No
caiguem en provocacions, no defallim, convencem i aconseguirem la
independència. Ho devem als moltíssims patriotes catalans que s’han sacrificat.
Construïm
un país nou, cohesionador, entre tots, sigui quin sigui l’origen, llengua,
creences o capacitats. I si ho fem aconseguirem honor i glòria per a Catalunya
i demostrarem la nostra dignitat al món. Visca Catalunya lliure!
Bon dia, bon dia a tothom. Abans de
res, agrair als companys de Sants-Montjuïc
que m’hagin convidat i també, naturalment, a tots vosaltres que sou aquí
aquest matí de diumenge. Tots som conscients que estem vivint un any decisiu.
Sens dubte, l’any més transcendental de la història de la Catalunya moderna.
Perquè del que fem durant aquest any en dependrà el nostre futur. Enguany és l’any de la veritat. És l’any que
haurem de demostrar el que estem disposats a fer per aconseguir la
independència de Catalunya. Ho haurem de demostrar. Serà complicat. No serà fàcil.
Aquest cap de setmana hem tingut una
mostra del que està disposat a fer el nostre adversari perquè no aconseguim la
independència. El Govern de l’estat i el Partit Popular ens han vingut a dir
que no ens deixaran fer la consulta. Ens han vingut a dir que no podrem votar.
Ens han vingut a dir que no ens en sortirem. Han vingut a iniciar la campanya
pel no. Han vingut a continuar la seva política del no. No a la consulta, no al
diàleg, no a les balances fiscals. Aquest és el seu programa. És cert que molts
dels seus discursos han estat provocatius. Han continuat amb la campanya de les
amenaces, de la por, però molts dels seus discursos i moltes de les seves
paraules han estat insultants. No les repetiré, ja les coneixeu. Han estat
ignominioses, en una clara provocació. Però nosaltres no hi caurem, en aquesta
provocació. Nosaltres no hi caurem. Nosaltres som la imatge de Catalunya. Abans
de l’any 2012 el món coneixia Barcelona. I coneixia, segurament, el Barça. Però
no coneixia Catalunya. Nosaltres vam posar Catalunya al món. Quan vam fer la
manifestació de l’11 de setembre del 2012 vam posar Catalunya al món. El món va
conèixer el poble català. Un poble democràtic, pacífic i digne que volia
esdevenir un estat lliure i sobirà. I vam demostrar el que som capaços de fer,
la nostra força, la nostra dignitat, la nostra fermesa. I nosaltres som la
imatge de Catalunya al món. Per tant, per més que ens provoquin nosaltres no
caurem en cap provocació perquè hem de continuar mantenint aquesta imatge al
món. I nosaltres hem mostrat al món que som un poble que no provoca, que no
menysté, que no humilia, que no amenaça i, sobretot, que no menteix. La nostra
campanya, el nostre objectiu és molt noble, molt digne. I no l’hem d’embrutar
provocant, amenaçant, mentint, menystenint ni humiliant.
Perquè per a nosaltres tots els
pobles són dignes. I el nostre adversari no és el poble espanyol. És l’estat,
és el Govern. Nosaltres volem continuar tenint llaços familiars, culturals,
d’amistat, socials amb el poble espanyol. L’únic que nosaltres volem és
gestionar els nostres recursos, decidir el nostre futur. Però no volem trencar.
No volem trencar res. Nosaltres no trenquem res. Nosaltres no desfem res.
Nosaltres no volem trencar la cohesió. Ans al contrari. Què hi ha més
cohesionador que un procés com el nostre, que no té en compte ni els orígens,
ni la llengua, ni les creences d’una persona, ni les seves capacitats. Que
només ens importa el futur. Compartir el futur. I aquesta imatge que nosaltres
hem donat al món és la que hem de mantenir. Per tant, per més que ens provoquin
no caurem en provocacions. No hi caurem. No insultarem. Ni amenaçarem. Ni
menystindrem ningú. I tampoc ens faran defallir.
