UN SALT DE GEGANT PER A CATALUNYA

(Article publicat al Butlletí número 11, de Sobirania i Justícia)

El passat 28 de novembre hi hagué una força política que entrà al Parlament per primer cop i amb 4 diputats. Fou un petit pas per a Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), però un salt de gegant per a Catalunya!

Crec que aquest és el fet més significatiu de les passades eleccions, un fet pel qual tots els independentistes ens n'alegrem i ens produeix una il·lusió profunda. Perquè es tracta del primer cop que una formació política es presenta a les eleccions amb una pla per obtenir la independència i el compromís de dur-lo a terme i, a més, obté 4 escons. Tot i el silenci mediàtic absolut a què aquesta nova proposta fou sotmesa, obtingué més de 100.000 vots.

El segon fet per a mi més significatiu fou el gran ascens de Convergència i Unió (CiU), nodrit en gran part pels descensos també espectaculars d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del Partit Socialista de Catalunya (PSC). El descens d'ERC estava més que anunciat, però el descens del PSC, partint com ho feia d'un resultat ja baix, era difícilment pronosticable en la magnitud en què es produí. El significat per a mi és força clar: la gent n'està ben tipa del govern actual i creu que l'opció de CiU és prou seriosa i és la que més fàcilment pot substituir-lo, en el marc de l'actual status quo polític de Catalunya.

Molt bé. I ara quina és la posició que, segons la meva visió de la situació, ha de tenir un independentista. Sembla obvi que serà la de donar suport a qui es comprometi a anar més enllà de l'actual status quo i a fer possible la necessària independència.

Doncs bé, CiU ja ha dit repetidament en els darrers mesos que ells ni proclamaran la independència ni convocaran en aquesta legislatura cap referèndum sobre aquesta qüestió. Han dit que la independència no es la seva prioritat ni ho serà en els propers, pel cap baix, 10 anys. ERC pateix una manca de credibilitat alarmant i, com a molt, repeteixen que volen la independència, però ben bé encara no han ensenyat cap pla per assolir-la. PSC, Partit Popular i Ciutadans volen continuar units dins d'Espanya. I Iniciativa vol... bé encara es pensa que vol (i, més greu encara, que Espanya vol) un estat federal o plurinacional. Reagrupament no ha entrat al Parlament per poc. Ens queda SCI. SCI ens mostra que la independència és possible i ens ensenya com és la millor, i de vegades l'única, solució de tots els problemes que pateix Catalunya. SCI no ens planteja un nou “anar-hi anant” i d'aquí deu anys “continuarem treballant per la independència”. SCI es presenta com una força eficaç amb un pla a curt i a mitjà termini per esdevenir independents.

I estic convençut que aquest és un d'aquells moments de la història de Catalunya en què cal ser eficaços. Ni lleis d'Hondt, ni manques d'unitat ni mil defectes de líders o de tots plegats. No som ni serem perfectes, ni ara ni quan siguem independents. Els fets són que cada cop som més gent conscients de la situació i, per tant, independentistes convençuts. Els fets són, també, que de tots nosaltres, amb totes les dificultats del món, ara tenim 4 diputats al Parlament amb la tasca de proclamar-hi la independència.

Per tant, el que cal és continuar donant suport a la causa des de les mateixes plataformes, associacions, partits que abans i, a més, ara també des dels 4 diputats de SCI del Parlament, com a punta de llança de l'ofensiva que entre tots hem de convertir en definitiva per recuperar la nostra independència.

Per això aquest ha estat un petit pas per a Solidaritat Catalana per la Independència, però un salt de gegant per a Catalunya.

Endavant, tots!

Vegeu-lo també a:

http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio/un-salt-de-gegant-1

http://www.strubell.cat/blog/1376/un-salt-de-gegant-article-de-ramon-munne-al-butlleti-num-11-de-sobirania-i-justicia

Conseller en Cap...!?

Un nou acte de fe pels convergents que pensen que l'Artur Mas portarà Catalunya a la Independència: li proposa a Duran i Lleida esdevenir Conseller en Cap. (Prenguin nota en especial els convergents gironins, que en el seu Congrés van acordar obtenir estat propi i dissoldre la Federació CiU).

Afirmacions del Sr. Duran, (el Sr. que, en la proclamació del Candidat Artur Mas, recomanava als presents que no collisin l'estelada, un dia, per disfressar-se de timbaler del Bruc i dir que som inependentistes):

ABC 29/11/2010: Sobre la independència:"No forma parte de nuestro proyecto. No vamos a hacer nada que divida al país, y someter a un referéndum a la sociedad catalana es tanto como dividirla" .

"...yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa.
Europa Press (09/06/2010)
"Duran i Lleida.... reconoció que, aunque "en Cataluña hay un incremento del sentimiento independentista", él no lo siente, pero lo respeta. 
... declaró que "la gran mayoría de los ciudadanos en Cataluña no opta por la independencia, sino por buscar una fórmula de convivencia"

Una entrevista on es parla clar i català

Per visitar-la o difondre-la:
http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/entrevista-a-lopez-tena-als-matins-de-tv3-amb-josep-cuni

López Tena En l'entrevista amb Josep Cuní als matins de tv3

GUANYAR?

Reflexions després de les eleccions:

Qui ha guanyat?

1.- Potser ha guanyat el partit menys “ideologitzat”.
Això no vol dir, necessàriament, el més tonto, com tampoc no vol dir el més intel·ligent, simplement el més llest del pati del col·legi aquest …

2.- El Congrés de Convergència va acordar que si el Tribunal Constitucional Espanyol deia el que ha dit, es donava per acabada la via autonòmica i estatutària. Ara el seu programa diu que desplegaran l’estatut. En Felip Puig li assenyalava a’n Jordi Guillot en les valoracions post resultats, que mol bé podia ser que hagués guanyat l’autonomisme. Incoherència? no tenir altre objectiu que el que "els convingui"?

