Diàleg?

Ara diuen que si, que ho han fet amb cordialitat (interpreto que educadament, per telèfon. Ah! i que es trobaran en breu ...
Un "diàleg" suposo que significa una trobada que cerca sentit.  Si no hi ha sensatesa no cal que es trobin.
Parlin del que vulguin. No del què sinó del com. I concloguin la forma de que els catalans votin la pregunta i el dia ja pactats per majoria del parlament català. Qualsevol altre diàleg és inútil i insensat.
 

La punxa d'en Jap, El PuntAvuí (11/07/2014)
.I afegir-hi qualsevol altra cosa que distregui el personal o dilueixi el contingut és pura politiqueria idiota. (Sense insultar, "id-iota" era en grec el que no sap ni la "iota" la lletra més petita de l'alfabet grec, és a dir analfabet ignorant, en aquest cas ignorant del poble català que es sentiria ignorat)..

Eleccions - CanVies - BCN World - El País que Volem - Llei Wert - Turisme

Per primer cop després de la guerra del 36, ERC guanya unes eleccions a Catalunya. D'acord que són les eleccions europees, on els partits sovint aprofiten per fer algun "experiment", però han guanyat. I en segon lloc ha quedat CiU. I ICV els quarts. I les CUP no es presentaven. En resum un gran triomf de les forces pro-consulta. El president Mas evidentment surt reforçat en la seva política en favor del país. Des del punt de vista estríctament partidista alguns li prodrien retreure que el seu partit no guanya vots. Curts de mires. El president fa, de moment, la seva feina, mirar pel país. Endavant president!, endavant consulta i endavant Catalunya.

Sobre Can Vies... n'hi ha uns que s'estan fent un fart de riure de com ens barallem. Saben que hi ha problemes immobiliaris, corrupció política, violència d'okupes, inoperància policial, pors, bones intencions, de tot. I saben que pocs en fan una anàlisi de conjunt, que quasi tots es queden en la seva parcialitat i que això, per força, genera enfrontaments. De moment Sants ha estat escollit com a camp de batalla. Als que hi vivim, que ens bombin: petits, adults i grans. Per tant, mentre no s'analitzi en conjunt la situació, com a veí vull que s'aturi la violència. Si els de Can Vies tenen alguna cosa a dir-los a l'Ajuntament que hi vagin, però que deixin de tallar carrers, de cremar el barri i de generar violència. Ara diuen que volen reconstruir Can Vies. Doncs abans que diguin que reconstruiran tot el que han destrossat a Barcelona, si no no me'ls crec. I a l'Ajuntament li diria que si de veritat vol solucionar el problema que cridi a una negociació als representants de Can Vies i que facin una reunió pública, en obert, i que tothom pugui escoltar que diuen i ofereixen i neguen els uns i els altres.

Enmig de tot, aquesta setmana al Parlament s'ha aprovat la llei que rebaixa la fiscalitat dels casinos i que facilita l'arribada de BCNWorld. Ves per on! I tots badant. Un edifici com Can Vies mereix més atenció que un possible macro complex que comportarà joc, màfies, turisme de borratxera i cap progrés productiu per al país? Sembla evident que no. Tanmateix tant per part del poble com dels mitjans de comunicació se li està donant molts més atenció al primer que al segon. I no m'encaixa. Fa un tuf de socarrim, i els catalans amb el lliri a la mà i barallant-nos. Cal aturar BCN World!

Acaba de néixer el projecte "El país que volem" . Es tracta del procés popular per posar les bases del nou Estat. El procés constituent que s'obre amb la declaració d'independència cal preparar-lo ja des d'ara mateix. Les propostes de tothom s'aniran recollint fins a final d'any i el consell ciutadà i el consell d'entitats que formen el projecte en faran una compilació el proper mes de febrer que servirà per publicar l'anomenat Llibre Verd de Catalunya el proper dia de Sant Jordi.