Perquè aquesta és l’altra: intenten
provocar-nos perquè utilitzem el mateix llenguatge i el mateix to i la mateixa
agressivitat que estan utilitzant ells, però no ho farem. Intenten fer-nos
defallir perquè pensem que això és impossible, perquè pensem que no ens en
sortirem però tampoc ho aconseguiran perquè nosaltres, nosaltres fem possible
allò que és impossible. I ho hem demostrat, ho hem demostrat. Mireu si dos anys
enrere, dos anys enrere, el dia 26 de gener de l’any 2012 ens haguessin dit que
en dos anys hauríem fet una manifestació històrica, hauríem provocat unes
eleccions, hauríem tingut un govern sobiranista, hauríem tingut una declaració
del Parlament, hauríem fet una Via Catalana, tindríem ja data i pregunta per a
la consulta, què hauríem dit? Això és impossible en dos anys. Això és
impossible en dos anys. Però nosaltres ho hem fet possible. Nosaltres, la
societat civil, el poble de Catalunya ho ha fet possible. Per tant, per més que
ens diguen que no hi haurà consulta, que no ens en sortirem, nosaltres no hem
de fer ni cas. Ni cas. Ni cas. Nosaltres farem possible allò que sembla impossible.
Com estem fent fins ara. I no hem de caure ni en provocacions ni hem de
defallir.
Perquè és la seva estratègia. Aquesta
és l’estratègia del govern d’Espanya. Provocar-nos, fer-nos defallir i
ofegar-nos econòmicament. És la seva estratègia. Provocar-nos, fer-nos defallir
i ofegar-nos econòmicament. Que és el que està fent. Ens està convertint, ens
està convertint ens uns pidolaires. És així. Malauradament és així. El govern de Catalunya està repartint la
misèria. I cada final de mes, cada final de mes, ha d’anar a demanar al govern
d’Espanya que li doni uns recursos. Uns recursos que són nostres, que hem pagat
nosaltres, que li hem avançat al govern. Però no ens els dona. I ens diu, no us
els dono si no us porteu bé. I a més a més haureu de pagar interessos. Aquesta
és la realitat. Ens està intentant ofegar econòmicament perquè siguem nosaltres
mateixos els que ens revoltem contra el procés. Perquè siguem nosaltres
mateixos els que diguem que ja n’hi ha prou d’aquest patiment i no tirem
endavant aquest procés. I això ho hem de saber. És així. I això anirà a més
durant aquest any. I ho hem de saber. I hem d’estar preparats.
I hem de demostrar capacitat de
resistència. L’haurem de demostrar. Haurem de resistir. Estem jugant una
partida d’escacs en aquests moments. I qui conservi més els nervis, el cap
fred, és el qui guanyarà. I nosaltres en aquests moments hem d’actuar amb
intel·ligència. Hem de ser molt i molt intel·ligents. Perquè Catalunya només
ens té a nosaltres. Nosaltres som el recurs de Catalunya. La seva gent. És
veritat, que les persones sempre són el millor de qualsevol poble. Però en
aquest cas encara més. Perquè el nostre adversari, l’estat espanyol, encara que
ara no estigui en els seus millors moments, és un estat poderós, poderós. I que
té molts recursos. Molts. Té tots els recursos que té un estat. I nosaltres no
els tenim. L’únic recurs que tenim som nosaltres mateixos. I som nosaltres, els
que estem convençuts que l’única sortida digna és aconseguir la independència,
som nosaltres, els independentistes que tenim clar que si volem sobreviure com
a poble necessitem un estat, els que hem de fer la feina. Som nosaltres els que
en aquests moments hem d’assumir la responsabilitat històrica que ens ha tocat
viure. La història ens ha posat al davant una oportunitat única, única. Hi ha
molts pocs pobles que tenen la oportunitat de canviar el seu futur. Molts pocs.
Nosaltres la tenim. I l’hem d’aprofitar. I nosaltres hem de tenir molt clar que
l’estat espanyol utilitzarà tots els recursos legals i no legals en contra del
nostre procés. I nosaltres serem els agents que haurem de desmentir totes les
mentides i totes les tergiversacions de l’estat, absolutament totes.
