Eleccions - CanVies - BCN World - El País que Volem - Llei Wert - Turisme

Per primer cop després de la guerra del 36, ERC guanya unes eleccions a Catalunya. D'acord que són les eleccions europees, on els partits sovint aprofiten per fer algun "experiment", però han guanyat. I en segon lloc ha quedat CiU. I ICV els quarts. I les CUP no es presentaven. En resum un gran triomf de les forces pro-consulta. El president Mas evidentment surt reforçat en la seva política en favor del país. Des del punt de vista estríctament partidista alguns li prodrien retreure que el seu partit no guanya vots. Curts de mires. El president fa, de moment, la seva feina, mirar pel país. Endavant president!, endavant consulta i endavant Catalunya.

Sobre Can Vies... n'hi ha uns que s'estan fent un fart de riure de com ens barallem. Saben que hi ha problemes immobiliaris, corrupció política, violència d'okupes, inoperància policial, pors, bones intencions, de tot. I saben que pocs en fan una anàlisi de conjunt, que quasi tots es queden en la seva parcialitat i que això, per força, genera enfrontaments. De moment Sants ha estat escollit com a camp de batalla. Als que hi vivim, que ens bombin: petits, adults i grans. Per tant, mentre no s'analitzi en conjunt la situació, com a veí vull que s'aturi la violència. Si els de Can Vies tenen alguna cosa a dir-los a l'Ajuntament que hi vagin, però que deixin de tallar carrers, de cremar el barri i de generar violència. Ara diuen que volen reconstruir Can Vies. Doncs abans que diguin que reconstruiran tot el que han destrossat a Barcelona, si no no me'ls crec. I a l'Ajuntament li diria que si de veritat vol solucionar el problema que cridi a una negociació als representants de Can Vies i que facin una reunió pública, en obert, i que tothom pugui escoltar que diuen i ofereixen i neguen els uns i els altres.

Enmig de tot, aquesta setmana al Parlament s'ha aprovat la llei que rebaixa la fiscalitat dels casinos i que facilita l'arribada de BCNWorld. Ves per on! I tots badant. Un edifici com Can Vies mereix més atenció que un possible macro complex que comportarà joc, màfies, turisme de borratxera i cap progrés productiu per al país? Sembla evident que no. Tanmateix tant per part del poble com dels mitjans de comunicació se li està donant molts més atenció al primer que al segon. I no m'encaixa. Fa un tuf de socarrim, i els catalans amb el lliri a la mà i barallant-nos. Cal aturar BCN World!

Acaba de néixer el projecte "El país que volem" . Es tracta del procés popular per posar les bases del nou Estat. El procés constituent que s'obre amb la declaració d'independència cal preparar-lo ja des d'ara mateix. Les propostes de tothom s'aniran recollint fins a final d'any i el consell ciutadà i el consell d'entitats que formen el projecte en faran una compilació el proper mes de febrer que servirà per publicar l'anomenat Llibre Verd de Catalunya el proper dia de Sant Jordi.

Mentre continuem a Espanya... les ofensives no s'aturen. Com esmentava en un anterior article, la llei Wert continua fent el seu curs. Tot i que la consellera Rigau digués repetidament que la llei Wert no s'aplicaria a Catalunya ara s'acontenta a retardar-la per tal que aquest curs no comenci i deixar la seva aplicació per a l'inici del curs vinent, el proper 15 de setembre. No ens hi esgargamellem. Si som a Espanya, farem les lleis espanyoles. L'única solució, la independència. No hi perdem gaire temps en la llei Wert ni en la Wurt. Mani l'11S, plebiscit el 9N i proclamació de la independència el proper 23A. La resta són pèrdues de temps llastimoses.

I de moment només sabem pensar en el turisme. I vinga, més turisme! Ara s'ajunten més municipis per portar més turistes! Diuen per "millorar" l'oferta....però de l'únic que sabem concretar és de com portar més turistes. Ho he dit diverses vegades, l'economia catalana està molt desequilibrada, hi ha massa turisme i poca oferta d'economia productiva. I els nostres limitats governants... només sabem parlar de més turisme. És el diner barat i ràpid que poden veure els nostres autonòmics gestors per minvar els greuges fiscals que rebem per part de l'estat. Sense independència cada cop ens enfonsarem més en el pou. Sabeu d'algun estat que basi la seva economia en el turisme i que sigui pròsper?

Europees, Números, consideracions, preguntes... conclusions

NÚMEROS ...