3.- Ara es parla de transversalitat. Potser si que ha guanyat aquell que ha sabut dir i encabir en el seu “marketing” les coses de tothom, fins i tot contradictòries entre elles. Fins i tot en generalitzacions recomfortables pel populatxo. Qui no vol un país… “millor”!?  L’home de poder, necessita vots per governar… encotillat en les seves necessitats,  mai es definirà diluit en pura practicitat d’aquesta política a l’ús.

4.- Jo em dic que els parlamentaris de la tot just passada legislatura, no representen altra Catalunya-Poma que la que té el cuc de l’espanyolisme més o menys dissimulat. Aquest cuc té diversos noms: Es diu “encaix”,”federació”, “servilisme”,  ”constitución”,  “bilingüe”, “inventordetripartits”, etc.  Representen el país “madur-corcat”?.  Caldrà que el nou sigui a prova de “cucs”!

5.- Va bé saber que estudiar té arrel llatina que significa afecció. Un país desafecte necessita estudiar. Jo no oblido el principi de Peter. M’he d’estudiar i veure si algú ja ha arribat al seu lloc d’incompetència, paticularment en saber salvar definitivament la Nació de sotmetiment, subordinació i espoli.

6.- Si es confirma el que he llegit als diaris que la primera conselleria que desapareixerà serà la de medi ambient, ...  doncs sí, potser rebrem les felicitacions d’Al Gore,  Grenpeace, els de Kioto. i dels catedràtics d'ecologia, etc. Caldran molts diners per convèncer a tots plegats que diluït el Gran Avís -(que s'atribuien alguns, jugant a la política però amb "poca iniciativa")- entre totes lesconselleries, serà més eficaç.

7.- El manteniment d’”aquells” que es diuen “ciutadans” però parlen en “ciudadano”, i encara més l’augment considerable d’escons d’aquella del país de les meravelles que entrarà  en el parlament dient que no té nació catalana, encara que ho hagi consagrat el parlament sortint,
ens pot demostrar que guanyar vots i tenir la raó en aquest país es contradictori,quan no contrari.

8.- Reagrupament no ha tret vots sufficients.... Tothom parla d’humilitat... , o amb humilitat, com en Carretero. Però, això, ens demostra, que ara cal que es reagrupin els parlamentaris que vulguin decidir independència, o la pàtria se'n va en orris. Gràcies Joan. Molts s'han quedat a les portes. I servirien millor a la pàtria, tu mateix, que determinat nombre dels que hi son a dins. Ja veus: No es tractava de qualitat, més aviat de quantitat, números i lleis d'Hont. 

9.- Alegria: uns, que esperem  fidels a la pàtria, han sortit de les catacombes. En tenim quatre atrevits a donar testimoni en aquest circ. Ajudem-los a que no se’ls  mengin els lleons. Ajudem-los civilment. “Tot per la pàtria!”. (Perdò, es que als carrosses ens ho varen infiltrar això del "todo por la pàtria", com la llista de “Los reyes godos” o los “cabos de España”)

I   10.- Si hi ha passió per la referència autoritaria acrítica i sense pensament personal lliure,  si ens trobem amb rituals excessius,  conductes esteriotipades, exaltació emocional perpètua que defuig raonabilitat, etc. llavors ben segur que el sectarisme s’ha apoderat d’un partit, guanyador o perdedor. Fins el guanyador, no només el perdedor, han d’apuntar-se a l'autocrítica, a l’’autenticitat, al sentit ètic, al servei a la riquesa personal i col·lectiva dels ciutadans, i al questionament de no poques indefinicions o decissions preses, a la regeneració democràtica. No es tracta tant de guanyar o perdre sinò de salvar la pàtria. Que els partits ajudin, però que no destorbin. I tots guanyarem. 

TOTS ELS HOMES BONS

Joan Carretero abandonà el Govern i la comoditat del sou de Conseller per reclamar dignitat nacional. Aquest gest permeté encendre i mantenir la flama de l'esperança en molts patriotes catalans.

Joan Laporta encaminà el Futbol Club Barcelona, desacomplexadament català, a assolir els majors èxits esportius i socials de la història de l'entitat, i féu sentir molts catalans orgullosos del seu equip i del seu país. I ara amb el seu exemple i lideratge fa una aposta personal i col·lectiva per obtenir la majoria parlamentària per declarar la independència.

Alfons López Tena, amb el seu esclaridor i inapelable llibre "Catalunya sota Espanya", i amb els seus incansables treballs des del Cercle d'Estudis Sobiranistes ha deixat escrit i aclarit perquè ens cal i com s'arriba a la independència.

L'Enric Canela, si sumem guanyem, oi. Va omplir Brussel·les de catalans demanant la independència. Hi fórem 10.000 però teníem al darrera la il-lusió de tot un poble.

En Toni Strubell, un home de prestigi. Un lluitador, d'una fermesa i una trajectòria exemplar.

Els referents Heribert Barrera, Moisès Broggi, Oriol Domènec, Agustí Bassols, Joan Blanc amb les seves crides a la recuperació de la Solidaritat Catalana han sotragat les consciències de molts catalans i els ha fet veure que la independència és possible i necessària.

I tants d'altres patriotes com en Joan Solà, Antoni Badia i Margarit, Josep Maria Ballarín, Hèctor López Bofill, Ruth Carandell, Santiago Espot, Ramon Carner, Àngel Colom, Enric Fontanals, Josep Manel Ximenis, Josep Dalmau, i tants i tants d'altres que no cito però que tots tenim al cap.

Naturalment cap d'ells no és perfecte. Tots ells estan carregats, de limitacions, de defectes. El qui parla ho fa amb la humilitat que els seus propis defectes i limitacions li permeten.

