dissabte, 24 novembre de 2012

Demà votarem



El 25 de novembre de 2012 els catalans estem cridats a les urnes. Aquesta és una ocasió especial. Ens juguem si volem romandre eternament en una trista infantesa a casa d’uns pares despòtics que no ens estimen però ens utilitzen per viure millor ells o si ens volem emancipar i començar a prendre les nostres pròpies decisions. Aquest és, sens dubte, un pas important, ple de temors i incerteses però alhora engrescador i il·lusionador ja que pot permetre encetar un nou camí on es puguin fer les coses segons els nostres criteris (encertats o no) i habilitats. Ha arribat el moment en què no ens diguin com i què hem de fer unes persones que fan la majoria de coses pitjor que nosaltres. Vull aclarir que ho fan pitjor “per a nosaltres” simplement perquè els seus objectius i interessos són diferents dels nostres i massa sovint contraposats.

Doncs bé, això és el que hem de decidir, les accions que més ens convinguin com a societat madura i radicalment democràtica que som. Tenim moltes opcions. No ens equivoquem a l’hora d’escollir. Ja portem 300 anys de joventut i no ens ha anat massa bé. Ara toca ser adults i reposables i decidir el nostre esdevenidor.

Joan Altès
 

dilluns, 19 novembre de 2012

Després del debat

Em queden PREGUNTES vet aquí algunes...

Bloc per parlar de Catalunya-Espanya:

Perquè no va sortir prou el tractament que el PP dona al català a l'Estat, a les Illes, a València, i aquí en el que pot o s'atreveix?
Perquè no es diu amb major claredat que la font de tota llei rau en el poble, com els seus costums i maneres de fer i formes de vida esdevenen lleis, i que aquestes es necessiten per si decau l'esperit?. "Poble que vol ser lliure, si no li'n donen s'ho pren..."
Perquè no s'ha fet més clar, -de tant insistir en gestió i possibiitats de comptar amb diners-, que una vida en la que predomina l'individualisme, necessita l'esperit social, grupal, i comunitari, per viure els aspectes d'identitat col·lectiva amb prou consciència?.

Bloc per parlar d'economia:

Perquè, a banda de xifres que s'han donat, no s'ha fet més clar que una política basada en el "creixement, el consum i l'especulació" necessita adonar-se que ha entrat en via morta?
Perquè no s'ha fet evident qui és propietari de les fonts d'energia, i amb quina manca d'interés col·lectiu les gestiona?
Quins son els "poders", que estan en l'actual sistema per sobre del President de la Generalitat?
Perquè no s'ha parlat en relació amb els diners que Catalunya aporta a l'Estat de la impossibilitat de controlar eficaçment a què es dediquen, a lo millor al brut "comerç d'armes"?

I seguiria preguntant... Indiqueu-me respostes si us plau, i si pot ser obertes a noves preguntes.


diumenge, 18 novembre de 2012

una consulta...?

ANEM A CONSULTAR SI VOLEM SORTIR DE LA PRESÓ:


(I el pitjor és que semblen "polítics"...)












(Aquest votarà en contra...)






I aquí gent que votarà parlamentaris disposats a proclamar la independència


AIXÍ NO !

Sr. López Tena, per quins set sous s'arrenglera Vte. amb els que demanen explicacions al Sr. Mas pel que ha publicat "El Mundo"? I precisament en aquestes dates.
Aquest diari tant contrari a les llibertats de Catalunya. Ara li mereix credibilitat? 
S'ha posat Vte al costat dels partits contraris a la Independència, barroers alhora d'aprofitar aquesta informació. L'especulació pels vots corrompent la política, tal com l'economia es corromp per l'especulació que ha oblidat el bé comú. Això es contrari a tota regeneració democràtica.
Una informació a més de tant baixa categoria com ja s'ha fet notori.
Ja li han donat d'explicacions. "Falça i Calumniosa" no mereix altra cosa que querella criminal.
Si a Vté li acusesin de lladre hauria de demostrar o donar explicacions de que no ha robat? Sr. López Tena, que amés Vté. ha estudiat lleis, i no hi ha cap imputació, i encara en aquest cas caldria respectar la presumpció d'innocència...
La gent de Solidaritat no mereix aquestes conductes, i de no esmenar-les Vte. no mereix cap vot.