ERC 594.149 23,7%

CiU  548.718 21,9%

PSC 358.539 14,3%

ICV 258.554 10,3%

PP 246.220 9,8%

C’s 157.873 6,3%

Podemos 117.096 4,7%

UPiD 32.618 1,3%

Altres 152.773 6,0%

(imatge de la Colla Jove de Sitges)
A Catalunya:

-Passen a primer lloc els partits dits "sobiranistes". Les bases criden independència, no és del tot clar que determinats cacics governants, o els obreristes, o els que mouen sindicats els facin cas.
-ERC: resultat victoriós. Sense barreja amb gent de fora. La Primera en percentatge de vots.
-Els Espanyols guanyen a Espanya. C's no ha tingut més remei que fer-se espanyol.
-No estem com Europa que té gran problema amb la inmigació i els demagogs se n'aprofiten.           -L'Europa del poder econòmic també a Catalunya qüestionada.

CONSIDERACIONS
-El resultat d'unes eleccions és d'agrair pel que fa a obtenir informació.Tanmateix una informació feta números. Estadístiques. Res més. Oberta a especulacions, més o menys interessades, pel que fa a la intenció del vot. A qui ha votat vostè? Per quin motiu? El seu vot es diferencia de les anteriors eleccions?, etc.

-Els primers que s'afanyen en la lectura: els polítics i els seus interessos de partit.
Els segons els comentaristes aquells que ho "saben tot o de tot", escollits amb curiosa transversalitat, "totes les opinions siguin presents", al marge de criteri. (El mateix que passa amb els vots, on el vot d'una persona honesta val el mateix que el d'un criminal).
Democràcia indiscriminada? Anti-elititsta?, Amb aparent igualtat d'oportunitats, cosa absent pel que fa a d'altres àmbits, econòmics, polítics, culturals o educatius.
A la comunitat humana les estadístiques haurien de ser informació, no manossejades des d'àmbits de poder que no tenen compte les persones.

UNES PREGUNTES?

-Una informació cal que obri preguntes, més que exclamacions victorioses o lamentacions perdedores.

Europa resta reduïda a poder, fonamentalment econòmic?
La lluita més o menys xenòfoba contra la immigració, va més enllà de l'economia?
Els afanys dels sense feina, o sense llar, dels treballadors, dels que s'han d'adaptar al sistema sense poder exercir professió pròpia, tot això, és només economia...?
Promou Europa un enorme formiguer d'individualistes....?
El parlament... : Europa de les persones, dels pobles, dels estats?
Europa, oberta a renovació? Fracàs? Esbiaixada? En mans de lobbies i oligarques?
Europa té identitat? En cicle d'extinció o amb sentit i prospectiva?
En Duran que va comparèixer al Magéstic, (els resultats curen el mal d’esquena), continua perjudicant Convergència o aquesta conserva ambigüetat en les esferes de poder…?
L’oposició amb pacte de Govern, el famós "donar suport a la governabilitat" que va exercir tants anys CiU, afavoreix o perjudica els resultats d’ERC?

CONCLUSIONS

Som Europeus i amb molta feina.
Ull amb els cavalls de Troia.
Ull amb el desconeixement de les pròpies ombres.
A ca nostra, a Catalunya, ho tenim clar el primer el respecte a nosaltres mateixos com a poble, el segon transformar el sistema econòmic i la justícia humana i social.

TVC - Caixes catalanes - Twitter - Atacs a la llengua - Debat Electoral - Incivisme a BCN

Tenim el país ben mogut! Potser és casual. Però tenint en compte que res no és casual, tot es redueix a si som capaços de trobar la causalitat. Sovint no som prou llestos ni objectius per copsar la realitat que tenim al davant.

Vull remarcar uns fets dels darrers dies:

- des de l'estat espanyol s'amenaça sibilinament que TV3 haurà de tancar algun canal. Pocs dies després diuen que és un malentès. La típica tàctica de despistar. I sovint ho aconsegueixen. Així van començar al País Valencià i a les Illes. Em fa por que nosaltres badem. No lluitem per TV3! Complim el full de ruta cap a la independència i la resta ja vindrà. Altrament, NO ens en sortirem

