una didàctica esclava del passar proves, avaluacions i examens, ...? 

Ai!, que m'allargo i en lloc d'apuntaments em sortirà un text "aparent article".  No era la meva intenció.

Fins un altre dia, agrairé comentaris i fer-ne conversa.

Consulta?... Referendum?...

Al Col·legi d’Advocats

“O Referèndum o declaració unilateral de independència
 

Si l'Estat impedís la celebració d'una consulta d'autodeterminació o es negués a acceptar el resultat d'una consulta, el Col•legi d'Advocats veu factible la declaració unilateral d'independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, "la declaració d'independència tindria efectes immediats per dotar d'existència política el nou estat", ja que aquest "reuniria els criteris mínims de població permament, territori determinat i autoritat política pròpia", trets que defineixen un estat.”
(Directe.cat)

Una cosa és reunir-nos com a poble i decidir i altre que només ens "consultin" què volem fer...

Si ens tracten des de l'Estat com sotmesos i subordinats, tant injustament econòmicament, tant abusant de la desinformació promoguda durant tants anys de sotmetiment..., amb un rerefons de veure'ns com uns al que varen vèncer per retenir-nos homologats en "la pàtria común", amb els intents d'apartar el català de l'ús públic i social, etc,  ... m`han de consultar si vull o no sortir d'aquesta presó?La democràcia està per posar-se ella mateixa pals a les rodes amb el que és deontològicament inadmissible? És que una familia faria una consulta per veure si volen deixar o no de drogar-se tots plegats, perquè dos dels set fills és droguen? 

 

El parlament, si volgués ara mateix, ja te majoria de representació ciutadana per la independència. O esperen a que els socialistes passin de l'abstenció al vot negatiu? I que els diputats d'Unió s'abstinguin? I una vegada més haurem votat polítics per que tornin a velles juguesques de "classe política", de jocs de poder, allunyats del que deien en els seus programes, allunyats de representar-nos? 

Convocaràn ... qui? quina mena de referendum? un extrany referèndum-pregunta? purament consultiu? sense asertivitat d'independència? Sense possibilitar que visquem ja depenents només de nosaltres mateixos?

Claredat amb informació incontestable.. Argumentació sòlida... Educació...

Es diu que els polítics perden credibilitat...
Vetaquí petites mostres que més enllà del gestionar, governar o representar, els la fa perdre:

1.- Pere Navarro: "El Sr. Artur Mas no pensa per res en les persones...". (acusació gratuita i despulladora d'humanitat)
2.- Montserrat Candini al Senat: "Sr. Rajoy Vté és covard..." (gairebé insultant). O en citar la famosa manifestació substituir per eufemisme el que en ella es demanava. una CDC no pot dir "independènciaa".
3.- Sr. Montilla al Senat: li diu al Sr. Rajoy, El Sr. Mas li presentava el Pacte Fiscal com una trampa per poder convocar eleccions". (Atribució d'intencions).
4.- Sr. Rajoy, contestar només al que li interesa, sovint esbiaxadament, i no contestar per exemple quan se li parla del tracta que ha rebut Catalunya.
5.- Rubalcaba: Al Sr. Montoro: "Lo suyo es una chapuza!"
6.- Montoro: "Como se atreve Sr Rubalcaba, habiendo lo que ha sido en el gobierno pasado a hablar...?
7.- Homs: " Es per això, Sr. Montoro, que hem d'anar cap una mena d'Estat Propi..." (Una mena?)
8.- Artur Mas i en Jordi Pujol, poden parlar hora i mitja parlant de Congostos pero ni balbucejar "independència". Vaja! serà com en Salmond o la Manifestació "que tant els inspira"! .... però aquests parlan al poble i per al poble i representant el poble.
9.- De vegades és curiós comparar el que diuen i el que deien...
El que deien als independentistes aquí i el que ara els diuen allà als ara conversos... vegeu l'entrada del 5 de setembre del 2010 en aquest bloc...
10.- Luis de Grandes: responent al diputat flamenc, "Lo que Ud. dice son sus apreciaciones personales que yo puedo respetar pero desprecio!"  (respecte amb menyspreu...?). El diputat flamenc deia que era una vergonya la carta de Vidal Cuadras dient que "a Catalunya s'havia d'enviar la Guardia Civil"... i li semblava cosa dels temps de Franco...

