Encara no s'ha tancat el tema del litigi sobre les obres d'art que es van adquirir des del bisbat de Lleida.
S'han dit moltes coses..., però em sembla que no es va a l'arrel del cas. Es donen per acceptats uns fets que sovint en d'altres ocasions els mateixos protagonistes qualificarien de política de fets consumats inacceptable.
Us recomano la lectura de l'article del meu pare, Antoni Munné, a la revista l'Informador de Martorell.
És a la pàgina 6 d'aquest enllaç:
http://www.informadordemartorell.cat/uploads/144152.pdf
diumenge, 27 març de 2011
dissabte, 26 febrer de 2011
Bisbes Catalans - Consulta per la Independència
El paper de l'arquebisbat de Barcelona en la Consulta per la Independència es posa a prova. Excel·lents caretes a l'AVUI de Joan Vallvé (Bústia 24 de febrer) i Carles Rius (Bústia 26 de febrer).
L'església amb el poble o l'església contra el poble. L'arquebisbat té l'oportunitat d'escollir. I quan ho faci marcarà el camí que vol seguir. El poble català voldríem que estigués amb nosaltres. Ells mateixos...
L'església amb el poble o l'església contra el poble. L'arquebisbat té l'oportunitat d'escollir. I quan ho faci marcarà el camí que vol seguir. El poble català voldríem que estigués amb nosaltres. Ells mateixos...
divendres, 25 febrer de 2011
Pacte fiscal? Ridícul total
El secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ens confirma que el govern català reclamarà el pacte fiscal en base als drets històrics recollits a l'article 5 de l'Estatut.
Benvolgut senyor Homs: no jugui amb el seu poble. Catalunya ara no necessita cap més discurs de bones intencions. Fa trenta anys que ens hem estat enganyant, però ara ja hem obert els ulls i vostè ho sap. Sigui valent, estigui al costat del seu poble.
No pot dir que ara el govern amb el nou pacte fiscal abandonarà el paraigua comú de la LOFCA. No depèn de vostès, i de qui depèn ens han dit per activa i per passiva que no abandonarem el paraigua de la LOFCA. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.
No pot dir que pactarem aquesta llei de manera bilateral amb l'executiu espanyol. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.
No pot dir que amb el nou pacte fiscal es recaptaran tots els tributs, tindrem plena capacitat tributària i es definirà una quota a pagar a l'Estat. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.
A més no pot dir que aconseguirem allò que CDC va dir que ja havíem aconseguit:
Benvolgut senyor Homs: no jugui amb el seu poble. Catalunya ara no necessita cap més discurs de bones intencions. Fa trenta anys que ens hem estat enganyant, però ara ja hem obert els ulls i vostè ho sap. Sigui valent, estigui al costat del seu poble.
No pot dir que ara el govern amb el nou pacte fiscal abandonarà el paraigua comú de la LOFCA. No depèn de vostès, i de qui depèn ens han dit per activa i per passiva que no abandonarem el paraigua de la LOFCA. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.
No pot dir que pactarem aquesta llei de manera bilateral amb l'executiu espanyol. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.
No pot dir que amb el nou pacte fiscal es recaptaran tots els tributs, tindrem plena capacitat tributària i es definirà una quota a pagar a l'Estat. El mateix es va dir durant la negociació de l'Estatut, la resposta va ser que no i la mateixa resposta ens donaran.
A més no pot dir que aconseguirem allò que CDC va dir que ja havíem aconseguit:
No es va aconseguir el 2005 i no s'aconseguirà ara. I perdríem quasi 10 anys de temps.
I això li ho dic amb tot l'afecte i amb el convenciment, com a ex-company de CDC, que vostè també desitja la independència del nostre país. Però també amb la constatació que li manca la decisió dur-nos-hi.
Sigui valent, reconegui que per aquest camí no es va enlloc, més enllà d'anar fent la viu-viu. El camí és explicar la veritat a la gent, no enganayar-la. Així s'aconseguiex que tot el poble conegui la veritat i s'obté el seu suport per proclamar la independència. Faci-ho!
Ramon Munné
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència
ex-militant i ex-Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya
I això li ho dic amb tot l'afecte i amb el convenciment, com a ex-company de CDC, que vostè també desitja la independència del nostre país. Però també amb la constatació que li manca la decisió dur-nos-hi.