- acaben de seure al banc dels acusats alguns exdirectius de Caixa Penedès i diuen que després els seguiran d'altres. La brama general és que foren uns aprofitats i que es mereixen tots els mals. Si mirem l'ofensiva global del darrer govern espanyol veurem que la llei de caixes és només una més de les que està dictant per retallar la nostra migrada autonomia. Vull dir que la seqüència: Madrid aprova Llei de Caixes --> la majoria d'exdirectius de Caixes Catalanes són culpables i ens quedem les seves caixes... --> NO me la crec. Perdoneu però algú ho havia de dir. I algú ja ho va dir... fa almenys 5 anys. Podeu llegir aquest article de n'Alfons López Tena del 2009 on ja va dir que "Res no podrà impedir que els espanyols es quedin les caixes catalanes que els plaguin". Independentment que hi hagi una o mil persones que se n'hagin aprofitat

- el ministre espanyol Jorge Fernández Diaz ens fa arribar una altra mostra ben clara de la seva manca de justícia per la seva persecució totalment parcial i discrecional de determinades opinions a la xarxa twitter i no d'altres molt més greus i repetides. Així, per exemple, si s'insulta o amenaça gent del PP s'inventa una nova norma per perseguir-los i detenir-los, mentre que si s'insulta, s'amenaça i s'ataca als catalans , al Mas o als jueus... deixa els fets impúnement i vergonyosament oblidats, com molt bé recorda en Xevi Xirgu.
Algú pot creure que al senyor ministre se li hagin passat per alt milers i milers de pilades amb insults i amenaces contra catalans i jueus? És evident que no, i que ell té la poca vergonya de voler-nos-ho fer creure. És cosa nostra si ens el creiem

- davant de l'ofensiva contra el català veig avui una bona notícia: una mobilització unitària a les Illes (Assemblea de Docents de les Illes Balears), el Principat (Somescola) i el País Valencià (Escola Valenciana). Enmig de tot això, en Jaume Sastre està en vaga de fam per la llengua i respon a un article publicat a el Mundo per Román Piña en què diu que s'alegraria de la mort d'en Sastre. El ministre Fernández Diaz encara no ha detingut al senyor Piña ni ha tancat el diari El Mundo? Ho veieu? No es pot arreglar. Full de ruta i marxem!

- al debat electoral de TV3 es va posar de manifest l'esquizofrènia política que viu Catalunya: que si dretes-esquerres, que si Espanya-Catalunya. No en sortirem fins que siguem independents. I fins aleshores no podrem ser un país eficient, perquè malgastarem així els nostres esforços. Em va sobtar la petita deslleialtat de l'Ernest Urtasun envers els que van fer el pacte pel dret a decidir. Li va pesar més la ideologia i l'afany de guanyar protagonisme que el bé a llarg termini del país. També que el jove candidat del PSC presumís bàsicament de dues coses: de joventut (crec que encara té molt a aprendre abans que ser un bon diputat) i de ser ells qui no fan retallades (i ho diu amb el primer ministre francès, el socialista Manuel Valls autor de les majors retallades fetes a França, al costat). Els candidats de CiU i d'ERC escalfant motors pel 9N (bàsicament perquè si no som independents ben poc pel país podran fer des de l'Europa dels estats). I els del PP i UPyD, doncs bé, defensant d'Espanya amb mitges veritats i força inexactituds. Ah!, i avui en Xevi Xirgu convida encertadament a reflexionar als nostres polítics i els demana que s'afanyin a fer una llei electoral pròpia. Lamento discrepar una mica sobre la urgència d'aquesta llei. Si la fan, molt bé. Crec impossible que amb els condicionants actuals dels partits catalans pugui fer una bona llei. A part que no poden anar més enllà del marc de la llei espanyola (no es poden canviar circumscripcions, etc...). Volen canviar-ho tot i que els doni el mateix resultat a tots els partits, perquè el seu afany és no perdre escons. Crec molt més efectiu deixar estar la llei, fer el referèndum, eleccions si cal, declaració d'independència i després, com a part del procés constituent fer una llei electoral ben feta  que es pogués aplicar ja a les primeres eleccions del nou estat. No és millor això Xevi?

- i finalment ara surt la notícia que el 40% de les terrasses de bars de Barcelona incompleixen les ordenances. Quina mena de control hi ha en aquesta ciutat? Ja us ho diré: fa tot l'efecte que CAP. Sembla que el nostre alcalde està ben preocupat per fer venir més turistes, més turistes i més turistes, foragitar els veïns que no poden aguantar la pressió. Ja ho vaig dir en un article anterior. O canviem d'estratègia o canviem de model de país i ens convertim en el parc temàtic i d'oci d'Europa.