I els que no cito...

Acusacions, que no arriben ni al nefast argument "ad hominem".
Insults, eufemismes per sistema, cinisme, interpretar gratuitament iintencions...
On és l'argumentació sòlida? L'educació? La claretat de la informació incontestable...
Amb tota la baixa retòrica i aparent formalitat semblen escenes de pati de col·legi.

I  després actes solemnes fora de la política...
IV Premi Internacional Comte de Barcelona a les Clarises de Pedralbes: Guardonat: el Secretari d'estat del Vaticà, Cardenal Tarsicio Bertone,  el confereix, com no, Sa Magestat Juan Carlos.
I allà hi son, el President de la Generalitat, i el Cardenal de Barcelona, i el President de l'Institut d'Estudis Catalans, el President de la Caixa, el Comte de Godó, el cardenal Rouco Varela, Jordi Pujol, Joan Rigol,....

Protocol? Rutines de sempre fora del poble i de la gent? Què li agraeix Juan Carlos al Cardenal Bertone? el que va dir el Cardenal de Barcelona: "El Cardenal Bertone ha trobat una cordial comprensió de la nostra personalitat, de la nostra llengua i de la nostra cultura..."?
Segur que el Rouco Varela aplaudia amb gran goig....
Estat del Vaticà. Estat Independent... políticament....

Això si el discurs del homenatjat, va ser particularment en català....

ANOTACIONS DEL DIA A DIA

Don Celestino Corbacho
Corbacho..., mama por! que venen!
A les passades eleccions: "que venen els del PP...!"
Ara "que venen els violents"
I la por és la mare dels conflictes.
En Corbacho ... els provoca, perque provoca por... , No ens hem de preocupar, ell mateix es presentarà estil Chacon com el salvador...
Però el pitjor és que no pocs es reconeixeran salvats!




En Duran i Lleida dixit (un dia ben recent):
"Serà lent però un dia si que aconseguirem... Un lloc al Govern d'Espanya" !
Algú pensava que anava a dir la independència?




l' Artur Mas ens promet que no farà reedició dels anys de Pujol.
Llavors ens hauria d'explicar perquè el seu programa electoral no parla d'altra cosa que del més pur autonomisme: Exigirem  a  l’Estat, desplegarem  l’Estatut, reclamarem, Defensarem  les  competències  exclusives, Defensarem, ...
 Etapa estrictament autonòmica i estatutària. Peix al cobe gran o petit. El més pur pujolisme.
Decidir concert econòmic? Sobirania a la carta: Euskadi té concert governada per polítics que volen anorrear tot nacionalisme...  

CDC "Independentista"? Intereseu-vos per llegir la 1a Ponència del 15é Congrés

o.... una altra font de desafecció. Una raó més:  alguns polítics des-informats o incoherents amb els dictamens del propi patit:

Els acords dels congressos representat la línia que vol seguir un partit, son el que toca obeir per part de tots dins un partit. I els han treballat i acordat tots els delegats del Congrés. I representen l'autèntica mentalitat, els valors d'un partit, el seu desig de servir el país i la seva gent.

El Congrés de Convergència va optar per que el partit adreci els seus esforços vers una Catalunya lliure, justa i INDEPENDENT. Amb totes les lletres. És poden fer distincions sobre "coms", però no sobre el "QUÈ". Convergents d'alts càrrecs, ja han fet explicit el seu sobiranisme pro-independència, coherent amb el Congrés. I molts d'ells han impulsat en els més diversos indrets, des d'Ajuntaments o no, les consultes dobre la independència, i hi han han col·laborat amb fermesa. Sense anar més lluny el Sr. Alfons López Tena, conseller nacional i fundador i President del Cercle d'Estudis Sobiranistes..

Podem preguntar-nos doncs:
Perquè algú, que porta amb ell, vulgui o no, una representació de partit, (fins és portaveu de CDC al Parlament), assenteix en un programa de televisió, l'afirmació "Convergència no és independentista"?
Clar, en el fons te raó, una mena de "dictadura interna" del partit no ho és, i inventa eufemismes de "dret a decidir" i "sobirania" a la baixa.

Així en aquest canal el dia dos d'aquest mes de Març, a les 10:15 de la nit...