dijous, 15 novembre de 2012

Després de la VAGA

Em queden preguntes...
Posem que encara tingui sentit que la DEMOCRÀCIA, en l'origen grec de la seva paraula, o en la frase de Lincoln sigui "El govern del poble, dut a terme per el poble i en bé del poble"


Quin poder te el poble, sobre les fonts d'energia tots utilitzem?
Quin poder per moure el diner que s'utilitza en les transaccions diverses, grans o petites? A qui pertany?
Quin poder sobre les fonts i mitjans de comunicació? Aqui pertanyen majorment?
Quin poder per sentir-se ben representat per els partits que maneguen les formes de govern?
Quin poder per que deixin d'existir dins dels partits els grups de poder intern que manipulen fins els seus consells nacionals?
Quin poder per aturar les grans empreses i la seva trasformació en "grans negocis"
    Quin poder per aturar els interesos econòmics interns dels lobbies que manosejen l'economia com ara  "el puente aéreo"?


I d'altres preguntes:
Quina ha estat la despesa dedicada a tanta diversificada publicitat, viatges, locals, etc. de tota la campanya electoral.

Quins han estat els meravellosos publicistes? els que ens mostren, l'un estirant el braç tant que se li trenca, braç i màniga, l'altre dient que és el més sensat però que em quedo astorat veient el rostre, l'altre aconsellant que vingui tota la plana major de fora per donar-li suport, l'altre dient-li que "mai es mostri sol", l'altre com descuidant-se de dir que "decidir també", després de clamar contre les injustícies, com si una cosa no anés amb l'altre..., l'altre fent propaganda de "aquesta vegada "ja som aquí", l'altre desaconsellat dient que castellà i català seràn cooficials, i que donarà suport a l'autonomia mentre no s'aconsegueixi la independència...

No patiu, la gent desperta farà que tot això canvii, tot evitant els líders demagògics i populistes com aquell de Marbella.
Canviarà la forma de tenir poder.
Canviarà la societat de masses manipulables per el sentit de germanor i comunitat i amb el lema "allò petit és hermós".
Canviarà el sentit de la propietat privada ara perpetuada en mans de l'avar o individualista.
Canviarà els valor d'unes formes de vida aturades en el poder, plaer i prestigi, es faran pregons els valors de la Veritat, la Bellesa i la Bondat en formes de vida de cultura renovada.

dimarts, 13 novembre de 2012

Majjoria de CiU per fer què?

Llegim al diari EL PUNT AVUÍ (Dilluns 12 Novembre), 
ver tema"Oriol Pujol secretari General de CDC i número 3 de CiU per Barcelona, va assegurar ahir que la seva formació està disposada a negociar amb Madrid les relacions entre Catalunya i Espanya" (!!!)
Aquest Sr. també va afirmar que no hi havia contradicció entre el que va afirmar el Sr.Duran, Secretari general de CiU, i el que afirma el Sr Mas.

Només falta afegir allò del Sr.Homs, portaveu del Govern. Quan referint-se al tracte del Govern de Madrid vers Catalunya deia que haurem d'anar a una "mena" d'estat.
Com es negocia la independència, digueu-li estat propi, amb el govern de Madrid? .
Com les altres coses?, com el Pacte Fiscal?. Aniran negociant (i voleu dir que en tenim l'Estat Espanyol disposat?) totes aquelles "eines d'Estat" de la seva propaganda ...

Això sona a substituir el "peix al cove" per "estructura d'estat al cove". per decenis d'anys a venir...

Lamentable per els seus votants i per el seus militant que un cop més veuran traït un seu Congrés.

Davant d'axiò resulta inmoral l'apropiació de la manifestació de l'onze de setembre en la seva publicitat electoral: Allà el clam era "independència!".

un lideratge:
laCaixa!?
No penseu pas que és propaganda de la Caixa!. Si obriu el diptic trobareu dos paraules: Artur Mas.

En una cosa te raó Artur Mas, quan va dient que és el poble quidecidirà, no pas ell. (Amb una pinzellada de sofisme democràtic, se'n renta les mans al darrera de la consulta?).