Mentre continuem a Espanya... les ofensives no s'aturen. Com esmentava en un anterior article, la llei Wert continua fent el seu curs. Tot i que la consellera Rigau digués repetidament que la llei Wert no s'aplicaria a Catalunya ara s'acontenta a retardar-la per tal que aquest curs no comenci i deixar la seva aplicació per a l'inici del curs vinent, el proper 15 de setembre. No ens hi esgargamellem. Si som a Espanya, farem les lleis espanyoles. L'única solució, la independència. No hi perdem gaire temps en la llei Wert ni en la Wurt. Mani l'11S, plebiscit el 9N i proclamació de la independència el proper 23A. La resta són pèrdues de temps llastimoses.

I de moment només sabem pensar en el turisme. I vinga, més turisme! Ara s'ajunten més municipis per portar més turistes! Diuen per "millorar" l'oferta....però de l'únic que sabem concretar és de com portar més turistes. Ho he dit diverses vegades, l'economia catalana està molt desequilibrada, hi ha massa turisme i poca oferta d'economia productiva. I els nostres limitats governants... només sabem parlar de més turisme. És el diner barat i ràpid que poden veure els nostres autonòmics gestors per minvar els greuges fiscals que rebem per part de l'estat. Sense independència cada cop ens enfonsarem més en el pou. Sabeu d'algun estat que basi la seva economia en el turisme i que sigui pròsper?

EXPECTANTS

És diumenge. Els Reis una setmana enrere. (Ep! Els que fins i tot a Catalunya satisfan els republicans). Tanmateix sembla que es respira un aire encara expectant. Aquest 2014 s’ha fet esperar. Sembla que més d’una cosa es mou i ens invita a besllumar l’esdevenir.  Els noticiaris porten notícies que ens fan mirar l’esdevenir i no tan sols el present.

A ca nostra ha començat la commemoració del 1714, amb mirada posada en el Novembre d’enguany. El Papa Francesc posat a nomenar cardenals ho fa mirant  sud-Amèrica i els països amb més índex de pobresa, què més farà? Mor Sharon, passat ambivalent d’Israel. Quan veurem el  reconeixement dels pobles? Rajoy visita Obama, neutralitzarà Mas visitant Israel?...

I així  podem seguir considerant notícies i esdeveniments ...
Entre el passat i el futur hi ha el present.Un pensament: “El passat per aprendre, El futur per mantenir l’esperança, el present per ser-hi”. El present no és redueix a una mirada a l’immediat.  El present demana voluntat de sentit, ponderar el que importa,  El present vol  paraula, gest, vincles i serenitat, vida.

AL PRESIDENT MAS: CAL UN ALTRE 11 DE SETEMBRE?

Al president Mas, al govern de Catalunya i a tots els polítics catalans: caldrà un altre 11 de setembre? L'11 de setembre del 2012 vora 2 milions de catalans vam manifestar-nos per demanar tenir un nou estat d'Europa. El passat 11 de setembre del 2013 vora 2 milions de catalans vam fer una cadena humana que unia els dos extrems de Catalunya per demanar la independència. Caldrà un altre 11 de setembre?

Aquests dies sento que demanen que es deixi que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur polític. President, Catalunya ja ha decidit el seu futur: volem la independència.

President, heu assegurat que el Govern decidirà la data i la pregunta de la consulta del 2014 abans de final d'aquest any. Si us plau, no ens feu esperar al 31 de desembre.

I, per cert, la pregunta és molt fàcil i la sabem tots: Voleu que Catalunya sigui independent? SI o NO.

President, el poble està parlant. Si interpreteu el seu sentiment i els seus anhels tindreu el seu total suport.

Podeu llegir-lo a:
- ElPunt AVUI en aquest enllaç
- Diari Gran del Sobiranisme en aquest enllaç 
- Cathalonia, a l'enllaç 

Esperem fets certament

Ens demanen que els jutgem pels fets:
Fidelitat al poble de Catalunya..., Fidelitat al President... vejam, veurem que... :

Tots, els dotze i el President estaran inequívocament per un estat propi independent, ja no subordinat ni sotmés.

Seran fidels..., representaran la voluntat del poble, s'independitzaran de poders fàctics, respondran a les necessitats del temps.

 Tots hauran d'estar per que la crisi la resolguin els qui l'han causada.

 Impediran la transformació de l'economia en negoci d'interessos propis i no de país.

