Europees, Números, consideracions, preguntes... conclusions

NÚMEROS ...

ERC 594.149 23,7%

CiU  548.718 21,9%

PSC 358.539 14,3%

ICV 258.554 10,3%

PP 246.220 9,8%

C’s 157.873 6,3%

Podemos 117.096 4,7%

UPiD 32.618 1,3%

Altres 152.773 6,0%

(imatge de la Colla Jove de Sitges)
A Catalunya:

-Passen a primer lloc els partits dits "sobiranistes". Les bases criden independència, no és del tot clar que determinats cacics governants, o els obreristes, o els que mouen sindicats els facin cas.
-ERC: resultat victoriós. Sense barreja amb gent de fora. La Primera en percentatge de vots.
-Els Espanyols guanyen a Espanya. C's no ha tingut més remei que fer-se espanyol.
-No estem com Europa que té gran problema amb la inmigació i els demagogs se n'aprofiten.           -L'Europa del poder econòmic també a Catalunya qüestionada.

CONSIDERACIONS
-El resultat d'unes eleccions és d'agrair pel que fa a obtenir informació.Tanmateix una informació feta números. Estadístiques. Res més. Oberta a especulacions, més o menys interessades, pel que fa a la intenció del vot. A qui ha votat vostè? Per quin motiu? El seu vot es diferencia de les anteriors eleccions?, etc.

-Els primers que s'afanyen en la lectura: els polítics i els seus interessos de partit.
Els segons els comentaristes aquells que ho "saben tot o de tot", escollits amb curiosa transversalitat, "totes les opinions siguin presents", al marge de criteri. (El mateix que passa amb els vots, on el vot d'una persona honesta val el mateix que el d'un criminal).
Democràcia indiscriminada? Anti-elititsta?, Amb aparent igualtat d'oportunitats, cosa absent pel que fa a d'altres àmbits, econòmics, polítics, culturals o educatius.
A la comunitat humana les estadístiques haurien de ser informació, no manossejades des d'àmbits de poder que no tenen compte les persones.

UNES PREGUNTES?

-Una informació cal que obri preguntes, més que exclamacions victorioses o lamentacions perdedores.

Europa resta reduïda a poder, fonamentalment econòmic?
La lluita més o menys xenòfoba contra la immigració, va més enllà de l'economia?
Els afanys dels sense feina, o sense llar, dels treballadors, dels que s'han d'adaptar al sistema sense poder exercir professió pròpia, tot això, és només economia...?
Promou Europa un enorme formiguer d'individualistes....?
El parlament... : Europa de les persones, dels pobles, dels estats?
Europa, oberta a renovació? Fracàs? Esbiaixada? En mans de lobbies i oligarques?
Europa té identitat? En cicle d'extinció o amb sentit i prospectiva?
En Duran que va comparèixer al Magéstic, (els resultats curen el mal d’esquena), continua perjudicant Convergència o aquesta conserva ambigüetat en les esferes de poder…?
L’oposició amb pacte de Govern, el famós "donar suport a la governabilitat" que va exercir tants anys CiU, afavoreix o perjudica els resultats d’ERC?

CONCLUSIONS

Som Europeus i amb molta feina.
Ull amb els cavalls de Troia.
Ull amb el desconeixement de les pròpies ombres.
A ca nostra, a Catalunya, ho tenim clar el primer el respecte a nosaltres mateixos com a poble, el segon transformar el sistema econòmic i la justícia humana i social.

Èl Present

Situem-nos, de la meva banda tinc les següents consideracions:

1.- La meva identitat nacional, que m'agermana amb els que la sentim fins en la nostra psique col·lectiva, la sento irrenunciable, no vendible, i amb la necessitat de no veure's subordinada o sotmesa o espoliada. No quelcom capaç d'esdevenir residual o irrellevant o minvant fins a desaparèixer.

2.- Confesso que tanmateix com a identitat no la veig eterna, però no li pertoca desaparèixer per ocupació o conquesta per part d'altri, o per incúria de propis. No li pertoca desaparèixer per alienació.

3.- En tot cas el pacte amb altres nacions cal que enriqueixi la identitat en el concert col·lectiu.

4.- La nostra experiència vital com a poble, pren cos en molts àmbits del viure, no només en l'àmbit econòmic. I aquest "econòmic", com indica l'arrel del seu significat, no és qualsevol economia, liberal o no, és "la norma de la casa ("oicos" i "nomos"). La llibertat per disposar de patrimoni, creativitat, productivitat i recursos. I amb ells comptar en tota aliança o pacte.

5.- Pacte com la seva arrel indica és fer les paus. I això significa entesa, lliure associació amb reconeixement mutu. Generositat en el bescanvi oportú. 
No pas murrieria, adaptació mesella, mesquinesa en els interessos, o satisfer només el present i hipotecar el futur.

6.- I per damunt de pertànyer o no a Europa, (oimés quan aquesta esdevé reduïda a allò econòmic), per damunt de federacions o confederacions, la identitat es viu i esdevé autèntica, tant quan s'experimenta en soledat com quan cerca viure, des de la llibertat, en el concert de l'Europa dels pobles i més enllà, doncs ser un mateix i ser amb els altres formen una unitat irrenunciable.

7.- Ens cal la fermesa en el ser, en el viure i en el fer. No necessitem violència per defensar-nos. Sabem de la fermesa en el què i sabem del com amb respecte. No tenim dubte de la nostra capacitat de supervivència malgrat derrotes, dictadures, transicions porugues o meselles, seduccions o provocacions, dificultats de les nostres pròpies ombres. Tenim ara prou clar que ens cal conèixer millor, respectar, responsabilitzar-nos i cuidar, amb constància i paciència, el que estimem, Catalunya, allò que som, catalans. 
Mira, m'agrada el 7, m'aturo. Agrairé els vostres comentaris.
Concrecions o consequències: Diguem-nos.les!

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL...

Interessant l'origen remot, indo-europeu de "tribunal": "tres", que deriva en el llatí, a "trivial" amb l'accent a la a: el que és vulgar i comú com a terceres vies, (res de les excelses terceres vies que algú ara prerten inventar-se). També particularment en deriva "tribu", pels romans divisions de grups humans, com les del poble hebreu, que n'eren dotze tribus, o "tribú", cap d'una tribu de Roma, o "tribut", "tribunal", "tribuna", que tenien l'origen en l'impost que s'imposava a cada tribu...

Mirin senyors, allò del reialme hispànic s'ha acabat pel que fa a nosaltres, no som ja, ni ens sentim una tribu d'aquest reialme, però conservem uns versos del canonge Jaume Collell (1846-1938) de Vic:
No captem el dret de viure,
dret que no es compre ni es ven,
poble que es mereix ser lliure
Si no li donen s'ho pren

Estem "constituïts" i disposats a governar-nos nosaltres mateixos, i així ho farem.

I gràcies per la seva actuació; Srs del Tribunal, ens esperona més encara a cercar la independència!

Aquesta terra va ser feta per tu i per mi...

El Sr. Rajoy ha vingut a dir-nos: " Ningún español es propietario de la provincia que ocupa, como ningún vecino es propietario de las calles por las que transita”, La autonomía no supone transferencia de la soberanía, no otorga la propiedad del territorio sino la responsabilidad de gobernarlo de acuerdo con la ley"

Doncs bé, tot recordant en Pete Seeger cantem ben alt:

Pete Seeger & Bruce 
Springsteen - "This Land is Your Land... "- Obama Inauguration: http://www.youtube.com/watch?v=wnvCPQqQWds


O la versió que va cantar en Xesco Boix: "Aquesta terra és la nostra terra":
http://www.youtube.com/watch?v=FSER-St5j8o

ANOTACIONS DEL DIA A DIA

Don Celestino Corbacho
Corbacho..., mama por! que venen!
A les passades eleccions: "que venen els del PP...!"
Ara "que venen els violents"
I la por és la mare dels conflictes.
En Corbacho ... els provoca, perque provoca por... , No ens hem de preocupar, ell mateix es presentarà estil Chacon com el salvador...
Però el pitjor és que no pocs es reconeixeran salvats!




En Duran i Lleida dixit (un dia ben recent):
"Serà lent però un dia si que aconseguirem... Un lloc al Govern d'Espanya" !
Algú pensava que anava a dir la independència?




l' Artur Mas ens promet que no farà reedició dels anys de Pujol.
Llavors ens hauria d'explicar perquè el seu programa electoral no parla d'altra cosa que del més pur autonomisme: Exigirem  a  l’Estat, desplegarem  l’Estatut, reclamarem, Defensarem  les  competències  exclusives, Defensarem, ...
 Etapa estrictament autonòmica i estatutària. Peix al cobe gran o petit. El més pur pujolisme.
Decidir concert econòmic? Sobirania a la carta: Euskadi té concert governada per polítics que volen anorrear tot nacionalisme...  

CDC "Independentista"? Intereseu-vos per llegir la 1a Ponència del 15é Congrés

o.... una altra font de desafecció. Una raó més:  alguns polítics des-informats o incoherents amb els dictamens del propi patit:

Els acords dels congressos representat la línia que vol seguir un partit, son el que toca obeir per part de tots dins un partit. I els han treballat i acordat tots els delegats del Congrés. I representen l'autèntica mentalitat, els valors d'un partit, el seu desig de servir el país i la seva gent.

El Congrés de Convergència va optar per que el partit adreci els seus esforços vers una Catalunya lliure, justa i INDEPENDENT. Amb totes les lletres. És poden fer distincions sobre "coms", però no sobre el "QUÈ". Convergents d'alts càrrecs, ja han fet explicit el seu sobiranisme pro-independència, coherent amb el Congrés. I molts d'ells han impulsat en els més diversos indrets, des d'Ajuntaments o no, les consultes dobre la independència, i hi han han col·laborat amb fermesa. Sense anar més lluny el Sr. Alfons López Tena, conseller nacional i fundador i President del Cercle d'Estudis Sobiranistes..

Podem preguntar-nos doncs:
Perquè algú, que porta amb ell, vulgui o no, una representació de partit, (fins és portaveu de CDC al Parlament), assenteix en un programa de televisió, l'afirmació "Convergència no és independentista"?
Clar, en el fons te raó, una mena de "dictadura interna" del partit no ho és, i inventa eufemismes de "dret a decidir" i "sobirania" a la baixa.

Així en aquest canal el dia dos d'aquest mes de Març, a les 10:15 de la nit...