I aquesta és la feina més important
que tenim. Aquesta és la responsabilitat més important que tenim. Perquè en
aquest país hi ha moltes persones que no ho miren ni llegeixen mitjans de
comunicació catalans. I a totes aquestes persones només els arriba el missatge
del Partit Popular de l’estat espanyol. I nosaltres tenim la responsabilitat de
fer-los participar en el nostre procés, de fer-los compartir amb nosaltres
aquest procés. I els ho hem d’explicar. I aquesta és la feina més important que
tenim tots i cadascun de nosaltres. I quan algú em pregunta què puc fer per la
independència de Catalunya? Què puc fer per ajudar a l’Assemblea Nacional
Catalana? Doncs el que podem fer tots i cadascun de nosaltres és ajudar a
eixamplar aquesta majoria social. És parlar amb totes aquelles persones que
encara no estan convençudes del nostres procés, que no el coneixen prou.
Aquesta és la nostra tasca. És aquesta. Únicament i exclusivament aquesta.
Parlar, nosaltres. Explicar-ho, això és que hem de fer.
Perquè, jo no sé el que passarà, no
ho sap ningú el que passarà, ningú. No ho sap ni el govern d’Espanya ni el
govern de Catalunya. No ho sabem. Perquè els esdeveniments van molt de pressa.
Les coses canvien molt ràpid. No ho sabem el que passarà. Però el que sí que
tinc clar és que acabarem votant, sempre acabarem votant, sempre acabarem
votant. Perquè en democràcia les coses es resolen a les urnes. I, per sort per
a nosaltres, però per desgràcia per altres que no ho voldrien, però sí per
sort, estem en democràcia, estem al segle XXI i estem a la Unió Europea. I aquí
les coses es resolen a les urnes. I sempre acabarem votant.
I, per tant, què hem de fer? Ampliar
la majoria social. Arribar a totes aquelles persones que no hem arribat.
Explicar-los el nostre missatge. Perquè hi ha moltes persones en aquest país
que se senten també espanyoles, no només catalanes. Segurament, la majoria de
nosaltres ens sentirem més catalans que espanyols o únicament catalans. Però en
aquest país hi ha moltes persones que també se senten espanyoles. I aquestes
persones creuen que votar la independència de Catalunya és anar contra els seus
principis. Creuen que si voten la independència de Catalunya estan traint
alguna cosa: o els seus orígens, o la seva identitat, o els seus avantpassats,
o les seves arrels o la seva història. I els hem d’explicar que no és així, els
hem d’explicar que votar la independència de Catalunya no és anar contra res ni
contra ningú. Que nosaltres no els demanem que renunciïn als seus sentiments de
pertinença, ni a la seva identitat ni a la seva llengua. No els ho demanem, ni
els ho hem de demanar. Estem construint un país nou. Un país del segle XXI,
sense renúncies, no volem que ningú renunciï a res. Perquè nosaltres durant
molts anys hem hagut de renunciar a la nostra identitat i als nostres orígens i
a la nostra llengua i a la nostra història. I això no volem que ho faci ningú.
No farem als altres el que ens han fet a nosaltres. I això els ho hem
d’explicar. Perquè moltes d’aquestes persones, moltes d’aquestes persones,
saben que no hi ha arguments racionals en contra de la independència de
Catalunya, no n’hi ha. No hi ha ni arguments polítics, ni arguments jurídics,
ni socials ni econòmics ni lingüístics, no n’hi ha. L’únic argument en contra
de la independència de Catalunya són arguments emocionals. I les emocions
parlen de sentiments de pertinença, de la llengua d’identitat. I això és el que
els hem d’explicar. Nosaltres no els demanem que renunciïn a res. El nostre
projecte és un projecte de futur, només volem que comparteixin amb nosaltres
aquest país millor. Que ens ajudin, que comparteixin, que el fem entre tots.
Perquè ells també volen una vida millor per als seus fills i per als seus néts.