 Decidiran que no es faci negoci amb l'energia que necessita el país, amb els medicaments, amb l'aigua i aliments, amb els medis de transport, etc.

 No permetran que el mercat es converteixi en un circ d'atraccions, "ja tens allò?", "ja tinc això"... i en insensat consumisme.

 Afavoriran una cultura de comunitat humana desterrant l'individualisme ferotge on no compte l'establiment de vincles ni el temps per viure'ls amb sentit. 
O no?

Pacte per la Llibertat: segon Match Ball per la Independència!

 Encara no fa 2 anys, el passat 16 de febrer del 2011, vaig publicar un article titulat "Independència: primer Match Ball!". Estava a punt de debatre's al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d'Independència que Solidaritat Catalana per la Independència hi presentà i que, contra pronòstic, fou admesa a tràmit per la Mesa del Parlament amb els vots favorables dels diputats de CiU Núria de Gispert, Lluís Corominas, Josep Rull i Dolors Batalla. Tanmateix els diputats de CiU ja s'afanyaren a posar aigua al vi dient que la Llei no prosperaria perquè quan es debatés al Parlament hi votarien en contra. I així ho van fer, cometent un incomprensible i trist error de càlcul i allunyant-se de la representativitat del seu poble, cosa que el poble s'encarregà de recordar-los pocs mesos després, en la major manifestació de la història, dos milions de catalans cridant Independència. Aleshores, els mateixos diputats, acceptaren que calia fer marxa enrera en el tema del pacte fiscal i en la via autonòmica i el President va convocar noves eleccions amb el compromís de consultar el poble sobre el futur polític del país.

D'entrada és evident que a qui li costa entendre el camí és als polítics, no pas al poble. Finalment, però, sembla que ara el Parlament ha entès que cal una transició nacional i CiU i ERC han fet un Acord per a la TransicióNacional. És a dir, es prepara el segon Match Ball per la independència i, a diferència del primer que arribà de sobte, aquest s'anuncia amb ben bé un parell d'anys d'antelació.

Crec que l'acord marca un full de ruta cap a la independència (tot i que n'hi podria haver d'altres) i considero que cal destacar-ne el següents punts positius de l'Annex 1 (Procés de Convocatòria de la Consulta sobre el Futur Polític de Catalunya), especialment perquè hi posen dates:

• "Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu, per disposar, d’aquesta manera, de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana"
• "Aprovar la Llei de consultes, a partir dels treballs iniciats en l’anterior legislatura, tot incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn. En aquest sentit, s’estableix el compromís d’impulsar l’inici de la tramitació parlamentària com a màxim a finals del mes de gener de 2013"
• "Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013"
• "CiU i ERC es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari, dins el termini del següent any, amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga"

Caldrà estar amatent a aquests punts i a aquestes dates.

D'altra banda hi ha alguns punts inconcrets, dubtosos o sorprenents com per exemple:

• al Preàmbul de l'acord ens deixa amb algun dubte quan diu: "Una vegada s’ha mostrat amb claredat que el poble de Catalunya vol decidir lliurement el seu futur col·lectiu, tant al carrer com a les urnes, encarem una de les legislatures més transcendents de la nostra història com a país". Crec que si el poble ha mostrat clarament quelcom al carrer ha estat que vol i crida Independència, no només decidir
• a l'Annex 1 parla de "Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan d’impuls, de coordinació, de participació i d'assessorament del Govern de la Generalitat amb relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional, i amb l’objectiu de garantir-ne l’impuls i la materialització". Una eina que, segons com s'organitzés, podria ser molt important en el procés, queda sense data i sense més concreció. Caldrà posar atenció en el seu seguiment
• a l'Annex 1 quan esmenta el compromís de fer la consulta hi esmenta dues excepcions/excuses: "fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari" i "amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga". Totes dues frases prou ambigües per encabir-hi moltes eventualitats possibles. També caldrà fer un seguiment de prop per evitar que aquests excuses es puguin fer servir
• i a l'Annex 2 (Prioritats del Govern per a la Transició Nacional. X Legislatura) s'hi fa una llista de prioritats del que es podrien anomenar estructures d'estat. Tot queda en poc més que una declaració d'intencions ja que no s'hi esmenten dates concretes per a fer res i els verbs emprats en totes les sentències són: "prioritzar, crear instruments, elaborar un pla, estimular, fomentar, reforçar" i, el gran protagonista, "Impulsar". Tot plegat, molt inconcret, de difícil o impossible seguiment i més que dubtosament viable sense assolir abans la independència

