La comoditat de Duran

En Duran i Lleida ens confessa a la seva carta setmanal que no se sent còmode amb l'abstenció de CiU al Congrés de diputats espanyol, en la votació per la llei d'abdicació del rei d'Espanya. Diu "Us he de confessar que no m'acabo de sentir còmode amb l’abstenció, però, compte amb els titulars simplificadors: tampoc m'hauria trobat còmode votant sí, i encara menys optant pel no."

Confessa que no se sent còmode ni votant sí, ni votant no ni amb l'abstenció. Dons mira per on, jo tampoc, coincidim!

Sap senyor Duran quan ens sentirem còmodes, vostè i jo i la majoria de catalans? Doncs quan no votem aquestes lleis, quan no hi siguem al Congrés espanyol, quan siguem un país independent i votem "les nostres lleis".

Creguim, senyor Duran. És així. Encara que no ho acabi de veure així, faci'm cas. Com s'ha de fer cas als metges, encara que no ens agradi la medicina que ens donen.

Ja veurà com em dóna la raó.