El camí cap a la llibertat l'assolirem entre tots, amb totes les nostres qualitats i amb tots els nostres defectes.

A tots ells i a tants d'altres, gràcies. No us atureu. El país està en deute amb tots vosaltres.

Ramon Munné

ex-militant i ex-Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

Per què aquest independentista continua a cdc

Aquest bloc va començar amb el propòsit d'influir en la direcció de cdc cap a l'independentisme, com la manera més assenyada d'evitar la deriva autonomista que detectàvem en alguns prominents membres de la direcció del partit. Tots érem llavors militants de cdc, i pensàvem que el nostre servei al país seria de més profit dintre del partit que fora, en l'ampli ventall de la galàxia abertzale catalana, que també vàrem explorar a consciència. Convergència 2.0 volia expressar que, com en els programes informàtics, calia una nova versió en la direcció política del partit. Que expressés el moviment independentista que ha anat creixent de manera imparable en la generació nascuda després de 1970.

Que els meus amics hagin abandonat la seva primitiva llar política no és cosa que jo pugui jutjar, ja que els sóc deutor de moltes coses. No visc el fet sense una certa recança, perquè és lògic que a partir d'ara ens veurem menys, quan el nostre afany conspiratori ja no tindrà raó d'ésser: no pots conspirar més que contra un poder establert comú. Els dec sobre tot que, al seu caliu, jo vaig arribar cap a l'any 2000 a la conclusió racional de que la independència és l'única possibilitat real per Catalunya, i és també moralment legítima --tot i que no obligatòria-- des de la Doctrina Social de l'Església (veure l'argument). Vaig arribar a aquest convenciment --que dic que és racional, no sentimental-- gràcies a aquests amics, però també gràcies a cdc. Quan vaig fer-me militant, l'any 1993, jo no era independentista, encara creia en tota aquella parafernàlia de l'estat plurinacional, la sobirania compartida i la relectura de la constitució. Tots aquests anys, cdc ha estat la meva llar política, l'àmbit en el que han crescut i madurat aquestes conviccions.

Amb els meus amics he treballat i conspirat en els darrers 5 congressos de cdc, i especialment al darrer vàrem aconseguir que el propi Congrés es pronunciés per la independència en una pila d'articles. L'objectiu era que mai més, ni el President Pujol ni ningú pogués tornar a repetir allò de que "a cdc hi han independentistes, però cdc no és independentista perquè cap Congrés s'hi ha pronunciat". Això ara ja només ho poden dir els que no es llegeixen els papers dels Congressos (cosa ben comprensible si ets un candidat molt ocupat).

Ells han decidit marxar perquè cdc no ha seguit la senda marcada en el darrer Congrés en aquest punt. I jo he decidit continuar, malgrat això. Intentaré explicar la meva posició.

Sempre he defensat que hom no pot ser militant d'un partit si no el pot votar ni que sigui en una contesa electoral. El màxim sacrifici que vaig fer va ser votar cdc a les penúltimes europees, malgrat el candidat (que ja no hi és). Però ara que tothom ha presentat les seves llistes el 28-N jo tinc claríssim que Artur Mas és el millor candidat que es presenta per la circumscripció de Barcelona. El més preparat i el més fiable, també per encaminar el país cap a la independència (que no per declarar-la). Senzillament, no em refio en absolut de la resta de candidats, dels que només sé el que diuen, però no com actuen; no em refio de que no acabin com els que s'han passat dues legislatures cooperant a trencar la fibra íntima del país. Els meus amics han marxat de cdc, però en aquest moment estan sense saber a qui donaran el vot. Volen votar independència, però el mercat està ple de propostes que han posat el seu personalisme per sobre del que el país necessitava, que era una candidatura unitària.

He pogut tenir tres o quatre converses tranquil·les amb l'Artur Mas, en trobades de quatre o cinc persones representant militants independentistes, i especialment després de la nostra trobada de Santpedor. No és un home a qui puguis convèncer, però és totalment sensible a l'argumentació racional. Mai hem acabat la conversa amb la sensació de què ens faria cas. Mai tampoc ha faltat la seva paraula. Probablement no serà ell qui declari la independència, però al menys en això no ens enganya.

Sempre he predicat un separatisme cordial, en el doble sentit de la paraula: que ha de fer-se en positiu, i que s'ha de buscar amb tot el cor. A totes les propostes que es presenten trobo a faltar una o altra cosa. Tanmateix, en un punt estic d'acord amb l'Artur i l'actual direcció del partit: en aquesta campanya cdc no es pot presentar amb una clara proclama independentista, que portaria la barca del partit contra les roques i deixaria el país esberlat. Certament el darrer Congrés va marcar la línia, però no va dir quan; i estic amb ells que el país no ens seguiria. La cosa promet, però no és temps de collir la fruita. Un programa electoral ha de tenir present el kairós, no només el kronos. Ha arribat el temps electoral, però no el temps oportú.

Ahir em vaig topar amb el text d'Engels que explica: el pitjor que pot succeir al cap d'un partit és veure's obligat a assumir el govern en una època en què el govern encara no està madur per al domini de la classe a la que ell representa. Llavors es veu forçat a representar no al seu partit o la seva classe, sinó a la classe per al domini de la qual les condicions estan madures." Engels era miop en pensar només en termes de classe, però l'argument em sembla vàlid per al nostre cas, i expressa que la realitat és més dura que els desitjos. Fins i tot si governés en solitari el més separatista dels candidats o dels partits (que no sé qui és), no podria declarar la independència.