 

En conjunt, un text, bo... si es duu a terme. Cal, però, que es compleixi el text i l'esperit del text. L'esperit del text no és altre que el que va motivar les eleccions: l'esperit de la manifestació de l'11 de setembre del 2012. És l'esperit del poble de Catalunya que cridava "Independència".

Per això també trobo sorprenent i preocupant que el President Mas en el discurs d'investidura digués que:" Encetem una legislatura [...] que en el meu ànim té vocació de permanència i estabilitat i que, per tant, hauria de finalitzar d'aquí a quatre anys, el 2016". Em pregunto que es pensa tot un president de la Generalitat que vol dir convocar el poble a consulta sobre la independència i que el resultat sigui positiu (segons admet en el preàmbul de l'acord). Què es pensa el president que pot o ha de passar l'endemà? Continuar amb la legislatura dos anys més?

 Això posa de manifest que ens cal visualitzar la independència.... i això serà l'objecte de propers articles.

Ara cal preparar-se per al segon Match Ball per la Independència, anunciat per al 2014. Cal donar suport al President, al Govern i al Parlament en aquest procés. Cal que la resta de partits polítics, associacions i ciutadans continuem empenyent. I, sobretot, cal estar preparats perquè la història s'accelera al voltant de Catalunya i el més probable és que el segon Match Ball s'avanci.

Oh...! Hem sabut aquest matí on es troba el SENY i la MODERACIÓ !

Escoltava les notícies...
I apareix un Senyor, que sembla en té criteri al respecte, dient que en Mas ha perdut el SENY, ...
I que faci cas de'n DURAN ja que el califica de MODERAT.

Senyor. Millo, prohom del seny assenyat, què hem de fer els centenars i centenars de milers de catalans que ja varem perdre el seny abans que el Sr. Mas. Com s'ho feran els de CCOO de Catalunya que aquest mateix dia han aprovat el "dret a decidir" ...
I això va creixent... i tira milles...

I ES DIU DES DEL FARISTOL...

Haurem d'estudiar hermenèutica, dialèctica, perfils d'interpretació de les dites dels polítics ?.

Les compareixences al faristol d'avuí...

L'Oriol Pujol expressant que Esquerra ha vist clar que...
L'Oriol Junqueras dient que treballaran per convençer els de CiU
Vaja que els primers a convencer han estat els de CiU?
Qui s'ho creu? Qui parla des de la realitat? ho tenim clar,oi?

Una opinió prou extesa és que la posició del Sr. Duran ha perjudicat CiU i el seu resultat a les eleccions...
L'Oriol proclama: Mas i Duran, Duran i Mas, son una pinya, sense diferències.
Duran: No soc jo el responsable de que no hi hagi pacte...
Vaja, Duran ja fa molt temps que afirma que no està per l'estat propi, primer fins tenia el famós argument de no voler posar fronteres entre ell i el seu pare de l'Aragó, ara afegint-se a les cíniques i escapistes, que no innocents, tesis de federalismes.
I els congresos d'ambdós partits CDC i UD no diuen pas el mateix, oi?
I ès coneguda la desafecció radical vers Esquerra d'aquest Senyor.
Què haurem d'interpretar de les paraules d'Oriol Pujol, quan afirma que no hi han escletxes entre Mas i Duran, que van a la una...

I les reserves mentals.
En Duran pot dir que no s'oposa de cap manera ni al pacte ni a la consulta.
Però un pacte que no acabi en altra cosa que en cristià: "el pacte nostre de cada dia, dona'ns Senyor eldia d'avuí... així dit amb altres paraules, que ara ja no son democrata-cristians ara es diuen social-cristians...
I la consulta?... però del què i del com i del quan es consulti....un maquiavelisme de baixa estofa, de pati d'escola.

I què hem de pensar d'uns consells nacionals que en lloc de la responsabilitat de ratificar pactes, han vingut, alguns de llunyans llocs de Catalunya en cabat  només per aplaudir abrandades justificacions, perdò discursos, dels pretesos liders de CDC (l'hereu polític?) i UD (caciq de decenis). Mentre un Sr. Junqueres nou vingut s'ha guanyat un liderat en un any, ha renovat el clima del partit i parla clar i sense histerismes, excuses ni dramatismes.

Vet aquí que en dictadura aprernem a llegir "entre linies" i en aquesta "democràcia" les fomes i manerss, les filies i fòbies, la cerca de la diferenciació i del poder, diuen coses amb més exactitud que les paraules.

Democràcia? En greg, el poder del poble. El poble és qui anrà fent-se carrec, exigint i renovant vertaders servidors i representants del poble. Haurem de sortir nosaltresn de nou al carrer. I haurem de ser el poble qui construeixi estructures d'estat, i ens farem càrrec de l'entusiasmenecessari  i de les conviccions i de la joia i l' esperança. Amén.

LA VERITABLE POR

He passat 20 anys a Convergència. Sé que molt majoritàriament són compatriotes que volen el millor per a Catalunya. I això crea un vincle fonamental entre nosaltres. I més encara en aquests moments de gran transcedència per al nostre país.

Per l'afecte que els tinc, i, sobretot, per l'afecte que tots tenim a Catalunya, he d'advertir d'un perill. Una mena de síndrome d'Estocolm programàtica. Potser, fins i tot, inconscient, però no per això menys perillosa.

Diu Convergència en el seu programa que cal anar "creant estructures d'estat". Per exemple:

- hisenda pròpia. Planteja la reforma de l'Agència Tributària perquè pugui recaptar tots els tributs dels catalans

- presència internacional. Cal tenir presència en organismes com la Unesco, l'OMS i l'OIT. Reclama també presència en els organismes i comitès de treball de la UE

- Convergència advoca perquè la Generalitat assumeixi plenes competències en autogovern, des de l'expedició del DNI fins a la gestió de les aigües interiors

- planteja bastir la gestió de les pensions i de les cotitzacions de la Seguretat Social

- defensa la necessitat d'assumir totes les competències dels cossos i forces de seguretat de l'estat

- defensa la titularitat catalana de totes les infraestructures d'interès general: ports, aeroports...

Com més ho llegeixo més em recorda el programa de totes les anteriors eleccions, plantejades, aleshores, en clau autonòmica, és a dir, de reclamar a Madrid més competències.

Si realment volem anar cap a ser un nou estat independent de la Unió Europea..., vaja, sobren paraules com: "planteja", "advoca", "cal tenir", "defensa", "insta". Plantejat com està al programa de Convergència sembla talment com si aquestes estructures d'estat fossin el darrer gran descobriment d'en Mas. I, no! Són l'obvietat de l'esdeveniment d'un nou estat. I en són la conseqüència, no les precursores. I més encara en un Estat, com l'espanyol, obertament contrari a la nostra independència.

Tornar a insistir a fer les estructures d'estat abans de manifestar la voluntat sobirana i esdevenir un nou subjecte de sobirania posa de manifest una d'aquestes dues coses:

- o no s'ha entès el procés que vivim i cometrem un altre cop l'error de demanar millores dins l'Estat que ens ha dut a aquesta situació, i, per tant, ens aboquem al mateix fracàs i a la major frustració de les darreres i properes generacions

- o en realitat no volen esdevenir un nou subjecte de sobirania, és a dir, un nou Estat independent. En aquest cas seria el subconscient que traeix l'autor del programa.

Mireu, jo crec que en Mas està fent prou bé el paper d'acompanyament del poble des de la Presidència de la Generalitat. Però no lidera, ell mateix ho reconeix, ell acompanya al poble, que empeny. Doncs ja tenim la solució. Aquells que es vegin amb prou força per empènyer, ho hem de continuar fent

Qui es consideri amb prou ganes, empenta, força per aconseguir la independència, que actuï en conseqüència i doni suport a SI.