7/6/2014 Hi afegeixo aquest vincle (subministrat per en Marià, lector del bloc) a un documental que descriu molt bé l'excés de turisme que pateix Barcelona i els efectes negatius que té:  https://www.youtube.com/watch?v=mSAPqGijeiY

Foto: JUANMA RAMOS, ElPuntAvui

BCN World - Llei electoral - Animals domèstics al circ - Putin a Txetxènia

Ara resulta que l'Ajuntament de Barcelona no vol que el nom de la ciutat figuri a la marca del projecte BCN World. Collonut, genial! Els mateixos partits (CiU, PSC, ...) promotors, defensors i encantadíssims de la bondat del projecte... ara resulta que no volen que s'embruti el nom de Barcelona amb un projecte basat en els casinos i el turisme. Pa per avui i gana per a demà. Ho saben... però ens hi volen embarcar. El projecte BCN World no és bo per a Catalunya, ho saben. Cal aturar aquesta mena de projectes basats en el joc i l'excés de turisme que empobreix les possibilitats de desenvolupament industrial sostenible del país.

Fa temps que es remena el tema de la llei electoral catalana. Tant costa?! Trobaran abans de tieta de la comunió on era en Navarro a Terrassa que no pas arribaran a un acord sobre aquesta llei. Francament, seria molt millor que admetessin que ara no la poden canviar i es dediquessin a coses més útils. Les lleis espanyoles ara per ara només permeten maquillar una llei "autonòmica". Canvis de circumscripcions, sistemes electorals... tot això fins que no manem nosaltres no ho podem tocar. I, el que podem tocar s'ha demostrat que l'única manera d'arribar a un acord és fer un nou sistema totalment diferent... però que el resultat obtingut no perjudiqui a cap dels partits grans d'ara... és a dir un nou sistema diferent... que doni el mateix resultat! Genial altre cop! Si us plau, deixeu estar el tema, ocupeu-vos de dur el procés d'independència a bon port i després els nous governants ja faran una bona llei com a part del procés constituent que s'originarà. Crec que és el millor, oi?

Aquests darrers dies el nostre Parlament s'ocupa de fer una llei per veure si prohibeix que en els circs s'utilitzin animals en els seus espectacles. En un moment del debat uns partits proposen limitar la prohibició als animals salvatges. És a dir, que els animals domèstics sí que puguin ser exhibits en els circs. Immediatament surten els altres contraris a aquesta proposta amb "l'argument" que els animals domèstics també patirien si se'ls utilitza en un circ...?! A veure... els animals domèstics.... en un pis, a Barcelona, pixant dos cops al dia.... s'ho passen pipa? Els gossos ensinistrats per a la caça, per la policia...els pigall, ...on hem de posar la frontera? Crec que més aviat en les condicions en què es mantenen els animals, més que no pas en quina activitat fan. Cal més seny! Però el nostre Parlament, ai las!, cal que sigui millor.

I per acabar un esment a un dels drames que passen fora del país. El senyor Putin ens està donant lliçons de com s'organitza en un tres i no res un referèndum, es guanya i llestos! Confio que els nostres governants aprenguin la part que ens pot ser d'utilitat. Ara bé, com pot ser que tots els governants del món permeten que aquest senyor campi pel món "donant lliçons de democràcia"? Com pot ser que cap governant del món no hagi pujat al faristol i hagi demanat amb veu ben alta i ferma què espera el senyor Putin a convocar un referèndum a Txetxènia?!

Demà votarem

El 25 de novembre de 2012 els catalans estem cridats a les urnes. Aquesta és una ocasió especial. Ens juguem si volem romandre eternament en una trista infantesa a casa d’uns pares despòtics que no ens estimen però ens utilitzen per viure millor ells o si ens volem emancipar i començar a prendre les nostres pròpies decisions. Aquest és, sens dubte, un pas important, ple de temors i incerteses però alhora engrescador i il·lusionador ja que pot permetre encetar un nou camí on es puguin fer les coses segons els nostres criteris (encertats o no) i habilitats. Ha arribat el moment en què no ens diguin com i què hem de fer unes persones que fan la majoria de coses pitjor que nosaltres. Vull aclarir que ho fan pitjor “per a nosaltres” simplement perquè els seus objectius i interessos són diferents dels nostres i massa sovint contraposats.

Doncs bé, això és el que hem de decidir, les accions que més ens convinguin com a societat madura i radicalment democràtica que som. Tenim moltes opcions. No ens equivoquem a l’hora d’escollir. Ja portem 300 anys de joventut i no ens ha anat massa bé. Ara toca ser adults i reposables i decidir el nostre esdevenidor.