Hi ha una altra raó, que dec a Ramon Munné: el verdader perill després de les eleccions és la sociovergència, que en un partit com el nostre, on hi cap tothom (i això és un altre motiu per quedar-se), tindrà poderosos partidaris. Doncs bé, algú ha de quedar per oposar-se a peu i a cavall a mantenir en el poder els que s'han guanyat un merescut descans. Algú ha de quedar perquè el proper Congrés no torni enrere en el que es va aconseguir, i que cdc sigui l'eina que encamini el país cap a la independència. No serà el 2014, però espero que sigui abans de 2018, i que les properes eleccions siguin constituents i no autonòmiques.

Aquest bloc ha canviat i ja no és una eina d'influència sobre cdc, però l'esperit de Santpedor continua viu, lògicament reservat a independentistes amb carnet de cdc. Com que només quedo jo del grup promotor inicial, quan passin les eleccions enviaré un missatge als congressistes que formàveu part de la llista de correu, que tornarà a estar activa per preparar el XVIè Congrés amb una acció conjunta i organitzada. Seguim la lluita.

Pedro Júdez

militant de cdc

exConseller Nacional 1996-2004

DIMISSIÓ DE MILITÀNCIA DE CDC

Sra.Maite Fandos i Payà, Secretària de militància i Formació


Sr. Jordi Martí i Galbis, President de la federació de Barcelona
Sr. Eudald Casadesús i Barceló, President de la federació de Girona

CC

Sr. Josep Sicart i Enguix, President de l'agrupació de Sants Montjuïc
Sr. Narcís Junquera i Fusellas, President de l'agrupació de la Selva Interior

Barcelona, 25 d'octubre del 2010

Benvolguts companys,

En les més diverses comunicacions del partit ha quedat evident que CDC no dóna suport a cap coalició independentista i que ni tant sols ella mateixa opta per la independència, ni ara, ni el la propera legislatura, ni a 10 anys vista, com recentment ha afirmat el Secretari General, ni preveu quan fer-ho. Per tant, nosaltres hem decidit deixar de militar a CDC per dedicar les energies a complir amb l’acord congressual que diu : “I volem llegar a l’esdevenidor una Catalunya lliure, justa i independent”. Ho fem compromesos amb els textos congressuals i estatutaris. Ho fem amb l’honestadat que ens ha portat fins ara a militar a CDC. I ho fem perquè estem en deute amb els compatriotes que en el passat i en el present lluiten per recuperar la llibertat de Catalunya, i en solidaritat amb els col·legues amb els quals, junts, vam treballar particularment en els darrers congressos i han pres la mateixa decisió. La nostra fidelitat a Catalunya està per sobre de la fidelitat estereotipada a un partit, segrestat en certa manera pels seus actuals dirigents.

Ara és el moment de fer un pas endavant. De donar suport als nous lideratges que aposten per la independència. Pobre lideratge és el que diu que seguirà “el que marqui en cada moment el poble de Catalunya”, com es diu des de CDC.

Hem estat més de vint anys a CDC. Manifestem la nostra satisfacció per tot el que hi hem compartit. Per tota la feina que s’ha fet des de CDC i que ha contribuït a arribar a aquest punt singular, a aquest punt de canvi que pensàvem que ara voldríem aprofitar. Però veiem que CDC, en mans dels seus dirigents, no recull prou el desig de llibertat de la gent compromesa per aconseguir que la nació no es vegi sotmesa, ni subordinada, ni expoliada. L’estat autonòmic i estatutari actual no augura cap altra cosa, fins i tot amb concert econòmic com en el cas del País Basc.

I ara cal també regenerar la democràcia, dins i fora dels partits, apostant per aquella autenticitat que agermana vivència, pensament i acció. I evitar que la pura estratègia margini el logos, el sentit i l’objectiu, fins a convertir-se ella mateixa en objectiu, reduït a aconseguir vots i poder, per a fer només allò que es “pugui”, en un mesquí possibilisme i realisme, reduït a l’immediat i sense perspectiva creïble.

Per tot això, precisament, creiem que seria trair fins i tot l’esperit que ens ha fet arribar fins aquí, si ara no fem el pas públic d’apostar per la independència. Som allà on tant i tant hem treballat per poder arribar. Ara cal treballar per tal que a les properes eleccions hi hagi el màxim possible de diputats independentistes. Ara cal treballar obertament per la independència.

Per tot això, companys de CDC, rebeu un respectuós i cordial adéu. Ens retrobarem a la independència.

Ramon Munné i Esteban
Sants-Montjuïc

Pere Segura i Ferrer
Selva Interior

SOLIDARITAT presenta candidatura!

Avui dia 24 d'octubre del 2010, la coalició Solidaritat Catalana per la Independència ha aprovat el seu manifest electoral i ha presentat els candidats a les properes eleccions.

Ha estat un acte molt emotiu, ple de contingut, fundacional. Ha estat un retrobament de mols independentistes provinents de diferents partits, de l'abstenció, catalans, en definitiva, que han trobat el vehicle que finalment ens permet de lluitar per aconseguir la independència de Catalunya.

Hi ha hagut parlaments de nivell. Hi ha gent valenta, amb coratge, audaç. I hi ha ganes.

Sabem que ens plouran els atacs. De molts llocs. De fora o de dintre. Estem preparats.

Estic convençut que la independència és a prop. I que Solidaritat en serà la protagonista.

Benvinguda Solidaritat!

Visca Catalunya lliure!

M'he quedat de pedra..

Doncs sí.
Llegeixo aquest matí a l' "AVUÏ" d'avuí que l'Artur Mas va afirmar al "Círculo Ecuestre":“No hi ha cap tema més transcendent per a Catalunya en els pròxims deu anys”... fora del concert i infraestructures a canvi de pacte “estable” amb el partit que governi l'Estat. Fins ara era no parlar de "referèndums d'independència" en la propera legislatura. Ara ja son deu anys...

FAL·LÀCIES ? ... a ÀGORA

1. Comparar les xifres d'atur, a Catalunya amb les d'Àustria i Hongria, i passar per alt que ambdós son estats, amb poders econòmics ben diferents dels nostres, tant dependents com espoliats.