Sigui valent, reconegui que per aquest camí no es va enlloc, més enllà d'anar fent la viu-viu. El camí és explicar la veritat a la gent, no enganayar-la. Així s'aconseguiex que tot el poble conegui la veritat i s'obté el seu suport per proclamar la independència. Faci-ho!
Ramon Munné
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència
ex-militant i ex-Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya
dimecres, 16 febrer de 2011
Independència: primer Match Ball!
Ha arribat el primer Match Ball per la independència. El ple del Parlament tindrà d’aquí poc temps l’ocasió de guanyar la nostra independència. Aquesta pilota de partit arriba de sobte i crec que faríem bé de conscienciar al màxim a tots els catalans. Repassem com hem arribat a aquest moment.
El passat 2 de febrer Solidaritat Catalana per la Independència presentà al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d'Independència i, bastant contra pronòstic, la Mesa del Parlament l'admeté a tràmit el dia 8 de febrer.
L'admissió a tràmit tingué els vots contraris dels diputats del PSC Higini Clotas i Montserrat Tura, del diputat del PP Jordi Cornet, i els vots favorables dels diputats de CiU Núria de Gispert, Lluís Corominas, Josep Rull i Dolors Batalla. Tanmateix els diputats de CiU ja s'afanyaren a posar aigua al vi dient que la Llei no prosperaria perquè quan es debatés al Parlament hi votarien en contra. És a dir, el Parlament debatrà sobre la declaració de la independència per primer cop! Però tranquils, sortirà que no, diuen. Alguns diputats que fan com si parlessin en nom del poble diuen que la llei és il·legal, o que és una frivolitat i que ara no toca.
Mentrestant el President de Catalunya se'n va a negociar a Madrid i torna amb la promesa d'uns milions que ens devien des del 2008 i amb el permís perquè la Generalitat s'endeuti. Ve-t'ho aquí però, que l'endemà s'engega la cafetera i comença a repartir cafè per a tothom. Resulta que totes les comunidades autònomas que ho vulguin podran endeutar-se presentant un pla de viabilitat. I per acabar de tranquil·litzar la parròquia, caldrà que Catalunya redueixi les despeses un 10% per tal que pugui emetre nou deute. O un 12%, o el que els plagui, si els plau. El Govern català es planta i diu que tant no reduiran les despeses. Doncs tranquils, diu la ministra Salgado, si no voleu reduir tant les despeses podeu augmentar els ingressos pagant més impostos a Catalunya.
Què més necessiten el nostre Parlament i el nostre Govern perquè els caigui la bena dels ulls? Quantes vegades més caldrà repetir la mateixa història? Quantes generacions més de catalans haurem de veure com el fruit del nostre treball ens és arrabassat com la cosa més normal del món? Quantes vegades més caldrà que la nostra dignitat sigui trepitjada impunement?
Doncs tinc l'opinió que tota aquesta cantarella ja comença a fer mal a les orelles de tanta gent que fins i tot els diputats del nostre Parlament s'adonaran aviat que, de manera en gran part inesperada i certament no planificada des de moltes de les seves formacions polítiques, ells tenen l'oportunitat de fer un gran servei al seu poble i de passar a la història.
Els nostres diputats s'adonaran que el proper ple per debatre la Llei de Declaració d'Independència pot no ser un pur tràmit que tombi la llei, sinó tot el contrari. Ens trobem en un d'aquells moments d'acceleració històrica en què un votació aparentment intranscendent al nostre Parlament pot significar un tomb històric, un gir cap al camí irreversible de la nostra llibertat.
Crec que cal fer el màxim esforç possible per fer adonar al poble i al Parlament que tenim un Match ball al nostre favor. Cal dedicar-li la màxima concentració i fer una gran campanya de conscienciació. Des d’algunes entitats i formacions polítiques ja s'està començant a fer. Cal que ho fem tots. Cal que se’n parli a tot arreu, a les cases, als debats, als restaurants, a les botigues.
Hem de fer que els diputats del Parlament s’adonin que tenen aquesta pilota de partit i que el poble vol que la juguin i que la guanyin. L’esforç s’ho val. Val la nostra independència.
Ramon Munné
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència
ex-militant de CDC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Títol