Joan Altès

 

Després de la VAGA

Em queden preguntes...
Posem que encara tingui sentit que la DEMOCRÀCIA, en l'origen grec de la seva paraula, o en la frase de Lincoln sigui "El govern del poble, dut a terme per el poble i en bé del poble"


Quin poder te el poble, sobre les fonts d'energia tots utilitzem?
Quin poder per moure el diner que s'utilitza en les transaccions diverses, grans o petites? A qui pertany?
Quin poder sobre les fonts i mitjans de comunicació? Aqui pertanyen majorment?
Quin poder per sentir-se ben representat per els partits que maneguen les formes de govern?
Quin poder per que deixin d'existir dins dels partits els grups de poder intern que manipulen fins els seus consells nacionals?
Quin poder per aturar les grans empreses i la seva trasformació en "grans negocis"
    Quin poder per aturar els interesos econòmics interns dels lobbies que manosejen l'economia com ara  "el puente aéreo"?


I d'altres preguntes:
Quina ha estat la despesa dedicada a tanta diversificada publicitat, viatges, locals, etc. de tota la campanya electoral.

Quins han estat els meravellosos publicistes? els que ens mostren, l'un estirant el braç tant que se li trenca, braç i màniga, l'altre dient que és el més sensat però que em quedo astorat veient el rostre, l'altre aconsellant que vingui tota la plana major de fora per donar-li suport, l'altre dient-li que "mai es mostri sol", l'altre com descuidant-se de dir que "decidir també", després de clamar contre les injustícies, com si una cosa no anés amb l'altre..., l'altre fent propaganda de "aquesta vegada "ja som aquí", l'altre desaconsellat dient que castellà i català seràn cooficials, i que donarà suport a l'autonomia mentre no s'aconsegueixi la independència...

No patiu, la gent desperta farà que tot això canvii, tot evitant els líders demagògics i populistes com aquell de Marbella.
Canviarà la forma de tenir poder.
Canviarà la societat de masses manipulables per el sentit de germanor i comunitat i amb el lema "allò petit és hermós".
Canviarà el sentit de la propietat privada ara perpetuada en mans de l'avar o individualista.
Canviarà els valor d'unes formes de vida aturades en el poder, plaer i prestigi, es faran pregons els valors de la Veritat, la Bellesa i la Bondat en formes de vida de cultura renovada.

VOT ÚTIL INDEPENDENTISTA

Com obtenir els resultats de la coalició que no van fer els nostres líders

Us presento una manera d'obtenir més diputats independentistes amb els mateixos vots que ens pronostiquen les enquestes!

Antecedents

Tot i la transcendentalitat del moment i de les eleccions que afrontem el proper 25N, els líders independentistes van donar al seu potencial electorat una nova decepció en no arribar a un acord per fer una gran coalició. Així, a més de mantenir una divisió del vot independentista es corre el risc que algun potencial votant, decebut i desilusionat, no voti cap de les opcions que finalment es presenten a les eleccions.

Però, bé, el temps per a fer coalicions va passar i ara toca recuperar la màxima il·lusió i votar per obtenir el millor resultat per a l'independentisme a la composició del proper Parlament. La realitat la veurem el 25N, però ara, la situació de la qual partim, segons moltes enquestes, és la següent: ERC puja força i SI i les CUP corren el risc de quedar sense representació parlamentària. Ningú no creu que les enquestes siguin imparcials. Totes tenen part de "cuina". Veracitat o no a part, les enquestes poden tenir un efecte en l'ànim d'alguns votants i pot condiciona-los el vot en el sentit que marquen les enquestes. Pot, per exemple, provocar desànim en potencials votants de CUP i SI per la possibilitat que el seu vot sigui "perdut".

Doncs bé, en l'estudi que mostro a continuació pretenc tornar l'ànim a tots els votants independentistes desanimats per la no-coalició i per les enquestes i els suggereixo la manera de treure més partit del seu vot.

Proposta

He escollit com a punt de partida l'enquesta de RAC1 apareguda el passat 5 de novembre, ja que en disposo una mica el detall dels vots per circumscripció. Però els resultats que mostro, amb petites variacions, són igualment vàlids per a d'altres enquestes, inclosa la que avui publica La Vanguàrdia.

L'enquesta de RAC1 dóna 15 escons a ERC (330.851 vots) i 0 escons a SI i a les CUP (69.937 vots i 60.809 vots, respectivament). En total són 461.597 vots indepedentistes i 15 escons, lluny de la vintena que la coalició que no es va fer es preveia que podia tenir i esdevenir així, clarament, la segona força al Parlament.

Doncs bé, meravelles de la llei electoral, aplicant la llei d'Hondt, si fem un petit transvasament de vots de poc més de 75.000 vots d'ERC a SI i a les CUP, s'obtenen els següents resultats: 12 escons a ERC (251.851 vots), 4 escons a SI (105.937 vots) i 4 escons a les CUP (103.809 vots). En total els mateixos 461.597 vots, i 20 diputats. 5 diputats més per a l'independentisme. I, evidentment, 5 diputats que no obtindrien les altres forces que es presenten, és a dir, 5 diputats menys per a l'autonomisme o l'unionisme. Aquest major rendiment dels mateixos vots s'obté només que entre el 20 i el 25% dels potencials o indecisos votants per ERC es decideixin per SI i CUP.

Algú podria objectar que concentrant el vot en ERC es podria obtenir el mateix efecte. Doncs no. Suposem que les tres quartes parts (75%) dels potencials o indecisos votants per SI i les CUP passessin a votar ERC. Això és un transvassment d'uns 100.000 vots. Doncs bé, en el millor dels casos podria obtenir-se un increment de 3 escons i pujar fins a 18. I això amb un major transvasament de vots que en la primera opció i suposant que quasi tots els potencials votants de SI i CUP canvien el seu vot, una opció molt inversemblant i, per tant, molt més difícil de produir-se que l'opció primera que defenso en aquest estudi.

L'opció que defenso, a més, pot tenir un efecte addicional i que no he inclòs a l'estudi. Pot tenir un efecte encoratjador de possibles votants que, desilusionats, pensaven quedar-se a casa o votar qualsevol altra cosa, i fer-los votar per la combinació que proposo. Això faria incrementar, fàcilment, 1 o 2 diputats més.

Conclusió

Evidentment les dades que presento són tot suposicions teòriques. Per començar pot ser que les enquestes no estiguin reflectin la realitat i que el punt de partida de tot l'estudi ja no sigui cert. Què hi perdríem? Res, perquè el que defenso és una millor distribució del vot independentista. Si s'acaba produint, de fet, no sabrem mai si les enquestes fallaven o si fets com el present estudi han fet variar el sentit del vot.

És a dir, tots aquells que volíeu votar independentista però que després de la no-coalició o de les enquestes us heu desanimat o dubteu i, en conseqüencia, anàveu a no votar, a votar no-independentista per manca de credibilitat o anàveu a concentrar el vot independentista en recerca de seguretat: no ho feu! Voteu en llibertat, voteu independentista, i voteu els diferents partits independentistes que es presenten, CUP, SI i ERC, sense por, perquè així obtindrem millors resultats que els que preveuen les enquestes.

El que pretenc és animar a tots els independentistes. El que pretenc és mostrar la manera més efectiva que tenim, a partir de la situació de partida actual, d'obtenir la millor representació parlamentària per a l'independentisme. I així, assolir en conjunt, la segona posició al Parlament, que és allò que el poble volíem quan demanàvem que es formés la gran coalició independentista.

Tots junts, en el proper Parlament, podrem demanar a les altres forces sobiranistes, CiU i ICV, que ens acompanyin en el camí per dur el nostre país cap a la independència. Ànims, compatriotes!

Taula resum amb els escons corresponents a les diferents opcions. L'opció 2 és la defensada en aquest estudi

Opció	Viabilitat	ERC	SI	CUP	TOTAL
1- esquestes	Virtual	15	0	0	15
2- vot útil	A les nostres mans	12	4	4	20 o més
3-concentració de vot	Irreal	18	0	0	18, màxim

Els catalans, mereixem la independència?

Sovint sento que per alguna raó o fet que s'esdevé, es posa en dubte si els catalans mereixem la independència. La darrera que recordo fou el no acord per fer una coalició per la independència. Aquest cop, com els altres, es denuncia les mancances, la manifesta ineptitud dels líders i, fins i tot, de tota la classe política per obtenir allò que el poble creiem una obvietat. I el més trist de tot és que s'afirma que els principals motius són "raons personals", és a dir, conflictes i picabaralles entre alguns membres destacats de les diferents forces polítiques, que avantposen les raons personals a les raons de país.

I s'acaba sentenciant: "amb aquests líders, començo a dubtar que Catalunya de veritat mereixi ser independent".

Doncs bé, el primer que vull dir és que el dret a la llibertat d'un poble, els drets polítics dels seus ciutadans, no emanen ni depenen de l'aptitud o ineptitud dels seus membres, líders o no. És a dir, els catalans tenim dret a la independència independentment de les aptituds o mancances dels nostres líders.

Ara bé, els catalans hem de reflexionar profundament i decidir si el que volem és esdevenir un estat independent o el que volem és continuar lluitant per la independència sine die. I en aquesta empresa tenim una fita molt important el dia de les eleccions, el 25N.

Aquell dia a alguns votants independentistes se'ls presenta una paradoxa, sovint inconscient, amagada. Diuen, alguns, que voldrien votar una determinada opció, però que no ho volen fer perquè tal o tal altre líders "no els cau bé". Ja la pujarem ben dreta la paret, ja, si cometem el mateix error que critiquem als nostres líders!

Com més aviat canviem de xip els catalans, més aviat aconseguirem la independència. Per aconseguir la independència, valdrà la pena que fem allò que que sigui més efectiu, no allò que a nosaltres ens agradi més de fer. Vull dir que si una determinada composició del Parlament creiem que és el millor punt de partida per a la proclamació de la independència, doncs hem de maldar que obtenir-la, encara que això signifiqui que hem de votar una opció on hi figura algú que "ens cau malament". Hem de primar l'objectiu per damunt de les nostres fílies.

En conclusió, els catalans mereixem la independència tant com qualsevol poble que així ho desitja i, ara que arriba el moment decisiu, hem de canviar la mentalitat consevadora que ens ha servit fins ara i fer-ho amb una mentalitat d'efectivitat. És a dir, ara cal anar per feina!

COALICIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA

El clam del poble demana independència. I també reclama una gran unió de les forces independentistes a les properes eleccions. Per què? Doncs perquè la legislatura que surti d’aquestes eleccions pugui ser constituent, pugui proclamar la independència de Catalunya. Just després es convocaran noves eleccions i cada partit s’hi podrà presentar per separat amb les seves propostes particulars de cap on encaminar el nou país. És evident, doncs, que aquestes propostes particulars no són les principals en la propera legislatura. La feina a fer, ben grossa, importantíssima i necessària per a la marxa del país, la comparteixen totes les forces independentistes.

Per això és important que es produeixi aquesta unió. En el format que es vulgui. No fer-ho és frenar l’onada d’entusiasme popular generada a partir del passat 11 de setembre. No fer-ho és no entendre la força electoral que aquesta unió tindria. No fer-ho és renunciar, frívolament, a uns resultats electorals extraordinaris i que garanteixen el procés d’independència. No fer-ho és sembrar el dubte en el poble de si alguna formació política no ha entès el moment que vivim, o hi passa pel davant interessos del seu partit o, senzillament, en realitat no vol la independència.

El passat dia 11 d’octubre acabava el termini per presentar coalicions electorals. Però el mateix dia en Josep Manel Ximenis, batlle d’Arenys de Munt per la CUP, proposava  a ICV, ERC, SI, CUP i DC formar un front electoral independentista i anar plegats als comicis del 25 de novembre (http://www.vilaweb.cat/noticia/4046741/20121011/josep-manel-ximenis-moment-treballar-junts.html).

Desconec els detalls de la proposta, però també crec fermament que des d’ara i fins la independència, de cap taula de negociació no ens podem aixecar els independentistes sense arribar a un acord.

Mireu, voler és poder. Ara és el moment del què, per davant del com. Goso proposar un model de document d’acord per anar junts a les eleccions:

***********************************************************************

ACORD                                 Barcelona, x de talmes del 2012

Les formacions polítiques A, B, C, D, E i F acorden que concorreran juntes a les eleccions del dia 25 de novembre del 2012 amb l’objectiu que el Parlament que en resulti pugui engegar el procés d’independència de Catalunya i proclamar-la en termini més curt possible d’acord amb la voluntat popular.

Aquest acord es farà públic en roda de premsa conjunta el mateix dia de la seva signatura.

Signen:

Nom 1, formació política A, Nom 2, formació política B, Nom 3, formació política C

Nom 4, formació política D, Nom 5, formació política E, Nom 6, formació política F

***********************************************************************

Aquest model de document és el què. El com, s’ha de discutir un cop signat i anunciat el què. El poble vol aquest què, no li interessa saber el com, ja ho discutiran, tant com vulguin els diferents partits.

Si us plau, feu-hi les correccions que calguin. Però signeu-lo!