2. Dir que amb el concert es reduiria a la meitat el dèficit fiscal, i hauriem de pactar l'altre meitat amb l'Estat, i obviar quins serien els pactes des de la independència. De estat a estat.

3. Constituir-se en àrbitre perque no hi hagi divisió entre catalans, espanyolistes vs. independentistes, tibant de la corda des de dos extrems, amb un 50% a cada banda, i no dir clarament, ni donar a entendre, en quin cantó de la corda s'hi troba la seva formació, ni ell mateix. 

4. Comparar els bascos amb Catalunya, i les crítiques que es reben a Catalunya per la polítca de "peix al cove", cosa que no passa amb els bascos. I obrint la consideració, a més de si son més llestos. I no esmentar que A Catalunya amb el concert l'Estat s'hi juga molts més diners, y que hores d'ara a Catalunya, s'ha fet significatiu el camí vers la independència, més que en el país vasc del PNB i governat per PP i PSOE.

"El que faltava pel duro!"

Amb els nostres drets es pot comerciar?

PereSegura | Independència | divendres, 15 d'octubre de 2010 | 21:19h

Llegeixo al diari que els diputats de CiU al Congrés donaran suport fix i acord d'estabilitat, a canvi del concert.
O sigui que, "la pela és la pela, que en la resta ja ens avindrem". Economia?. i res més?

Li recomano llegir en Desclot (Vicent Sanchís) a l' Avuí d'avuí 15 d'octubre:
"Crear riquesa és fer país? Arreu sí. Però a Catalunya i en altres llocs anòmals "fer pais" és sobretot, una altra cosa. És pagar allò que un Estat advers ha negligit o ha atacat. Per exemple, la llengua i la cultura... "
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/316393-fer-pais-crear-riquesa.html

Afegir-hi un comentari

Derivades

Cada cop és fa més evident la DERIVA AUTONOMISTA que ha fet CDC, malgrat el seu 15é Congrés.
Després del programa electoral, ja aprovat (autonomisme pur i dur), ara, en els dies de resó de les declaracions del Cercle d'Economia, avisa de la necessitat de canviar la constitució per encaixar bé Catalunya a Espanya?...
I en el recent discurs institucional: REDEFINIR aspectes centrals de la relació entre Catalunya i Espanya, INCREMENT de l'autogovern, PACTE FISCAL amb l'Estat...
MÀXIMA AMBICIÓ...!?
(Podeu escoltar el manifest clicant sobre el títol "Derives" d'aquesta entrada).

ANOTACIONS DEL DIA A DIA

Don Celestino Corbacho
Corbacho..., mama por! que venen!
A les passades eleccions: "que venen els del PP...!"
Ara "que venen els violents"
I la por és la mare dels conflictes.
En Corbacho ... els provoca, perque provoca por... , No ens hem de preocupar, ell mateix es presentarà estil Chacon com el salvador...
Però el pitjor és que no pocs es reconeixeran salvats!




En Duran i Lleida dixit (un dia ben recent):
"Serà lent però un dia si que aconseguirem... Un lloc al Govern d'Espanya" !
Algú pensava que anava a dir la independència?




l' Artur Mas ens promet que no farà reedició dels anys de Pujol.
Llavors ens hauria d'explicar perquè el seu programa electoral no parla d'altra cosa que del més pur autonomisme: Exigirem  a  l’Estat, desplegarem  l’Estatut, reclamarem, Defensarem  les  competències  exclusives, Defensarem, ...
 Etapa estrictament autonòmica i estatutària. Peix al cobe gran o petit. El més pur pujolisme.
Decidir concert econòmic? Sobirania a la carta: Euskadi té concert governada per polítics que volen anorrear tot nacionalisme...  

Les Quatre columnes de Puig i Cadafalch

La Xarxa informa properament es farà una petita ceremònia de col·locació de la primera pedra (hi enterrarà un cilindre amb tota la història del monument i la seva recuperació) i unes colles castelleres aixequeran quatre castells. Es calcula que el monument estarà aixecat al desembre i aleshores es farà. Està perndent també que l'Ajuntament doni el vist i plau a la placa que ha de dir segons la proposta de la Xarxa: "Monument nacional en homenatge a tots els homes i dones, patriotes catalans, que han lluitat per les llibertats" i una explicació de la simbologia del monument.

La data prevista és el 6 de novembre, pendent de confirmació.

El que no hem de ser

Ai, ai! Haurem de fer un més de silenci i reflexió monàstica per veure de purificar-nos de tots els pecats possibles, determinats polítics volen salvar la nostra ànima:
Ja haviem estat encoratjats a no ser "inmadurs", "temeraris", "improvisadors", "imprudents"...I ara hem estats avisats des del pulpit del Romea de sortir d'altres pecats:"hipercriticisme", "poca autoestima", "massa mesquinesa", "particularismes", "poc respecte" i "punyeta gratuïta". Que la parca ens agafi confessats!

Sra. A.Sánchez-Camacho a Àgora: "Catalunya NO ES UNA NACIÓ"

La Presidenta del PP a Catalunya, Sra. Alícia Sánchez Camacho, al Programa Ágora, ha negat que Catalunya sigui una nació, Així ho ha dit a'n Xavier Bosch. No s'ha quedat aquí, afegint que la seva i la de tots nosaltres i gran nació és Espanya.