I moltes d’aquestes persones, moltes d’aquestes persones han ajudat a construir
Catalunya, han ajudat i volem que continuïn ajudant-nos, volem que continuïn
formant part d’aquest país. Perquè jo visc a Sabadell, i a Sabadell moltes
d’aquestes persones que van venir als anys seixanta i setanta van ajudar a
construir Sabadell. I també Barcelona. I també molts llocs, a través de les
entitats i de les associacions de veïns, van ajudar, se’l van fer seu. Aquest
país és tant seu com nostre. I volem que comparteixin aquesta il·lusió, aquesta
esperança que tenim en el futur. I això els ho hem d’explicar. No cal que
renunciïn a res. No és incompatible sentir-se espanyol i votar que volen la
independència de Catalunya. No ho és. No és un projecte de renúncies. Nosaltres
no anem contra ningú, no anem contra Espanya, no hi anem. Volem continuar
mantenint els llaços que tenim, socials, lingüístics, culturals, històrics que
tenim amb Espanya, que en tenim, els volem continuar mantenint, no volem trencar
res. I això els ho hem d’explicar. No és una qüestió de llengua, no l’és. Poden
parlar com vulguen, poden sentir-se com vulguin, però els ho hem d’explicar. I
només ho podem fer nosaltres, això no ho farà ningú més. Al contrari, els diran
que aquí, que no podran parlar castellà, que els farem fora, que no els volem,
els diran això. Nosaltres hem d’explicar que el nostre projecte és el més
cohesionador i el més il·lusionant que ha tingut mai aquest país. Perquè no
parla de passat ni d’orígens, ni d’on véns, ni com et sents. Només parla d’un
futur comú i millor per a tots. I això és cohesionador. I això és el que hem
d’explicar. I això és que us demano que ens ajudeu a fer. Això és que us demano
que ens ajudeu a fer, perquè tots i cadascun de nosaltres tenim aquesta
responsabilitat. Tots i cadascun de nosaltres la tenim, i l’hem d’assumir.
L’hem d’assumir, nosaltres, els independentistes, els que volem aquest futur,
ho hem de fer nosaltres. Hem arribat fins aquí, perquè ho hem fet entre tots,
entre tots. I ho hem de continuar fent entre tots. Fins ara ham estat vivint
tots junts. I en una Catalunya independent continuarem també tots junts, tots
els que som ara. Perquè en aquest país no sobra ningú. Bé, algú sí que sobra,
però això és a part. Però en general, no sobra ningú, els volem a tots. Volem
ser-hi tots. I aquest és el nostre projecte. I això ho hem d’explicar, i us
demano que ho expliqueu. Us demano que ho expliqueu de una manera senzilla,
clara, sense caure en provocacions, sense defallir i, sobretot, demostrant que
nosaltres serem els que resistirem més que ningú.
Perquè haurem de donar exemple,
perquè durant aquest any la gent ens mirarà, la gent mirarà què fa l’Assemblea
Nacional Catalana. I haurem de ser l’exemple, l’exemple que no caiem en provocacions,
que no amenacem, que no diem mentides, sempre hem de dir la veritat, sempre,
que no menystenim ningú, perquè nosaltres som la imatge de Catalunya. I aquesta
imatge l’hem de preservar, perquè aquesta imatge ens ha portat a guanyar la
batalla de la democràcia. Nosaltres hem guanyat la batalla de la democràcia. La
de la independència també la guanyarem, però de moment hem guanyat la de la
democràcia. Malgrat que l’estat espanyol ha intentat a tort i a dret que hi
hagi estats, governs que es posicionin en contra de la independència de
Catalunya, no ho ha aconseguit, no ho ha aconseguit. Perquè és molt difícil que
hi hagi un estat democràtic, un país democràtic que digui que no podem votar.
Això no ho ha aconseguit ni ho aconseguirà mai. És molt difícil. Nosaltres hem
guanyat la batalla de la democràcia. Però ara hem de guanyar la de la
independència. I la de la independència la guanyarem fent el que hem fet fins
ara, però demostrant, a més a més, que no farem ni un pas enrere, que estarem
ferms com una roca, que no trontollarem, que no defallirem i que no caurem en
provocacions.