Un dia el poble haurà de tornar a sortir al carrer per empenyer els polítics, que aniran a remolc de tots nosaltres, del poble orfe d'autèntic lideratge.
Poble que vol ser lliure, si no li'n donen s'ho pren. Consultes? Un parlament que representi el poble i que proclami la llibertat !!

Votem "independència", clar i català!

diumenge, 11 novembre de 2012

VOT ÚTIL INDEPENDENTISTA

Com obtenir els resultats de la coalició que no van fer els nostres líders

Us presento una manera d'obtenir més diputats independentistes amb els mateixos vots que ens pronostiquen les enquestes!

Antecedents

Tot i la transcendentalitat del moment i de les eleccions que afrontem el proper 25N, els líders independentistes van donar al seu potencial electorat una nova decepció en no arribar a un acord per fer una gran coalició. Així, a més de mantenir una divisió del vot independentista es corre el risc que algun potencial votant, decebut i desilusionat, no voti cap de les opcions que finalment es presenten a les eleccions.

Però, bé, el temps per a fer coalicions va passar i ara toca recuperar la màxima il·lusió i votar per obtenir el millor resultat per a l'independentisme a la composició del proper Parlament. La realitat la veurem el 25N, però ara, la situació de la qual partim, segons moltes enquestes, és la següent: ERC puja força i SI i les CUP corren el risc de quedar sense representació parlamentària. Ningú no creu que les enquestes siguin imparcials. Totes tenen part de "cuina". Veracitat o no a part, les enquestes poden tenir un efecte en l'ànim d'alguns votants i pot condiciona-los el vot en el sentit que marquen les enquestes. Pot, per exemple, provocar desànim en potencials votants de CUP i SI per la possibilitat que el seu vot sigui "perdut".

Doncs bé, en l'estudi que mostro a continuació pretenc tornar l'ànim a tots els votants independentistes desanimats per la no-coalició i per les enquestes i els suggereixo la manera de treure més partit del seu vot.

Proposta

He escollit com a punt de partida l'enquesta de RAC1 apareguda el passat 5 de novembre, ja que en disposo una mica el detall dels vots per circumscripció. Però els resultats que mostro, amb petites variacions, són igualment vàlids per a d'altres enquestes, inclosa la que avui publica La Vanguàrdia.

L'enquesta de RAC1 dóna 15 escons a ERC (330.851 vots) i 0 escons a SI i a les CUP (69.937 vots i 60.809 vots, respectivament). En total són 461.597 vots indepedentistes i 15 escons, lluny de la vintena que la coalició que no es va fer es preveia que podia tenir i esdevenir així, clarament, la segona força al Parlament.

Doncs bé, meravelles de la llei electoral, aplicant la llei d'Hondt, si fem un petit transvasament de vots de poc més de 75.000 vots d'ERC a SI i a les CUP, s'obtenen els següents resultats: 12 escons a ERC (251.851 vots), 4 escons a SI (105.937 vots) i 4 escons a les CUP (103.809 vots). En total els mateixos 461.597 vots, i 20 diputats. 5 diputats més per a l'independentisme. I, evidentment, 5 diputats que no obtindrien les altres forces que es presenten, és a dir, 5 diputats menys per a l'autonomisme o l'unionisme. Aquest major rendiment dels mateixos vots s'obté només que entre el 20 i el 25% dels potencials o indecisos votants per ERC es decideixin per SI i CUP.

Algú podria objectar que concentrant el vot en ERC es podria obtenir el mateix efecte. Doncs no. Suposem que les tres quartes parts (75%) dels potencials o indecisos votants per SI i les CUP passessin a votar ERC. Això és un transvassment d'uns 100.000 vots. Doncs bé, en el millor dels casos podria obtenir-se un increment de 3 escons i pujar fins a 18. I això amb un major transvasament de vots que en la primera opció i suposant que quasi tots els potencials votants de SI i CUP canvien el seu vot, una opció molt inversemblant i, per tant, molt més difícil de produir-se que l'opció primera que defenso en aquest estudi.

L'opció que defenso, a més, pot tenir un efecte addicional i que no he inclòs a l'estudi. Pot tenir un efecte encoratjador de possibles votants que, desilusionats, pensaven quedar-se a casa o votar qualsevol altra cosa, i fer-los votar per la combinació que proposo. Això faria incrementar, fàcilment, 1 o 2 diputats més.

Conclusió

Evidentment les dades que presento són tot suposicions teòriques. Per començar pot ser que les enquestes no estiguin reflectin la realitat i que el punt de partida de tot l'estudi ja no sigui cert. Què hi perdríem? Res, perquè el que defenso és una millor distribució del vot independentista. Si s'acaba produint, de fet, no sabrem mai si les enquestes fallaven o si fets com el present estudi han fet variar el sentit del vot.

És a dir, tots aquells que volíeu votar independentista però que després de la no-coalició o de les enquestes us heu desanimat o dubteu i, en conseqüencia, anàveu a no votar, a votar no-independentista per manca de credibilitat o anàveu a concentrar el vot independentista en recerca de seguretat: no ho feu! Voteu en llibertat, voteu independentista, i voteu els diferents partits independentistes que es presenten, CUP, SI i ERC, sense por, perquè així obtindrem millors resultats que els que preveuen les enquestes.

El que pretenc és animar a tots els independentistes. El que pretenc és mostrar la manera més efectiva que tenim, a partir de la situació de partida actual, d'obtenir la millor representació parlamentària per a l'independentisme. I així, assolir en conjunt, la segona posició al Parlament, que és allò que el poble volíem quan demanàvem que es formés la gran coalició independentista.

Tots junts, en el proper Parlament, podrem demanar a les altres forces sobiranistes, CiU i ICV, que ens acompanyin en el camí per dur el nostre país cap a la independència. Ànims, compatriotes!

Taula resum amb els escons corresponents a les diferents opcions. L'opció 2 és la defensada en aquest estudi
Opció
Viabilitat
ERC
SI
CUP
TOTAL
1- esquestes
Virtual
15
0
0
15
2- vot útil
A les nostres mans
12
4
4
20 o més
3-concentració de vot
Irreal
18
0
0
18, màxim

Una frase molt antiga però molt actual

DIUMENGE 11 -11-12

      Unes frases del 1762 però que serveixen perfectament pels moments que estem vivin: J.J.Rousseau: en ¨ El contracte social¨, llibre I, capítol I: si no es considera més que la força i l/efecte que d/ella se/n deriva, jo diria: mentre un poble estigui obligat a obeir i obeieixi, fa bé; però tant aviat com pugui treure/s de sobre el domini fa encara millor; perquè quan recobra la seva llibertat pel mateix dret que la va perdre, o té raó al recuperar-la o no la tenien en treure-li¨.
       Aquest paràgraf l/hauríem d/enviar a tots els catalans, a veure si despertem definitivament.

diumenge, 4 novembre de 2012

L'Oriol


L'Homs va parlar d'una mena d'Estat.Ara l'Oriol Pujol afirma que no hi ha ni diferència ni cap escletxa entre el que afirmen en Duran i en Mas.
Gràcies que ens ho posen clar!No caminan cap a res que s'assembli a la independència. Cap a res que s'assembli a un Estat com ara Dinamarca o França o cap altra Estat Independent d'Europa. Només Estructures d'Estat per anar negociant in "saecula saeculorum".
I tornaran a "lluitar" (?) i tornaran a "sofrir" (?) i a sortir amb la cua entre cames.

Cal evitar una majoria absoluta d'aquesta extranya CiU.
Per evitar-ho votem INDEPENDÈNCIA.
SENSE EMBUTS!

I em pregunto: perquè no considera CDC un bon moment el d'ara, per abandonar el malson del vincle amb Unió, aquesta unió que no sap desenpallegar-se del seu Caciq!?
L'Oriol es imprudent o bocamoll o no veu la realitat o ja s'ha acostumat a les cabrioletes i justificacions dels polítics de pati d'escola... de la classe política allunyada de la gent...
Diuen que en Duran te les claus dels diners o de les relacions amb els "diners". Sera que això te algun fonament?. CiU clama aparent llibertat quan és troba lligada de mans i peus pel que vulguin les macroempreses?
Els equilibris per no dir "independència" obeeixen a presions de poders fàctics diversos?
Hi ha força coses, no poc imprtants en la conducta de Convergència que caldria veure clarificades.

En tot cas que mostrin que el camí que volen és el d'acabar amb tota subordinació i sotmetiment a Espanya.
Ja sabem que amb Europa els països tenim interdependències...


LA VERITABLE POR


He passat 20 anys a Convergència. Sé que molt majoritàriament són compatriotes que volen el millor per a Catalunya. I això crea un vincle fonamental entre nosaltres. I més encara en aquests moments de gran transcedència per al nostre país.

Per l'afecte que els tinc, i, sobretot, per l'afecte que tots tenim a Catalunya, he d'advertir d'un perill. Una mena de síndrome d'Estocolm programàtica. Potser, fins i tot, inconscient, però no per això menys perillosa.
Diu Convergència en el seu programa que cal anar "creant estructures d'estat". Per exemple:

- hisenda pròpia. Planteja la reforma de l'Agència Tributària perquè pugui recaptar tots els tributs dels catalans
- presència internacional. Cal tenir presència en organismes com la Unesco, l'OMS i l'OIT. Reclama també presència en els organismes i comitès de treball de la UE
- Convergència advoca perquè la Generalitat assumeixi plenes competències en autogovern, des de l'expedició del DNI fins a la gestió de les aigües interiors
- planteja bastir la gestió de les pensions i de les cotitzacions de la Seguretat Social
- defensa la necessitat d'assumir totes les competències dels cossos i forces de seguretat de l'estat
- defensa la titularitat catalana de totes les infraestructures d'interès general: ports, aeroports...

Com més ho llegeixo més em recorda el programa de totes les anteriors eleccions, plantejades, aleshores, en clau autonòmica, és a dir, de reclamar a Madrid més competències.

Si realment volem anar cap a ser un nou estat independent de la Unió Europea..., vaja, sobren paraules com: "planteja", "advoca", "cal tenir", "defensa", "insta". Plantejat com està al programa de Convergència sembla talment com si aquestes estructures d'estat fossin el darrer gran descobriment d'en Mas. I, no! Són l'obvietat de l'esdeveniment d'un nou estat. I en són la conseqüència, no les precursores. I més encara en un Estat, com l'espanyol, obertament contrari a la nostra independència.

Tornar a insistir a fer les estructures d'estat abans de manifestar la voluntat sobirana i esdevenir un nou subjecte de sobirania posa de manifest una d'aquestes dues coses:

- o no s'ha entès el procés que vivim i cometrem un altre cop l'error de demanar millores dins l'Estat que ens ha dut a aquesta situació, i, per tant, ens aboquem al mateix fracàs i a la major frustració de les darreres i properes generacions
- o en realitat no volen esdevenir un nou subjecte de sobirania, és a dir, un nou Estat independent. En aquest cas seria el subconscient que traeix l'autor del programa.

Mireu, jo crec que en Mas està fent prou bé el paper d'acompanyament del poble des de la Presidència de la Generalitat. Però no lidera, ell mateix ho reconeix, ell acompanya al poble, que empeny. Doncs ja tenim la solució. Aquells que es vegin amb prou força per empènyer, ho hem de continuar fent

Qui es consideri amb prou ganes, empenta, força per aconseguir la independència, que actuï en conseqüència i doni suport a SI.

Ramon Munné
Adherit a SI

dissabte, 3 novembre de 2012

DELENDA EST HISPANIA -I (l'origen de l'actual Estat espanyol)


delenda est hispania-albert pont-9788483307021

Estic llegint el llibre Delenda Est Hipania, d'Albert Pont. Volia fer-ne un comentari quan acabés de llegir-lo, però no puc esperar a fer-ho.
Ara voldria fer esment del capítol que parla de l'annexió del Principat de Catalunya a l'Estat Espanyol

FONAMENT DE L'ACTUAL ESTAT ESPANYOL

Arrel de la derrota militar del 1714, Felip V va suprimir les institucions catalanes i les Corts castellanes van esdevenir les Corts espanyoles. Per tant, "les actuals Corts generals espanyoles no són el resultat de la unió de les Corts de les diferents entitats històriques de la Corona espanyola, sinó que són successores i continuadores de les antigues Corts de Castella". "A principi del segle XVIII, l'Estat de la monarquia hispànica es va extingir de la mateixa manera que abans s'havien extingit l'Espanya romana, l'Espanya visigòtica, les entitats sobiranes de l'Espanya musulmana...". "En realitat, actualment tots els espanyols vivim dins del marc constitucional del Regne de Castella".

RECUPERACIÓ DE LA SOBIRANIA DE CATALUNYA

Fins al 1714, totes les manifestacions tradicionals de sobirania formaven part de les atribucions del Pricipat de Catalunya. "El fet que Catalunya fos un principat i Aragó un regne no és prova de cap forma de relació jeràrquica ni de subordinació". "De la mateixa manera, avui dia no hi ha cap distinció, ni cap mena de jerarquia, entre les sobiranies d'una república presidencialista, d'una monarquia parlamentària, d'un emirat o d'un soldanat. Totes elles són entitats igualment sobiranes. Cal tenir clar que la sobirania és un concepte de l'àmbit del Dret Internacional, i que és igual per a tots els Estats; o es té o no es té".
Quan demanem la independència només demanem, doncs, el retorn a la situació d'abans del 1714. "Així, fins al 1714, Catalunya havia estat, a tots els efectes, un Estat sobirà, membre de la Comunitat Internacional, i, com a tal, reconegut per la resta de potències de l'època". "Catalunya sempre ha gaudit de totes les manifestacions de la sobirania que avui s'atribueix als Estats, fins que van ser il·lícitament suprimides pel Regne de Castella".

EL TRACTAT D'UTRECHT

A primers de juliol del 1713 s'iniciava el Tractat de pau d'Utrecht entre la reina Anna d'Anglaterra i Felip V de Castella i se signà a finals d'agost. Però el 25 de juliol ja s'inicià el setge de Barcelona. El Tractat d'Utrecht "condicionava el reconeixement de Felip V al compliment estricte d'una sèrie de disposicions i condicions".
L'article XIII del tractat està dedicat exclusivament a Catalunya i Felip V es va comprometre a complir-lo. En aquest article Felip V es va comprometre "a decretar una amnistia general, a garantir el respecte de les possessions, els béns i les rendes, els honors i les distincions de la població catalana", i a la "conservació il·lesa i intacta dels seus drets i privilegis històrics".
Felip V va incomplir el citat article XIII en la seva integritat.
De fet, Felip V no va respectar ni el testament de Carles II, ni el jurament que va fer el 1701 de les constitucions catalanes, ni les disposicions del Tractat d'Utrecht ni els acords de capitulacions (en què es concedia amnistia a les tropes i l'indult a molts cap militars com el general Moragues).

CONCLUSIÓ

"La constitució de l'actual Estat espanyol es fonamenta es un acte il·lícit, un acte nul de ple dret".
Vist l'origen de l'actual Estat espanyol, vist l'estatus de sobirania que tenia Catalunya fins a la derrota militar del 1714, vist el respecte de Felip V als tractats que signava i vist que en els darrers 300 anys el tracte que ha rebut Catalunya sempre ha estat el d'un territori que es vol assimilar sense respectar la seva voluntat, em pregunto, pot haver-hi algú o alguna raó que justifiqui que no vulguem recuperar la nostra independència?
I als contraris a la independència els demanaria: pensen exigir mai a l'Estat espanyol actual que demani perdó pel seu incompliment manifest de les disposicions del Tractat d'Utrecht?
Ja fa massa que dura aquesta situació il·lícita i injusta. És el nostre deure recuperar allò que és nostre i que ens fou arrabassat per les armes. Ara podem fer-ho, de manera pacífica, democràtica. Hem de poder explicar als nostres fills i néts que vam estar a l'alçada. Demostrem el coratge que els nostres avantpassat van demostrar fins al darrer moment per defensar les nostres institucions. Fem-ho!



Títol

Visualitzacions de pàgina l'últim mes