Gràcies a aquesta Senyora el dia de les votacions tindrem una eloquent estadística.
A banda d'això, realment aquesta Sra. obre l'oportunitat d'estudiar què és el que provoca afirmacións com la seva.
També podem pensar quina és la nocio de nació d'aquests personatges del PP.
A mi em sembla que no els surten els números: el PP, en absoluta minoria a Catalunya, per tant amb evidència que representa a una absuluta minoria de catalans, digui que es dedica al que vol la majoria... en tot cas la d'España, no? Una determinada Espanya....
El que si els agraeixo a tots plegats, es que contribueixen tots ells, a demostrar la tolerància dels que no voten PP o Ciutadan's. I no només davant del que acaba d'afirmar, sinó de moltes altres afirmacions i actituds, amb les que fa oposicions, a "persona non grata".
No li donarem aquest títol. El victimisme afloraria, i aporta vots de prou despistats del país....

una cita suggerent per la UNITAT

"Émile Beneviste, Le vocabulaire des institucions indo-européens, Ed. De Minuit. Mayenne, 1980, I, pp. 317 – 318) “Quan s’està en combat, cal que la solidaritat s’afermi entre els membres d’un mateix clan, de la mateixa tribu. Per a triomfar en el combat que és afer de tots, cal que l’organització de l’exèrcit es conformi als quadres de la societat: talment que n’obtingui la màxima eficàcia. Igual consideració es trobarà en texts antics de l’Índia i de l’Iran. Cal que cada grup social mantingui o reconstrueixi la seva unitat en totes les circumstàncies on la societat sencera sigui compromesa”. El poble unit naturalment, nacionalment, orgànicament –no mecànicament- mai no serà vençut. La germanor del bon veïnatge és encara més essencial per assolir la vera sobirania, autodeterminació o independència."
Lluís M Xirinacs i Damians. (Recuperar la 'Tribu',  2002, Art. per "Aloma", Blanquerna, URL)

SINDICATS CATALANS I VAGA

-->

Recentment m'ha sorprès rebre la convocatòria de vaga general signada pels secretaris generals de la Comissió Obrera de Catalunya i de la Unió General de Treballadors de Catalunya.

En aquesta convocatòria, adreçada a tots els treballadors de la Comunitat Autònoma de Catalunya, s'hi argumenta que les mesures adoptades pel Govern espanyol conduiexen a “la degradació de les condicions de vida i de treball”, que generen “profundes desigualtats socials”, que “perjudiquen la recuperació econòmica”, i que ens porten a “renunciar per un llarg període de temps a una recuperació econòmica efectiva i a la lluita contra l'atur i la creació de llocs de treball”.

I em sorprèn perquè fa molts anys que els treballadors catalans patim un espoli fiscal xifrat pel cap baix en el 10% del nostre PIB que degrada molt més les nostres condicions de vida, que genera profundíssimes desigualtats socials i que perjudica fins i tot estructuralment les nostres possibilitats de recuperació econòmica i encara és l'hora que espero que els secretaris generals dels dos sindicats esmentats convoquin una vaga general amb deu vegades més raó que aquesta.

Em sorprèn aquest criteri tan poc equànim. Em sorprèn i em fa preguntar quan tindrem sindicats que veritablement mirin pels interessos globals dels treballadors de Catalunya.

Ara que en l'àmbit polític s'ha produït una notable renaixença de l'oferta catalana no sucursalista, és l'hora que en l'àmbit sindical també els sindicats d'obediència catalana facin sentir la seva veu. Els treballadors catalans i el conjunt de la societat ho necessita.

Tindrem "soflames" electorals...

Segur que CDC. (perdò els que fan dictablana interna) insistiran en dir coses com aquestes en que tant venen entossudits darrerament :

Diran: seguirem el que marqui en cada moment el poble de Catalunya, …

Pobre lideratge, que no té més iniciativa que el que li sembla que diu la "plebs", o que només fa com qui pregunta: “cap a on voleu anar?”, il·lús a més, pensant que obtindrà resposta, o resposta que tingui sentit. Si no saben en cabat, ni quan, ni com, ni a qui preguntar-ho… Etc.
I posaran el “dret a decidir” (aquest eufemisme que tant els agrada i en el que escuden les ambiguitats o l'invent de la "sobirania a la carta") en el que, segons diuen, "el poble de Catalunya reclama": Un concert econòmic. (!?)...”

Aquest era el crit del 10-J ??, “Concert económic” !! ? El vau sentir?El que el poble continua, de mil maneres, cada dia, reclamant?: “Concert económic” !!?
Vaja que "Sortir del sot" que deia aquell, no té res a veure amb la llibertat de la nació, Ep i passarem dos anys de gana doncs això ho deixem pel 2012… prioritats?!

Diran que están per obtenir més capacitat d’autogovern. .. Per avançar en l’autogovern.

Sempre "més", poder anar sempre una mica més enllà, per veure un passs endavant i tapar-nos els ulls que així la nació va fent passos enrera i perpetúa el sotmetiment i subordinació.
Un “polític” de la desafecció, amb facilitat pensa que li va bé assenyalar l’enemic a fora, per reclamar, per dir que restringirem la seva influencia des de la vergonyant dependència, per tenir la queixa a punt, per tapar les pròpies vergonyes… per… etc.

Aixó sí, es dirà que desplegaran l’estatut el màxim… "que es pugui",
Aquest estatutet tantes vegades ja passat pel ribot, sotmesos al que permetin els poders fàctics i centrals.
Em sona a Montilla, potser sí que, aliats o no, farem sociovergència.

El Congrés que es el que hauria de manar en els partits va dir que declararía formalment exhaurida la via estatutària de produïr-se la sentencia que hem tingut del Tribunal Constitucional.

¿No tenim cap força, o no la volem tenir, per fer valdré el que ha dit el nostre 15é Congrés, davant dels de dintre o dels federats (Unió), que volen seguir en l’etapa autonómica estatutària ?

Tot plegat: Seguim obsesionats amb l’encaix. Quin bonic encaix representa hores d’ara que la Generalitat representi l’Estat a Catalunya, oi? Aquest estat que tant ens estima i en el que alguns es senten tant còmodes!! Això si, vetllem per els nostres “drets històrics”, oi?!!