Ramon Munné

Adherit a SI

Conseller en Cap...!?

Un nou acte de fe pels convergents que pensen que l'Artur Mas portarà Catalunya a la Independència: li proposa a Duran i Lleida esdevenir Conseller en Cap. (Prenguin nota en especial els convergents gironins, que en el seu Congrés van acordar obtenir estat propi i dissoldre la Federació CiU).

Afirmacions del Sr. Duran, (el Sr. que, en la proclamació del Candidat Artur Mas, recomanava als presents que no collisin l'estelada, un dia, per disfressar-se de timbaler del Bruc i dir que som inependentistes):

ABC 29/11/2010: Sobre la independència:"No forma parte de nuestro proyecto. No vamos a hacer nada que divida al país, y someter a un referéndum a la sociedad catalana es tanto como dividirla" .

"...yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa.
Europa Press (09/06/2010)
"Duran i Lleida.... reconoció que, aunque "en Cataluña hay un incremento del sentimiento independentista", él no lo siente, pero lo respeta. 
... declaró que "la gran mayoría de los ciudadanos en Cataluña no opta por la independencia, sino por buscar una fórmula de convivencia"

M'he quedat de pedra..

Doncs sí.
Llegeixo aquest matí a l' "AVUÏ" d'avuí que l'Artur Mas va afirmar al "Círculo Ecuestre":“No hi ha cap tema més transcendent per a Catalunya en els pròxims deu anys”... fora del concert i infraestructures a canvi de pacte “estable” amb el partit que governi l'Estat. Fins ara era no parlar de "referèndums d'independència" en la propera legislatura. Ara ja son deu anys...

FAL·LÀCIES ? ... a ÀGORA

1. Comparar les xifres d'atur, a Catalunya amb les d'Àustria i Hongria, i passar per alt que ambdós son estats, amb poders econòmics ben diferents dels nostres, tant dependents com espoliats.

2. Dir que amb el concert es reduiria a la meitat el dèficit fiscal, i hauriem de pactar l'altre meitat amb l'Estat, i obviar quins serien els pactes des de la independència. De estat a estat.

3. Constituir-se en àrbitre perque no hi hagi divisió entre catalans, espanyolistes vs. independentistes, tibant de la corda des de dos extrems, amb un 50% a cada banda, i no dir clarament, ni donar a entendre, en quin cantó de la corda s'hi troba la seva formació, ni ell mateix. 

4. Comparar els bascos amb Catalunya, i les crítiques que es reben a Catalunya per la polítca de "peix al cove", cosa que no passa amb els bascos. I obrint la consideració, a més de si son més llestos. I no esmentar que A Catalunya amb el concert l'Estat s'hi juga molts més diners, y que hores d'ara a Catalunya, s'ha fet significatiu el camí vers la independència, més que en el país vasc del PNB i governat per PP i PSOE.

Derivades

Cada cop és fa més evident la DERIVA AUTONOMISTA que ha fet CDC, malgrat el seu 15é Congrés.
Després del programa electoral, ja aprovat (autonomisme pur i dur), ara, en els dies de resó de les declaracions del Cercle d'Economia, avisa de la necessitat de canviar la constitució per encaixar bé Catalunya a Espanya?...
I en el recent discurs institucional: REDEFINIR aspectes centrals de la relació entre Catalunya i Espanya, INCREMENT de l'autogovern, PACTE FISCAL amb l'Estat...
MÀXIMA AMBICIÓ...!?
(Podeu escoltar el manifest clicant sobre el títol "Derives" d'aquesta entrada).

Fi de la via estatutària

Molt interessant vaig trobar l'entrevista a l'Artur Mas del programa Geometria Variable de TVE2. A una pregunta del director de l'AVUI, Vicent Sanchis, en Mas va respondre: "Si el Tribunal Constitucional ho acaba tocant (L'Estatut), en part o en tot, com a mínim haurà servit per una cosa: perquè entenguem tots plegats que la via estatutària ha arribat al seu final.".
També, tot parlant de Plans B, va dir que CDC ho té força elaborat i "crec que podrem oferir solucions".

Caldrà tenir-ho ben present.