I això és el que us demano: que ens
ajudeu a arribar a tota aquesta gent. I és molt fàcil, és molt fàcil. Sempre ho
explico, segurament ja m’ho haurem sentit dir, però no me’n canso de dir-ho
perquè és la feina que hem de fer. Mireu, en aquest país hi ha un 20% de
persones que ja sabem que votaran NO. No passa res, les deixem. Els processos
d’independència mai no són unànimes. Quan siguem independents ja, ja els
convencerem, però ara els deixem. Hi ha un 50% de persones entre les quals
estem nosaltres, que estem convençuts de la independència. I hi ha un 20%,
18-20% de persones dubtoses. La majoria d’aquestes persones són votants del
partit socialista i d’Iniciativa. Doncs aquest és el nostre gruix, els
dubtosos. Ham de parlar amb aquestes persones, amb aquestes. I mireu si és
fàcil: el 50% de convençuts, hem de convèncer a un 18% de dubtosos. No ens toca
ni a una persona per cap. És així de fàcil, és així. Si els 50% de convençuts parlem
amb aquest 18% de dubtosos i ens proposem com a objectiu convèncer-los, ja ho
tenim guanyat. I aquesta és la feina que hem de fer, únicament i exclusivament,
no n’hem de fer cap més. Parlar amb aquestes persones, amb aquest 18%. I tots
en coneixem, tots en coneixem. És a dir, és una feina que pot fer tothom de
manera molt fàcil. Tots tenim veïns, amics, coneguts, familiars, tots en tenim.
Doncs aquesta és la feina que hem de fer: parlar amb aquestes persones,
donar-los arguments, explicar-los el què volem. I explicar-los sobretot,
sobretot, que això ho fem per volem un país millor, més just, més democràtic i
més pròsper. I explicar-los que aquest país futur serà tant bo o tant dolent de
com nosaltres siguem capaços de construir-lo. Perquè només depèn de nosaltres.
I això ho hem demostrat.
En aquests moments si Catalunya és un
exemple per al món, és perquè nosaltres ho estem fent des de la base. Nosaltres
estem construint aquest país des de la base, és democràcia de base. Nosaltres
aconseguirem la independència perquè ho vol la majoria d’aquest país. No perquè
ho volem les elits econòmiques com passa a molts altres països, ni perquè
tinguem recursos naturals, or, petroli, gas que després es barallen, altres
països perquè, perquè hi hagi una independència i a veure qui pot influir més,
no, no. Nosaltres aconseguirem la independència perquè ho vol la majoria,
democràcia de base, des de baix. Ho ham fet des de baix. El país l’hem de
continuar construint des de baix, i serà tant bo o tant dolent com siguem capaços
de construir-lo. Perquè som nosaltres qui votem. Som nosaltres qui decidirem
qui manarà. Som nosaltres qui decidirem quin partit polític arribarà a manar.
I, per tant, som nosaltres que haurem d’influir en aquest país. I només
dependrà de nosaltres. I això és els que els hem d’explicar. Estem disposats a
fer-ho i a fer-ho millor? Estem disposats a treballar per construir un país
millor, més digne, més pròsper, amb un a llei electoral, amb una bona llei de
transparència, amb una llei de finançament de partits? Això és el que hem de
fer. Això és el que els hem d’explicar. Fer-los partícips d’aquest moment
històric i d’aquesta responsabilitat que tenim entre tots, entre tots, de
fer-ho millor. I si no ho fem bé, si no ho fem bé no hem de demanar responsabilitats
a ningú. Ni al govern de Catalunya, ni al Parlament, ni tant sols al govern
espanyol. Només a nosaltres. Si no aconseguim la independència o si
l’aconseguim però el país no és el país que tots volem i pel qual tots estem
aquí la responsabilitat serà només nostra. I això ho hem de tenir molt clar. I
això és el que els hem d’explicar: aquest projecte, engrescador il·lusionador,
esperançador en el futur.
Aquest any, us he dit abans, ens hi
juguem molt. És veritat, ens hi juguem molt. I a partir d’ara, la pressió
social, política, mediàtica que tindrem serà molt forta, serà molt forta. I
nosaltres haurem de demostrar que estem ferms, que no trontollarem, que no ens
mourem d’on som i que no farem ni un pas enrere. Això ho haurem de demostrar. I
haurem de demostrar que som capaços d’anar allà on faci falta, quan faci falta
i com faci falta per defensar el nostre Parlament, les nostres institucions. I
si tenim molt clar que som capaços de sortir al carrer quan faci falta de
manera absolutament democràtica i pacífica però quan faci falta i com faci
falta i anar allà on faci falta, no patiu que aconseguirem la independència. No
patiu que l’aconseguirem.
I sobretot, i per acabar, en aquests
moments hem de tenir clar que nosaltres si som aquí no és mèrit nostre, no
l’és. Una petita part potser sí. Però el mèrit és de moltíssima gent,
moltíssims patriotes catalans anònims, anònims. També n’hi ha de coneguts, però
la immensa majoria és gent anònima, que va treballar per aquest país de manera
absolutament generosa i anònima. Moltíssima gent durant aquests tres-cents anys
ha treballat per aquest país i de manera absolutament generosa. Van lluitar i
molts van viure i van morir sense poder dir que eren catalans, sense poder
parlar català i sense poder penjar, no una estelada, sinó una senyera al balcó.
Però de manera anònima van anar treballant per mantenir la flama i per mantenir
la voluntat de ser. I van anar treballant per mantenir la llengua, per mantenir
la cultura, per mantenir la identitat de manera anònima i generosa. Perquè ells
sabien que si treballaven hi hauria una generació que retornaria la dignitat
d’aquest país. Hi hauria una generació que recobraria la llibertat i la
dignitat de Catalunya. I aquesta generació som nosaltres. Nosaltres ho farem
possible. Nosaltres aconseguirem la independència, perquè podem. Perquè ara
nosaltres podem, ells no podien, ells només van poder resistir, no van poder
fer res més. I s’hi van deixar la pell. Molts s’hi van deixar la pell. I són
catalans desconeguts i catalanes desconegudes que s’hi van deixar la pell
perquè ara i aquí nosaltres puguem aconseguir la independència. Es van
sacrificar de manera absolutament generosa. Nosaltres també estem treballant,
també. I també fem molta feina, i també ens esforcem molt. Però nosaltres
veurem la independència. Nosaltres tenim recompensa, la tindrem. Ells no la van
tenir i els ho devem. I ho farem. Perquè podem, perquè els ho devem. Però,
sobretot, perquè volem, perquè volem fer-ho.
Perquè la nostra voluntat de ser és
indestructible. Hem aguantat tres-cents anys no amb un, amb dos estats en
contra i som aquí. Som aquí. Volien fer desaparèixer la llengua catalana i ara
es parla més que mai. Som aquí. Som un poble indestructible, amb una voluntat
de ferro. I aquesta voluntat és la que ens portarà a la independència. Però hem
de tenir molt clar que l’estat espanyol intentarà dividir-nos, desunir-nos. I
hem d’estar molt amatents perquè tenen molt clar, el que els fa més por en
aquests moments és que treballem junts per primera vegada a la història el
govern de Catalunya, el Parlament, els Ajuntaments i la societat civil. I això
no havia passat mai, mai en la nostra història. Mai. Ara es dóna, ara passa.
Aquesta oportunitat que ara passa no ha passat mai. Intentaran de totes totes
trencar aquesta unitat. Perquè si es trenca aquesta unitat es trencarà el
procés. I nosaltres hem d’actuar amb intel·ligència. Hem de preservar aquesta
unitat per sobre de tot. I hem de tenir molt clar i ser conscients i estar
profundament satisfets del moment que estem vivint.
Encara no tenim perspectiva històrica
però quan la tinguem d’aquí uns anys ens adonarem d’allò tan gran que hem
aconseguit, de l’honor tan gran que tenim de poder aconseguir la llibertat del
nostre país, que això hi ha molt pocs pobles que ho poden aconseguir. I és molt
gran el que estem fent. Però encara no li donem la importància que li donem
perquè tot ha anat molt ràpid. Necessitem uns anys per adonar-nos-en. Però sí
que hem de tenir clar que no podem perdre aquesta oportunitat, no la podem
perdre. Perquè hi ha massa gent, massa persones que s’han sacrificat perquè
nosaltres ho puguem fer. I l’única manera d’agrair-los-ho, l’única manera de
reconèixer el que han fet per nosaltres és aconseguir la independència. I això
és el que farem. Per tant, us demano capacitat de resistència, coratge i
valentia. No caiguem en provocacions, no defallim i, sobretot, convencem ni que
sigui a un. I si ho fem aconseguirem honor i glòria per a Catalunya i
demostrarem la nostra dignitat al món. Visca Catalunya lliure!
http://www.youtube.com/watch?v=kACAcUj7n5s