Doncs per fidelitat a Catalunya i fins i tot, paradoxalment, al partit, votarem opcions que apostin sense embuts i amb claredat per esdevenir estat, ben independents.

Frontispici de la Ponencia 1a:

“La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.”

RecordantPaul Conrad (+ 4 de Setembre)

Podem agraïr els moments d'humor qe ens ha proporcionat aquest dibuixant i mestre de l'humor polític, mort recentement.

Trobareu també un enllaç amb dibuixos seus significatius, comentats, en aquesta entrada:
http://www.pbs.org/independentlens/paulconrad/gal_01.html

ANOTACIONS DEL DIA A DIA: Fal·làcies polítiques...

Observacions a les dites del Cap de llista de CiU, Artur Mas, a l'AVUÍ (5-IX-2010):


Diu Artur Mas: "Primer aixecar l'economia del país que la independència"
Es que es pot aixecar l'economia, sense acabar amb l'espoli i subordinaciò a que estem sotmesos?


A.M.:"(Als entrevistadors, quan li pregunten: "plantejar-nos que ens concediran el concert econòmic no és utòpic?):  respon: "I plantejar-nos que ens concediran la independència?"
Senyor, la independència es proclama, no entra en concesions. I si no ens en donen es pren, com deia aquell canonge vigatà.


A.M.: "Si ens esperem a tenir resolt el tema nacional, passarem anys sense poder aixecar el país"
Senyor, establir prioritats no és posar-les una darrera l'altre en el temps.

A.M.: "Una certa relació amb Espanya s'ha de tenir, sempre s'haurà de tenir... desconnectar-se, i no tenir res més a veure és una visió infantil"
Em podria dir qui la té aquesta visió?. Qui, imagina, infantilment, que hi pot ser?
 sense anar més lluny, un servidor votarà estat propi, independència. I tinc orígens i familiars i amistats també a Espanya, sí senyor. I quan Catalunya sigui independent, encara ens apreciarem més, sense ombres. Amb major sentiment de germanor: Ja no els sabrà greu estar en un país que ens sotmet, ni nosaltres els demanarem més que facin per aixecar la consciència del seu país.
No serà "una certa relació", serà "una millor relació".

A.M.: "El dia que hi hagi un referèndum votaré sí..."
I el referendum ja el mouran uns altres, oi?
A.M.: "Hi ha gent independentista i gent que no ho és... hi ha gent més aviat federal o confederal"
Em pot dir com es pot arribar a ser federal, oimés, confederal, sense drets d'estat propi, i pacte entre iguals?

A.M.: "Volem una Catalunya lliure i plena..."
Si, han inventat la llibertat i la plena sobirania "a la carta".


A.M.: "L'Estat Propi requereix majories amplíssimes".
Cal distingir entre majories de participació i majories de vot a favor o no. 
Només cal revisar l'aconseguiment de la independència dels segles XX i XXI per part de diversos estats europeus. Un dels darrers Montenegro. La independència no va necessitar un SI amb "majoria amplíssima". 

Coda: Senyor Mas, suposo que ni Vté ni jo, ni tants d'altres, no volem restar, com Vladimir i Estragó pallasos pidolaires, tot esperant Godot.

Tot esperant la bota, (com el mateix Beckett deia que a això al·ludia godot, tret d'una paraula popular francesa), la bota en forma de concert econòmic...?

Al Sr. Jordi Pujol entrevistat a l'AVUÍ

He enviat un comentari a l’entrevista amb J. Pujol que publica el diari avuí:

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/208990-qindependencia-primer-cal-treure-el-pais-del-sotq.html

Per si no podeu entrar:

PERE SEGURA FERRER (BARCELONA)

La questió Sr. Pujol és quin sot mirem.
I alliberar la mirada que sovint queda presonera d'històries personals necessitades de ésser gent amb la gent.

Catalunya, com a nació, és troba en un sot econòmic i cultural, del qual no se'n sortirà si no deixa de ser sotmesa, subordinada i espoliada. I això significa INDEPENDÈNCIA. Només aquesta és l'eina per sortir del sot. No hi ha res a fer abans.
Personalment, fidel a Catalunya, només donaré el vot a l'opció que més clarament ho faci constar en el seu programa electoral.

Pere Segura
Militant de CDC
Ex Conseller Nacional

ANOTACIONS DEL DIA A DIA

19 agost:
Els dirigents de CiU cada dia en cotes més altes d'ambigüitats i ambivalències:
Antoni Castellà (Unió) a L'Universitat Catalana d'Estiu: "Vull un estat per el meu país. Sí, el vull. Però és molt important que el 80 o el 90 % de la població ho vegi així"
Aquest Secretari Segon de la Mesa del Parlament coneix el valor d'una majoria parlamentària? Aquest home llicenciat en administració d'empreses, enten de números i estadístiques? d'antropologia humana? de psicologia social? de votacions? de lideratge? Coneix els resultats i les votacions d'altres paíssos democràtics que han assolit la independència? I un rabe.
El lobby de poder de CiU, ha trobat una justificació, un subterfugi, contaminat de fal·lacia dimocràtica o cinisme o hipocresia, per seguir amb l' ambigüitat dels seus indefinits "sobiranisme" i "dret a decidir", definits això sí, amb traidoria vers els Congressos, en la continuitat del "ara no toca" i "el peix al cobe". I enmirallats en el miratge del centralisme del ni carn ni peix, ni fava ni pèsol".
Per cert, no hi havia millor representant de CiU o de CDC  per desgranar a Prada els seu projecte nacional?