GUANYAR?

Reflexions després de les eleccions:

Qui ha guanyat?

1.- Potser ha guanyat el partit menys “ideologitzat”.
Això no vol dir, necessàriament, el més tonto, com tampoc no vol dir el més intel·ligent, simplement el més llest del pati del col·legi aquest …

2.- El Congrés de Convergència va acordar que si el Tribunal Constitucional Espanyol deia el que ha dit, es donava per acabada la via autonòmica i estatutària. Ara el seu programa diu que desplegaran l’estatut. En Felip Puig li assenyalava a’n Jordi Guillot en les valoracions post resultats, que mol bé podia ser que hagués guanyat l’autonomisme. Incoherència? no tenir altre objectiu que el que "els convingui"?

3.- Ara es parla de transversalitat. Potser si que ha guanyat aquell que ha sabut dir i encabir en el seu “marketing” les coses de tothom, fins i tot contradictòries entre elles. Fins i tot en generalitzacions recomfortables pel populatxo. Qui no vol un país… “millor”!?  L’home de poder, necessita vots per governar… encotillat en les seves necessitats,  mai es definirà diluit en pura practicitat d’aquesta política a l’ús.

4.- Jo em dic que els parlamentaris de la tot just passada legislatura, no representen altra Catalunya-Poma que la que té el cuc de l’espanyolisme més o menys dissimulat. Aquest cuc té diversos noms: Es diu “encaix”,”federació”, “servilisme”,  ”constitución”,  “bilingüe”, “inventordetripartits”, etc.  Representen el país “madur-corcat”?.  Caldrà que el nou sigui a prova de “cucs”!

5.- Va bé saber que estudiar té arrel llatina que significa afecció. Un país desafecte necessita estudiar. Jo no oblido el principi de Peter. M’he d’estudiar i veure si algú ja ha arribat al seu lloc d’incompetència, paticularment en saber salvar definitivament la Nació de sotmetiment, subordinació i espoli.

6.- Si es confirma el que he llegit als diaris que la primera conselleria que desapareixerà serà la de medi ambient, ...  doncs sí, potser rebrem les felicitacions d’Al Gore,  Grenpeace, els de Kioto. i dels catedràtics d'ecologia, etc. Caldran molts diners per convèncer a tots plegats que diluït el Gran Avís -(que s'atribuien alguns, jugant a la política però amb "poca iniciativa")- entre totes lesconselleries, serà més eficaç.

7.- El manteniment d’”aquells” que es diuen “ciutadans” però parlen en “ciudadano”, i encara més l’augment considerable d’escons d’aquella del país de les meravelles que entrarà  en el parlament dient que no té nació catalana, encara que ho hagi consagrat el parlament sortint,
ens pot demostrar que guanyar vots i tenir la raó en aquest país es contradictori,quan no contrari.

8.- Reagrupament no ha tret vots sufficients.... Tothom parla d’humilitat... , o amb humilitat, com en Carretero. Però, això, ens demostra, que ara cal que es reagrupin els parlamentaris que vulguin decidir independència, o la pàtria se'n va en orris. Gràcies Joan. Molts s'han quedat a les portes. I servirien millor a la pàtria, tu mateix, que determinat nombre dels que hi son a dins. Ja veus: No es tractava de qualitat, més aviat de quantitat, números i lleis d'Hont. 

9.- Alegria: uns, que esperem  fidels a la pàtria, han sortit de les catacombes. En tenim quatre atrevits a donar testimoni en aquest circ. Ajudem-los a que no se’ls  mengin els lleons. Ajudem-los civilment. “Tot per la pàtria!”. (Perdò, es que als carrosses ens ho varen infiltrar això del "todo por la pàtria", com la llista de “Los reyes godos” o los “cabos de España”)

I   10.- Si hi ha passió per la referència autoritaria acrítica i sense pensament personal lliure,  si ens trobem amb rituals excessius,  conductes esteriotipades, exaltació emocional perpètua que defuig raonabilitat, etc. llavors ben segur que el sectarisme s’ha apoderat d’un partit, guanyador o perdedor. Fins el guanyador, no només el perdedor, han d’apuntar-se a l'autocrítica, a l’’autenticitat, al sentit ètic, al servei a la riquesa personal i col·lectiva dels ciutadans, i al questionament de no poques indefinicions o decissions preses, a la regeneració democràtica. No es tracta tant de guanyar o perdre sinò de salvar la pàtria. Que els partits ajudin, però que no destorbin. I tots guanyarem.