TOTS ELS HOMES BONS

Joan Carretero abandonà el Govern i la comoditat del sou de Conseller per reclamar dignitat nacional. Aquest gest permeté encendre i mantenir la flama de l'esperança en molts patriotes catalans.

Joan Laporta encaminà el Futbol Club Barcelona, desacomplexadament català, a assolir els majors èxits esportius i socials de la història de l'entitat, i féu sentir molts catalans orgullosos del seu equip i del seu país. I ara amb el seu exemple i lideratge fa una aposta personal i col·lectiva per obtenir la majoria parlamentària per declarar la independència.

Alfons López Tena, amb el seu esclaridor i inapelable llibre "Catalunya sota Espanya", i amb els seus incansables treballs des del Cercle d'Estudis Sobiranistes ha deixat escrit i aclarit perquè ens cal i com s'arriba a la independència.

L'Enric Canela, si sumem guanyem, oi. Va omplir Brussel·les de catalans demanant la independència. Hi fórem 10.000 però teníem al darrera la il-lusió de tot un poble.

En Toni Strubell, un home de prestigi. Un lluitador, d'una fermesa i una trajectòria exemplar.

Els referents Heribert Barrera, Moisès Broggi, Oriol Domènec, Agustí Bassols, Joan Blanc amb les seves crides a la recuperació de la Solidaritat Catalana han sotragat les consciències de molts catalans i els ha fet veure que la independència és possible i necessària.

I tants d'altres patriotes com en Joan Solà, Antoni Badia i Margarit, Josep Maria Ballarín, Hèctor López Bofill, Ruth Carandell, Santiago Espot, Ramon Carner, Àngel Colom, Enric Fontanals, Josep Manel Ximenis, Josep Dalmau, i tants i tants d'altres que no cito però que tots tenim al cap.

Naturalment cap d'ells no és perfecte. Tots ells estan carregats, de limitacions, de defectes. El qui parla ho fa amb la humilitat que els seus propis defectes i limitacions li permeten.

El camí cap a la llibertat l'assolirem entre tots, amb totes les nostres qualitats i amb tots els nostres defectes.

A tots ells i a tants d'altres, gràcies. No us atureu. El país està en deute amb tots vosaltres.

Ramon Munné

ex-militant i ex-Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

Oriol Domènec i la candidatura independentista

He llegit la carta a l'AVUI d'ahir dia 17 d'Oriol Domènec on responsabilitza en Carretero, en Laporta i en Ridao de la situació d'atzucac en què es troba la candidatura única per la independència.

Llegint el que escriu només puc estar-hi d'acord.

Tots tres, diu, s'expressen com tres gotes d'aigua. Poques vegades Catalunya ha tingut un ambient tan favorable com ara per aconseguir la independència.

Ja sé que les coses no són fàcils, que la gent tenim defectes,.... mil raons i excuses. Però, si us plau, posem-nos d'acord!!!

Us remeto al meu anterior escrit en aquest mateix bloc

Quina llàstima si no fessim una candidatura tots junts. Tots els qui volem la independència per sobre de qualsevol altre cosa. Els nostres avantpassats no ho ens ho perdonarien. I els nostres descendents no ho entendrien.

És difícil, d'acord. Però és MOLT SIMPLE

Som molts els independentistes que maldem per tenir una bona candidatura aquestes eleccions. Per sort han sorgit molts grups, associacions i partits polítics que mostren la seva voluntat de dur la independència a les properes eleccions.

Aquesta bona notícia té ara un núvol fosc que li fa ombra. Sembla que tots aquests actors troben difícil arribar a acords per unir esforços i presentar una candidatura forta i unida. El fantasma de la divisió plana a l'horitzó.

Sembla que hi ha tota una sèrie de dificultats i de condicionants per davant del possible acord.

Segurament superar les dificultats és molt difícil. Però arribar a l'acord és MOLT SIMPLE. Es tracta de posar l'acord pel davant. Literalment. Vull dir, signar l'acord i deixar per després les dificultats.

Com es fa això? Molt simple, altre cop. Per exemple, trobar-se els principals actors i signar públicament l'acord d'anar junts a les eleccions, agafar el compromís públic de presentar una candidatura junts. Un cop agafat aquest compromís amb el poble català, ja només els queda superar les dificultats, amb l'escalf entusiasta del poble, i fer la millor candidatura. Tindrien la resposabilitat i l'honor de fer-la.

És simple. Cal voluntat, generositat, una dosi de confiança i valentia.

Convido a Carretero, Carandell, Espot, Ximenis, Canela, Laporta, Tena, Bertran i els qui segur em deixo a fer-ho, tot i que potser ells tenen un mètode millor i ja hi hagin posat fil a l'agulla. Tant de bo i compteu amb el meu suport.

Ramon Munné

Militant de CDC
Membre de la Plataforma per la Sobirania
Adherit a Suma Independència
Associat a Sobirania i Justícia
Adherit a Solidaritat Catalana per la Independència

UNITAT? DONCS UNIM-NOS

--> -->

Alfons López Tena, Joan Carretero, Oriol Junqueres i Joan Laporta reclamen en un acte la unitat d'acció de l'independentisme.

Heribert Barrera i Moisès Broggi preparen la presentació pública d’un manifest polític per la unitat independentista de cara a les eleccions al Parlament.

Enric Canela, Mossèn Dalmau, Santiago Espot i Enric Fontanals a través del manifest Suma Independència conviden a dur a terme la constitució d’un moviment unitari per assolir una majoria parlamentària per proclamar la independència.

I d'altres que em deixo i als quals demano excuses.

Completament d'acord. M'adhereixo al que diuen tots i cadascun d'ells. Però com que parlem d'unitat no tindria sentit que m'adherís a més d'un lloc. Estic segur que tots ells ja se n'han adonat i, per tant, els demano que em confirmin on m'he apuntar per donar-los suport “unitàriament”.

Per tant, no corro gaire risc d'equivocar-me si anuncio que EL NOU INDEPENDENTISME UNITARI JA EXISTEIX i compta amb: Heribert Barrera, Moisès Broggi, Enric Canela, Joan Carretero, Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Fontanals, Oriol Junqueres, Joan Laporta i Alfons López Tena.

I si no ho han fet, els urgeixo a unir-se. El poble els vol a tots vostès units. Per tant, ja estan units pel poble.

Si us plau, deixin que a partir d'ara tots aquells que volem la independència ens unim a vostès.

Gràcies!

carretero, laporta, mas... CATALUNYA

Avui dia 31 de gener ens llevem amb la notícia de la crisi a la Junta de Reagrupament, l'entrevista a Laporta del diari AVUI i la proclamació d'Artur Mas com a candidat a la Generalitat per CDC.

Quina emoció de veure quanta gent vol la llibertat de Catalunya!

Quina tristor de veure que, tres cents anys després, encara no som capaços d'articular un front comú alliberador!

Una crida a tots: no defalliu, no abandoneu mai, mai no és tard. Sigueu humils, generosos. Penseu en la grandesa de la nació.

Una possibilitat més: Suma Independència, una crida a unir-se tots per la independència.

La història ens observa. Estiguem a l'alçada.

Serem tan rucs de deixar que sigui una Innocentada?

El portal Crònica.cat del dia 28 de desembre publica la notícia que Joan Laporta encapçalarà la candidatura d'un nou partit (el Partit Liberal Català) a les eleccions del 2010.


Així mateix informa que en formaran part destacades personalitats com Alfons L.Tena, Enric Canela, Xavier Sala i Martin, etc.

Voleu saber la meva opinió? Ras i curt: la candidatura fa goig.

I us imagineu la pressió positiva que exerciria sobre els sectors més independentistes d'ERC i de CiU?

Jo, com a militant de CDC, demanaria que CDC hi donés suport a formar una coalició pre-electoral amb ells amb l'objectiu comú de proclamar la independència o bé amb el compromís post-electoral que els diputats respectius donarien suport a la proclamació un cop al Parlament.

I si la direcció actual no ho volgués fer? Doncs harien d'explicar perquè van en contra del poble, perquè van en contra de les resolucions congressuals de la pròpia CDC. I, mentre ho fan, jo li hauria de sonar suport, per coherència.

Seria una candidatura o coalició amb garantia d'èxit.

És, de fet, el que proposa el manifest Suma Independència. Amb tots els peròs que vulgueu, però en el fons es tracta d'això.

ELS PROTAGONISTES HAURIEN DE SENTIR-SE INTERPEL·LATS PER LA HISTÒRIA

ÉS A LES NOSTRES MANS!

Deixarem que sigui una innocentada més?

Laporta i Air Berlin

En l'article de l'AVUI en Salvador Sostres expressa molt bé la situació: una cosa ben normal a qualsevol país del món, a Catalunya es veu com excèntric.

El meu suport a la Directiva del Barça per gest.