20 d'agost
Don José Montilla diu que la culpa del recurs contra la llei d'acollida és del PP.
Dña María Luisa Cava de Llano y Carrió, que aquesl Juliol succeí interinament al Sr. Enrique Múgica, ha fet carrera política al PP de Balears, certament, però segueix fil per randa la defensa de quin poble? El de les Espanyes imperials, com el seu antecesor, històric del PSOE, però nomenat en el Govern d'Aznar. Un Senyor que resumeix en sí mateix un punt de mira comú de PSOE i PP pel que fa a Catalunya.



21 d'Agost

1) La Sra. Montserrat Tura diu en una entrevista a l'AVUÍ: "Miri,aquí només hi ha dues possiilitats: continuar units a l'estatespanyol o ser Independents", i qualifica de partit guanyador segons enquestes, un partit que "té un projecte de nació molt difús, que mai ha concretat exactament en què consistia i que s'ha anomenat sobiranisme"
Anotem:  La Sra.Tura potser ignora l'escandalosa diferència que hi ha entre els acords congressuals i els acords del nucli o lobby de poder d'un partit. CDC té un projecte clarament independentista definit en la 1a. Ponència del seu darrer congrés. Però els successors del cabdillisme Pujolià, segueixen, com ell, passant de Congressos, ponències i Estatuts.Consell Nacional i altres instàncies estant en el seu conjunt en un seguidisme incapaç de denunciar-ho. 

Ignorem si la Sra. Tura, per altra banda, te en compte quan parla del "seu" projecte federalista, (justificació i subterfugi hores d'ara per els montillescos del seu partit), la distinció entre confederació i federació, en aquesta sempre hi ha un poder central. ¿Quina força tindria Catalunya sotmesa a aquest poder? En realitat de nou en mans de PP i PSOE.



2) El Cercle Català de Negocis es mira allò del Concert Econòmic:
A l'AVUÍ, pg. 14 (Economia, a baix de la pàgina):

ANÀLISI Junta executiva del Cercle Català de Negocis
Concert econòmic: l’engany de CiU
Per llegir-lo, cliqueu aquést enllaç
https://docs.google.com/document/edit?id=1AR-HAqElZKPlJ4ACWnqKpxdO1TRa7x3F-TCTluYncVI#

ARA, EL PARTIDISME, NO TOCA

Mossèn Dalmau fa un article molt esperançador a l'AVUI de divendres 20 d'agost. Coneixedor de les dificultats que hi ha per formar una gran coalició independentista, dóna el protagonisme a la societat catalana.

Voldria afegir que crec que després de 300 anys sense estructures d'estat trobo del tot versemblant que ara ens costi tant de formar una cohesió que ens dugui a la llibertat. Totes les disputes que hi ha són del tot normals. Anem bé. Què ens pensàvem? Que seria bufar i fer ampolles? Hem d'anar fent estat, i per això el paper de la societat és tan important, per fer veure a Força Catalunya, a Suma Independència, a Reagrupament, a Democràcia Catalana, a la resta de partits i plataformes que proven de fer la coalició que ara és l'hora de Catalunya i no del partit de cadascú.

Mossèn Dalmau a les anteriors eleccions va fer una crida a tots els nacionalistes a votar CiU enlloc d'ERC. Des de CDC se'l va lloar molt aleshores.

Jo, com a militant de CDC, el vaig lloar molt aleshores i el lloo molt ara. I adaptant la famosa expresió del pujolisme m'atreveixo a dir que ara, el partidisme, no toca.

Ramon Munné

PS Vegeu aquest article publicat a l'AVUI


Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

Oriol Domènec i la candidatura independentista

He llegit la carta a l'AVUI d'ahir dia 17 d'Oriol Domènec on responsabilitza en Carretero, en Laporta i en Ridao de la situació d'atzucac en què es troba la candidatura única per la independència.

Llegint el que escriu només puc estar-hi d'acord.

Tots tres, diu, s'expressen com tres gotes d'aigua. Poques vegades Catalunya ha tingut un ambient tan favorable com ara per aconseguir la independència.

Ja sé que les coses no són fàcils, que la gent tenim defectes,.... mil raons i excuses. Però, si us plau, posem-nos d'acord!!!

Us remeto al meu anterior escrit en aquest mateix bloc

Quina llàstima si no fessim una candidatura tots junts. Tots els qui volem la independència per sobre de qualsevol altre cosa. Els nostres avantpassats no ho ens ho perdonarien. I els nostres descendents no ho entendrien.

Carme-Laura Gil, CDC i la Independència

Una mica de rebombori estan causant les declaracions de Carme-Laura Gil referint-se a les afirmacions de la número 2 per Convergència, Joana Ortega, quan diu que "CiU no és independentista, en absolut". Afegeix la Carme-Laura que "si és així molts no cabem a CDC". Acaba dient que "Alguna cosa hem de fer , el primer parlar amb claredat. No val parlar només de governar bé, aquest programa el té qualsevol partit que vulgui governar una Comunitat Autònoma. I seria raonable i desitjable saber aviat qui som. CiU no és una moneda de dues cares, CDC i UCD són dues monedes diferents. O no?..."

És cert, alguna cosa hem de fer. Què hem de fer? Què es CDC? És el que diuen els seus documents congressuals? És el que diuen els militants? És el que diuen alguns militants? És el que diuen els seus dirigents? Jo sostinc que CDC és que diuen els seus documents congressuals. D'altres sostenen que és el que diuen els seus dirigents. Segons la primera opció CDC és independentista. Segons la segona, CDC NO és independentista.

Segons la Carme-Laura Gil, CDC és independentista?

I què hem de fer, es pregunta? La clau crec que està a deixar de pensar en clau de partit i pensar en clau de país. Els partits són eines, tots ho reconeixem. I per construir el país, i en el nostre cas per alliberar-lo, cal que agafem les millor eines. No que ens entestem a fer-ne servir una que ens agrada molt però que no sigui útil.

Pensem en clau de país, sense cap compromís amb cap eina. Potser hi veurem més clar.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència